divendres, 7 de gener del 2011

Quan el mal ve per mar: una pesta provinent d’Alger (1783-1784) (PART 1)

Ens situem en el regnat borbònic de Carles III, el qual es va desenvolupar entre 1759 i 1789. Regnat que es considera de despotisme il•lustrat, és un període de relativa expansió i prosperitat. Referent a l’època on s’emmarquen els documents, cal dir que el regne d’Espanya havia estat en guerra amb el Marroc a causa dels vaixells pirates. Al 1775 s’envià a Alger una expedició que va fracassà. Entre 1775 i 1780 hi hagué negociacions, que culminarem amb la signatura d’un conveni amb Marroc. Amb tot, es continuaren les hostilitats amb Alger, amb atacs per mar i per terra els anys 1783 i 1784. Finalment s’arribà a un acord de pau i comerç amb Alger al 1786.


Europa es trobava dividida en dos per un cordó sanitari contra la pesta, format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tot i que els països on es nota més aquest cordó són en les fronteres continentals de l’imperi Otomà, a Catalunya també podem resseguir les normatives establertes per a evitar el contagi.



Dins el nostre arxiu municipal tenim diverses ordres que fan referència a una pesta de finals del segle XVIII, en concret dels anys 1783 i 1784. Aquesta pesta arribava per mar, així que la Real Junta de sanidad va emetre tot un seguit de normes en quant a la pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. Es va establir un “cordó sanitari” i qui el trenqués ho feia sota pena de mort.



La protecció contra vaixells forans que volguessin atracar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la Platja. En el cas de Cubelles, el punt era “Playa de Cubellas”, la qual pertanyia al corregiment de Tarragona. El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja. El primer document que hem localitzat a l’arxiu fa referència, precisament, a la destinació dels “paysanos” armats i les seves procedències.


Llegim:


Don Gaspar Bracho,


Por quanto el Baron de Serrahi, con oficio de 14 del proximo passado abril de orden de Su Excelentisima y Real Junta de Sanidad , me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente. Assimismo el Excelentisimo Capitan General Conde del Asalto , con carta de 24 del citado abril entre otras cosas me dice =


= también ha de hazer V.S. que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños, porque esse servicio es tan interesante al estado que no admite exempciones si sin su perjuhicio de el no pueden conservarse estrechando las ordenes del Rey que he recibido =


= Ultimamente a que se tomen las mas activas y eficaces providencias a fin de evitar que se introduzca en estos Reinos la peste que aflige la ciudad de Argel, se ha de servir V.S. mirar este asunto, con todo el desvelo, que merece su importancia y para ello no omitir diligencia, como lo espero de su acreditado zelo por el bien de su Real Servicio =


= Con fecha de 16 del citado abril passe vereda a todos los pueblos de la costa de este corregimiento para que sus justicias pusieren guardias de paisanos en los puestos del cordon de su distrito, hasta nueva orden; y para dar el total cumplimiento a la de su Excelencia y Real Junta de Sanidad que trasladé en aquella vereda y va inserta en esta, he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan a fin de que las justicias y ayuntamientos de los pueblos Marítimos, quedandose copia de el que les pertenence lo hagan, a saber a las de los pueblos sus agregados para que estos contribuyan a dichas guardias con los hombres armados y municionados, que en los respectivos estados se señalan acordando entre ellos el relevo de otras guardias y procurando la buena conformidad, armonia con la tropa, que estará también prevenida de lo mismo. Las justicias de los pueblos marítimos, deberan advertir a los paisanos, dandoles las instrucciones, según los edictos y demás órdenes que a este objeto tienen comunicados, que dando responsable de cualquier falta o perjuhizio, que por su omisión se ocasione, baxo las penas conminadas en los dichos edictos y ordenes passando esta vereda y estados de Pueblo en Pueblo de los que van notados a la margen, firmando a su continuación para que conste y devolviendome la relación de los pueblos del Partido de Tarragona que deven agregarse a los de la Marina a su corregimiento, para el servicio de la guardia del cordon de sanidad, pueblos marítimos que deben cubrirse y número de Paisanos con que deben contribuir para sus guardias, con los estados del último pueblo que la recibiera.


Tarragona 2 de mayo de 1783.


Gaspar Bracho Bustamante






Només citem els referents a Cubelles:


Plànol: Corregiment de Tarragona, 1716. Cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.