Com sabeu, antigament Cubelles i Vilanova formaven un sol municipi. A principis del s.XVI es van separar organitzativament, però no va ser fins a meitats del s.XIX que es va separar el terme i quedà amb les limitacions actuals.
Avui tractarem un tema que és força conegut, però sobre el qual n'hem trobat nova informació. Es tracta de "l'alborot" que hi va haver arran de la sentència de divisió del terme, al 1764. Al 6 de desembre d'aquell any, la sentència de la Reial Audiència va situar els límits entre Vilanova i Cubelles davant la capella de Sant Antoni Abat.
Explicava fra Garí: “Después de un largo litigio, por sentencia de la Real Audiencia de Barcelona se lindaron las jurisdicciones y términos, colocando los linderos de Villanueva, día
6 de diciembre de 1764, en la misma
villa
de Cubellas, frente a la capilla de Sant Antonio de Padua.
Los habitantes de Cubellas, como era regular, se dieron por ofendidos, las mujeres se amotinaron,
salió
una de las principales con una bandera, el motín
la siguió, echaron al suelo el mojón, y siguióse una escena que causó
no poco
llanto en aquel vecindario. La autoridad castigó el insulto; como los hombres huyeron o se escondieron, prendió a las amotinadas, que en carros fueron llevadas a Villanueva y encerradas en el castillo de la Geltrú; se apoderó de la bandera que habían escondido y repuso el mojón, cuya piedra o escudo de armas
habían sepultado en las arenas del riachuelo del lado opuesto de la villa.”
Fins ara ens trobàvem amb un cert buit documental. No teníem llibres d'actes, la documentació de la presó de Vilanova està desapareguda i de correspondència n'ha quedat molt poca. I aleshores, trobem un llibre d'actes del ple de l'Ajuntament de Cubelles, entre el fons documental de la Casa Travé. Com sabeu, l'Ajuntament de Cubelles va adquirir la casa al desembre de 2014, i una de les accions que van fer-se va ser l'agrupació de tota la documentació i el trasllat a l'arxiu municipal. I quan es va iniciar la seva classificació hi van aparèixer cinc llibres de l'Ajuntament.
Aquest llibre d'actes, engloba el període de 1729 fins al 1841 i, efectivament, el període que van passar aquests fets.
Està escrit en el llibre d'actes: "Lo regidor decano adal dit Joseph Llao en lo expresat anÿ que fou la divisio de terma fou prossesat per la Rl Audiencia multat ÿ privat de tots enpleos per aversa ausentat en lo temphs que hi agué lo alborot de las donas de las quals ne portaren moltas en la preso de Vilanova com consta en la Rl Auª"
L'objecte d'aquest article és EL QUAN.
Segons sembla amb la lectura del text de fra Garí, semblaria que va passar de seguida que es va saber la sentència. Ara, llegint les actes del ple, podem determinar amb més seguretat quan va passar.
El 13 de gener de 1765, es va reunir l'Ajuntament per decidir enviar diners al procurador, per la causa de divisió del terme. Diu: “Lo
honorable Francisco Cortulí, regidor decano de la mateixa Vila ha fet la
proposició següent en presencia de les personas que assistiren en dita junta, que
son las següents: Francisco Cortulí, Regidor Decano, Pau Lleó y Barthomeu Alemany, regidors i companys del
dit Decano, Joseph
Cona,
síndic Procurador General, Joseph Roig ÿ Cona, Pere Batlle, Fèlix Murgades, Joseph Roig ÿ
Gassó, Joseph
Lleó, Joseph Rovirosa, Pere Sirvent, Joan Rossell, Joan Puig, Joseph
Rossell, Jaume Ràfols, Joseph Soler, Joseph Ivern i Pere Escardó...”
Decideixen
prendre una partida de diners de cent lliures de la obra de l’Església. I al 10 de març hi reposen 50 lliures més.
El cert, doncs, és que al 1764 en Joseph Lleó no era regidor decano, sinó que ho era en Francisco Cortulí.
I analitzant els càrrecs entre març de 1762 i març de 1767, veiem el següent:
En Joseph Lleó va ser regidor decano entre març de 1766 i març de 1767. Per tant, "l'alborot" de les dones va ocórrer al 1766. Una hipòtesi plausible és que va passar quan es fa la providència d'execució de la sentència. Aquella sentència va ser ratificada el 9 de juliol de 1766 i se'n va parlar al ple de 23 de juliol del mateix any.
