Un tomb per Cubelles

Visita al Molí de l'Estapé - 23 de maig de 2010

El diumenge 23 de maig vaig poder assistir a la visita organitzada per l'ERC de Cubelles al Molí de l'Estapé. Va conduir la visita Xavier Martinez, membre del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, el qual ens va fer endinsar a tots en l'etapa preindustrial de la nostra Vila. La importància dels molins, va dir, és molt gran, ja que la inexistència pràcticament d'indústria fa prendre una especial  rellevància a molins, pous de glaç i forns de calç. A més, aquest és l'element del patrimoni històric més comú a tots els rius de Catalunya, sobretot el molí hidràulic fariner. Era degut a la necessitat de moldre els cereals, blat sobretot, que eren la base de l'alimentació, procurant de substituir els molins de mà pels hidràulics.

Una mica d'història
A Catalunya els molins hidràulics es van generalitzar cap al segle XI-XII, tot i que n'hi ha algun documentat al segle IX. El molí hidràulic és conegut des d'època romana, però és en època medieval quan van adquirir una importància cabdal dins el sistema econòmic.
En el seu inici eren propietat del senyor feudal, del rei o de l'estament religiós, fet que ens indica la importància d'aquests. Aquests estaments controlaven l'ús de l'aigua, i treien rendes de la utilització del molí. La construcció era complexa, ja que implicava tenir control sobre l'aigua, el domini dels drets sobre el bosc d'on es treia la fusta necessària i sobre la terra on s'edificava. A més, i segons l'estructura agrària del lloc, calia una infraestructura de recs, basses i rescloses. El molí no era, doncs, única i exclusivament una eina que aportava recursos econòmics, que reportava una font d'ingressos fixa, sinó que el fet de tenir el monopoli el converteix en un instrument més de dominació social i control dels seus vassalls, era un símbol de dominació feudo-vassallàtica.
A l'època baixmedieval els molins eren arrendats o passaren a ser propietat de pagesos, que farien de moliners. A partir del segle XVI, fruit del creixement demogràfic i econòmic, es varen construir nous molins arreu.

El recorregut
S'inicià a les 10:15 a la plaça del mercat, i es comentaren diversos punts i masies del municipi, com són Can Granell, les Hortes, Cal Baró, la Quadra de Gallifa, el Molí de l'Estapé i la masia de Corral d'en Cona, tornant al punt d'origen cap a les 12.30.
PuntLloc
IniciPlaça del Mercat
1Can Granell
2Les Hortes
3Molí de la Palma
4Can Baró
5Gallifa
6Molí de l'Estapé
7Corral d'en Cona
FinalPlaça del Mercat


Mapa facilitat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, elaboració pròpia segons el recorregut realitzat.

Dins el molí de l'Estapé, en Xavier en explicava el funcionament d'aquests dins mateix del carcabà, espai que varem poder visitar gràcies a la conservació que n'ha fet la família que habita avui la casa del molí. El carcabà i el molí es troben a pocs metres de la casa. Josep Nuet i Badia va fer la reconstrucció del que seria la maquinària i les parts del molí fariner.

Il·lustració extreta de: BOLÓS I MASCLANS, Jordi; NUET I BADIA, Josep. Els Molins fariners. Barcelona: Ketres Editora, Col·lecció Ventall, 1983.

A l'exterior del carcabà és on en Xavi ens va donar l'explicació històrica del molí, els seus canvis de propietaris i la relació amb els regants.

És davant de la casa del moliner, on es van donar quatre dades sobre l'arquitectura. La masia era, originàriament, composta de dos cossos i posteriorment se li va afegir un tercer, que no apareix a la fotografia. El rellotge de sol va ser restaurat pels actuals amos de la masia. Una altra curiositat és la talla de fusta de Sant Pau que hi ha a la façana, probablement de l'ermita homònima.  


 












La roda de molí, actualment amb una altra utilitat més lúdica.

Podeu veure totes les fotografies al bloc de la dreta de la pàgina o a l'album de picasa corresponent.