Demà, a l'espai Traient la pols, parlarem sobre el mestre de primeres lletres i el mestre de gramàtica.
A Cubelles, no tenim molta informació sobre aquestes figures, que diferien en les seves funcions. El mestre de primeres lletres equivaldria a l'ensenyament primari. Veurem l'evolució del càrrec durant l'època moderna i quin era el tipus d'ensenyament que donaven.
El mestre de gramàtica era l'equivalent a l'ensenyament secundari i pas previ a l'entrada a la universitat.
I recordeu que avancem mitja hora l'espai: a partir d'aquest setmana, a les 10.30 hores.
dilluns, 27 de febrer del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
Avui, de l'estatut de Núria a un estatut d'autonomia
Avui, a l'espai traiem la pols de Ràdio Cubelles, parlarem de l'estatut de Núria i de l'estatut que finalment va ser aprovat per les Corts espanyoles al 1932.
L'anomenat Estatut de Núria va tenir una elaboració fulminant, ja que els treballs de ponència i elaboració van iniciar-se el 9 de juny i s'acabà al 20 de juny, fruit del clima d'eufòria generalitzada que havia tingut l'adveniment de la República.
Aprovat pels ajuntaments i plebiscitat amb un 99% de vots a favor, el tema es va encallar quan es va fer l'entrega del projecte al President del govern provisional de la República. Amb una constitució pensada en deixar part de les reivindicacions inconstitucionals, l'estatut de Núria es va començar a debatre el 6 de maig de 1932 i s'aprovà definitivament el 9 de setembre. I s'aprovà retallat i tement per la viabilitat de la República desprès de l'intent de cop d'estat fallit de Sanjurjo.
Podeu escoltar-ho a Ràdio Cubelles, d'11 a dos quarts de 12 del matí i la repetició per la nit.
L'anomenat Estatut de Núria va tenir una elaboració fulminant, ja que els treballs de ponència i elaboració van iniciar-se el 9 de juny i s'acabà al 20 de juny, fruit del clima d'eufòria generalitzada que havia tingut l'adveniment de la República.
Aprovat pels ajuntaments i plebiscitat amb un 99% de vots a favor, el tema es va encallar quan es va fer l'entrega del projecte al President del govern provisional de la República. Amb una constitució pensada en deixar part de les reivindicacions inconstitucionals, l'estatut de Núria es va començar a debatre el 6 de maig de 1932 i s'aprovà definitivament el 9 de setembre. I s'aprovà retallat i tement per la viabilitat de la República desprès de l'intent de cop d'estat fallit de Sanjurjo. Podeu escoltar-ho a Ràdio Cubelles, d'11 a dos quarts de 12 del matí i la repetició per la nit.
dimarts, 14 de febrer del 2012
Aquesta setmana traiem la pols a...
La documentació del Mostassaf
El mostassaf era un càrrec municipal "funcionari", de renovació anual, encarregat de vigilar oficialment els pesos i mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat i els preus dels productes, etc.
Al programa d’avui explicarem a on hem d’emmarcar aquest càrrec municipal, quines eren les funcions dels Mostassafs, quin tipus de poder tenia i en base a què.
Parlarem del mostassaf de Cubelles i les ordinacions que havia de fer respectar. Les 10 ordinacions ens han arribar conservades per l’arxiu parroquial.
El mostassaf era un càrrec municipal "funcionari", de renovació anual, encarregat de vigilar oficialment els pesos i mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat i els preus dels productes, etc.
Al programa d’avui explicarem a on hem d’emmarcar aquest càrrec municipal, quines eren les funcions dels Mostassafs, quin tipus de poder tenia i en base a què.
Parlarem del mostassaf de Cubelles i les ordinacions que havia de fer respectar. Les 10 ordinacions ens han arribar conservades per l’arxiu parroquial.
dilluns, 6 de febrer del 2012
Aquesta setmana traiem la pols a...
La documentació del cadastre
Demà, a Ràdio Cubelles, d'11 a dos quarts de 12, parlarem de la documentació del cadastre. El cadastre és una contribució imposada després de la pèrdua de la guerra de successió i del decret de Nova planta, al segle XVIII.
Explicarem de què tractava aquest impost, qui l'havia de pagar i les diferents modalitats que existien. Llegirem uns exemples del cadastre de 1739 que tenim a l'arxiu municipal.
I si no ho podeu escoltar pel matí, podeu escoltar-lo a la nit, de les 11 fins a dos quarts de 12.
Demà, a Ràdio Cubelles, d'11 a dos quarts de 12, parlarem de la documentació del cadastre. El cadastre és una contribució imposada després de la pèrdua de la guerra de successió i del decret de Nova planta, al segle XVIII.
Explicarem de què tractava aquest impost, qui l'havia de pagar i les diferents modalitats que existien. Llegirem uns exemples del cadastre de 1739 que tenim a l'arxiu municipal.
I si no ho podeu escoltar pel matí, podeu escoltar-lo a la nit, de les 11 fins a dos quarts de 12.
dilluns, 23 de gener del 2012
Aquesta setmana traiem la pols a...
Les eleccions municipals de 1931
Demà, de les 11 fins a dos quarts de 12, traurem la pols en directe al programa Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles.
Aquesta setmana, aprofundirem el tema de les eleccions municipals de 1931, moment en el qual es va proclamar la IIa República. Repassarem com eren les eleccions en el sistema de la restauració: qui podia votar, com es feia, a qui es podia elegir... I la paradoxal situació que causava l'article 29 de la llei electoral de 1907: Ajuntaments que s'elegien sense vots. En quina situació es trobava Cubelles? Com es va esdevenir la jornada electoral i la proclamació de la República?
Llegirem dos documents, una acta del ple i una carta enviada per l'alcalde al President de la República Catalana. I escoltarem el discurs de proclamació de la II República fet per Francesc Macià.
I si algú no ho pot escoltar, pot escoltar-ho a la reemissió del programa d'11 a dos quarts de 12 de la nit.
Demà, de les 11 fins a dos quarts de 12, traurem la pols en directe al programa Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles.
Aquesta setmana, aprofundirem el tema de les eleccions municipals de 1931, moment en el qual es va proclamar la IIa República. Repassarem com eren les eleccions en el sistema de la restauració: qui podia votar, com es feia, a qui es podia elegir... I la paradoxal situació que causava l'article 29 de la llei electoral de 1907: Ajuntaments que s'elegien sense vots. En quina situació es trobava Cubelles? Com es va esdevenir la jornada electoral i la proclamació de la República?
Llegirem dos documents, una acta del ple i una carta enviada per l'alcalde al President de la República Catalana. I escoltarem el discurs de proclamació de la II República fet per Francesc Macià.
I si algú no ho pot escoltar, pot escoltar-ho a la reemissió del programa d'11 a dos quarts de 12 de la nit.
dilluns, 16 de gener del 2012
Nou article de Xavier Martínez
Ja podeu llegir a la secció "Les vostres recerques" l'article de Xavier Martínez i Roig La Guerra de secessió o dels Segadors (1640-1659) a Cubelles.
En el marc de la Guerra dels 30 anys, els catalans cada vegada es sentien més lluny de la monarquia hispànica. La imposició d'allotjaments, la crema de diverses viles per part de soldats castellans i l'empresonament de diversos dirigents catalans, van fer aixecar els catalans contra aquells que es comportaven pitjor que els francesos.
Tan grans foren els abusos, patits també pels eclesiàstics, que bisbes castellans com Gil Manrique, de Barcelona i Gregorio Parcero, de Girona, fulminaren decrets d’excomunió contra els mestres de camp que manaven els terços. Amb això, la revolta prenia també un caire religiós, car molts clergues consideraven com a herètiques unes tropes que es comportaven sense respecte als temples ni a llurs ministres. De res valgueren les protestes pels abusos que es cometien amb total impunitat.
Al 1638, Pau Claris és president de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tamarit, diputat del Braç Militar; i Josep Quintana, Diputat del Braç popular. Era gent de tremp, preocupats per la defensa de les constitucions del País. En un moment que la corona espanyola era cada vegada més absolutista i centralista, el 10 de setembre de 1640, Pau Claris va convocar els braços i deixà en suspens la sobirania reial, esdevenint republicana - sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa- fins el 30 de desembre de 1641, moment en el qual el rei francès va jurar a les lleis i constitucions del Principat de Catalunya.
La guerra continuà amb alts i baixos, i tot acabà amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que retallà el nord del territori català i el 20% de la seva població.
Però què passà a Cubelles? Hi hagueren molts morts? Les tropes també causaren malvestats? Les vostres recerques
En el marc de la Guerra dels 30 anys, els catalans cada vegada es sentien més lluny de la monarquia hispànica. La imposició d'allotjaments, la crema de diverses viles per part de soldats castellans i l'empresonament de diversos dirigents catalans, van fer aixecar els catalans contra aquells que es comportaven pitjor que els francesos.
Tan grans foren els abusos, patits també pels eclesiàstics, que bisbes castellans com Gil Manrique, de Barcelona i Gregorio Parcero, de Girona, fulminaren decrets d’excomunió contra els mestres de camp que manaven els terços. Amb això, la revolta prenia també un caire religiós, car molts clergues consideraven com a herètiques unes tropes que es comportaven sense respecte als temples ni a llurs ministres. De res valgueren les protestes pels abusos que es cometien amb total impunitat.
Al 1638, Pau Claris és president de la Generalitat de Catalunya; Francesc Tamarit, diputat del Braç Militar; i Josep Quintana, Diputat del Braç popular. Era gent de tremp, preocupats per la defensa de les constitucions del País. En un moment que la corona espanyola era cada vegada més absolutista i centralista, el 10 de setembre de 1640, Pau Claris va convocar els braços i deixà en suspens la sobirania reial, esdevenint republicana - sense jerarquia monàrquica, ni castellana ni francesa- fins el 30 de desembre de 1641, moment en el qual el rei francès va jurar a les lleis i constitucions del Principat de Catalunya.
La guerra continuà amb alts i baixos, i tot acabà amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, que retallà el nord del territori català i el 20% de la seva població.
Però què passà a Cubelles? Hi hagueren molts morts? Les tropes també causaren malvestats? Les vostres recerques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

