dimecres, 17 d’octubre del 2012

Traient la pols 16-10-2012. Guió del programa

Aquí us deixo un extracte del programa Traient la pols del 16-10-2012

Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.


Primer de tot, què entenem per allotjament?

Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.

Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?

Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.

Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.

Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:

- sal i vinagre per amanir

- foc per escalfar-se

- taula on menjar

- serveis domèstics necessaris

I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.

També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.

Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.

Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.

Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.

El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.

Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.

Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:

1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.

2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.

3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.

Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.

El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):

Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;

y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.

Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.