Aprofitant que ens trobem en plena campanya per triar els nostres ajuntaments, us explicarem una situació viscuda a l'Ajuntament de Cubelles el segle XVIII.
Ens situem als anys 1730 i 1731. Els Consells de la Vila han estat eliminats pel Decret de nova planta el 1715 i,
amb ells, el sistema insaculatori d’elecció dels jurats, més difícil de
controlar per les noves autoritats. El 13 d’octubre de 1718 es regula
definitivament l’organització municipal amb la Real Cédula
Instructoria para el gobierno económico de los regimientos de la Ciudad de
Barcelona, y demás Cabeza de Corregimiento del Principado de Cataluña. A
partir d’aleshores es pren com a model el sistema de “ayuntamientos” castellà.
El nomenament el feia el Capità general a proposta de la Reial audiència. Generalment, la Reial Audiència feia elecció mitjançant una terna de candidats.
El dia 25 de març de 1730, Emmanuel
Ferré va ser nomenat batlle de Cubelles de les qaudres i de Cunit, juntament amb els regidors Joan Cona,
Josep Borrell, Jaume Serra i Francesc Estapé. El 2 de març de 1731 els regidors
foren substituïts per Jaume Almirall, Josep Vendrells, Pere Escardó i Joan
Safons. Pel que sembla, el batlle tenia un mandat de dos anys.
El 6 de juliol de 1731 es reuneixen
sota la presidència del batlle Emmanuel Ferré, els regidors Jaume Almirall,
Pere Escardó i Joan Safons. El regidor Josep Vendrells estava absent per
trobar-se a Tarragona.
Es reuneixen a proposta del regidor
primer, Jaume Almirall, per donar compte que Isidre Roig, pagès de Cubelles
havia fet “hostentació o aixís ho tenia
comprés el mateix Isidre Roig, del privilegi de batlle” i així ho posà en
coneixement del batlle Emmanuel Ferré “per
a que el posés en possesió de dit empleo”. I l’Emmanuel “no li ha volgut concedir la possesió vist de
que no acabava son temps”. Aleshores Isidre Roig va anar a veure el dit
regidor major o regidor primer Jaume Almirall i aquest li contestà que “si tenia conferencies ab lo dit Batlle, que
les aclarisen los dos”. Aleshores l’Almirall proposà que “avista que dit Roig a tret un privilegi o
despatx sense averse entregat terna a la Vila com aixís és ordre de SM, I
tempoch lo Batlle aver complert lo termini del bieni” que “ces posses en Barcelona un dels regidors”
o bé l’elecció d’una altra persona i que al mateix temps “se fes terna i se entregués junt amb un memorial”. Isidre Roig
tenia ”un vinté de la Vila, per lo ques
podria perjudicar a las pagas”. Així, decideixen que Josep Cona serà la
persona escollida per fer tots aquests tràmits.
El 30 d’octubre de 1731 els regidors
de Cubelles es tornen a reunir. Sembla ser que, entre els regidors, hi havia un
veritable conflicte amb l’elecció del nou batlle. Diu que “son habent los Regidors de Cubelles, qui son Jaume Almirall, Regidor en
ordre primer, Pere Escardó en ordre tercer y Joan Safons quart, en absència de
Joseph Vendrells, Regidor en ordre segon, lo qual aventlo cridat los dits
regidors per ajuntament, los ha respost que no volia assistir. Y vist no vol
assistir an cridat testimonis, los quals fan fe, y sen lleverá acta per lo que
no ha volgut assistir.”
En vista que el regidor Vendrells es
negava al “ajuntament” s’han “resolt los
tres ajuntarse en presencia del honorable batlle Emanuel Ferré”. El regidor
Vendrells estava a favor que Isidre Roig tingués el “privilegi” de Batlle i per aquest motiu no vol fer acta de presència? Ja hem
vist que a la primera reunió on es va parlar del tema no hi va assistir, amb l’excusa
que estava a Tarragona. Però aquesta vegada no hi va voler assistir expressament i això podria ser motiu d’expedient per part de la Reial
Audiència, que era qui donava els "privilegis".
El regidor primer, Almirall diu que “com avista de que ce sabia molt bé que la
persona de Isidro Roig tenia lo privilegi de batlle. Y vist que lo batlle
actual acaba sun temps" , cal tenir en compte que "Isidre Roig, que te lo
privilegi, esta ab una obligació en lo comú de Cubellas de un vinté que té
arrendat”. Aquest vintè que té arrendat és una quantitat que ha de pagar al
comú de Cubelles, una obligació de pagament. Per fer pressió pe obtenir el “privilegi de
batlle” Isidre Roig havia retingut tots els diners que devia al Comú. Diu que “esta devent de tersa caiguda 1806 sous poch mes poc menos, Y tota
l’anyada corrent que son 3896 sous poch mes ho menos”. Aquesta quantitat
era molt rellevant i, evidentment, els podia influir en el pagament dels
impostos que havien d’enviar als representants del Rei així com les despeses
pròpies de les regidories.
Aleshores el regidor primer proposa “a los demes que li aparexeria que fora
convenient lo recórrer en Barcelona dos Regidors per veurer de no darli la
posseció fins agia complert lo dit vinté o bé tenir ordre de sa Exca y Reial
Audiència” D’aquesta proposta “tots
ce an resolt que sí los aparexia bé”.
Aquest petit conflicte té dos
hipòtesis de resolució:
1. Les
pressions a Isidre Roig van tenir el seu fruit. Va pagar i així el 25 de març
de 1732 Isidre Roig ja és batlle.
2. Isidre
Roig aconsegueix ser batlle sense pagar els seus deutes.
Llegint les esmentades actes no hi ha
cap anotació que indiqui que Isidre Roig va deixar a deure aquesta gran
quantitat, i els llibres de comptes d’aquesta època no s’han conservat. Els
seus regidors seran els mateixos abans citats: Jaume Almirall, Josep Vendrell,
Pere escardo i Joan Çafons. I ho seran fins el 23 de maig de 1732, moment en el
qual passen a ser regidors Josep Mallafré i Alemany, Francesc Estapé, Andreu
Gassó i Jaume Rovirosa i Vilella. Després d’Isidre Roig, al 1734, torna a ser batlle
Emmanuel Ferré, tot i que s’absentarà molt aviat a causa d’un conflicte que
tindrà amb els seus regidors a causa d'unes gestions fetes amb el castell de la Geltrú. Però aquesta ja és
una altra història.
Aytambé altra dia venc
·I· clergue veyl de les partides d’aquel
loc; e ço que recontà d’él no deu ésser calat. Cor diu que
·I· dia que él entrà en ·I· gran [12v] ort, trobà·l cobert de gran multitut de erugues, e con vesés que tota la orteliça se gastava, girà·s a
aqueles erugues e dix: “Conjur-vos, en nom de nostre Senyor Jesucrist, que us partiscatz d’ací e no vuylaz menjar aquest erbolam.” E tan tost a la paraula del hom Déu axí·s n’exiren
totes, que ·I· no·n romàs dins l’espay
del ort. 
