Demà torna l'espai "Traient la pols" dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Serà a les 11:30, i parlarem sobretot de les novetats de l'Arxiu municipal ocorregudes en els últims tres mesos:
- La donació de les gravacions i el material usat per l'elaboració del llibre "Un pas per la Guerra" per part d'una de les seves autores, la Neus Capdet.
- La donació de les digitalitzacions de quatre diaris del Sr. Manuel Trives Roca, un dels quals del període de la guerra civil, juntament amb un seguit de documentació de l'època, per la seva filla Maria Trives.
-La donació del fons de l'Associació de dones La Fita, qua s'ha dissolt fa uns dies.
-La donació de fotografies per part del Sr. Pineda, amb un total de prop de 700 unitats en paper i digital, que s'incorporen al seu fons fotogràfic.
-La visita dels alumnes de tercer del Charlie Rivel i les explicacions que se'ls va donar sobre el patrimoni municipal.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris traient la pols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris traient la pols. Mostrar tots els missatges
dilluns, 22 de gener del 2018
dijous, 2 d’octubre del 2014
Avui, torna traient la pols
Avui comença de nou l'espai Traient la pols, temporada 2014-2015.
Aquesta serà la quarta temporada d'emissió de l'espai Traient la pols, secció del programa radiofònic de Ràdio Cubelles "Cubelles a les 10".
Continuem com la temporada anterior amb l'espai mensual, on expliquem temes de la història de Cubelles o de la història general. I avui, tindrem com a convidada la Sra. Núria Rovirosa i Raspall, autora del llibre La nissaga dels Rovirosa. Ella ens parlarà de les seves investigacions i, en especial, de la seva recerca sobre Guillem Rovirosa.
En Guillem Rovirosa, de Rocacrespa, va formar part del primer contingent de 7 cubellencs els quals, seguint les instruccions del rei en Carles d'Àustria, van dirigir-se cap a la ciutat de Barcelona per fer front a la guerra de successió. Va morir a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes i, posteriorment, va se enterrat al fossar de l'església de Santa Maria de Cubelles.
Així doncs, podeu escoltar l'espai aquest mateix dijous, de dos quarts de dotze a les dotze a Ràdio Cubelles, i a la mateixa hora de la nit. I també al podcast del programa "Cubelles a les 10"
Aquesta serà la quarta temporada d'emissió de l'espai Traient la pols, secció del programa radiofònic de Ràdio Cubelles "Cubelles a les 10".
Continuem com la temporada anterior amb l'espai mensual, on expliquem temes de la història de Cubelles o de la història general. I avui, tindrem com a convidada la Sra. Núria Rovirosa i Raspall, autora del llibre La nissaga dels Rovirosa. Ella ens parlarà de les seves investigacions i, en especial, de la seva recerca sobre Guillem Rovirosa.
En Guillem Rovirosa, de Rocacrespa, va formar part del primer contingent de 7 cubellencs els quals, seguint les instruccions del rei en Carles d'Àustria, van dirigir-se cap a la ciutat de Barcelona per fer front a la guerra de successió. Va morir a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes i, posteriorment, va se enterrat al fossar de l'església de Santa Maria de Cubelles. Així doncs, podeu escoltar l'espai aquest mateix dijous, de dos quarts de dotze a les dotze a Ràdio Cubelles, i a la mateixa hora de la nit. I també al podcast del programa "Cubelles a les 10"
dimecres, 5 de març del 2014
Catilina: de les eleccions de quintilis fins l'assassinat dels senadors
Demà, al traient la pols, continuarem explicant el personatge històric Catilina. Luci Sergi Catilina, patrici, de les famílies fundadores de Roma, intenta obtenir la màxima magistratura i honor a la Roma republicana: el consolat.
Però té importants adversaris: els boni, l'extrema dreta de l'època. Extremadament recelosos amb Catilina, trien a Ciceró perquè creuen que el poden controlar tot i que el menyspreen a causa dels seus origens. Ciceró, que quan és consol vol destacar i vol que se'l recordi, es munta una conspiració. Fulvia Nobilioris, amant d'un dels amics de Catilina, espia per Ciceró. Una delegació dels al·lòbroges que anava a veure Catilina és apressada a la matinada al pont Mulvia per agents de Ciceró. Cèsar rep una carta en ple debat i Cató l'acusa de ser l'ideòleg dels conspiradors.
De les eleccions de quintilis fins a l'assassinat dels senadors: en aquest programa veurem fil per randa els passos que van donar un i altra i com va acabar l'assumpte.
Imatge: bust de Ciceró
Demà 6 de març, a dos quarts de dotze a Ràdio Cubelles. I la repetició, a la mateixa hora de la nit.
Però té importants adversaris: els boni, l'extrema dreta de l'època. Extremadament recelosos amb Catilina, trien a Ciceró perquè creuen que el poden controlar tot i que el menyspreen a causa dels seus origens. Ciceró, que quan és consol vol destacar i vol que se'l recordi, es munta una conspiració. Fulvia Nobilioris, amant d'un dels amics de Catilina, espia per Ciceró. Una delegació dels al·lòbroges que anava a veure Catilina és apressada a la matinada al pont Mulvia per agents de Ciceró. Cèsar rep una carta en ple debat i Cató l'acusa de ser l'ideòleg dels conspiradors. De les eleccions de quintilis fins a l'assassinat dels senadors: en aquest programa veurem fil per randa els passos que van donar un i altra i com va acabar l'assumpte.
Imatge: bust de Ciceró
Demà 6 de març, a dos quarts de dotze a Ràdio Cubelles. I la repetició, a la mateixa hora de la nit.
dimecres, 5 de febrer del 2014
Traient la pols -Catilina
Demà 6 de febrer a Ràdio Cubelles, una nova edició de l'espai Traient la pols. En aquesta ocasió continuem el tema iniciat al mes anterior, amb l'explicació d'un personatge històric llunyà: Catilina.
Catilina era un romà, patrici, que va intentar 3 cops ser cònsol sense aconseguir-ho per la oposició dels seus enemics. Persona controvertida en lo personal, era seguit per multitud de joves que volien assemblar-se a ell i apreciaven la seva política revolucionària. Explicarem l'afer que va tenir amb la vestal Fàbia i la situació política que va precedir l'anomenada Conjuració de Catilina.
Tot això i més, al traient la pols, demà 6 de febrer, a dos quarts de dotze per Ràdio Cubelles.
dimarts, 11 de juny del 2013
Presentació llibre La Nissaga dels Rovirosa
Us deixo unes imatges de la presentació del llibre La Nissaga dels Rovirosa, que es feu a Cubelles el passat 7 de juny.
La rectoria estava plena per escoltar a l'autora i poder adquirir el llibre. La taula presidencial, composada ( de dreta a esquerra) per Joan Vidal, Núria Rovirosa i Xavier Martínez.
Joan Vidal va presentar l'acte i va explicar les Rovirosa que varen destacar als segles XIX i XX al nostre poble: representants polítics (alcaldes, regidors), destacats membres de la societat, com Presidents de societats, etc.
Xavier Martínez va explicar i situar històricament Rocacrespa i els Rovirosa, sobretot pel que fa als segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta es basà sobretot en documentació que resta dipositada a l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Cubelles.
I finalment l'autora va explicar com va investigar el seu arbre genealògic per arribar a conformar el llibre. La història va començar amb la voluntat de saber on estava enterrada la seva àvia i, mica en mica, va anar estirant del fil del cognom fins a veure que provenia de Calafell (al segle XV), passant per Rocacrespa (XVI-XVII), Olèrdola, Vilafranca i finalment Barcelona.
Aprofitem l'avinentesa per anunciar que el proper dimarts emetrem al Traient la pols uns extractes d'aquesta presentació, donat que fou molt interessant.
La rectoria estava plena per escoltar a l'autora i poder adquirir el llibre. La taula presidencial, composada ( de dreta a esquerra) per Joan Vidal, Núria Rovirosa i Xavier Martínez.
Aprofitem l'avinentesa per anunciar que el proper dimarts emetrem al Traient la pols uns extractes d'aquesta presentació, donat que fou molt interessant.
dimarts, 21 de maig del 2013
Avui, al Traient la pols, el telèfon
Seguint el tema encetat el passat programa, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), parlarem d'una de les seves obres: la instal·lació de la xarxa telefònica per tot el territori. Fins al 1922, la Mancomunitat va instal·lar més de 5700 quilòmetres de línia telefònica, arribant a poblets molt petits.
Va arribar el telèfon a Cubelles durant la Mancomunitat? o bé va arribar a posterioritat? Teniem telefonista i qui era?
Avui explicarem quan es va demanar i quan va arribar i d'un episodi històric on hi va intervenir una telefonista cubellenca en qualitat de testimoni.
Us deixo també el vídeo de la cançó que escoltarem avui per il·lustrar el tema i també el de la cançó que varem escoltar el programa anterior.
Va arribar el telèfon a Cubelles durant la Mancomunitat? o bé va arribar a posterioritat? Teniem telefonista i qui era?
Avui explicarem quan es va demanar i quan va arribar i d'un episodi històric on hi va intervenir una telefonista cubellenca en qualitat de testimoni.
Us deixo també el vídeo de la cançó que escoltarem avui per il·lustrar el tema i també el de la cançó que varem escoltar el programa anterior.
dilluns, 18 de març del 2013
Demà, la venda del castell de Cunit
Demà, a l'espai Traient la pols, tindrem un convidat especial. Es tracta del Sr. Jaume Casañas i Mestre, fundador del Grup d'Estudis Cunitencs "Delmacio de Conito".
El Sr. Casañas va nèixer a Vilanova i la Geltrú, però amb arrels cunitenques per part de pares i avis de diverses generacions. És enginyer industrial de grau mig i llicenciat en periodisme per la UAB. Durant 13 anys va treballar de periodista esportiu, especialitzat en ciclisme en dos diaris barcelonins. També és historiador i ha participat en diverses excavacions arqueològiques al Baix Penedès. Actualment resideix a Cunit des de fa més de 20 anys.
En aquesta nova edició del programa, el Sr. Casañas ens paralarà de la venda del castell de Cunit al Sr. Delmacio de Conito (Dalmau de Cunit) i de la documentació que fonamenta aquesta venda. Com sabeu, segles després Cunit va quedar configurat com una quadra més del castell de Cubelles, i així ho fou fins que se separà administrativament i de fet el 1850.
Si voleu saber-ne més, escolteu Ràdio Cubelles demà dimarts a dos quarts d'onze del matí, i la repetició a la mateixa hora de la nit, també per la Tdt.
En aquesta nova edició del programa, el Sr. Casañas ens paralarà de la venda del castell de Cunit al Sr. Delmacio de Conito (Dalmau de Cunit) i de la documentació que fonamenta aquesta venda. Com sabeu, segles després Cunit va quedar configurat com una quadra més del castell de Cubelles, i així ho fou fins que se separà administrativament i de fet el 1850.
Si voleu saber-ne més, escolteu Ràdio Cubelles demà dimarts a dos quarts d'onze del matí, i la repetició a la mateixa hora de la nit, també per la Tdt.
dilluns, 4 de març del 2013
Demà, els safareigs al Traient la pols
Demà dimarts, una nova edició de l'espai Traient la pols a Ràdio Cubelles. A dos quarts d'onze del matí, dins el programa Cubelles a les 10, continuarem parlant del tema de l'aigua en un altre del seus vessants: Els safareigs.
Fotografia: escriptura de donació de l'aigua (donació dels safareigs al poble)
Quan van ser construïts?
Què es feia amb l'aigua bruta un cop acabada d'usar?
Hi havia disputes pel seu aprofitament?
Quan es varen construir les cobertes?
Totes aquestes preguntes les respondrem demà, a dos quarts d'onze de matí per Ràdio Cubelles. I si no pots, a la mateixa hora de la nit i també per la Tdt.
Quan van ser construïts?
Què es feia amb l'aigua bruta un cop acabada d'usar?
Hi havia disputes pel seu aprofitament?
Quan es varen construir les cobertes?
Totes aquestes preguntes les respondrem demà, a dos quarts d'onze de matí per Ràdio Cubelles. I si no pots, a la mateixa hora de la nit i també per la Tdt.
dimarts, 19 de febrer del 2013
Traient la pols: l'aigua (2ª part)
Avui dimarts, emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, al Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles.
Continuarem el tema que varem començar la quinzena anterior: el subministrament de l'aigua a Cubelles. Com es va portar i qui ho va pagar ho varem explicar al programa passat. En aquesta ocasió parlarem una mica més de la figura d'en Joan Pedro i Roig i el que va cedir perpètuament al municipi: les fonts, l'aigua i el safareig.
També abundarem sobre l'arribada de l'aigua als domicilis particulars, a partir del 1895.
Com bé sabeu, a Ràdio Cubelles, a 2 quarts d'onze del matí o a la mateixa hora de la nit. I també per la Tdt.
Continuarem el tema que varem començar la quinzena anterior: el subministrament de l'aigua a Cubelles. Com es va portar i qui ho va pagar ho varem explicar al programa passat. En aquesta ocasió parlarem una mica més de la figura d'en Joan Pedro i Roig i el que va cedir perpètuament al municipi: les fonts, l'aigua i el safareig. També abundarem sobre l'arribada de l'aigua als domicilis particulars, a partir del 1895.
Com bé sabeu, a Ràdio Cubelles, a 2 quarts d'onze del matí o a la mateixa hora de la nit. I també per la Tdt.
dijous, 7 de febrer del 2013
Guió del programa traient la pols: l'aigua (I)
Aquí us deixo el guió de l'espai Traient al pols del dimarts 5 de febrer de 2013 i que va versar sobre la portada de l'aigua a Cubelles.
Avui parlarem de diversos temes relacionats amb l’aigua, seguint documents de l’arxiu municipal. Com sabeu, la majoria de municipis de la riba mediterrània tenen un règim pluvial dispers: tant hi plou molt de cop, com passa mesos sense una gota d’aigua. El nostre riu Foix tenia un cabal irregular. I això era a causa tant d’aquest règim variable com de l’aprofitament que se’n feia a tota la seva ribera. Com sabeu, Cubelles va arribar a tenir 6 molins fariners, que aprofitaven el cabal del riu. Ço era, que es desviava l’aigua amb un rec públic que servia per omplir les basses dels molins i també per regar les terres properes.
Però cubelles no era l’únic municipi que aprofitava l’aigua. Durant tot el curs del riu hi havia 53 molins, 29 dels quals estaven en afluents del mateix riu: 10 a la riera de Marmellà i 19 a la riera de Pontons.
Doncs el que dèiem, Cubelles era l’únic municipi del Garraf amb Molins. I en tenia 6: el molí de la Cucurella o d’en Rovirosa; el Molí del Salze; el Molí de mas trader o el Molí nou (possiblement construït sobre l’antic molí de la Mata); el molí de Gallifa, del Fuster o de l’Estapé; el Molí de la Palma, de l’Anton, de Dalt o de Sobre; i el Molí de Baix o de Sant Pere.
L’aigua passava pel rec públic i moliners i regants estaven obligats a mantenir-lo en bon estat. A Cubelles, ja en varem parlar, s’havia signat una concòrdia al 1599 per a estipular precisament això: evitar que s’acumulés la brossa al rec i regular les tasques d’uns i altres. Aquest doble aprofitament portava molts cops conflictes: podia ser per les hores d’ús del rec o per la desídia d’uns o altres en el manteniment. A Cubelles, tenim un document de 1650 a 1700 que precisament fa esment d’aquesta desídia per part d’alguns regants. Per això els moliners es personen en acusació per obligar a netejar la seva part o, sinó, obligar-los a l’abonament de les despeses de la neteja.
L’aigua era, doncs, un bé escàs i preuat. Ara que ens arriba còmodament a casa quasi hem oblidat les dificultats que pot representar la manca d’aigua o el simple fet de no tenir-la quan obrim una aixeta. Antigament, l’aigua s’agafava dels pous o de les basses. N’hi havia de més grans i de més petits, de públics i de particulars. El seu estat podia causar malalties a la població, com febres o paludisme, còlera, tifus, disenteria, hepatitis, disenteria o cucs. I molts cops els aqüífers no donaven per més.
I com Cubelles va passar d’aquest sistema a l’actual, amb subministrament regular? Doncs gràcies a la donació que Joan Pedro i Roig va fer a Cubelles. Va donar 9 plomes d’aigua per l’ús dels veïns. (15.735,6 litres al dia)
Tot va començar l’any 1879. Aquest any Joan Pedro i Roig formalitza davant el notari de Vilanova Joan Torrents i Higuero, la venda perpètua de 10 plomes d’aigua atorgada per Manuel Tomàs Bertran. El propietari de l’aigua era també el d’Acueducto villanovés. Recordem que Vilanova també tenia uns greus problemes. El municipi s’abastia amb pous, la majoria dels quals estaven salinitzats i eren insuficients per a l’aigua de boca i per regar. El tema es va agreujar amb la industrialització. En aquest cas, les obres per fer un aqüeducte per portar aigua de l’Arboç, es van fer entre 1856 i 1861. I els diners per impulsar el projecte va arribar de la mà d’un Americano, en Josep Antoni Vidal i Pascual, que va deixar un llegat de 35.000 duros.
En Manuel Tomás Bertran era el propietari de la societat Acueducto Villanovés, el qual va comprar diversos aqüífers a Santa Oliva per portar l’aigua fins a Vilanova, però també per tots els municipi on passava la canonada. Aquesta empresa a Vilanova era coneguda com a “aigua nova” en contraposició amb l’empresa que havia fet la portada d’aigua al 1860 (Acueducto del príncipe Alfonso sa), que era anomenada “l’aigua vella”.
Tornant a Cubelles, com dèiem, corria el 1879 quan Manuel Tomàs ven a Joan Pedro i Roig 10 plomes d’aigua a 17484 litres diaris. Aquestes plomes sortien del subsol de Santa Oliva, en concret de 3 finques. Un finca a la partida La Canya, propietat de Pau Bolet i Salvador Bolet, de 5 hectàrees. Una finca anomenada Mas Perdut, propietat de Antoni Rosell, de 20 ha. I una altra a la partida del Molí de la Canya, de 2 ha, i propietat de Rosa Sanahuja.
En Manuel Tomàs havia adquirit d’aquestes 3 finques els drets per fer aflorar l’aigua i per extreure-la al 1876 i 1877. I aquesta aigua, ens diu el propietari a l’escriptura, la condueix barrejada amb galeries i canonades a Vilanova i la Geltrú i part d’aquestes amb un ramal a la població de Calafell, per la qual cosa se li fa molt difícil precisar exactament el nombre de plomes que ven de cada una de les fonts.
Per la conducció fins a Cubelles, s’estableixen una sèrie de pactes entre el comprador i el venedor. D’entrada el venedor s’obliga a construir i col•locar la canonada que ha de proporcionar el servei a la població. Diu:
El vendedor se obliga a construir y colocar las cañerías desde el empalme antes citado (Finca de Joseph Solé) hasta el deposito que se situará en el punto demarcado yá dentro la propiedad de Don José Prats conocida por Masia den Baró y desde aquí hasta la calle Mayor del pueblo de Cubellas, frente la casa Rectoral,
Les canonades que posarien havien de ser de “diámetro de número tres, clase de hierro y betún, y de resistencia bastante para llevar el agua al punto que convenga dentro del casco de la población”.
També l’empresa construiria la rasa i les mines necessàries durant aquest trajecte i hi col•locaria una clau de pas en una caseta amb porta de ferro i pany. Aquesta clau quedaria en propietat de l’empresa. I en poder del comprador quedarien les canonades de desaigua i neteja. Amb tot, els treballs de manobre que pugui ocasionar tot això anirien a càrrec del comprador.
La quarta clàusula d’aquesta escriptura estipula que l’empresa assegura i garanteix totalment el subministrament d’aquestes 10 plomes d’aigua, a excepció d’esdeveniments fortuïts o de força major. Aquest punt és important ja que, com veurem d’aquí una estona, l’empresa no va respectar aquesta clàusula.
I finalment el preu: li ven per 24.222 pessetes, de la manera següents: 17500 són a compte de les 10 plomes d’aigua; i 6722 pessetes per les conduccions. I això representava, aproximada ment el següent:
- Preu de l’alimentació d’una família de 4 persones (1850-1900): 4 pessetes per dia. Ço vol dir que amb el que es va pagar, una família de 4 persones vivia 16 anys i mig.
- Salari diari d’un paleta: 4 pessetes al dia (treballava 270 dies l’any)
- Salari d’un manobre: 2,5 pessetes al dia.
-Pa: 0,24 pessetes el quilogram. Si comptem que cada família menjava 1 quilogram de pa al dia, una família de 4 persones tindria pa per 270 anys.
Però mirem una mica què representaria pels pressupostos municipals una despesa d’aquest magnitud. D’entrada, cal dir que el primer pressupost municipal que tenim conservat a l’arxiu és de l’exercici 1887-1888. El pressupost de despeses d’aquest any, que contempla els sous del personal, el material d’oficina, les despeses de festes, representació, enllumenat en oli i gas, els mestres, la beneficència municipal, les obres públiques, les despeses de presó del partit judicial o els crèdits reconeguts. Tot això pujava a 9146,5 pessetes. I els ingressos ordinaris eren de 1181,91. Ja veieu, un dèficit de 7964,59 pessetes. Aquest dèficit el cobrien amb diferents “recursos legals”: amb un recàrrec del 16% sobre les quotes de la contribució territorial i de la tarifa dels industrials matriculats; amb el 100% del cupo de consums que satisfeien al tresor; el 50% de les cèdules personals; i finalment un repartiment entre els veïns que “disfrutan de sueldos, haberes, pensiones, papel del Estado y otras utilidades”. Amb això compensaven les despeses i els ingressos. Però ja veieu que quasi 10 anys després d’aquesta adquisició, el pressupost representa només el 37% de la despesa. Així, s’haguessin necessitat 3 anys d’inversió de tots els ingressos amb els recursos “legals” o 20 anys amb els recursos ordinaris.
Avui parlarem de diversos temes relacionats amb l’aigua, seguint documents de l’arxiu municipal. Com sabeu, la majoria de municipis de la riba mediterrània tenen un règim pluvial dispers: tant hi plou molt de cop, com passa mesos sense una gota d’aigua. El nostre riu Foix tenia un cabal irregular. I això era a causa tant d’aquest règim variable com de l’aprofitament que se’n feia a tota la seva ribera. Com sabeu, Cubelles va arribar a tenir 6 molins fariners, que aprofitaven el cabal del riu. Ço era, que es desviava l’aigua amb un rec públic que servia per omplir les basses dels molins i també per regar les terres properes.
Però cubelles no era l’únic municipi que aprofitava l’aigua. Durant tot el curs del riu hi havia 53 molins, 29 dels quals estaven en afluents del mateix riu: 10 a la riera de Marmellà i 19 a la riera de Pontons.
Doncs el que dèiem, Cubelles era l’únic municipi del Garraf amb Molins. I en tenia 6: el molí de la Cucurella o d’en Rovirosa; el Molí del Salze; el Molí de mas trader o el Molí nou (possiblement construït sobre l’antic molí de la Mata); el molí de Gallifa, del Fuster o de l’Estapé; el Molí de la Palma, de l’Anton, de Dalt o de Sobre; i el Molí de Baix o de Sant Pere.
L’aigua passava pel rec públic i moliners i regants estaven obligats a mantenir-lo en bon estat. A Cubelles, ja en varem parlar, s’havia signat una concòrdia al 1599 per a estipular precisament això: evitar que s’acumulés la brossa al rec i regular les tasques d’uns i altres. Aquest doble aprofitament portava molts cops conflictes: podia ser per les hores d’ús del rec o per la desídia d’uns o altres en el manteniment. A Cubelles, tenim un document de 1650 a 1700 que precisament fa esment d’aquesta desídia per part d’alguns regants. Per això els moliners es personen en acusació per obligar a netejar la seva part o, sinó, obligar-los a l’abonament de les despeses de la neteja.
L’aigua era, doncs, un bé escàs i preuat. Ara que ens arriba còmodament a casa quasi hem oblidat les dificultats que pot representar la manca d’aigua o el simple fet de no tenir-la quan obrim una aixeta. Antigament, l’aigua s’agafava dels pous o de les basses. N’hi havia de més grans i de més petits, de públics i de particulars. El seu estat podia causar malalties a la població, com febres o paludisme, còlera, tifus, disenteria, hepatitis, disenteria o cucs. I molts cops els aqüífers no donaven per més.
I com Cubelles va passar d’aquest sistema a l’actual, amb subministrament regular? Doncs gràcies a la donació que Joan Pedro i Roig va fer a Cubelles. Va donar 9 plomes d’aigua per l’ús dels veïns. (15.735,6 litres al dia)
Tot va començar l’any 1879. Aquest any Joan Pedro i Roig formalitza davant el notari de Vilanova Joan Torrents i Higuero, la venda perpètua de 10 plomes d’aigua atorgada per Manuel Tomàs Bertran. El propietari de l’aigua era també el d’Acueducto villanovés. Recordem que Vilanova també tenia uns greus problemes. El municipi s’abastia amb pous, la majoria dels quals estaven salinitzats i eren insuficients per a l’aigua de boca i per regar. El tema es va agreujar amb la industrialització. En aquest cas, les obres per fer un aqüeducte per portar aigua de l’Arboç, es van fer entre 1856 i 1861. I els diners per impulsar el projecte va arribar de la mà d’un Americano, en Josep Antoni Vidal i Pascual, que va deixar un llegat de 35.000 duros.
En Manuel Tomás Bertran era el propietari de la societat Acueducto Villanovés, el qual va comprar diversos aqüífers a Santa Oliva per portar l’aigua fins a Vilanova, però també per tots els municipi on passava la canonada. Aquesta empresa a Vilanova era coneguda com a “aigua nova” en contraposició amb l’empresa que havia fet la portada d’aigua al 1860 (Acueducto del príncipe Alfonso sa), que era anomenada “l’aigua vella”.
Tornant a Cubelles, com dèiem, corria el 1879 quan Manuel Tomàs ven a Joan Pedro i Roig 10 plomes d’aigua a 17484 litres diaris. Aquestes plomes sortien del subsol de Santa Oliva, en concret de 3 finques. Un finca a la partida La Canya, propietat de Pau Bolet i Salvador Bolet, de 5 hectàrees. Una finca anomenada Mas Perdut, propietat de Antoni Rosell, de 20 ha. I una altra a la partida del Molí de la Canya, de 2 ha, i propietat de Rosa Sanahuja.
En Manuel Tomàs havia adquirit d’aquestes 3 finques els drets per fer aflorar l’aigua i per extreure-la al 1876 i 1877. I aquesta aigua, ens diu el propietari a l’escriptura, la condueix barrejada amb galeries i canonades a Vilanova i la Geltrú i part d’aquestes amb un ramal a la població de Calafell, per la qual cosa se li fa molt difícil precisar exactament el nombre de plomes que ven de cada una de les fonts.
Per la conducció fins a Cubelles, s’estableixen una sèrie de pactes entre el comprador i el venedor. D’entrada el venedor s’obliga a construir i col•locar la canonada que ha de proporcionar el servei a la població. Diu:
El vendedor se obliga a construir y colocar las cañerías desde el empalme antes citado (Finca de Joseph Solé) hasta el deposito que se situará en el punto demarcado yá dentro la propiedad de Don José Prats conocida por Masia den Baró y desde aquí hasta la calle Mayor del pueblo de Cubellas, frente la casa Rectoral,
Les canonades que posarien havien de ser de “diámetro de número tres, clase de hierro y betún, y de resistencia bastante para llevar el agua al punto que convenga dentro del casco de la población”.
També l’empresa construiria la rasa i les mines necessàries durant aquest trajecte i hi col•locaria una clau de pas en una caseta amb porta de ferro i pany. Aquesta clau quedaria en propietat de l’empresa. I en poder del comprador quedarien les canonades de desaigua i neteja. Amb tot, els treballs de manobre que pugui ocasionar tot això anirien a càrrec del comprador.
La quarta clàusula d’aquesta escriptura estipula que l’empresa assegura i garanteix totalment el subministrament d’aquestes 10 plomes d’aigua, a excepció d’esdeveniments fortuïts o de força major. Aquest punt és important ja que, com veurem d’aquí una estona, l’empresa no va respectar aquesta clàusula.
I finalment el preu: li ven per 24.222 pessetes, de la manera següents: 17500 són a compte de les 10 plomes d’aigua; i 6722 pessetes per les conduccions. I això representava, aproximada ment el següent:
- Preu de l’alimentació d’una família de 4 persones (1850-1900): 4 pessetes per dia. Ço vol dir que amb el que es va pagar, una família de 4 persones vivia 16 anys i mig.
- Salari diari d’un paleta: 4 pessetes al dia (treballava 270 dies l’any)
- Salari d’un manobre: 2,5 pessetes al dia.
-Pa: 0,24 pessetes el quilogram. Si comptem que cada família menjava 1 quilogram de pa al dia, una família de 4 persones tindria pa per 270 anys.
Però mirem una mica què representaria pels pressupostos municipals una despesa d’aquest magnitud. D’entrada, cal dir que el primer pressupost municipal que tenim conservat a l’arxiu és de l’exercici 1887-1888. El pressupost de despeses d’aquest any, que contempla els sous del personal, el material d’oficina, les despeses de festes, representació, enllumenat en oli i gas, els mestres, la beneficència municipal, les obres públiques, les despeses de presó del partit judicial o els crèdits reconeguts. Tot això pujava a 9146,5 pessetes. I els ingressos ordinaris eren de 1181,91. Ja veieu, un dèficit de 7964,59 pessetes. Aquest dèficit el cobrien amb diferents “recursos legals”: amb un recàrrec del 16% sobre les quotes de la contribució territorial i de la tarifa dels industrials matriculats; amb el 100% del cupo de consums que satisfeien al tresor; el 50% de les cèdules personals; i finalment un repartiment entre els veïns que “disfrutan de sueldos, haberes, pensiones, papel del Estado y otras utilidades”. Amb això compensaven les despeses i els ingressos. Però ja veieu que quasi 10 anys després d’aquesta adquisició, el pressupost representa només el 37% de la despesa. Així, s’haguessin necessitat 3 anys d’inversió de tots els ingressos amb els recursos “legals” o 20 anys amb els recursos ordinaris.
dijous, 31 de gener del 2013
Josep Solé al Traient la pols
El passat 15 de gener varem tenir un convidat al programa Traient la pols. Es tractà de Josep Solé, historiador i investigador de l'IEP pel projecte tots els noms. Fou el guanyador de l'última beca Penedès de recerca històrica i també del premi Manuel Crehuet de recerca de Torredembarra.
En Josep ja havia vingut fa uns mesos al programa i, com que tenia moltes més coses a explicar-nos sobre la Cubelles del segle XVIII, l'hem tornat a convidar. Aquí us deixo el guió del programa amb els temes que varen ser exposats.
Isidre Sicart es casa
Isidre Sicart i Güell de cal Bernat de Bellvei , va viure tota la seva infància i fins que es va casar a Cubelles. No sabem el motiu, però el cert és que va aprendre un ofici relacionat amb la mar com era el de calafat. Un any abans de casar-se va anar a Bayamo (Puerto Rico) a incorporar-se a la casa de comerç que hi tenia el vilanoví Josep Raldiris. En tornar, el 1807, es casa amb la pubilla vilanovina i filla de comerciant, Teresa Soler i Torrents. En ser la seva esposa una pubilla, l’Isidre, seguint la vella costum de vestir-les, li regala unes arracades d’or amb esmaragdes, un anell d’esmaragdes rodat de diamants i entrega a la seva sogra 200 duros de plata en ajuda al parament de l’habitació dormitori i per les robes i vestits que els pares han de comprar a la filla.
Un cop casat va anar a l’Havana, a treballar a la casa de comerç que hi tenia el seu sogre, però el 1810 torna, sent substituït pel seu cunyat Francesc Coll.
Veiem doncs com un bellveienc criat a Cubelles fa fortuna i es casa amb una dona de fortuna. El que per nosaltres és una incògnita encara és el fet que des de la infància visqués a Cubelles. Hi tenien interessos els seus pares?, hi van viure també aquests? Hi tenia parents? Una altra qüestió és veure que tots aquests moviments es donen en plena guerra del Francès.
Emigració de treball temporal
1745: Joan Gallart i Joan Cucurella, pagesos de la Quadra de Rocacrespa, són a Cervera per segar, quan acaben la feina, junt amb Josep Martí de Cervera que se’ls uneix, van cap a Canós (municipi dels Plans de Sió a la Segarra), i després a Montalegre (nucli de població de Pontils a la Conca de Barberà), també per segar blat; a continuació es presenten a Vilafranca del Penedès per a la verema. El juny i el juliol han segat, a principi d’agost iniciaran la verema.
Exemple dels costums dels qui no tenen res més que la seva força de treball per buscar-se la vida. Sempre ha estat així.
Un pastor de Bellvei establert a Cubelles
1744-1801: Mariano Mayner ( -1756), -fos de cal Llarg o de cal Roig, era fill cabaler-, havent cobrat una legítima en terra a Bellvei, es va fer pastor, acabant per vendre les dues o tres petites peces de terra que tenia. Sembla que va tenir un primer matrimoni a l’Arbós, però s’establí a Cubelles, casant-se amb Teresa Cebrià, vídua d’un tal Huguet de Cubelles. Van comprar una casa al carrer Major de Cubelles.
Pel document del 21 d’abril de 1755 sabem que no era un vulgar pastor sinó que donava ramats a guany a altres pastors (arrendava ramats), per tant era propietari de ramats que potser ell no pasturava. En tot cas es devia casar amb dones de bona posició social, com ens ho deixa suposar el fet que en Mariano, casat per segon cop i a Cubelles, vengués alguna pesa de terra a l’Arbós. En quan a la posició social també ho avala el fet que deixés diners a crèdit, com per a exemple, a Isidre Roig de Cubelles.
En el seu testament, per quan mori, fa algunes deixes, com les efectuades al seu germà Pau Mayner de Bellvei (50 lliures), a Antoni Roig, fill de Josep Roig de Cubelles (10 lliures) igual que la seva esposa que el sobreviu, quan mort, a les noies de qui és padrí: Teresa Foxach i Almirall, donzella de Cubelles (10 lliures), i Teresa Malivern i Cortés, també donzella i de la Quadra de Cunit (10 lliures). Els marmessors testamentaris del Mariano foren Francesc Sech i de Boquet, prevere i rector de Cubelles, Josep Roig i Mateu Avinyó menor, pagesos de Cubelles, qui quan mort l’usufructuària passen a vendre el béns deixats per aquell per tal d’instituir misses, ja que el difunt, en no tenir fill que el succeís va fer hereu a Déu.
Conflictes per la construcció d’una carretera
12 de novembre de 1758
Joan Baptista Vadell, pagès de la Geltrú té una pesa de terra en terme del Castell de Cubelles i a la partida LA CREU, propera a la carretera que va al Vendrell que llavors s’estava construint. El cas és que per fer la carretera els treballadors, que necessitaven pedres les treuen d’un marge de la finca tot destruint-lo. I d’això es queixa en Vadell acusant als regidors de Cubelles d’aquella destroça. Tenim la declaració de dos testimonis:
Joan Milà, pagès de Vilanova, de 44 anys,que diu que el marge no feia cap nosa per fer la carretera perquè tant la finca com el marge estan força distanciats d’aquella. Ell mateix va veure com els regidors carregaven les pedres perquè casualment passava per allí.
Pau Rafecas, de 38 anys, i també de Vilanova diu que també ho va veure com es carregaven les pedres a instància dels regidors, i veiem el prejudici que s’estava fent, va dir a un dels regidors que era tot una llàstima destruir e marge i servir-se de les seves pedres, amb la qual cosa el regidor li va respondre que un cop destruït aquest marge encara en pensaven destruir un altre que es trobava més avall quan al traçat de la carretera s’hi apropés.
Un conflicte intern de l’Església: el capellà de Cubelles en contra de pagar el seu enterrament al Degà del Penedès.
1784. El Deganat del Penedès feia pocs anys havia introduït la nova costum que dels enterraments dels capellans del territori el Decà percebés els drets parroquials corresponents a aquells mentre visquessin. El capellà de Cubelles, Antoni Bruno s’hi havia posat ja en vida a tal costum perquè la considerava abusiva i sembla ser que també la resta dels capellans del deganat. Ara, un cop mort i enterrat, els seus marmessors defensen la seva postura del difunt defensada en el seu propi testament encara que fos a costa de tots els seus béns, que coincideix a més amb la de l’actual Decà que va deixar dit que “de cap manera paguessin per raó del seu enterro els dits drets parroquials al Decà, i que defensessin aquest punt de Justícia”.
El document justifica: “Un capellà gelós en el seu ministeri d’una instrucció gens vulgar, i d’unes costums irreprensibles, que deixa escrita aquesta llei als seus successors per un temps en què ja no existeixi, i en la voluntat més seriosa i premeditada a on la contemplació de la mort i la vista de l’eternitat fa que es mirin les coses sota el seu veritable aspecte, i a no res s’escriu, ni adverteix, que no sigui amb el major pols, maduresa i circumspecció, té al seu favor tota la presumpció de que li mou només sols per dictar el just desig de llibertat als seus germans del pagament d’uns drets que considerà per tots termes indeguts.
“No sols això, si que per fer veure que no era per cap terme capriciós la seva pretensió, continuà en el mateix testament les raons en que ho fonamentava; a saber, que fent el difunt capellà seus els fruits parroquials fins el dia del seu enterrament, i encara més pagant-se ell mateix o els seus successors els drets parroquials de qualsevol altre enterro que s’encertés haver en aquella Església en el mateix dia en que es celebrava el deo rector difunt no podria haver justa causa, que autoritzés al Rdo Dean, ni a cap altre per treure al capellà difunt dits drets parroquials, que es deguessin per raó del seu mateix enterro.
“Aquest abús expressà també que ho havia fet present a les Santes Visites, així a l’actual Bisbe, com al seu immediat antecessor l’Ilm. Rvd. Josep Climent, i que ambdós havien admirat la referida practica i que per a remeiar-la havien insinuat que es proposés la queixa en el primer sínode que es celebrés, la qual celebració no s’ha verificat fins ara”.
En definitiva, el que demanen els marmessors ara és:
- Que s’examini la qüestió amb maduresa i circumspecció, que s’aclareixin legítimament es fonaments que tingués el Decà per procedir a l’exacció dels drets parroquials als enterraments dels capellans del deganat.
- Demostraran com els drets parroquials són insuficients per sostenir la pràctica de la nova costum contrària a l’equitat ja que no es practica ni en el bisbat ni en cap altra diòcesi.
- Es mani al Decà que s’abstingui de posar-ho en pràctica, de manera que no cobri cap quantitat, porció de cera ni cal altre dret per l’enterrament de cap capellà.
- Que es doni fi a aquest expedient pacíficament i a poder ser sense estrèpit ni figura de punició.
Josep Sole i Armajach
En Josep ja havia vingut fa uns mesos al programa i, com que tenia moltes més coses a explicar-nos sobre la Cubelles del segle XVIII, l'hem tornat a convidar. Aquí us deixo el guió del programa amb els temes que varen ser exposats.
Isidre Sicart es casa
Isidre Sicart i Güell de cal Bernat de Bellvei , va viure tota la seva infància i fins que es va casar a Cubelles. No sabem el motiu, però el cert és que va aprendre un ofici relacionat amb la mar com era el de calafat. Un any abans de casar-se va anar a Bayamo (Puerto Rico) a incorporar-se a la casa de comerç que hi tenia el vilanoví Josep Raldiris. En tornar, el 1807, es casa amb la pubilla vilanovina i filla de comerciant, Teresa Soler i Torrents. En ser la seva esposa una pubilla, l’Isidre, seguint la vella costum de vestir-les, li regala unes arracades d’or amb esmaragdes, un anell d’esmaragdes rodat de diamants i entrega a la seva sogra 200 duros de plata en ajuda al parament de l’habitació dormitori i per les robes i vestits que els pares han de comprar a la filla.
Un cop casat va anar a l’Havana, a treballar a la casa de comerç que hi tenia el seu sogre, però el 1810 torna, sent substituït pel seu cunyat Francesc Coll.
Veiem doncs com un bellveienc criat a Cubelles fa fortuna i es casa amb una dona de fortuna. El que per nosaltres és una incògnita encara és el fet que des de la infància visqués a Cubelles. Hi tenien interessos els seus pares?, hi van viure també aquests? Hi tenia parents? Una altra qüestió és veure que tots aquests moviments es donen en plena guerra del Francès.
Emigració de treball temporal
1745: Joan Gallart i Joan Cucurella, pagesos de la Quadra de Rocacrespa, són a Cervera per segar, quan acaben la feina, junt amb Josep Martí de Cervera que se’ls uneix, van cap a Canós (municipi dels Plans de Sió a la Segarra), i després a Montalegre (nucli de població de Pontils a la Conca de Barberà), també per segar blat; a continuació es presenten a Vilafranca del Penedès per a la verema. El juny i el juliol han segat, a principi d’agost iniciaran la verema.
Exemple dels costums dels qui no tenen res més que la seva força de treball per buscar-se la vida. Sempre ha estat així.
Un pastor de Bellvei establert a Cubelles
1744-1801: Mariano Mayner ( -1756), -fos de cal Llarg o de cal Roig, era fill cabaler-, havent cobrat una legítima en terra a Bellvei, es va fer pastor, acabant per vendre les dues o tres petites peces de terra que tenia. Sembla que va tenir un primer matrimoni a l’Arbós, però s’establí a Cubelles, casant-se amb Teresa Cebrià, vídua d’un tal Huguet de Cubelles. Van comprar una casa al carrer Major de Cubelles.
Pel document del 21 d’abril de 1755 sabem que no era un vulgar pastor sinó que donava ramats a guany a altres pastors (arrendava ramats), per tant era propietari de ramats que potser ell no pasturava. En tot cas es devia casar amb dones de bona posició social, com ens ho deixa suposar el fet que en Mariano, casat per segon cop i a Cubelles, vengués alguna pesa de terra a l’Arbós. En quan a la posició social també ho avala el fet que deixés diners a crèdit, com per a exemple, a Isidre Roig de Cubelles.
En el seu testament, per quan mori, fa algunes deixes, com les efectuades al seu germà Pau Mayner de Bellvei (50 lliures), a Antoni Roig, fill de Josep Roig de Cubelles (10 lliures) igual que la seva esposa que el sobreviu, quan mort, a les noies de qui és padrí: Teresa Foxach i Almirall, donzella de Cubelles (10 lliures), i Teresa Malivern i Cortés, també donzella i de la Quadra de Cunit (10 lliures). Els marmessors testamentaris del Mariano foren Francesc Sech i de Boquet, prevere i rector de Cubelles, Josep Roig i Mateu Avinyó menor, pagesos de Cubelles, qui quan mort l’usufructuària passen a vendre el béns deixats per aquell per tal d’instituir misses, ja que el difunt, en no tenir fill que el succeís va fer hereu a Déu.
Conflictes per la construcció d’una carretera
12 de novembre de 1758
Joan Baptista Vadell, pagès de la Geltrú té una pesa de terra en terme del Castell de Cubelles i a la partida LA CREU, propera a la carretera que va al Vendrell que llavors s’estava construint. El cas és que per fer la carretera els treballadors, que necessitaven pedres les treuen d’un marge de la finca tot destruint-lo. I d’això es queixa en Vadell acusant als regidors de Cubelles d’aquella destroça. Tenim la declaració de dos testimonis:
Joan Milà, pagès de Vilanova, de 44 anys,que diu que el marge no feia cap nosa per fer la carretera perquè tant la finca com el marge estan força distanciats d’aquella. Ell mateix va veure com els regidors carregaven les pedres perquè casualment passava per allí.
Pau Rafecas, de 38 anys, i també de Vilanova diu que també ho va veure com es carregaven les pedres a instància dels regidors, i veiem el prejudici que s’estava fent, va dir a un dels regidors que era tot una llàstima destruir e marge i servir-se de les seves pedres, amb la qual cosa el regidor li va respondre que un cop destruït aquest marge encara en pensaven destruir un altre que es trobava més avall quan al traçat de la carretera s’hi apropés.
Un conflicte intern de l’Església: el capellà de Cubelles en contra de pagar el seu enterrament al Degà del Penedès.
1784. El Deganat del Penedès feia pocs anys havia introduït la nova costum que dels enterraments dels capellans del territori el Decà percebés els drets parroquials corresponents a aquells mentre visquessin. El capellà de Cubelles, Antoni Bruno s’hi havia posat ja en vida a tal costum perquè la considerava abusiva i sembla ser que també la resta dels capellans del deganat. Ara, un cop mort i enterrat, els seus marmessors defensen la seva postura del difunt defensada en el seu propi testament encara que fos a costa de tots els seus béns, que coincideix a més amb la de l’actual Decà que va deixar dit que “de cap manera paguessin per raó del seu enterro els dits drets parroquials al Decà, i que defensessin aquest punt de Justícia”.
El document justifica: “Un capellà gelós en el seu ministeri d’una instrucció gens vulgar, i d’unes costums irreprensibles, que deixa escrita aquesta llei als seus successors per un temps en què ja no existeixi, i en la voluntat més seriosa i premeditada a on la contemplació de la mort i la vista de l’eternitat fa que es mirin les coses sota el seu veritable aspecte, i a no res s’escriu, ni adverteix, que no sigui amb el major pols, maduresa i circumspecció, té al seu favor tota la presumpció de que li mou només sols per dictar el just desig de llibertat als seus germans del pagament d’uns drets que considerà per tots termes indeguts.
“No sols això, si que per fer veure que no era per cap terme capriciós la seva pretensió, continuà en el mateix testament les raons en que ho fonamentava; a saber, que fent el difunt capellà seus els fruits parroquials fins el dia del seu enterrament, i encara més pagant-se ell mateix o els seus successors els drets parroquials de qualsevol altre enterro que s’encertés haver en aquella Església en el mateix dia en que es celebrava el deo rector difunt no podria haver justa causa, que autoritzés al Rdo Dean, ni a cap altre per treure al capellà difunt dits drets parroquials, que es deguessin per raó del seu mateix enterro.
“Aquest abús expressà també que ho havia fet present a les Santes Visites, així a l’actual Bisbe, com al seu immediat antecessor l’Ilm. Rvd. Josep Climent, i que ambdós havien admirat la referida practica i que per a remeiar-la havien insinuat que es proposés la queixa en el primer sínode que es celebrés, la qual celebració no s’ha verificat fins ara”.
En definitiva, el que demanen els marmessors ara és:
- Que s’examini la qüestió amb maduresa i circumspecció, que s’aclareixin legítimament es fonaments que tingués el Decà per procedir a l’exacció dels drets parroquials als enterraments dels capellans del deganat.
- Demostraran com els drets parroquials són insuficients per sostenir la pràctica de la nova costum contrària a l’equitat ja que no es practica ni en el bisbat ni en cap altra diòcesi.
- Es mani al Decà que s’abstingui de posar-ho en pràctica, de manera que no cobri cap quantitat, porció de cera ni cal altre dret per l’enterrament de cap capellà.
- Que es doni fi a aquest expedient pacíficament i a poder ser sense estrèpit ni figura de punició.
Josep Sole i Armajach
dimarts, 11 de desembre del 2012
Guió del programa - la sega dels joncs (2)
I aquí teniu el guió del passat programa. Recordeu que les transcripcions dels textos intenten mantenir-se fidelment a l'escriptura original, per la qual cosa hi ha força faltes d'ortografia.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
dijous, 22 de novembre del 2012
Traient la pols - 20 de novembre 2012
Aquí us deixo el guió del programa Traient la pols emés el 20 de novembre.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Guió del programa 30-10-2012 els allotjaments (2)
Reprenem ara el tema de la quinzena passada, que vam parlar sobre els allotjaments i la conflictivitat que provocaven. Us vaig comentar que alguns d’aquests allotjaments havien arribat a provocar o, si mes no, havien estat l’espurna d’aixecaments de la població civil.
Per exemple, l’anomenada guerra dels segadors, que va començar el 1640. El 1635 França va declarar la guerra a Felip IV, III d’Aragó. Catalunya es va convertir en un dels escenaris de la guerra dels 30 anys. En aquests anys, els trànsits de les tropes, els allotjaments, les lleves i l’esforç fiscal i militar dels catalans van anar augmentant. El problema dels allotjaments es va agreujar l’estiu de 1640 amb el retorn de les tropes de les campanyes del Rosselló. Els abusos que cometien aquestes tropes eren constants: crema i saqueig d’esglésies, com les de Santa Coloma de Farners o Riudarenes; abusos contra les persones, saqueig de masos i poblacions. En resum, que aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas a la pagesia per aixecar-se.
A banda d’això, la monarquia no parava d’insistir en aplicar la legislació castellana, empresonant fins i tot consellers de la Generalitat, no jurant les constitucions del país i fomentant i amparant aquesta violència per, així, poder fer el que volia per “dret de conquesta”
Pel document d’avui també ens hem de situar després de la guerra de successió, després de 1714, quan el Decret de nova planta va eliminar qualsevol dret anterior i va imposar una nova estructura econòmica, territorial i fiscalitat encara més perjudicial que la castellana. I els allotjaments s’havien de sufragar íntegrament per la població.
És un document de 1749
Excmo sr.,
Los regidores y universidad de la villa de Cubellas de este corregimiento de Tarragona, con el devido rendimiento exponen a V.E., que en dicha villa se halla aquartelada una partida de tropa de guardias valonas, cuia se compone de un oficial comandante de dicha partida de dos sargentos y 45 soldados; para la assistencia de cuyo oficial se les ofrezen muchas expensas diarias, como son leña, velas, azeite para la guardia y carbon, lo que se va repartiendo entre los individuos de dicha villa unicamente, quienes llevan esta carga a mas de otras muy pesadas que toleran y padecen frequentamente, como son entre otras bagaxes, transitos y demas que se acostumbran, haviendose añadido de poco tiempo a esta parte la ronda de la marina a las noches. Y como el referido termino de Cubellas se compone también de una quadra vulgarmente nombrada de Gallifa y Rocacrespa, en la cual hay unas diez y seis casas o masias con poca diferencia, cuyos dueños y habitantes de dichas masias pareze ser muy justo que contribuian tambien en las mencionadas assistencias para la tropa, y en la guardia de la marina en consideración de ser individuos y particulares del término de la misma villa, y de ser muy justo el que ayuden a llevar esta carga a los habitantes de la villa, cuyo numero es corto, que llega solamente hasta unas 80 casas poco mas o menos, comprehendiendose en este numero las de los pescadores matriculados, que son exemptos del mencionado cargo.
Por ende a VE rendidamente suplican sea de su agrado disponer y ordenar que los dueños y habitantes en las massias del termino de la villa exponiente contribuyan tambien por su turno en las assistencias necessarias para la tropa, y asimismo para la guardia de la marina, que lo recibiran a singular merced del justificado zelo de VE
I la resposta.
Tarragona, 31 de julio de 1749
Los vecinos y moradores de las quadras de Gallifa y Rocacrespa, y su termino contribuiran a proporcion de las casa de que componen las dichas quadras y termino en los utensilios de la tropa que guarda la Marina y demas que expresa este memorial.
Don Melchor de Abarca
Llegit aquest, recordem l’any passat com parlàvem de dos documents sobre allotjament de soldats i un altra sobre el pagament d’aquests allotjats amb dineritos de cruz falsificats i que van inundar el poble de moneda falsa que no servia per res. Documents de 1713 a 1720 aproximadament.
“El síndico de la villa de Cubelles, con la veneración que debe, dice y representa a Vuestra Excelencia que desde el día ocho del corriente mes se halla en dicha villa el regimiento de Utrech, y que por ser numeroso, y las casas de la villa pocas y de corta capacidad, están muy incomodados los soldados y paisanos, pues en casi todas las casas hay mas de doce alojados; Y como por aquellas cercanías haya diferentes villa de Sitges, que consta con mas de 300 vecinos, y los lugares de Conit y calafell, y las cuadras de gallifa y Rocacrespa, y si se repartiesse por estas poblaciones dicho regimiento, los soldados estarían con conveniencias, y los paysanos no tan cargados. Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las órdenes convenientes que dicho regimiento vaya a alojarse a la Villa de Sitges, o bien se reparta por los lugares y cuadras sobre referidos, que es merced que espera de la grandeza de V.E.
El Síndico del lugar de Cubellas, veguerio del Panadés, con la veneración que debe representa a V.E. que en dicho lugar está alojado el regimiento de Utrech, el cual se compone de siete cientos hombres, y por no tener estos otra especie de moneda que dinerillos de cruz, casi todos falsos, no consumen, ni gastan otros para el sustento diario, y no obstante de ser esta especie de moneda reprobada, dicho lugar les ha provehido de carne, vino, aguardiente y demás alimentos necesarios de lo que se ha seguido que se ha llenado dicho lugar y sus naturales de dinerillos falsos. Y como no tenga ya dicho lugar ni sus vecinos alimento que suministrar a dicho regimiento y sea preciso que hagan provisión de carne, vino, aguardiente y demás cosas necesarias para su sustento, y no puedan hacerla por no querer admitirlos en parte alguna los referidos dinerillos de la cruz. Y los soldados estén instando para que no les falte el sustento diario, y no sea justo que este se busque a propias expensas y crédito de dicho lugar, pues a mas del daño que ha padecido en tomar hasta ahora dichos dinerillos falsos a los soldados, se le seguiría el haverlo de continuar todo el tiempo se mantendrían allí, lo que redundaría en total exterminio de sus moradores.
Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las providencias necesarias para que dicho regimiento quede asistido, y el lugar preservado del daño que se le sigue con el consumo que en el hace de los dinerillos falsos el referido regimiento que es merced que espera de la grande justificación de V.E.
Per exemple, l’anomenada guerra dels segadors, que va començar el 1640. El 1635 França va declarar la guerra a Felip IV, III d’Aragó. Catalunya es va convertir en un dels escenaris de la guerra dels 30 anys. En aquests anys, els trànsits de les tropes, els allotjaments, les lleves i l’esforç fiscal i militar dels catalans van anar augmentant. El problema dels allotjaments es va agreujar l’estiu de 1640 amb el retorn de les tropes de les campanyes del Rosselló. Els abusos que cometien aquestes tropes eren constants: crema i saqueig d’esglésies, com les de Santa Coloma de Farners o Riudarenes; abusos contra les persones, saqueig de masos i poblacions. En resum, que aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas a la pagesia per aixecar-se.
A banda d’això, la monarquia no parava d’insistir en aplicar la legislació castellana, empresonant fins i tot consellers de la Generalitat, no jurant les constitucions del país i fomentant i amparant aquesta violència per, així, poder fer el que volia per “dret de conquesta”
Pel document d’avui també ens hem de situar després de la guerra de successió, després de 1714, quan el Decret de nova planta va eliminar qualsevol dret anterior i va imposar una nova estructura econòmica, territorial i fiscalitat encara més perjudicial que la castellana. I els allotjaments s’havien de sufragar íntegrament per la població.
És un document de 1749
Excmo sr.,
Los regidores y universidad de la villa de Cubellas de este corregimiento de Tarragona, con el devido rendimiento exponen a V.E., que en dicha villa se halla aquartelada una partida de tropa de guardias valonas, cuia se compone de un oficial comandante de dicha partida de dos sargentos y 45 soldados; para la assistencia de cuyo oficial se les ofrezen muchas expensas diarias, como son leña, velas, azeite para la guardia y carbon, lo que se va repartiendo entre los individuos de dicha villa unicamente, quienes llevan esta carga a mas de otras muy pesadas que toleran y padecen frequentamente, como son entre otras bagaxes, transitos y demas que se acostumbran, haviendose añadido de poco tiempo a esta parte la ronda de la marina a las noches. Y como el referido termino de Cubellas se compone también de una quadra vulgarmente nombrada de Gallifa y Rocacrespa, en la cual hay unas diez y seis casas o masias con poca diferencia, cuyos dueños y habitantes de dichas masias pareze ser muy justo que contribuian tambien en las mencionadas assistencias para la tropa, y en la guardia de la marina en consideración de ser individuos y particulares del término de la misma villa, y de ser muy justo el que ayuden a llevar esta carga a los habitantes de la villa, cuyo numero es corto, que llega solamente hasta unas 80 casas poco mas o menos, comprehendiendose en este numero las de los pescadores matriculados, que son exemptos del mencionado cargo.
Por ende a VE rendidamente suplican sea de su agrado disponer y ordenar que los dueños y habitantes en las massias del termino de la villa exponiente contribuyan tambien por su turno en las assistencias necessarias para la tropa, y asimismo para la guardia de la marina, que lo recibiran a singular merced del justificado zelo de VE
I la resposta.
Tarragona, 31 de julio de 1749
Los vecinos y moradores de las quadras de Gallifa y Rocacrespa, y su termino contribuiran a proporcion de las casa de que componen las dichas quadras y termino en los utensilios de la tropa que guarda la Marina y demas que expresa este memorial.
Don Melchor de Abarca
Llegit aquest, recordem l’any passat com parlàvem de dos documents sobre allotjament de soldats i un altra sobre el pagament d’aquests allotjats amb dineritos de cruz falsificats i que van inundar el poble de moneda falsa que no servia per res. Documents de 1713 a 1720 aproximadament.
“El síndico de la villa de Cubelles, con la veneración que debe, dice y representa a Vuestra Excelencia que desde el día ocho del corriente mes se halla en dicha villa el regimiento de Utrech, y que por ser numeroso, y las casas de la villa pocas y de corta capacidad, están muy incomodados los soldados y paisanos, pues en casi todas las casas hay mas de doce alojados; Y como por aquellas cercanías haya diferentes villa de Sitges, que consta con mas de 300 vecinos, y los lugares de Conit y calafell, y las cuadras de gallifa y Rocacrespa, y si se repartiesse por estas poblaciones dicho regimiento, los soldados estarían con conveniencias, y los paysanos no tan cargados. Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las órdenes convenientes que dicho regimiento vaya a alojarse a la Villa de Sitges, o bien se reparta por los lugares y cuadras sobre referidos, que es merced que espera de la grandeza de V.E.
El Síndico del lugar de Cubellas, veguerio del Panadés, con la veneración que debe representa a V.E. que en dicho lugar está alojado el regimiento de Utrech, el cual se compone de siete cientos hombres, y por no tener estos otra especie de moneda que dinerillos de cruz, casi todos falsos, no consumen, ni gastan otros para el sustento diario, y no obstante de ser esta especie de moneda reprobada, dicho lugar les ha provehido de carne, vino, aguardiente y demás alimentos necesarios de lo que se ha seguido que se ha llenado dicho lugar y sus naturales de dinerillos falsos. Y como no tenga ya dicho lugar ni sus vecinos alimento que suministrar a dicho regimiento y sea preciso que hagan provisión de carne, vino, aguardiente y demás cosas necesarias para su sustento, y no puedan hacerla por no querer admitirlos en parte alguna los referidos dinerillos de la cruz. Y los soldados estén instando para que no les falte el sustento diario, y no sea justo que este se busque a propias expensas y crédito de dicho lugar, pues a mas del daño que ha padecido en tomar hasta ahora dichos dinerillos falsos a los soldados, se le seguiría el haverlo de continuar todo el tiempo se mantendrían allí, lo que redundaría en total exterminio de sus moradores.
Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las providencias necesarias para que dicho regimiento quede asistido, y el lugar preservado del daño que se le sigue con el consumo que en el hace de los dinerillos falsos el referido regimiento que es merced que espera de la grande justificación de V.E.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Traient la pols 16-10-2012. Guió del programa
Aquí us deixo un extracte del programa Traient la pols del 16-10-2012
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
dijous, 20 de setembre del 2012
Traient la pols - el document
En el programa del dia 18 de setembre es va llegir el següent document, corresponent a un copiador de correspondència de l'Ajuntament.
Avui hem portat un document de 1784 corresponent a un copiador de correspondència de l’Ajuntament de Cubelles.
En aquest, uns regidors reclamen sou endarrerits que encara els devia l’Ajuntament.
Joseph Lleó, labrador de la villa de Cubellas, corregimiento de Tarragona, con la debida veneración a V.S. expone: Que el Ayuntamiento de la expressada villa desde el 1758, en que fueron regidores de aquel común el suplicante y su padre Jayme Lleó, también labrador de la expressada villa, les quedó debiendo por sus salarios de regidores y algunas dietas empleadas por negocios del común la cantidad de cuarenta y nueve libras, cuatro sueldos y dos dineros, moneda de ardites, según lo manifiestan los seis vales firmados por el escribano del propio ayuntamiento y sellados, con el sello del común que se acompañan; y como sea justa la satisfacción de dicha cantidad después de tantos años, que ha sufrido la deuda el suplicante.
Rendidamente suplica a VS se digne mandar a los regidores de la expressada villa satisfaga en continente al suplicante la susodicha cantidad de 49 libras, 4 sueldos i dos dineros, que a más de ser muy conforme a justicia, lo recibirá el suplicante a particular gratia del acreditado proceder de VS
13 abril de 1784.
Això són 26 anys. Però vegem que més diu el document, ja que hi ha una còpia dels vals i la resposta que li dona la Contaduria de propios i arbitrios.
Diu:
“El suplicante expone en el recursos que el comun de la villa de Cubellas le es deudor de 49 libras, 4 sueldos i 2 dineros de ardites por salarios de regidor y dietas empleadas por asuntos de dicho comun, así por el suplicante como por su padre, en los años 1737, 1741, 1743, 1748 i 1756, como se reconoce en los seis documentos firmados de los secretarios de aquel ayuntamiento y solicita que se le pague esta cantidad.
Para tomar la providencia conveniente en el asunto, podrá VS servirse pasar este recurso al ayuntamiento y junta de la villa de Cubellas, a fin de que reconociendo los libros del común, expongan si la referida deuda está o no satisfecha, y en este caso porque motivo no se ha hecho su pago en el discurso de tanto tiempo, como ha mediado. Añadiendo de que dimanan los gastos que citan dichos documentos, explicandolos por menor y si estos pagos están afectos los fondos públicos, con lo demás que se les ofrezca y parezca.
22 d’abril de 1784.”
El 23 d’abril, s’envia la instància a l’Ajuntament.
El 14 de juny arriba a la resposta i passa a la contaduria.
I el 18 de juny, la Contaduría respon:
“Si en los libros y demás papeles del archivo del común de la villa de Cubellas, constase que en efecto se estuviesen debiendo las 49 libras, 4 sous y 2 dineros de que tratan los documentos, que acompaña este recurso y que a su pago están afectos los fondos públicos, como también que la citada partida no esta satisfecha en todo o en parte, es consecuente la satisfacción. Pero para que pueda procederse a ella por el ayuntamiento y junta, podrá VS servirse pasarle nuevamente este recurso, a fin de que vuelva a reconocer con toda escrupulosidad los citados libros y papeles del archivo; y si constase que la deuda está en pie, se proceda a su satisfacción firmándose a favor el Común los resguardos correspondientes.”
Així doncs, es devien quantitats des de feia 50 anys. I aquestes quantitats, representaven un sou suficient per al manteniment del regidor, o era més bé una ajuda a les hores que hi dedicava?
Doncs tenint en compte que aquesta quantitat es pot traduïr en 984,1 sous, si ho dividim representaria 196,8 sous anuals. Prenent els preus i sous mitjans de 1700 fins al 1750, tenim que el preu de l'alimnetació diària d'un treballador és de 3 a 4 sous. Si dividim la quantitat de 196,8 sous pels 365 dies de l'any, resulta que diàriament representa una quantitat de 0,5 sous. Així, aquest sou que es cobrava de l'Ajuntament només representava entre un 12,5 i un 16,5% de la quantitat necessària pel manteniment d'un treballador.
En aquestes dates, el salari diari d'un manobre agrícola o de la construcció era de 6 a 9 sous i el d'un pagès o mestre fuster el de 14 sous. Però per exemple, si prenem de referència el salari d'un escrivà, cobrava de 0,5 a 0,71 sous per dia; també el mestre de primeres lletres i el de gramàtica estava molt mal pagat en relació a tasques manuals com pagès o mestre fuster, ja que el primer cobrava 4,93 sous al dia i el segon 5,48.
Avui hem portat un document de 1784 corresponent a un copiador de correspondència de l’Ajuntament de Cubelles.
En aquest, uns regidors reclamen sou endarrerits que encara els devia l’Ajuntament.
Joseph Lleó, labrador de la villa de Cubellas, corregimiento de Tarragona, con la debida veneración a V.S. expone: Que el Ayuntamiento de la expressada villa desde el 1758, en que fueron regidores de aquel común el suplicante y su padre Jayme Lleó, también labrador de la expressada villa, les quedó debiendo por sus salarios de regidores y algunas dietas empleadas por negocios del común la cantidad de cuarenta y nueve libras, cuatro sueldos y dos dineros, moneda de ardites, según lo manifiestan los seis vales firmados por el escribano del propio ayuntamiento y sellados, con el sello del común que se acompañan; y como sea justa la satisfacción de dicha cantidad después de tantos años, que ha sufrido la deuda el suplicante.
Rendidamente suplica a VS se digne mandar a los regidores de la expressada villa satisfaga en continente al suplicante la susodicha cantidad de 49 libras, 4 sueldos i dos dineros, que a más de ser muy conforme a justicia, lo recibirá el suplicante a particular gratia del acreditado proceder de VS
13 abril de 1784.
Això són 26 anys. Però vegem que més diu el document, ja que hi ha una còpia dels vals i la resposta que li dona la Contaduria de propios i arbitrios.
Diu:
“El suplicante expone en el recursos que el comun de la villa de Cubellas le es deudor de 49 libras, 4 sueldos i 2 dineros de ardites por salarios de regidor y dietas empleadas por asuntos de dicho comun, así por el suplicante como por su padre, en los años 1737, 1741, 1743, 1748 i 1756, como se reconoce en los seis documentos firmados de los secretarios de aquel ayuntamiento y solicita que se le pague esta cantidad.
Para tomar la providencia conveniente en el asunto, podrá VS servirse pasar este recurso al ayuntamiento y junta de la villa de Cubellas, a fin de que reconociendo los libros del común, expongan si la referida deuda está o no satisfecha, y en este caso porque motivo no se ha hecho su pago en el discurso de tanto tiempo, como ha mediado. Añadiendo de que dimanan los gastos que citan dichos documentos, explicandolos por menor y si estos pagos están afectos los fondos públicos, con lo demás que se les ofrezca y parezca.
22 d’abril de 1784.”
El 23 d’abril, s’envia la instància a l’Ajuntament.
El 14 de juny arriba a la resposta i passa a la contaduria.
I el 18 de juny, la Contaduría respon:
“Si en los libros y demás papeles del archivo del común de la villa de Cubellas, constase que en efecto se estuviesen debiendo las 49 libras, 4 sous y 2 dineros de que tratan los documentos, que acompaña este recurso y que a su pago están afectos los fondos públicos, como también que la citada partida no esta satisfecha en todo o en parte, es consecuente la satisfacción. Pero para que pueda procederse a ella por el ayuntamiento y junta, podrá VS servirse pasarle nuevamente este recurso, a fin de que vuelva a reconocer con toda escrupulosidad los citados libros y papeles del archivo; y si constase que la deuda está en pie, se proceda a su satisfacción firmándose a favor el Común los resguardos correspondientes.”
Així doncs, es devien quantitats des de feia 50 anys. I aquestes quantitats, representaven un sou suficient per al manteniment del regidor, o era més bé una ajuda a les hores que hi dedicava?
Doncs tenint en compte que aquesta quantitat es pot traduïr en 984,1 sous, si ho dividim representaria 196,8 sous anuals. Prenent els preus i sous mitjans de 1700 fins al 1750, tenim que el preu de l'alimnetació diària d'un treballador és de 3 a 4 sous. Si dividim la quantitat de 196,8 sous pels 365 dies de l'any, resulta que diàriament representa una quantitat de 0,5 sous. Així, aquest sou que es cobrava de l'Ajuntament només representava entre un 12,5 i un 16,5% de la quantitat necessària pel manteniment d'un treballador.
En aquestes dates, el salari diari d'un manobre agrícola o de la construcció era de 6 a 9 sous i el d'un pagès o mestre fuster el de 14 sous. Però per exemple, si prenem de referència el salari d'un escrivà, cobrava de 0,5 a 0,71 sous per dia; també el mestre de primeres lletres i el de gramàtica estava molt mal pagat en relació a tasques manuals com pagès o mestre fuster, ja que el primer cobrava 4,93 sous al dia i el segon 5,48.
dimecres, 19 de setembre del 2012
Traient la pols - mapes antics
Aquest és el guió del programa Traient la pols del 18 de setembre de 2012. Per tant, la redacció es veu condicionada per l'objectiu d'al·locució.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
- El bloc de l’arxiu ha arribat aquest estiu a les 10.000 visites. Ara ja anem per les 11.000 visites.
- S’estan digitalitzant documents audiovisuals en conveni amb Isidre Rosell i Joan Vidal (festes i actes culturals 80’s, 90’s)
Mapes antics
Parlarem sobre Mapes antics de Catalunya. On consultar-los, com consultar-los, edicions per adquirir actualment.
Recentment, l’editorial base ha editat una obra de col•leccionista, que es tracta d’una col•lecció de 65 cartes cartogràfiques en reproducció facsímil d’alta qualitat, mapes dels segles XVII i XVIII
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
L’única pega que té la web és que els mapes no es poden descarregar i que l’ampliació és limitada i a vegades costa una mica llegir alguna inscripció
El projecte Rumsey
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
És una pàgina web de venda de reproduccions de mapes antics d’alta qualitat a on es poden veure uns 10.000 exemplars en molt bona qualitat. No fa falta comprar-los per veure’ls. Es pot buscar per països. Heu de posar “catalonia” al cercador i podeu veure 9 mapes del 1606 fins el 1720. Després ja amb el decret de nova planta i la pèrdua de les institucions ja no es representa sola sinó englobada a Espanya.
Sanderus maps.com
També és una botiga de documents, llibres antics i reproduccions que té un gran nombre de digitalitzacions de mapes. Per exemple tenim la digitalització del mapa de Mercator del 1613
Podem veure la representació una mica allargada de Catalunya. Cubelles no apareix i la costa, per ordre de dalt a baix, tenim Garraf, Sirguer (sitges), arco de barà (amb un dibuixet), conit –en una espècie de banya més sortida cap al mar, i taragona.
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)