Muy ilustre Señor
Joseph Pedro, síndico personero de la Villa de Cubellas, con la mas atenta veneracion, y como a comicionado del Magnífico Ayuntamiento de la misma; expone a VS:
Que en la expresada Villa se ha acostumbrado, y acostumbra todos los años hacerce un Pregon a instancia del Bayle, antes de la cosecha de la Vendimia, x vendimiar; publicando que ningun genero de Personas se atreban a entrar en las viñas del termino de dicha villa después de vendimiadas, a titulo de buscar las ubas, y otros frutos, que quedan es dichas viñas, y menos el ganado, hasta que hayan pasado ocho dias después de vendimiadas las viñas, a fin de que en este intermedio de tiempo los propios dueños recojan los frutos, como algarrobas, higos y cencerrones, rebuscando sus campos, y aprovechando los. Jamas se han podido contener tales excesos de aquellos individuos, que no tienen campos, y aunque los tengan, vendiendo aquellos que recojan, en grave perjuhicio a los dueños de las viñas, sinque los Bayles hayan podido jamàs evitar tales excesos, y si algunas vezes han pretendido castigar u exigir las penas impuestas, les ha servido de pejhuicio en sus bienes propios, queriendo ministrar justicia en algunos contraventores; y como dicho Ayuntamiento devia evitar tales excesos, para cuyo motivo dan comicion amplia al Sup te que presenta a V.S.
En esta atención dicho sindico personero, com el mayor rendimiento acude a la proteccion de V.S. y suplica que para evitar los excesos referidos y los dueños de la Viñas de dicha Villa y su termino, puedan con toda guiatud rebuscar los frutos, que hayan quedado en sus tierras, se digne V.S. conceder la facultad y permiso al Bayle de aquella Villa paraque ningun genero de personas, ni ganado se atrevan a entrar en aquellas viñas hasta pasados ocho dias, bajo las penas a V.S. bien vistas, con amplia facultad al dicho Bayle, para exhigirlas de los contraventores, y del mismo modo de aquellos que compren cencerrones, vulgo “vagots” de sujetos que no tengan viñas propias, ni de particular alguno que no haga constar de la licencia de los Dueños que la hayan dado, y de toda especie de ganado, que assi lo espera el Sup te comisionado de la benignidad y rector proceder de VS.
Tarragona 31 de Agosto 1796
Joseph Pedro Síndico A Comisionado
I la resposta del marquès:
Tarragona a 31 de agosto de 1796
Siendo cierto que ha sido costumbre el hechar el Pregon que se cita en esta instancia, y para evitar los excesos que en la misma se exponen, doy comision en formal Bayle de la Villa de Cubellas para que de mi orden mande hechar el pregon que se solicita, imponiendo treinta Maravedís de multa al que faltare a ello y cometiere semejantes excesos.
Vallesantoro
Vocabulari
Cencerrones o Bagot: gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
Vallesantoro: Gregorio Paterno, marquès de Vallesantoro, va ser governador de Tarragona entre 1795 i 1798, de Barcelona entre 1798 i 1807, i virrei de Navarra el 1807.
Els Maravedís eren una de les monedes de curs, tot i que havia variat molt en valor i producció. El seu origen és del segle XI, tot i que a l’edat moderna coneixem una variació d’aquesta de coure i molt devaluada. Aquesta de coure va estar vigent des del període dels reis catòlics fins a la primera reforma del sistema monetari, durant el regnat d’Isabel II.
Síndic Personer. Arran del Decret de Nova Planta, tota la organització municipal es va trastocar. Els antics Consells de les Universitats o consells municipals va desaparèixer. Aquests ja estaven clarament organitzats a partir del segle XIV. Els consells eren formats per un nombre reduït de paers, jurats o cònsols i encapçalats pel Batlle. Amb el decret, s’adoptà la forma organitzativa de Castella, que eliminà la Generalitat, les Vegueries i els Consells, entre d’altres. El nou Consell municipal passà a denominar-se Ayuntamiento, i era compost pel Batlle, els regidors, el síndic Procurador, el Síndic Personer i els Diputats. Fins a les Corts de Cadis no es va substituir l’estructura de l’Antic Règim pels ajuntaments constitucionals.
Els municipis de l’Antic Règim tenies moltes atribucions: ordenació del treball, ensenyament, abastiment, urbanisme, o festes. La Real Hacienda només els reclamava una quota fixa, ja que no tenia la organització necessària per a recaptar els impostos, i aquests eren recaptats per l’ajuntament. Així, tenir un càrrec dins l’ajuntament, es podia traduir en l’exempció dels impostos, per la qual cosa lluitaven les oligarquies.
Amb Carles III, s’intentà centralitzar creant els Intendents Provincials, que havien de controlar les hisendes locals. Al 1760 va introduir diverses reformes, entre les quals la introducció del Síndic Procurador General a Catalunya. Fins aleshores aquesta figura només havia existit als municipis castellans.
Va ser en motiu de les revoltes anomenades “Motín de Esquilache”, al 1766, quan es va aprovar una legislació nova, que intentà juxtaposar nous càrrecs, per tal de controlar la oligarquia.
Els diputats i Personeros del común, van quedar establerts per l’Auto Acordado de 5 de maig de 1767 i el Reial decret de 26 de juny. Els municipis de menys de 2000 habitants, com és el cas de Cubelles, havien de tenir 2 diputats, elegits cada dos anys (a partir de 1769). Quasi tots els veïns podien optar als càrrecs, tot i que el fet de no estar remunerat suposava molts cops el problema de la dedicació de temps i esforç. Les persones que optaven als càrrecs havien de ser “veïns exemplars”, que mereixessin la confiança de la majoria de la població. Ambdós càrrecs tenien dos períodes d’elecció. El primer, amb assemblea dels veïns “seculars” i “contribuents”, que es pot assimilar amb el sufragi universal masculí; l’altra, amb els triats per l’assemblea es reunien a l’ajuntament i es triaven els diputats i el síndic personer.
Les funcions dels diputats estaven centrades en els abastiments: control dels mercats públics, ordre públic, administració de pòsits. Per tal de fer-ho, comptaven amb veu i vot a les Juntes de Propis i Arbitris. El síndics, en canvi, tenien un paper polític més destacat, ja que representaven les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors.
