divendres, 8 de maig de 2015

El “privilegi” de ser batlle: Isidre Roig

Aprofitant que ens trobem en plena campanya per triar els nostres ajuntaments, us explicarem una situació viscuda a l'Ajuntament de Cubelles el segle XVIII.

Ens situem als anys 1730 i 1731. Els Consells de la Vila han estat eliminats pel Decret de nova planta el 1715 i, amb ells, el sistema insaculatori d’elecció dels jurats, més difícil de controlar per les noves autoritats. El 13 d’octubre de 1718 es regula definitivament l’organització municipal amb la Real Cédula Instructoria para el gobierno económico de los regimientos de la Ciudad de Barcelona, y demás Cabeza de Corregimiento del Principado de Cataluña. A partir d’aleshores es pren com a model el sistema de “ayuntamientos” castellà. El nomenament el feia el Capità general a proposta de la Reial audiència. Generalment, la Reial Audiència feia elecció mitjançant una terna de candidats. 

El dia 25 de març de 1730, Emmanuel Ferré va ser nomenat batlle de Cubelles de les qaudres i de Cunit, juntament amb els regidors Joan Cona, Josep Borrell, Jaume Serra i Francesc Estapé. El 2 de març de 1731 els regidors foren substituïts per Jaume Almirall, Josep Vendrells, Pere Escardó i Joan Safons. Pel que sembla, el batlle tenia un mandat de dos anys.

El 6 de juliol de 1731 es reuneixen sota la presidència del batlle Emmanuel Ferré, els regidors Jaume Almirall, Pere Escardó i Joan Safons. El regidor Josep Vendrells estava absent per trobar-se a Tarragona.

Es reuneixen a proposta del regidor primer, Jaume Almirall, per donar compte que Isidre Roig, pagès de Cubelles havia fet “hostentació o aixís ho tenia comprés el mateix Isidre Roig, del privilegi de batlle” i així ho posà en coneixement del batlle Emmanuel Ferré “per a que el posés en possesió de dit empleo”. I l’Emmanuel “no li ha volgut concedir la possesió vist de que no acabava son temps”. Aleshores Isidre Roig va anar a veure el dit regidor major o regidor primer Jaume Almirall i aquest li contestà que “si tenia conferencies ab lo dit Batlle, que les aclarisen los dos”. Aleshores l’Almirall proposà que “avista que dit Roig a tret un privilegi o despatx sense averse entregat terna a la Vila com aixís és ordre de SM, I tempoch lo Batlle aver complert lo termini del bieni” que “ces posses en Barcelona un dels regidors” o bé l’elecció d’una altra persona i que al mateix temps “se fes terna i se entregués junt amb un memorial”. Isidre Roig tenia ”un vinté de la Vila, per lo ques podria perjudicar a las pagas”. Així, decideixen que Josep Cona serà la persona escollida per fer tots aquests tràmits.

El 30 d’octubre de 1731 els regidors de Cubelles es tornen a reunir. Sembla ser que, entre els regidors, hi havia un veritable conflicte amb l’elecció del nou batlle. Diu que “son habent los Regidors de Cubelles, qui son Jaume Almirall, Regidor en ordre primer, Pere Escardó en ordre tercer y Joan Safons quart, en absència de Joseph Vendrells, Regidor en ordre segon, lo qual aventlo cridat los dits regidors per ajuntament, los ha respost que no volia assistir. Y vist no vol assistir an cridat testimonis, los quals fan fe, y sen lleverá acta per lo que no ha volgut assistir.”
En vista que el regidor Vendrells es negava al “ajuntament” s’han “resolt los tres ajuntarse en presencia del honorable batlle Emanuel Ferré”. El regidor Vendrells estava a favor que Isidre Roig tingués el “privilegi” de Batlle i per aquest motiu no vol fer acta de presència? Ja hem vist que a la primera reunió on es va parlar del tema no hi va assistir, amb l’excusa que estava a Tarragona. Però aquesta vegada no hi va voler assistir expressament i això podria ser motiu d’expedient per part de la Reial Audiència, que era qui donava els "privilegis".

El regidor primer, Almirall diu que “com avista de que ce sabia molt bé que la persona de Isidro Roig tenia lo privilegi de batlle. Y vist que lo batlle actual acaba sun temps" , cal tenir en compte que "Isidre Roig, que te lo privilegi, esta ab una obligació en lo comú de Cubellas de un vinté que té arrendat”. Aquest vintè que té arrendat és una quantitat que ha de pagar al comú de Cubelles, una obligació de pagament. Per fer pressió pe obtenir el “privilegi de batlle” Isidre Roig havia retingut tots els diners que devia al Comú. Diu que “esta devent de tersa caiguda 1806 sous poch mes poc menos, Y tota l’anyada corrent que son 3896 sous poch mes ho menos”. Aquesta quantitat era molt rellevant i, evidentment, els podia influir en el pagament dels impostos que havien d’enviar als representants del Rei així com les despeses pròpies de les regidories.
Aleshores el regidor primer proposa “a los demes que li aparexeria que fora convenient lo recórrer en Barcelona dos Regidors per veurer de no darli la posseció fins agia complert lo dit vinté o bé tenir ordre de sa Exca y Reial Audiència” D’aquesta proposta “tots ce an resolt que sí los aparexia bé”.  

Aquest petit conflicte té dos hipòtesis de resolució:
1.  Les pressions a Isidre Roig van tenir el seu fruit. Va pagar i així el 25 de març de 1732 Isidre Roig ja és batlle.
     2.   Isidre Roig aconsegueix ser batlle sense pagar els seus deutes.


Llegint les esmentades actes no hi ha cap anotació que indiqui que Isidre Roig va deixar a deure aquesta gran quantitat, i els llibres de comptes d’aquesta època no s’han conservat. Els seus regidors seran els mateixos abans citats: Jaume Almirall, Josep Vendrell, Pere escardo i Joan Çafons. I ho seran fins el 23 de maig de 1732, moment en el qual passen a ser regidors Josep Mallafré i Alemany, Francesc Estapé, Andreu Gassó i Jaume Rovirosa i Vilella. Després d’Isidre Roig, al 1734, torna a ser batlle Emmanuel Ferré, tot i que s’absentarà molt aviat a causa d’un conflicte que tindrà amb els seus regidors a causa d'unes gestions fetes amb el castell de la Geltrú. Però aquesta ja és una altra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada