dimarts, 11 de desembre de 2012

Guió del programa - la sega dels joncs (2)

I aquí teniu el guió del passat programa. Recordeu que les transcripcions dels textos intenten mantenir-se fidelment a l'escriptura original, per la qual cosa hi ha força faltes d'ortografia.

Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.


Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.

Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.

L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.

Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.

Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:

“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”

Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.

“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,

Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.

El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.

Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.

A VS suplica

Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.

17 agosto de 1797.”

Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?

I respon el marquès de Vallesantoro

19 d’agost de 1797

Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro

Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.

*  *  *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.

Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.

Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi

Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...

Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada