Avui Ràdio Cubelles ha convidat l'arxivera de l'Arxiu municipal de Cubelles per tal de parlar de la restauració dels llibres d'actes del ple que s'ha realitzat recentment. Serà al programa Cubelles a les 12, conduit per Josep Lluís Villanueva, avui a les 12 del migdia.
Us animo a tots i totes a escoltar-lo
dimarts, 13 de desembre del 2011
divendres, 2 de desembre del 2011
Els llibres d'actes del ple, restaurats
Ja han finalitzat els treballs de restauració dels 6 llibres d'actes del ple de l'Ajuntament de Cubelles, que es trobaven en perill de pèrdua irreparable. Són sis llibres, que engloben els anys 1877 fins al 1891, un total de 211 folis que presentaven degradació en una de les cantoneres.
Els llibres presentaven les patologies següents:
- Brutícia generalitzada: pols, detritus d'insectes, oxidació als marges, enfosquiment del paper...
- Degradacions mecàniques: arrugues, estrips, pèrdues de suport, fragments despresos
- Degradacions microbiològiques: atac de microorganismes a la cantonera dreta, que ha provocat taques, desintegració del suport afectat i esvaïment de tintes.
El procés de restauració bàsicament ha constat dels procediments següents:
- Consolidació del suport, amb recomposició dels fragments i col·locació a on pertoquen.
- Reintegració amb paper japonès
- Neteja i desinfecció
- Encolat i aplicació de polpa de paper
- Laminació
- Aplanament
- Retallar la reintegració i laminació sobrant
Encolat i reintegracióEl resultat de la restauració s'ha presentat en carpetes folrades de tela blava i per dins amb paper permanent de conservació.
Ha fet aquests treballs la restauradora Teresa Marquès gràcies a la col·laboració establerta entre l'Ajuntament de Cubelles i la Diputació de Barcelona a través de la xarxa d'arxius.
A partir d'ara, aquests llibres ja es troben a disposició dels investigadors/es que ho sol·licitin.
Alguna curiositat
Com a curiositat de fets que es poden llegir en els llibres restaurats, trobem la declaració de fill predilecte a Joan Pedro i Roig, i filla adoptiva a Concepció de Baró:
En la villa de Cubellas a veinte y uno Agosto de mil ochocientos ochenta y uno. Reunido y convocado el ayuntamiento de esta Villa en su propia sala donde fueron presentes rodos los Señores componentes el mismo bajo la presidencia del Sr. Dn Lorenzo Armengol Alcalde de la misma siendo las seis de la tarde, declaró dicho Sr. Presidente abierta la sesión extraordinaria de este dia al objeto a que era convocada y es el de acordar en testimonio de agradecimiento al Excelentísimo Sr. Don Juan Pedro y Roig por los muchos beneficios que ha dispensado a esta villa,
[…]
Debemos a ambos el engradecimiento del buen decoro y religioso ornato del suntuoso Templo de esta villa y sin hacer particular mención de cada uno de sus beneficios consagra muy especialmente su tributo de gratitud al mas grande beneficio que hacer podían a esta villa y fue el de dotarla de aguas potables con las dos ricas fuentes, abrevadero, y lavaderos públicos, cual advenimiento celebró este vecindario con públicos regocijos en el día ocho de diciembre del año mil ochocientos setenta y nueve […] por unanimidad acordaron declarar como declaran al Excelentísimo Sr. Don Juan Pedro y Roig “Hijo predilecto de la villa de Cubellas” concediéndole derecho de representación en este cabildo municipal en todos los actos públicos y oficiales y asiento de preferencia a los mismos en el orden siguiente e inmediato al de los Señores Alcalde y Teniente de Alcalde; declarar como declaro a Dª Concepción de Baró de Pedro, hija adoptiva de la villa de Cubellas…”
dijous, 1 de desembre del 2011
Articles per la revista BiD
Monogràfic sobre "Identitat, memòria i patrimoni documental" (nº 28, juny 2012)
---------------------------------------------------------------------
En aquest número de la revista "BiD" (http://www.ub.edu/bid) volem reunir textos i experiències que, des de diferents perspectives (cultura escrita, arxivística, gestió de biblioteques, gestió cultural...), ens apropin als nous valors de la memòria, a la construcció d'identitat, a les iniciatives d'estudi i investigació dels espais que anomenem de la memòria i a projectes que apostin per la difusió del patrimoni que aquestes institucions gestionen i custodien.
En els darrers anys hem assistit a una gran popularització del terme "memòria" que apareix en diferents escenaris socials, sovint en contextos de recuperació democràtica i de les llibertats i en el marc de l'ús col·lectiu de la informació i de les demandes de transparència administrativa. És també un concepte clau en el discurs postmodern de les ciències socials i humanes: termes com "llocs de la memòria" del filòsof Pierre Nora, han entrat ja en la terminologia corrent de l'arxivística i de la gestió de documents, i l'arxiver postmodern s'interessa tant pel seu rol com a mediador actiu en la selecció i valoració de documents com en el paper de l'arxiu en la configuració de la memòria col·lectiva. Al costat dels arxius, altres institucions de la memòria com les biblioteques han desenvolupat també importants polítiques de conservació i difusió de la memòria, en definitiva, del patrimoni documental i bibliogràfic. El nou paper dels gestors de la informació en un sentit ampli, els converteix així mateix en actors actius de les polítiques culturals lligades a la promoció de la memòria, a l'elaboració de projectes culturals patrimonials i a la difusió a través de la xarxa.
Coordinadores: Núria Jornet i Anna Rubió
Termini de recepció originals: 30 gener 2012 Instruccions autors: http://www.ub.edu/bid/instrucc.html
---------------------------------------------------------------------
En aquest número de la revista "BiD" (http://www.ub.edu/bid) volem reunir textos i experiències que, des de diferents perspectives (cultura escrita, arxivística, gestió de biblioteques, gestió cultural...), ens apropin als nous valors de la memòria, a la construcció d'identitat, a les iniciatives d'estudi i investigació dels espais que anomenem de la memòria i a projectes que apostin per la difusió del patrimoni que aquestes institucions gestionen i custodien.
En els darrers anys hem assistit a una gran popularització del terme "memòria" que apareix en diferents escenaris socials, sovint en contextos de recuperació democràtica i de les llibertats i en el marc de l'ús col·lectiu de la informació i de les demandes de transparència administrativa. És també un concepte clau en el discurs postmodern de les ciències socials i humanes: termes com "llocs de la memòria" del filòsof Pierre Nora, han entrat ja en la terminologia corrent de l'arxivística i de la gestió de documents, i l'arxiver postmodern s'interessa tant pel seu rol com a mediador actiu en la selecció i valoració de documents com en el paper de l'arxiu en la configuració de la memòria col·lectiva. Al costat dels arxius, altres institucions de la memòria com les biblioteques han desenvolupat també importants polítiques de conservació i difusió de la memòria, en definitiva, del patrimoni documental i bibliogràfic. El nou paper dels gestors de la informació en un sentit ampli, els converteix així mateix en actors actius de les polítiques culturals lligades a la promoció de la memòria, a l'elaboració de projectes culturals patrimonials i a la difusió a través de la xarxa.
Coordinadores: Núria Jornet i Anna Rubió
Termini de recepció originals: 30 gener 2012 Instruccions autors: http://www.ub.edu/bid/instrucc.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)