Les eleccions municipals de 1931
Demà, de les 11 fins a dos quarts de 12, traurem la pols en directe al programa Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles.
Aquesta setmana, aprofundirem el tema de les eleccions municipals de 1931, moment en el qual es va proclamar la IIa República. Repassarem com eren les eleccions en el sistema de la restauració: qui podia votar, com es feia, a qui es podia elegir... I la paradoxal situació que causava l'article 29 de la llei electoral de 1907: Ajuntaments que s'elegien sense vots. En quina situació es trobava Cubelles? Com es va esdevenir la jornada electoral i la proclamació de la República?
Llegirem dos documents, una acta del ple i una carta enviada per l'alcalde al President de la República Catalana. I escoltarem el discurs de proclamació de la II República fet per Francesc Macià.
I si algú no ho pot escoltar, pot escoltar-ho a la reemissió del programa d'11 a dos quarts de 12 de la nit.
dilluns, 23 de gener del 2012
dilluns, 16 de gener del 2012
Nou article de Xavier Martínez
Ja podeu llegir a la secció "Les vostres recerques" l'article de Xavier Martínez i Roig La Guerra de secessió o dels Segadors (1640-1659) a Cubelles.
En el marc de la Guerra dels 30 anys, els catalans cada vegada es sentien més lluny de la monarquia hispànica. La imposició d'allotjaments, la crema de diverses viles per part de soldats castellans i l'empresonament de diversos dirigents catalans, van fer aixecar els catalans contra aquells que es comportaven pitjor que els francesos.
Tan grans foren els abusos, patits també pels eclesiàstics, que bisbes castellans com Gil Manrique, de Barcelona i Gregorio Parcero, de Girona, fulminaren decrets d’excomunió contra els mestres de camp que manaven els terços. Amb això, la revolta prenia també un caire religiós, car molts clergues consideraven com a herètiques unes tropes que es comportaven sense respecte als temples ni a llurs ministres. De res valgueren les protestes pels abusos que es cometien amb total impunitat.
Al 1638, Pau Claris és president de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tamarit, diputat del Braç Militar; i Josep Quintana, Diputat del Braç popular. Era gent de tremp, preocupats per la defensa de les constitucions del País. En un moment que la corona espanyola era cada vegada més absolutista i centralista, el 10 de setembre de 1640, Pau Claris va convocar els braços i deixà en suspens la sobirania reial, esdevenint republicana - sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa- fins el 30 de desembre de 1641, moment en el qual el rei francès va jurar a les lleis i constitucions del Principat de Catalunya.
La guerra continuà amb alts i baixos, i tot acabà amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que retallà el nord del territori català i el 20% de la seva població.
Però què passà a Cubelles? Hi hagueren molts morts? Les tropes també causaren malvestats? Les vostres recerques
En el marc de la Guerra dels 30 anys, els catalans cada vegada es sentien més lluny de la monarquia hispànica. La imposició d'allotjaments, la crema de diverses viles per part de soldats castellans i l'empresonament de diversos dirigents catalans, van fer aixecar els catalans contra aquells que es comportaven pitjor que els francesos.
Tan grans foren els abusos, patits també pels eclesiàstics, que bisbes castellans com Gil Manrique, de Barcelona i Gregorio Parcero, de Girona, fulminaren decrets d’excomunió contra els mestres de camp que manaven els terços. Amb això, la revolta prenia també un caire religiós, car molts clergues consideraven com a herètiques unes tropes que es comportaven sense respecte als temples ni a llurs ministres. De res valgueren les protestes pels abusos que es cometien amb total impunitat.
Al 1638, Pau Claris és president de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tamarit, diputat del Braç Militar; i Josep Quintana, Diputat del Braç popular. Era gent de tremp, preocupats per la defensa de les constitucions del País. En un moment que la corona espanyola era cada vegada més absolutista i centralista, el 10 de setembre de 1640, Pau Claris va convocar els braços i deixà en suspens la sobirania reial, esdevenint republicana - sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa- fins el 30 de desembre de 1641, moment en el qual el rei francès va jurar a les lleis i constitucions del Principat de Catalunya.
La guerra continuà amb alts i baixos, i tot acabà amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que retallà el nord del territori català i el 20% de la seva població.
Però què passà a Cubelles? Hi hagueren molts morts? Les tropes també causaren malvestats? Les vostres recerques
dilluns, 9 de gener del 2012
L'arxiu municipal tindrà un espai setmanal a Ràdio Cubelles
Amb el canvi de programació de Ràdio Cubelles, s'ha ofert a l'arxiu municipal de tenir un espai setmanal al programa Cubelles a les 10, dirigit per Josep Lluís Villanueva. Serà els dimarts, a les 11 del matí, i el primer programa serà demà dia 10 de gener.
L'espai, que durarà aproximadament mitja hora, es farà en directe. Constarà de dues parts: a la primera es farà lectura d'un o dos documents de l'arxiu municipal; es comentaran aspectes sobre la documentació, el contingut, etc.; I a la segona part es portarà un o dos documents sonors, relacionat amb el tema que s'ha tractat o bé amb algun aspecte de l'actualitat o del dia.
Aquest primer programa constarà de l'explicació del càrrec de Síndic personer de l'Ajuntament i la lectura de dos documents on es podrà observar l'acció del síndic. Els documents són del s. XVIII i formen part d'un copiador de correspondència. I a la segona part s'escoltarà una cançó i un fragment d'un discurs de Manuel Azaña, ja que demà es compleixen anys del seu naixement.
L'espai, que durarà aproximadament mitja hora, es farà en directe. Constarà de dues parts: a la primera es farà lectura d'un o dos documents de l'arxiu municipal; es comentaran aspectes sobre la documentació, el contingut, etc.; I a la segona part es portarà un o dos documents sonors, relacionat amb el tema que s'ha tractat o bé amb algun aspecte de l'actualitat o del dia.
Aquest primer programa constarà de l'explicació del càrrec de Síndic personer de l'Ajuntament i la lectura de dos documents on es podrà observar l'acció del síndic. Els documents són del s. XVIII i formen part d'un copiador de correspondència. I a la segona part s'escoltarà una cançó i un fragment d'un discurs de Manuel Azaña, ja que demà es compleixen anys del seu naixement.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)