De visita - 8 de juny de 1949-

Durant la dècada del 1940 i 1950, Francisco Franco féu dues visites oficials i una de privada a Vilanova i la Geltrú. La primera tingué lloc el 30 de gener de 1942. La segona visita oficial va ser el 8 de juny de 1949. Franco feia una estada a Barcelona i aprofità l’avinentesa per desplaçar-se a Vilanova i la Geltrú per visitar la fàbrica Pirelli. La fàbrica ja es trobava del tot reconstruïda dels desperfectes provocats "por la voladura efectuada por el ejército rojo en retirada", segons deien les cròniques oficials.

Seguim l'article de Francesc Foguet, publicat a Del Penedès (hivern 2005-2006), on explica la visita de Franco:
"Com en la primera estada del dictador a la ciutat, la premsa parlava del caràcter «apoteósico» de l'esdeveniment: tota la ciutat esperava Franco al llarg de la carretera i de la Rambla Pirelli, i banderes, arcs triomfals i flors innumerables guarnien l'itinerari de benvinguda. El Caudillo fou rebut per Antoni Ferrer Fi, alcalde de la ciutat i cap local del Movimiento, «autoritats, falangistes i molt de públic».
Acompanyat per l'alcalde, que li va lliurar la vara (símbol inequívoc del poder de la ciutat), es dirigí a peu a la factoria de Pirelli. Durant aquest breu passeig, respongué les aclamacions de la multitud saludant amb la mà i fent lluir el seu somriure sinistre. A l'entrada de la fàbrica, els senyors Josep Bertran Musitu, financer i consumat franquista. Cario Terzi Fugazza, director executiu de Pirelli, i Guillermo de Azcoitia, director general, a més d'altres directrius de l'empresa, el saludaren i l'acompanyaren per diferents seccions de la factoria, on els treballadors estaven al peu del canó. Acabada la visita, el Caudillo se'n va anar cap a Sitges."
Així ho publicava el diari de Vilanova el dia 11 de juny de 1949.

Imatge: Xacpremsa (Diari de Vilanova, Arxiu Comarcal del Garraf)



En el nostre arxiu també tenim un exemple de la crida que es va fer a les poblacions del voltant per tal que la gent es desplacés fins a Vilanova. Aquest ban ens l'ha fet arribar en Xavier Martínez.

El cost del despaçament va ser de 55 pessetes, quantitat que es va veure reflectida en els manaments de pagament d'aquell any.

70 anys de la mort de Lluís Companys

Malauradament demà farà 70 anys varen afusellar el President de la Generalitat Lluís Companys i Jover.

Advocat laboralista i defensor de la causa rabassaire, fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires de Catalunya al 1922. Políticament es destaca durant la IIª República, quan es elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 12 d'abril de 1931; Diputat a Corts per la província de Barcelona al juny de 1931; vicepresident de l'Assamblea de Catalunya i president provisional el gener de 1932, en substitució de Jaume Carner; diputat al Parlament de Catalunya i Primer President del Parlament, al novembre de 1932; Ministre de Marina del juny al novembre de 1933; i President de la Generalitat de Catalunya de gener de 1934 fins a la seva mort, el 15 d'octubre de 1940.

Notícia publicada a la "Vanguardia. Notas Gráficas". Companys i el govern de la Generalitat, restaurat després de les eleccions de febrer de 1936, paren a Madrid per rebre un homenatge de camí cap a Barcelona. AMCub (fons d'hemeroteca)

Recursos web i homenatges al Penedès
Documents inédits de Lluís Companys i Carme Ballester
Homenatge a Lluís Companys
Pujada amb torxes al Castell de Calafell 2010
Homenatge a Sitges

La digitalització dels llibres d'actes

Ja fa un parell de setmanes que varem poder iniciar la digitalització dels llibres d'actes de l'ajuntament. Hem començat digitalitzant els més antics en bon estat, és a dir, a partir del 1890. Els llibres més antics, creats entre 1870 i 1890 estan en mal estat i pendents d'una futura restauració.

La digitalització es realitza mitjançant una base de reproducció amb columna, i uns focus especials. La càmera es situa dirigida cap al document, de tal manera que no li fa falta l'ús del flaix.

 L'Ivan, que digitalitza el fons de ràdio Cubelles, donant un cop de mà amb les fotografies.

A més a més de la presa d'imatges, s'elabora una base de dades externa a on s'insereixen les metadades del document que s'està digitalitzant. Organitzada amb un criteri arxivístic per data, s'ha optat per elaborar una fitxa de cada acta del ple, sobre la qual hi poden haver una o més imatges. Aquestes es relacionen en el camp "codi". S'ha optat per aquest sistema en veure que la descripció d'imatge per imatge no era possible, donat que hi ha actes que tenen més d'una imatge, i hi ha imatges que tenen més d'una acta. De cada acta, tal i com dèiem, s'ha generat una fitxa, la qual conté, a més de les característiques arxivístiques del document (codi de classificació, tipologia documental, unitat de descripció, suport original, etc.) una descripció o descriptors que ens ajudaran a la hora de fer cerques sobre temes concrets de la documentació de referència.
Per exemple, en diverses actes ens ha aparegut el tema de l'escorxador municipal: la adequació d'un nou espai, la contractació de personal de neteja, la petició de destí de més aigua, etc. Un cop elaborada la base, quan nosaltres vulguem cercar alguna informació sobre l'escorxador, només ens caldrà fer una cerca de la paraula, i automàticament ens retornaran els registres que continguin temes referents a aquests.

L'Eulàlia entrant la informació a la base de dades i la Maria José extraient la informació dels documents originals.