Ja podeu llegir a la secció "Les vostres recerques" l'article de Xavier Martínez i Roig La Guerra de secessió o dels Segadors (1640-1659) a Cubelles.
En el marc de la Guerra dels 30 anys, els catalans cada vegada es sentien més lluny de la monarquia hispànica. La imposició d'allotjaments, la crema de diverses viles per part de soldats castellans i l'empresonament de diversos dirigents catalans, van fer aixecar els catalans contra aquells que es comportaven pitjor que els francesos.
Tan grans foren els abusos, patits també pels eclesiàstics, que bisbes castellans com Gil Manrique, de Barcelona i Gregorio Parcero, de Girona, fulminaren decrets d’excomunió contra els mestres de camp que manaven els terços. Amb això, la revolta prenia també un caire religiós, car molts clergues consideraven com a herètiques unes tropes que es comportaven sense respecte als temples ni a llurs ministres. De res valgueren les protestes pels abusos que es cometien amb total impunitat.
Al 1638, Pau Claris és president de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tamarit, diputat del Braç Militar; i Josep Quintana, Diputat del Braç popular. Era gent de tremp, preocupats per la defensa de les constitucions del País. En un moment que la corona espanyola era cada vegada més absolutista i centralista, el 10 de setembre de 1640, Pau Claris va convocar els braços i deixà en suspens la sobirania reial, esdevenint republicana - sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa- fins el 30 de desembre de 1641, moment en el qual el rei francès va jurar a les lleis i constitucions del Principat de Catalunya.
La guerra continuà amb alts i baixos, i tot acabà amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que retallà el nord del territori català i el 20% de la seva població.
Però què passà a Cubelles? Hi hagueren molts morts? Les tropes també causaren malvestats? Les vostres recerques
