Hem penjat els següents documents sonors a la secció Arxiu Sonor
- Entrevista sobre la publicació de l'últim número dels Quaderns de patrimoni del Garraf, el desembre de 2010. l'Arxivera de l'Ajuntament de Cubelles repassa els articles que parlen del nostre municipi. 1 document sonor
- Plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya. L'arxiu municipal tenia 6 persones destinades a la digitalització. 3 documents sonors
dilluns, 31 de gener del 2011
dijous, 27 de gener del 2011
Imatges de les primeres visites d'en Charlie Rivel a Cubelles
El proper diumenge 30 de gener a les 12h. el Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell" presenten un audiovisual elaborat per l'Antoni Pineda. Aquest audiovisual conté imatges de les primeres visites d'en Charlie Rivel a Cubelles durant els anys 1954 i 1963.
Ens veiem diumenge!
Ens veiem diumenge!
Quan el mal ve per mar: una pesta provinent d’Alger (1783-1784) (PART 2)
Vegem doncs, que les viles que aportaven homes eren de punts bastant distants. En general, la majoria es troben propers a una via de comunicació important. Els 2 “paysanos” armats completaven la formació destacada a Cubelles. Eren 1 sargent i sis soldats, tal i com podeu llegir el següent document:
Don Agustin de Iraola
Mediante a quedar comunicadas las ordenes convenientes a las diputaciones de Sanidad y justicias de los Pueblos de la costa de este corregimiento de mi mando para que en su virtud velen la custodia de la citada costa, de dia y de noche, poniendo guardas que impidan el que ninguna embarcación atraque; y menos desembarque generos ni persona, sin primero se halle habilitada por algunos de los puertos de entrada de este Principado; y precedidos los requisitos que previene el edicto de Sanidad del año 1771, y mediante a que el Excelentísimo Sr,. Conde el Asalto Capitan General de dicho principado en facha de 24 del actual, me dize que ha destinado cien hombres con dos oficiales del Regimiento de Reales Guardias Valonas, para auxiliar a los paysanos que hagan la guarda en esta mi jurisdicción previniéndome que yo destine los sitios en que deverá colocarse la tropa repartida en pequeñas partidas, he formado en su cumplimento la distribución que por lo que mira a la parte de levante es como se sigue.
Esta es la relación de los puestos de la Marina que para el resguardo de la Salud Pública deben cubrir las Reales Guardias Valonas con los paysanos de los lugares cuya jurisdicción pertenezcan otros puestos, desde el término de esta ciudad de la Villa de Villanueva y Geltrú.
Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.
Espero que las diputaciones justicias y ayuntamientos acrediten su zelo en esta importancia, en que interesa la causa pública y el bien particular de todos en inteligencia que careciendo de fusiles y municiones se les proveerá con mi orden en este Real Almazen y al mismo tiempo deberan darme cuenta sin pérdida al instante de cualquier novedad por leve que parezca.
Las otras instancias se comunicaran una a otra esta orden firmando a su continuación del recibo de ella y devolviéndola a esta mi secretaria de Gobierno, la del pueblo que va notado al último lugar.
Dado en Tarragona a 26 de juliol de 1784.
Don Agustin de Iraola
Mediante a quedar comunicadas las ordenes convenientes a las diputaciones de Sanidad y justicias de los Pueblos de la costa de este corregimiento de mi mando para que en su virtud velen la custodia de la citada costa, de dia y de noche, poniendo guardas que impidan el que ninguna embarcación atraque; y menos desembarque generos ni persona, sin primero se halle habilitada por algunos de los puertos de entrada de este Principado; y precedidos los requisitos que previene el edicto de Sanidad del año 1771, y mediante a que el Excelentísimo Sr,. Conde el Asalto Capitan General de dicho principado en facha de 24 del actual, me dize que ha destinado cien hombres con dos oficiales del Regimiento de Reales Guardias Valonas, para auxiliar a los paysanos que hagan la guarda en esta mi jurisdicción previniéndome que yo destine los sitios en que deverá colocarse la tropa repartida en pequeñas partidas, he formado en su cumplimento la distribución que por lo que mira a la parte de levante es como se sigue.
Esta es la relación de los puestos de la Marina que para el resguardo de la Salud Pública deben cubrir las Reales Guardias Valonas con los paysanos de los lugares cuya jurisdicción pertenezcan otros puestos, desde el término de esta ciudad de la Villa de Villanueva y Geltrú.
Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.
Espero que las diputaciones justicias y ayuntamientos acrediten su zelo en esta importancia, en que interesa la causa pública y el bien particular de todos en inteligencia que careciendo de fusiles y municiones se les proveerá con mi orden en este Real Almazen y al mismo tiempo deberan darme cuenta sin pérdida al instante de cualquier novedad por leve que parezca.
Las otras instancias se comunicaran una a otra esta orden firmando a su continuación del recibo de ella y devolviéndola a esta mi secretaria de Gobierno, la del pueblo que va notado al último lugar.
Dado en Tarragona a 26 de juliol de 1784.
dimecres, 26 de gener del 2011
Inauguració de l'exposició "Un segle de circ"
Cliqueu sobre la imatge per veure les primeres fotografies
Informació:
Ràdio Cubelles
El bloc de Pep Garcia
Agència catalana de notícies
Recull de notícies al delicius
Informació:
Ràdio Cubelles
El bloc de Pep Garcia
Agència catalana de notícies
Recull de notícies al delicius
dilluns, 24 de gener del 2011
Un segle de circ
Demà dimarts 25 de gener, a les 7 de la tarda, s'inaugura a Barcelona l'exposició "Un segle de circ. Paulina Andreu Rivel Schumann" al Centre d'arts Santa Mònica.
L'exposició parla de la nissaga rivel i s'hi exposaran diverses imatges i objectes del Fons personal de Charlie Rivel, que fou donat a l'Ajuntament de Cubelles, i que forma part de l'Arxiu municipal de Cubelles i de l'Exposició Permanent del pallasso.
l'Exposició estarà oberta des del 26 de gener fins al 8 de maig de 2011.
L'exposició parla de la nissaga rivel i s'hi exposaran diverses imatges i objectes del Fons personal de Charlie Rivel, que fou donat a l'Ajuntament de Cubelles, i que forma part de l'Arxiu municipal de Cubelles i de l'Exposició Permanent del pallasso.
l'Exposició estarà oberta des del 26 de gener fins al 8 de maig de 2011.
divendres, 7 de gener del 2011
Quan el mal ve per mar: una pesta provinent d’Alger (1783-1784) (PART 1)
Ens situem en el regnat borbònic de Carles III, el qual es va desenvolupar entre 1759 i 1789. Regnat que es considera de despotisme il•lustrat, és un període de relativa expansió i prosperitat. Referent a l’època on s’emmarquen els documents, cal dir que el regne d’Espanya havia estat en guerra amb el Marroc a causa dels vaixells pirates. Al 1775 s’envià a Alger una expedició que va fracassà. Entre 1775 i 1780 hi hagué negociacions, que culminarem amb la signatura d’un conveni amb Marroc. Amb tot, es continuaren les hostilitats amb Alger, amb atacs per mar i per terra els anys 1783 i 1784. Finalment s’arribà a un acord de pau i comerç amb Alger al 1786.
Europa es trobava dividida en dos per un cordó sanitari contra la pesta, format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tot i que els països on es nota més aquest cordó són en les fronteres continentals de l’imperi Otomà, a Catalunya també podem resseguir les normatives establertes per a evitar el contagi.
Dins el nostre arxiu municipal tenim diverses ordres que fan referència a una pesta de finals del segle XVIII, en concret dels anys 1783 i 1784. Aquesta pesta arribava per mar, així que la Real Junta de sanidad va emetre tot un seguit de normes en quant a la pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. Es va establir un “cordó sanitari” i qui el trenqués ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atracar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la Platja. En el cas de Cubelles, el punt era “Playa de Cubellas”, la qual pertanyia al corregiment de Tarragona. El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja. El primer document que hem localitzat a l’arxiu fa referència, precisament, a la destinació dels “paysanos” armats i les seves procedències.
Llegim:
Don Gaspar Bracho,
Por quanto el Baron de Serrahi, con oficio de 14 del proximo passado abril de orden de Su Excelentisima y Real Junta de Sanidad , me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente. Assimismo el Excelentisimo Capitan General Conde del Asalto , con carta de 24 del citado abril entre otras cosas me dice =
= también ha de hazer V.S. que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños, porque esse servicio es tan interesante al estado que no admite exempciones si sin su perjuhicio de el no pueden conservarse estrechando las ordenes del Rey que he recibido =
= Ultimamente a que se tomen las mas activas y eficaces providencias a fin de evitar que se introduzca en estos Reinos la peste que aflige la ciudad de Argel, se ha de servir V.S. mirar este asunto, con todo el desvelo, que merece su importancia y para ello no omitir diligencia, como lo espero de su acreditado zelo por el bien de su Real Servicio =
= Con fecha de 16 del citado abril passe vereda a todos los pueblos de la costa de este corregimiento para que sus justicias pusieren guardias de paisanos en los puestos del cordon de su distrito, hasta nueva orden; y para dar el total cumplimiento a la de su Excelencia y Real Junta de Sanidad que trasladé en aquella vereda y va inserta en esta, he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan a fin de que las justicias y ayuntamientos de los pueblos Marítimos, quedandose copia de el que les pertenence lo hagan, a saber a las de los pueblos sus agregados para que estos contribuyan a dichas guardias con los hombres armados y municionados, que en los respectivos estados se señalan acordando entre ellos el relevo de otras guardias y procurando la buena conformidad, armonia con la tropa, que estará también prevenida de lo mismo. Las justicias de los pueblos marítimos, deberan advertir a los paisanos, dandoles las instrucciones, según los edictos y demás órdenes que a este objeto tienen comunicados, que dando responsable de cualquier falta o perjuhizio, que por su omisión se ocasione, baxo las penas conminadas en los dichos edictos y ordenes passando esta vereda y estados de Pueblo en Pueblo de los que van notados a la margen, firmando a su continuación para que conste y devolviendome la relación de los pueblos del Partido de Tarragona que deven agregarse a los de la Marina a su corregimiento, para el servicio de la guardia del cordon de sanidad, pueblos marítimos que deben cubrirse y número de Paisanos con que deben contribuir para sus guardias, con los estados del último pueblo que la recibiera.
Tarragona 2 de mayo de 1783.
Gaspar Bracho Bustamante
Només citem els referents a Cubelles:
Europa es trobava dividida en dos per un cordó sanitari contra la pesta, format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tot i que els països on es nota més aquest cordó són en les fronteres continentals de l’imperi Otomà, a Catalunya també podem resseguir les normatives establertes per a evitar el contagi.
Dins el nostre arxiu municipal tenim diverses ordres que fan referència a una pesta de finals del segle XVIII, en concret dels anys 1783 i 1784. Aquesta pesta arribava per mar, així que la Real Junta de sanidad va emetre tot un seguit de normes en quant a la pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. Es va establir un “cordó sanitari” i qui el trenqués ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atracar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la Platja. En el cas de Cubelles, el punt era “Playa de Cubellas”, la qual pertanyia al corregiment de Tarragona. El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja. El primer document que hem localitzat a l’arxiu fa referència, precisament, a la destinació dels “paysanos” armats i les seves procedències.
Llegim:
Don Gaspar Bracho,
Por quanto el Baron de Serrahi, con oficio de 14 del proximo passado abril de orden de Su Excelentisima y Real Junta de Sanidad , me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente. Assimismo el Excelentisimo Capitan General Conde del Asalto , con carta de 24 del citado abril entre otras cosas me dice =
= también ha de hazer V.S. que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños, porque esse servicio es tan interesante al estado que no admite exempciones si sin su perjuhicio de el no pueden conservarse estrechando las ordenes del Rey que he recibido =
= Ultimamente a que se tomen las mas activas y eficaces providencias a fin de evitar que se introduzca en estos Reinos la peste que aflige la ciudad de Argel, se ha de servir V.S. mirar este asunto, con todo el desvelo, que merece su importancia y para ello no omitir diligencia, como lo espero de su acreditado zelo por el bien de su Real Servicio =
= Con fecha de 16 del citado abril passe vereda a todos los pueblos de la costa de este corregimiento para que sus justicias pusieren guardias de paisanos en los puestos del cordon de su distrito, hasta nueva orden; y para dar el total cumplimiento a la de su Excelencia y Real Junta de Sanidad que trasladé en aquella vereda y va inserta en esta, he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan a fin de que las justicias y ayuntamientos de los pueblos Marítimos, quedandose copia de el que les pertenence lo hagan, a saber a las de los pueblos sus agregados para que estos contribuyan a dichas guardias con los hombres armados y municionados, que en los respectivos estados se señalan acordando entre ellos el relevo de otras guardias y procurando la buena conformidad, armonia con la tropa, que estará también prevenida de lo mismo. Las justicias de los pueblos marítimos, deberan advertir a los paisanos, dandoles las instrucciones, según los edictos y demás órdenes que a este objeto tienen comunicados, que dando responsable de cualquier falta o perjuhizio, que por su omisión se ocasione, baxo las penas conminadas en los dichos edictos y ordenes passando esta vereda y estados de Pueblo en Pueblo de los que van notados a la margen, firmando a su continuación para que conste y devolviendome la relación de los pueblos del Partido de Tarragona que deven agregarse a los de la Marina a su corregimiento, para el servicio de la guardia del cordon de sanidad, pueblos marítimos que deben cubrirse y número de Paisanos con que deben contribuir para sus guardias, con los estados del último pueblo que la recibiera.
Tarragona 2 de mayo de 1783.
Gaspar Bracho Bustamante
Només citem els referents a Cubelles:
Plànol: Corregiment de Tarragona, 1716. Cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
dilluns, 3 de gener del 2011
Quaderns de patrimoni del Garraf
Ja podeu adquirir l'últim número dels Quaderns de patrimoni del Garraf a la oficina de Turisme de Cubelles. Aquest número conté diversos i interessants articles i notícies sobre Cubelles.
Breus:
- Exposició Els Rivel. Un segle de circ, que organitza el Centre d'Art Santa Mònica. Aquesta exposició s'inaugurarà a finals de gener. l'Exposició Permanent del Pallasso i l'Arxiu municipal han cedit imatges i objectes diversos del llegat de Charlie Rivel per l'exposició.
Miscel·lània:
- Segona part de l'article "Els itineraris de la memòria", en el qual es fa un repàs de les restes patrimonials i del patrimoni immaterial que es senyalitzarà. Al quadern 12 s'explicava l'Itinerari de la Defensa de la Costa i en aquest quadern es parla de l'Itinerari del Vesper de la Gloriosa i de l'Itinerari del Front al Penedès. Escrit per Núria Jané, historiadora i membre de l'equip redactor del Pla redactor (IEP).
- L'Arxiu municipal de Cubelles està digitalitzant part del seu fons, en el qual s'expliquen els treballs que es duen a terme gràcies als plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya. Escrit per Núria Jané, arxivera de l'Ajuntament de Cubelles.
Recerca i investigació:
- Les ordinacions del mostassaf de Cubelles (primera part). Basat en un document que es localitza a l'arxiu de la parròquia de Cubelles, el mostassaf era un càrrec públic que contrastava els pesos i mesures, comprovava la bona qualitat dels queviures, vetllava per l'observança dels preus i per el bon abastiment del mercat. Feia, doncs, una bona tasca per al benefici del comú. Escrit per Núria Jané, arxivera de l'Ajuntament de Cubelles.
- El molí de l'Estapé. Interessant article escrit pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, el qual fa un repàs del tipus de construcció que és, la distribució interior, una breu història, i altres curiositats.
Tendències i experiències
- Vintè aniversari de l'Exposició de Charlie Rivel. En aquest article, commemoratiu dels 20 anys de la inauguració de l'exposició, es fa un repàs dels diversos espais que ha ocupat, del contingut de la primera exposició, i de les diferències amb l'actual exposició permanent. Escrit per la Mònica Fuster, responsable de l'exposició permanent.
Sabies que...
- Sabies que el 1902 l'Ajuntament de Cubelles tenia una casa per a l'allotjament dels pobles? Escrit per Ivan Vilches, que actualment fa treballs de digitalització a l'Arxiu municipal de Cubelles. l'Ajuntament lloga un local de Vicenç Ràfols per allotjar el creixent nombre de pobres que passaven per la vila.
- Sabies que, el 1891, Cubelles ja era un poble solidari? Escrit per Eulàlia Fosch, que actualment fa treballs de digitalització a l'Arxiu Municipal. Arran d'unes inundacions a la província de Toledo, es van recollir 60,15 pessetes entre els veïns i l'ajuntament n'afegí 25 pessetes més.
Breus:
- Exposició Els Rivel. Un segle de circ, que organitza el Centre d'Art Santa Mònica. Aquesta exposició s'inaugurarà a finals de gener. l'Exposició Permanent del Pallasso i l'Arxiu municipal han cedit imatges i objectes diversos del llegat de Charlie Rivel per l'exposició.
Miscel·lània:
- Segona part de l'article "Els itineraris de la memòria", en el qual es fa un repàs de les restes patrimonials i del patrimoni immaterial que es senyalitzarà. Al quadern 12 s'explicava l'Itinerari de la Defensa de la Costa i en aquest quadern es parla de l'Itinerari del Vesper de la Gloriosa i de l'Itinerari del Front al Penedès. Escrit per Núria Jané, historiadora i membre de l'equip redactor del Pla redactor (IEP).
- L'Arxiu municipal de Cubelles està digitalitzant part del seu fons, en el qual s'expliquen els treballs que es duen a terme gràcies als plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya. Escrit per Núria Jané, arxivera de l'Ajuntament de Cubelles.
Recerca i investigació:
- Les ordinacions del mostassaf de Cubelles (primera part). Basat en un document que es localitza a l'arxiu de la parròquia de Cubelles, el mostassaf era un càrrec públic que contrastava els pesos i mesures, comprovava la bona qualitat dels queviures, vetllava per l'observança dels preus i per el bon abastiment del mercat. Feia, doncs, una bona tasca per al benefici del comú. Escrit per Núria Jané, arxivera de l'Ajuntament de Cubelles.
- El molí de l'Estapé. Interessant article escrit pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, el qual fa un repàs del tipus de construcció que és, la distribució interior, una breu història, i altres curiositats.
Tendències i experiències
- Vintè aniversari de l'Exposició de Charlie Rivel. En aquest article, commemoratiu dels 20 anys de la inauguració de l'exposició, es fa un repàs dels diversos espais que ha ocupat, del contingut de la primera exposició, i de les diferències amb l'actual exposició permanent. Escrit per la Mònica Fuster, responsable de l'exposició permanent.
Sabies que...
- Sabies que el 1902 l'Ajuntament de Cubelles tenia una casa per a l'allotjament dels pobles? Escrit per Ivan Vilches, que actualment fa treballs de digitalització a l'Arxiu municipal de Cubelles. l'Ajuntament lloga un local de Vicenç Ràfols per allotjar el creixent nombre de pobres que passaven per la vila.
- Sabies que, el 1891, Cubelles ja era un poble solidari? Escrit per Eulàlia Fosch, que actualment fa treballs de digitalització a l'Arxiu Municipal. Arran d'unes inundacions a la província de Toledo, es van recollir 60,15 pessetes entre els veïns i l'ajuntament n'afegí 25 pessetes més.
dissabte, 1 de gener del 2011
Acte d'homenatge a la Dolors Thomas
Ja podeu escoltar a la pàgina Arxiu Sonor l'acte d'homenatge a la Dolors Thomas i inauguració de l'exposició de fotografies que es va fer el dia 12 de desembre de 2010. Acte organitzat pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell. Us deixo també el link aquí a sota.
Molt bon any 2011 a tothom!!!
Molt bon any 2011 a tothom!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)