El dia 12 d'abril de 2011 va fer 80 anys de les eleccions que van conduir a la proclamació de la II República. I avui 14 d'abril, 80 anys de la proclamació de la República.
El 12 d’abril de 1931 es feren les eleccions municipals arreu. Aquelles eleccions van demostrar l’existència d’un sentiment republicà molt ample, principalment a les ciutats, on el vot de la classe mitjana i del proletariat era decididament antimonàrquic. Per una banda, el triomf de les candidatures republicano-socialistes a les ciutats feia molt difícil la gestió d’un govern monàrquic, frenat contínuament per l’administració local. Les forces d’esquerres havien promocionat aquestes eleccions talment com un plebiscit: monarquia o república. I davant d’aquestes, la monarquia només tenia dues opcions: abdicar, o bé intentar imposar una solució per la força.
La tercera possibilitat era la marxa enrere dels republicans. Per tal de proclamar la república havien de comptar amb la inhibició de l’exèrcit, ja que la seva oposició podia desencadenar una guerra civil. La por a aquest extrem hauria pogut aplaçar el canvi fins a les eleccions parlamentàries.
Fet i fet, el canvi cap a la república no hauria pogut ser si la monarquia no hagués estat en una posició tan fràgil. Ja no era atractiva per ningú, ni tan sols per l’exèrcit, rector de la vida política durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera. El rei havia donat suport a una dictadura desastrosa, la mateixa que provocaria l’esfondrament del sistema de govern de la restauració. Tot i que el rei va intentar el retorn al joc de bipartit, ja no era possible, i la mateixa lentitud de Berenguer va afavorir la oposició a la monarquia.
Sense el suport de les forces armades, la monarquia no tenia possibilitat de sobreviure. El lligam entre ambdues institucions havia estat molt malmès durant la dictadura i l’exèrcit, a petició del general Berenguer, es mantingué passiu. El telegrama, enviat el 13 d’abril, reclamava la neutralitat de l’exèrcit davant la “suprema voluntat nacional”, o el reconeixement tàcit de la victòria republicana.
Si bé l’exèrcit va ser l’element passiu decisiu del canvi de règim, el suport decidit de les masses a la República, tant a les eleccions com la ocupació pacífica de les ciutats, va ser el factor actiu concloent. Els dubtes sorgits en els entorns socialistes i republicans sobre si calia esperar a les eleccions parlamentàries, van ser alleugerits després de l’esclat de joia popular.
La proclamació de la República a Catalunya tampoc va estar exempta de dubtes i sorpreses. Dubtes dels republicans, que no sabien què esperar de l’exèrcit. I una doble sorpresa: l’amplia majoria dels republicans i el triomf de l’Esquerra Republicana de Catalunya, fundat el mes de març d’aquell mateix any.
La proclamació Barcelona no va estar exempta de curiositats: la van proclamar tres vegades, i per dues persones diferents. Al migdia del dia 14 d’abril, els dirigents d’Esquerra Republicana van fer un cop d’audàcia: van prendre possessió de l’Ajuntament i Companys, alcalde interí, proclamà la república. Ho van fer només alguns consellers municipals, sense comptar amb cap força armada ni amb l’ajuda del poble. Aquesta primera proclamació de la república no tingué cap qualificatiu: ni federal ni catalana.
Al cap de mitja hora, des del mateix balcó de l’ajuntament, Macià proclamà:
“Poble de Catalunya: en nom del poble de Catalunya jo proclamo des d’aquí l’estat Català, que intentarem d’integrar a la federació de repúbliques ibèriques amb tota cordialitat. Des d'aquest moment queda format el Govern de la República Catalana, que es reunirà al Palau de la Generalitat. Els qui formen el Govern de Catalunya estan disposats, des d'ara, a defensar les llibertats del poble català i a morir per elles. Esperem que vosaltres, poble català, estareu disposats, com tots nosaltres, a morir per Catalunya i per la República". Sí, intentarem integrar... El to de la segona proclamació fou l'inici de les friccions entre aquell Govern de la República Catalana i el Govern provisional de la República.
També cal considerar la nota que va lliurar als mitjans de comunicació, poques hores després d'haver ocupat pacíficament la Diputació i quan encara no s'havia proclamat a Madrid: "En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles Ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica."
A Cubelles no hi va haver eleccions el 12 d’abril de 1931. La nostra vila era una de les poblacions on només s’havia presentat una candidatura. Aleshores estava vigent l’article 29 de la llei electoral, pel qual quan en una circumscripció, districte o ajuntament, només es presentava una candidatura, no calia votar i aquesta candidatura quedava proclamada automàticament. Aquest article representava, en molts municipis, un element característic de la política restauracionista i un element de manipulació als comicis:
“En los distritos donde no resultaren proclamados candidatos en mayor número de los llamados a ser elegidos la proclamación de candidatos equivale a su elección y les releva de la necesidad de someterse a ella”
Aquest article, que en el seu origen pretenia evitar el falsejament, va resultar el contrari, ja que els partits feien acords previs per tenir l’alcaldia assegurada. Així, es va convertir en un dels aspectes més criticats del sistema electoral restauracionista i en un símbol del caciquisme i disseny dels resultats electorals.
En aquelles dates, en Narcís Bardají i Torrebadella era Alcalde, Josep Arnan Solé, primer tinent d’Alcalde, Salvador Estalella Romeu, segon tinent d’Alcalde, i Josep Amorós Palau, Pere Borrell Olià, Josep Marcé Mestre i Josep Muntaner Ferrer, regidors.
El 15 de març de 1931 es va examinar el cens de població per tal de saber quants regidors els corresponien en les eleccions municipals: “ Examinado el censo de población vigente y la rectificación del padrón de habitantes practicada en 1929, y ante la escala del artículo 35 de la ley de 2 de octubre de 1877 y listas electorales que ha facilitado la Junta municipal del censo, siendo el número de residentes de derecho en esta localidad el de 678, resulta que corresponde elegir el número de siete concejales y un solo distrito electoral, todo lo cual fue aprobado por unanimidad”
Els regidors proclamats en candidatura única van ser Narcís Bardají, Florenci Fontanals, Joan albet, Francesc Safons, Lluís Poch, Pau Borrell i Melcior Cona.
El 15 d’abril, Macià es va adreçar a totes les autoritats locals a través d’un Telefonema circular, per tal que es constituïssin els ajuntaments:
“Regidors republicans catalanistes elegits diumenge han d’apoderar-se immediatament d’aqueix ajuntament per ordre del Govern provisional de la República Catalana. Si fossin minoria, completi’s amb presidents entitats republicanes. Proclami’s República Catalana i remeti’s Secretaria presidència Palau Generalitat Barcelona confirmació oficial urgent per escrit amb nom alcaldes i membres Comitè provisional Ajuntament. És indispensable manteniment ordre. Signat: Macià, president”.
L’acte de constitució de l’ajuntament de Cubelles va tenir lloc el 15 d’abril, moment en el qual es va adherir a la república. Aquest ajuntament, sorgit de l’article 29, tingué el seu punt final amb la publicació al Butlletí del 29 de març de 1933 de la destitució dels ajuntaments formats arran d’aquest article i la formació de comissions gestores.
