dijous, 29 de novembre de 2012

Projecció de pel·lícules anys 70 i 80

Acte de presentació :

Divendres 30 de novembre
7 tarda
Cinema Mediterrani

Mesos enrere, l'arxiu municipal va signar convenis amb particulars de Cubelles per tal de digitalitzar VHS amb filmacions de festes del municipi. Aquestes filmacions ens mostren actes festius i culturals d'èpoques passades, que ens permeten veure indrets de la Vila que han canvia de fesonomia i recuperar memòria visual de vilatans.

S'han digitalitzat gravacions dels anys 70, 80, 90 i dels primers anys del segle XXI. Per aquest acte de presentació, el Grup d'Estudis Cubellencs ha preparat un resum de les següents gravacions:
  • Setmana cultural 1977 i 1978
  • Carnaval 1983
  • Cantada de caramelles 1986
  • Concurs de roses 1986
  • Carnaval 1987
  • Festa de la bicicleta 1989 
  • Trobada de gegants 1989
  •  


    dijous, 22 de novembre de 2012

    Traient la pols - 20 de novembre 2012

    Aquí us deixo el guió del programa Traient la pols emés el 20 de novembre.

    NOTÍCIA


    Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.

    La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.

    Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.


    Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.


    Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.

    EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES

    Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.


    Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.

    Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.

    Diu:

    “Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]

    Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.

    2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”

    Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.

    Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.

    “Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:

    Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que

    A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.

    Tarragona 10 de juliol de 1797.

    Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.

    I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.