70 anys de la mort de Lluís Companys

Malauradament demà farà 70 anys varen afusellar el President de la Generalitat Lluís Companys i Jover.

Advocat laboralista i defensor de la causa rabassaire, fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires de Catalunya al 1922. Políticament es destaca durant la IIª República, quan es elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 12 d'abril de 1931; Diputat a Corts per la província de Barcelona al juny de 1931; vicepresident de l'Assamblea de Catalunya i president provisional el gener de 1932, en substitució de Jaume Carner; diputat al Parlament de Catalunya i Primer President del Parlament, al novembre de 1932; Ministre de Marina del juny al novembre de 1933; i President de la Generalitat de Catalunya de gener de 1934 fins a la seva mort, el 15 d'octubre de 1940.

Notícia publicada a la "Vanguardia. Notas Gráficas". Companys i el govern de la Generalitat, restaurat després de les eleccions de febrer de 1936, paren a Madrid per rebre un homenatge de camí cap a Barcelona. AMCub (fons d'hemeroteca)

Recursos web i homenatges al Penedès
Documents inédits de Lluís Companys i Carme Ballester
Homenatge a Lluís Companys
Pujada amb torxes al Castell de Calafell 2010
Homenatge a Sitges

La digitalització dels llibres d'actes

Ja fa un parell de setmanes que varem poder iniciar la digitalització dels llibres d'actes de l'ajuntament. Hem començat digitalitzant els més antics en bon estat, és a dir, a partir del 1890. Els llibres més antics, creats entre 1870 i 1890 estan en mal estat i pendents d'una futura restauració.

La digitalització es realitza mitjançant una base de reproducció amb columna, i uns focus especials. La càmera es situa dirigida cap al document, de tal manera que no li fa falta l'ús del flaix.

 L'Ivan, que digitalitza el fons de ràdio Cubelles, donant un cop de mà amb les fotografies.

A més a més de la presa d'imatges, s'elabora una base de dades externa a on s'insereixen les metadades del document que s'està digitalitzant. Organitzada amb un criteri arxivístic per data, s'ha optat per elaborar una fitxa de cada acta del ple, sobre la qual hi poden haver una o més imatges. Aquestes es relacionen en el camp "codi". S'ha optat per aquest sistema en veure que la descripció d'imatge per imatge no era possible, donat que hi ha actes que tenen més d'una imatge, i hi ha imatges que tenen més d'una acta. De cada acta, tal i com dèiem, s'ha generat una fitxa, la qual conté, a més de les característiques arxivístiques del document (codi de classificació, tipologia documental, unitat de descripció, suport original, etc.) una descripció o descriptors que ens ajudaran a la hora de fer cerques sobre temes concrets de la documentació de referència.
Per exemple, en diverses actes ens ha aparegut el tema de l'escorxador municipal: la adequació d'un nou espai, la contractació de personal de neteja, la petició de destí de més aigua, etc. Un cop elaborada la base, quan nosaltres vulguem cercar alguna informació sobre l'escorxador, només ens caldrà fer una cerca de la paraula, i automàticament ens retornaran els registres que continguin temes referents a aquests.

L'Eulàlia entrant la informació a la base de dades i la Maria José extraient la informació dels documents originals.

Feliç diada

En el nostre arxiu també tenim documents que emmarquen i configuren la guerra que va acabar en derrota, i que ara tenim com a símbol nacional: l'11 de setembre, diada nacional de Catalunya. A continuació podeu llegir un fragment de la exhortació que s'havia de llegir als ajuntaments de la nostra vegueria, la del Penedès, per a animar voluntaris a presentar-se per a lluitar pel Rei i la Nació Catalana.

Perque primerament concorra la de punt i la gloria de Nostra nació en defensar i mantenir al Rey nostre en la monarquia; fent ostentació de la lealtat que li professam y devem professar sempre; no sols per no ser exedits dels demes vassalls, que en los dilatats Regnes ostentan la fidelitat; sinó també per fer admirar a les nacions, la continuació de nostra constancia en servir a Sa Magestat.



Així mateix es de la major estimació y punt de Nostra Nació Cathalana, lo desempenyo de la confiansa, que sa Magestat y lo Sr. Marques de Castel Rodrigo fan de ella, pues li an concedit la honra de tenir cossas de tropas de la nació Cathalana en los Reials Exercits de sa Magestat; y desitjant cumplirlos y mantenirlos se reduplica la confiansa que se fa de la nació, que es lo mes que un vassall pot merexer de son príncep.


No ne’s de menor en est cas lo considerar que sa Magestat demana la assistencia a estos sos vassalls pera acudir a una guerra defensiva y tan justa que etiam la emulació deu aprobarla quant aquella se fomenta de fins interessos particulars y ideant lograrlos oprimint estos dominis de sa magestat, amb una invasió de tropas sens motiu de conquista, sino de una opresiva molestia y passió particular.

Y es de atendrer que assistint nosaltres ab tota aplicació en lo numero de gent se nos demana, obranti per nostra part en tant justa guerra, y sacrificant las vidas (que devem fer com a vassalls) defensam al matex temps nostras casas y Isendas, alcansam nom inmortal en lealtat, complim a la obligació del servei de Deu y de sa Magestat, y nos constituïm en un estat de merexer de la Real Clemencia molts alivios y gracias per nosaltres, nostres fills i posteritat.

Bona diada a tothom

El mossen demana un pont (1791)

Entre el plec de documents anomenats "Del castillo de la Geltrú" trobem una petició del rector de l’església Parroquial de Santa Maria de Cubelles Francesc Calaf. Està dirigida a l'ajuntament de Cubelles i en ella exposa i demana que se li construeixi un pont per passar entre la parròquia i la casa rectoral, ja que sinó no pot complir totes les obligacions que el culte requereix.


En complement a l'article publicat pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell al passat Quaderns de Patrimoni del Garraf (núm. 12), fem ressò d'aquesta petició del 4 d'octubre de 1791. A l'article de Quaderns, s'hi publica una petició al Bisbat de 8 de febrer de 1792, així que la petició i argumentació a l'Ajuntament fou anterior. No sabem què se li va contestar per part del consistori, però deuria ser positiu ja que el pont va tirar endavant.

El text diu així:

Magnífich Senyor



El Doctor Francisco Calaf, prebíter i rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de esta Vila de Cubellas


Exposa que en el dia que se parlar de dorar lo Altar Major de esta Parroquia, proposà que es faria donació a esta Iglesia de un retaule de St. Pere y Sant Pau si se li donava la facultat de construir un pont per passar desde la Rectoria a la Iglesia, y que havent dit lo Regidor Major, que era aleshores, que juntaria algunas persones per tractar es assumpte atenent y considerant, que de aquella sa Propuesta ninguna resposta se li ha tornat; tenint ara noticia de estar lo retaule a punt de plantarse solicita ab lo present memorial lo concentiment per fer lo dit Pont.


La casa de Almirall de la torre, sogra del magnífich Ajuntament, que era en aquell temps de fer un pont per passar a la torre, sens que se sapia y agues altre causa, que una comoditat particular, ni se te noticia de havent fer un especial favor o benefici al comú o a la Iglesia.


El fi pricipal entre molts altres, que mou al principal, es poden veurer ab facilitat si la llantia està encesa, habens de fiar al cuydado de altre lo adobarla, y la grave obligació de que no faltia llum al Santíssim Sagrament, y la més propta administració a una proxima necessitat als Sagraments.


Poquissimas y raras son las rectorias en que haventi comoditat nos passia de ella a la Iglesia com es a veurer en Castellet, Gornal, Sant Oliva, Llorens, Bañeras, Sant Jaume, Castellví, Santa Margarida, Hospitalet y moltissimas a més del present Bisbat. Y encara en la capital de Barcelona, en las parroquias en que hi ha comuns diposits, se passan desde sas rectorias a la Iglesia: com es pot veurer en la del Pi Santa Maria, St. Just, St. Cugat, Sant Jaume, aquesta transvia un pont en lo carrer qui va desde la plasa de Sant Jaume a la Casa de la Ciutat y poch temps ha que concedí lo lo Ilustre Ajuntament de Barcelona als religiosos Marcenaris fer dos ponts, en lo carrer de la Mercé, per passar a la Sacristia y al Cor; Demanara que a excepció de las Iglesias que son molt distants de las Rectorias, son pocas las que no tingan dit passatje. Per lo que es pena el suplicant, meresxer ab aquest Magnifich Ajuntament que tindria a be concedir la facultat de fer lo pont, per poder passar a qualsevol ocasió a visitar sa Esposa la la Parroquial Iglesia de esta Villa, lo que espera de la coneguda benignitat de V.M.


Cubellas 4 de octubre de 1791

Doctor Francisco Calaf Presbiter y Rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria.

Nova pàgina: Bibliografia cubellenca

Amb la voluntat de fer accessible el patrimoni i la història, hem activat una nova pàgina del bloc que duu per títol "bibliografia Cubellenca"

En aquest apartat anirem penjant en PDF els articles històrics que s'han anat publicant als diversos programes de Festa Major. Són d'interés considerable i moltes vegades no en tenim accés o coneixement. O bé conservem l'exemplar, o hem d'anar a l'arxiu o biblioteca per tal que ens facilitin una còpia. Per tant, i amb voluntat per donar a conèixer aquest patrimoni i fer-lo accessible, primer podeu demanar els articles "a la carta" i més endavant els penjarem directament per tal que us els pugueu descarregar.

Aquests articles tracten diversos temes, des de les festes majors, a alguns aspectes concrets de la història del municipi, com ara els "Americanos", el govern municipal abans i després del Decret de Nova Planta, el castell de Cubelles, cronologies de fets diversos, estudi de les masies, etc.

La pesta a Cubelles (1651-1654)

Ja podeu llegir l'article La pesta a Cubelles entre 1651 i 1654, escrit per Xavier Martínez Roig

Els jurats de Cubelles van prendre mesures per evitar el contagi de la pesta a Cubelles.

La prevenció era el més important, ja que morien entre el 30 i el 75 % dels afectats. 

Els mètodes van resultar eficaços?  

La resposta a la secció Les vostres recerques.

Imatge: extreta del web http://www.proteccioncivil.org/eu/DGPCE/Informacion_y_documentacion/catalogo/carpeta06/revispc12/rpc12_34f1.jpg