Feliç diada

En el nostre arxiu també tenim documents que emmarquen i configuren la guerra que va acabar en derrota, i que ara tenim com a símbol nacional: l'11 de setembre, diada nacional de Catalunya. A continuació podeu llegir un fragment de la exhortació que s'havia de llegir als ajuntaments de la nostra vegueria, la del Penedès, per a animar voluntaris a presentar-se per a lluitar pel Rei i la Nació Catalana.

Perque primerament concorra la de punt i la gloria de Nostra nació en defensar i mantenir al Rey nostre en la monarquia; fent ostentació de la lealtat que li professam y devem professar sempre; no sols per no ser exedits dels demes vassalls, que en los dilatats Regnes ostentan la fidelitat; sinó també per fer admirar a les nacions, la continuació de nostra constancia en servir a Sa Magestat.



Així mateix es de la major estimació y punt de Nostra Nació Cathalana, lo desempenyo de la confiansa, que sa Magestat y lo Sr. Marques de Castel Rodrigo fan de ella, pues li an concedit la honra de tenir cossas de tropas de la nació Cathalana en los Reials Exercits de sa Magestat; y desitjant cumplirlos y mantenirlos se reduplica la confiansa que se fa de la nació, que es lo mes que un vassall pot merexer de son príncep.


No ne’s de menor en est cas lo considerar que sa Magestat demana la assistencia a estos sos vassalls pera acudir a una guerra defensiva y tan justa que etiam la emulació deu aprobarla quant aquella se fomenta de fins interessos particulars y ideant lograrlos oprimint estos dominis de sa magestat, amb una invasió de tropas sens motiu de conquista, sino de una opresiva molestia y passió particular.

Y es de atendrer que assistint nosaltres ab tota aplicació en lo numero de gent se nos demana, obranti per nostra part en tant justa guerra, y sacrificant las vidas (que devem fer com a vassalls) defensam al matex temps nostras casas y Isendas, alcansam nom inmortal en lealtat, complim a la obligació del servei de Deu y de sa Magestat, y nos constituïm en un estat de merexer de la Real Clemencia molts alivios y gracias per nosaltres, nostres fills i posteritat.

Bona diada a tothom

El mossen demana un pont (1791)

Entre el plec de documents anomenats "Del castillo de la Geltrú" trobem una petició del rector de l’església Parroquial de Santa Maria de Cubelles Francesc Calaf. Està dirigida a l'ajuntament de Cubelles i en ella exposa i demana que se li construeixi un pont per passar entre la parròquia i la casa rectoral, ja que sinó no pot complir totes les obligacions que el culte requereix.


En complement a l'article publicat pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell al passat Quaderns de Patrimoni del Garraf (núm. 12), fem ressò d'aquesta petició del 4 d'octubre de 1791. A l'article de Quaderns, s'hi publica una petició al Bisbat de 8 de febrer de 1792, així que la petició i argumentació a l'Ajuntament fou anterior. No sabem què se li va contestar per part del consistori, però deuria ser positiu ja que el pont va tirar endavant.

El text diu així:

Magnífich Senyor



El Doctor Francisco Calaf, prebíter i rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de esta Vila de Cubellas


Exposa que en el dia que se parlar de dorar lo Altar Major de esta Parroquia, proposà que es faria donació a esta Iglesia de un retaule de St. Pere y Sant Pau si se li donava la facultat de construir un pont per passar desde la Rectoria a la Iglesia, y que havent dit lo Regidor Major, que era aleshores, que juntaria algunas persones per tractar es assumpte atenent y considerant, que de aquella sa Propuesta ninguna resposta se li ha tornat; tenint ara noticia de estar lo retaule a punt de plantarse solicita ab lo present memorial lo concentiment per fer lo dit Pont.


La casa de Almirall de la torre, sogra del magnífich Ajuntament, que era en aquell temps de fer un pont per passar a la torre, sens que se sapia y agues altre causa, que una comoditat particular, ni se te noticia de havent fer un especial favor o benefici al comú o a la Iglesia.


El fi pricipal entre molts altres, que mou al principal, es poden veurer ab facilitat si la llantia està encesa, habens de fiar al cuydado de altre lo adobarla, y la grave obligació de que no faltia llum al Santíssim Sagrament, y la més propta administració a una proxima necessitat als Sagraments.


Poquissimas y raras son las rectorias en que haventi comoditat nos passia de ella a la Iglesia com es a veurer en Castellet, Gornal, Sant Oliva, Llorens, Bañeras, Sant Jaume, Castellví, Santa Margarida, Hospitalet y moltissimas a més del present Bisbat. Y encara en la capital de Barcelona, en las parroquias en que hi ha comuns diposits, se passan desde sas rectorias a la Iglesia: com es pot veurer en la del Pi Santa Maria, St. Just, St. Cugat, Sant Jaume, aquesta transvia un pont en lo carrer qui va desde la plasa de Sant Jaume a la Casa de la Ciutat y poch temps ha que concedí lo lo Ilustre Ajuntament de Barcelona als religiosos Marcenaris fer dos ponts, en lo carrer de la Mercé, per passar a la Sacristia y al Cor; Demanara que a excepció de las Iglesias que son molt distants de las Rectorias, son pocas las que no tingan dit passatje. Per lo que es pena el suplicant, meresxer ab aquest Magnifich Ajuntament que tindria a be concedir la facultat de fer lo pont, per poder passar a qualsevol ocasió a visitar sa Esposa la la Parroquial Iglesia de esta Villa, lo que espera de la coneguda benignitat de V.M.


Cubellas 4 de octubre de 1791

Doctor Francisco Calaf Presbiter y Rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria.