Reportatge al Canal Blau

Fa unes setmanes, el Canal blau ens va visitar en motiu de la presentació de la documentació de l'Ajuntament localitzada a Can Travé, en el marc de les Jornades europees del patrimoni a Cubelles (9-11 d'octubre 2015). Es tracta de 5 llibres que fins ara es consideraven desapareguts o inexistents, i que ens informen d'una part de la història de Cubelles que desconeixem.

D'entre ells, un llibre d'actes del ple de l'Ajuntament de 1729 fins al 1840 on, per exemple, trobem la primera referència escrita a "l'alborot de les dones" que hi va haver després de la sentència desfavorable de la Reial Audiència en la partició del terme amb Vilanova.

Vegeu el vídeo

Com lluitar contra les erugues. Una recepta de 1884

Llegim als llibres d'actes restaurats, que al 1884 hi va haver una plaga d'erugues. A continuació, us transcric la solució que van pactar propietaris, pagesos i regidors de l'Ajuntament per tal de fer-hi front: 

Notes: [...] il·legible
          [abc] text deduït, fragment il·legible.
          (?) paraula dubtosa

A la Villa de Cubellas a los tres Agosto de 1884 

...previa la debida venia se presentaron los propietarios y agricultores Don Juan Alba, Don Cristobal Soler y Don Jaime Dols manifestando que en atención á haberse desplegado sobre los campos una plaga de oruga devastadora amenazando destruir la cosecha, no habiendo medios humanos para acabar con ella, pedían en representación de su clase que por éste Cabildo Municipal se iniciase un función religiosa de rogativos bajo la protección de San Gregorio como en otras ocasiones lo verificaron nuestros antepasados habiendo esperimentado el alivio.

Creu de Sant Gregori erigida a Vilanova al s.XVIII.
En invocar-lo contra la plaga de les erugues

Salidos del salón dichos Señores propietarios y agricultores, se tomó en consideración su petición y de discutida suficientemente acordaron que en el día siete del actual se haga una procesión religiosa de rogativas saliendo del Templo con dirección al punto donde se acostumbra la benedicción del término y de regreso se de la vuelta por las calles de Arrabal, Medio y Oro, Mayor y regreso á la Iglesia, celebrandose enseguida los divinos oficios á cual efecto pasarán los Señores componentes de la Comissión del Culto a avitarse(?) y ponerse de acuerdo con el Reverendo Señor Cura [...] y en atención á que éste Ayuntamiento no puede pagar los pactos de la fiesta con fondos comunales por [...], que abra una suscripción voluntaria entre [los vecinos] para costearlos haciendo recaudador de ellos al [adminis]trador de San Gregorio que es Don Juan Alba seña[...] dicha fiesta religiosa el día siete del actual [...] assentimiento del Reverendo Cura Parroco hagan asa[...] medio de pregón.   



Però de què venia aquesta rogatòria pel tema de les erugues? Expliquen els Diàlegs de Sant Gregori, en la seva versió de 1340: 

Aytambé altra dia venc ·I· clergue veyl de les partides d’aquel loc; e ço que recontà d’él no deu ésser calat. Cor diu que ·I· dia que él entrà en ·I· gran [12v] ort, trobà·l cobert de gran multitut de erugues, e con vesés que tota la orteliça se gastava, girà·s a aqueles erugues e dix: “Conjur-vos, en nom de nostre Senyor Jesucrist, que us partiscatz d’ací e no vuylaz menjar aquest erbolam.” E tan tost a la paraula del hom Déu axí·s n’exiren totes, que ·I· no·n romàs dins l’espay del ort. 

Podeu llegir aquest fragment i tots els altres miracles de Gregori I, Papa i Sant aquí




Desconeixem si aquesta rogatòria va tenir algun efecte sobre les esmentades erugues i si la collita es va arribar a salvar. 

El “privilegi” de ser batlle: Isidre Roig

Aprofitant que ens trobem en plena campanya per triar els nostres ajuntaments, us explicarem una situació viscuda a l'Ajuntament de Cubelles el segle XVIII.

Ens situem als anys 1730 i 1731. Els Consells de la Vila han estat eliminats pel Decret de nova planta el 1715 i, amb ells, el sistema insaculatori d’elecció dels jurats, més difícil de controlar per les noves autoritats. El 13 d’octubre de 1718 es regula definitivament l’organització municipal amb la Real Cédula Instructoria para el gobierno económico de los regimientos de la Ciudad de Barcelona, y demás Cabeza de Corregimiento del Principado de Cataluña. A partir d’aleshores es pren com a model el sistema de “ayuntamientos” castellà. El nomenament el feia el Capità general a proposta de la Reial audiència. Generalment, la Reial Audiència feia elecció mitjançant una terna de candidats. 

El dia 25 de març de 1730, Emmanuel Ferré va ser nomenat batlle de Cubelles de les qaudres i de Cunit, juntament amb els regidors Joan Cona, Josep Borrell, Jaume Serra i Francesc Estapé. El 2 de març de 1731 els regidors foren substituïts per Jaume Almirall, Josep Vendrells, Pere Escardó i Joan Safons. Pel que sembla, el batlle tenia un mandat de dos anys.

El 6 de juliol de 1731 es reuneixen sota la presidència del batlle Emmanuel Ferré, els regidors Jaume Almirall, Pere Escardó i Joan Safons. El regidor Josep Vendrells estava absent per trobar-se a Tarragona.

Es reuneixen a proposta del regidor primer, Jaume Almirall, per donar compte que Isidre Roig, pagès de Cubelles havia fet “hostentació o aixís ho tenia comprés el mateix Isidre Roig, del privilegi de batlle” i així ho posà en coneixement del batlle Emmanuel Ferré “per a que el posés en possesió de dit empleo”. I l’Emmanuel “no li ha volgut concedir la possesió vist de que no acabava son temps”. Aleshores Isidre Roig va anar a veure el dit regidor major o regidor primer Jaume Almirall i aquest li contestà que “si tenia conferencies ab lo dit Batlle, que les aclarisen los dos”. Aleshores l’Almirall proposà que “avista que dit Roig a tret un privilegi o despatx sense averse entregat terna a la Vila com aixís és ordre de SM, I tempoch lo Batlle aver complert lo termini del bieni” que “ces posses en Barcelona un dels regidors” o bé l’elecció d’una altra persona i que al mateix temps “se fes terna i se entregués junt amb un memorial”. Isidre Roig tenia ”un vinté de la Vila, per lo ques podria perjudicar a las pagas”. Així, decideixen que Josep Cona serà la persona escollida per fer tots aquests tràmits.

El 30 d’octubre de 1731 els regidors de Cubelles es tornen a reunir. Sembla ser que, entre els regidors, hi havia un veritable conflicte amb l’elecció del nou batlle. Diu que “son habent los Regidors de Cubelles, qui son Jaume Almirall, Regidor en ordre primer, Pere Escardó en ordre tercer y Joan Safons quart, en absència de Joseph Vendrells, Regidor en ordre segon, lo qual aventlo cridat los dits regidors per ajuntament, los ha respost que no volia assistir. Y vist no vol assistir an cridat testimonis, los quals fan fe, y sen lleverá acta per lo que no ha volgut assistir.”

En vista que el regidor Vendrells es negava al “ajuntament” s’han “resolt los tres ajuntarse en presencia del honorable batlle Emanuel Ferré”. El regidor Vendrells estava a favor que Isidre Roig tingués el “privilegi” de Batlle i per aquest motiu no vol fer acta de presència? Ja hem vist que a la primera reunió on es va parlar del tema no hi va assistir, amb l’excusa que estava a Tarragona. Però aquesta vegada no hi va voler assistir expressament i això podria ser motiu d’expedient per part de la Reial Audiència, que era qui donava els "privilegis".

El regidor primer, Almirall diu que “com avista de que ce sabia molt bé que la persona de Isidro Roig tenia lo privilegi de batlle. Y vist que lo batlle actual acaba sun temps" , cal tenir en compte que "Isidre Roig, que te lo privilegi, esta ab una obligació en lo comú de Cubellas de un vinté que té arrendat”. Aquest vintè que té arrendat és una quantitat que ha de pagar al comú de Cubelles, una obligació de pagament. Per fer pressió pe obtenir el “privilegi de batlle” Isidre Roig havia retingut tots els diners que devia al Comú. Diu que “esta devent de tersa caiguda 1806 sous poch mes poc menos, Y tota l’anyada corrent que son 3896 sous poch mes ho menos”. Aquesta quantitat era molt rellevant i, evidentment, els podia influir en el pagament dels impostos que havien d’enviar als representants del Rei així com les despeses pròpies de les regidories.

Aleshores el regidor primer proposa “a los demes que li aparexeria que fora convenient lo recórrer en Barcelona dos Regidors per veurer de no darli la posseció fins agia complert lo dit vinté o bé tenir ordre de sa Exca y Reial Audiència” D’aquesta proposta “tots ce an resolt que sí los aparexia bé”.  

Aquest petit conflicte té dos hipòtesis de resolució:

1.  Les pressions a Isidre Roig van tenir el seu fruit. Va pagar i així el 25 de març de 1732 Isidre Roig ja és batlle.

     2.   Isidre Roig aconsegueix ser batlle sense pagar els seus deutes.

Llegint les esmentades actes no hi ha cap anotació que indiqui que Isidre Roig va deixar a deure aquesta gran quantitat, i els llibres de comptes d’aquesta època no s’han conservat. Els seus regidors seran els mateixos abans citats: Jaume Almirall, Josep Vendrell, Pere escardo i Joan Çafons. I ho seran fins el 23 de maig de 1732, moment en el qual passen a ser regidors Josep Mallafré i Alemany, Francesc Estapé, Andreu Gassó i Jaume Rovirosa i Vilella. Després d’Isidre Roig, al 1734, torna a ser batlle Emmanuel Ferré, tot i que s’absentarà molt aviat a causa d’un conflicte que tindrà amb els seus regidors a causa d'unes gestions fetes amb el castell de la Geltrú. Però aquesta ja és una altra història.