Seguirem informant!
dilluns, 28 de febrer del 2011
l'Arxiu municipal amb Ràdio Cubelles
L'arxiu municipal de Cubelles està preparant un programa especial en motiu del 30 aniversari de la posada en marxa de Ràdio Cubelles. L'inici de les emissions fou el 22 de març de 1981, data que fou descoberta amb la publicació del llibre dels 25 anys de la Ràdio. Amb tot, anteriorment es van emetre diverses emissions en proves, part de les quals s'han conservat gràcies a la recopilació que en feu el Sr. Isidre Rossell.
Aquest any, l'arxiu municipal s'ha posat a la feina i ha començat a digitalitzar part de l'arxiu sonor més antic, gràcies als Plans Extraordinaris d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El resultat ha estat més de 700 documents sonors, de 1981 a 2003. El programa, que està preparant l'arxivera Núria Jané juntament amb el col·laborador Ivan Vilches, que va treballar amb aquesta digitalització, encara no té data determinada d'emissió.
Seguirem informant!
Seguirem informant!
dimecres, 23 de febrer del 2011
Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs
El passat diumenge es va fer entrega a tots els socis i sòcies de l'entitat l'anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, a on podem trobar diversos articles d'història molt interessants.
- Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles, escrit per Xavier Miret i Magí Miret. En aquest article es dóna a conèixer un plànol manuscrit de Cubelles i dels terrenys que depenien de l'antic Priorat de Sant Pere. S'hi representa el poble de Cubelles, amb les muntanyes de fons, el camí ral, les desembocadures del Foix i del torrent de Santa Maria, una llacuna, tres vaixells i, sobretot, el territori del priorat de Sant Pere, amb diverses peces de terres i construccions, un rec, un molí i la mota de Sant Pere, amb les restes del convent.
- La cuina cubellenca als anys 30 i 40 del passat segle, escrit per Núria Fonoll i Carbonell. Aquest article fa un repàs a les maneres de cuinar, els àpats més importants de l'any i a quin tipus d'aliments eren els principals. I ho fa mitjançant 6 testimonis d'entre 80 i 90 anys que recorden què es menjava a l'època.
- El Molí de l'Estapé, escrit per Xavier Martínez i Roig. En aquest article es parla sobre el tipus de construcció i les parts que composen aquest molí, i les refomes i afegits que s'han anat sobreposant al mas originari; les formes de moldre usades per aquest molí i el seu desenvolupament al llarg del temps, lligat amb l'escassedat de l'aigua i amb l'existència d'altres molins a la zona; un repàs a la història del molí des de les primeres referències, al 1570, fins a l'adquisició per la família que hi resideix actualment.
- Memòries, per Antoni Pineda. Continuant en la línia dels últims anys, l'Antoni Pineda ens ofereix una sèrie d'articles que, basats en la seva experiència personals, transcendeixen a l'àmbit col·lectiu. En aquest cas ens parla de la dècada dels cinquanta, en quatre capítols: Castillejos 1951, campament de milícies universitàries; Lluís Albalate i el viatge a València amb Montesa per veure el Barça; Nit de Sant Joan al camp de les Corts; i Tres cubellencs a andorra: Josep Fontbernat i els papers compromesos.
- Notícies sobre Cubelles entre 1851 i 1934, per Antoni Villalta i Antoni Pineda. Secció dedicada a recopil·lar notícies diverses que fan referència a Cubelles, en aquest cas majoritàriament de La Vanguardia.
- Les ordinacions del mostassaf de Cubelles, per Núria Jané. Un dels oficis desapareguts amb el decret de Nova Planta fou el mostassaf, funcionari encarregat de vetllar per la qualitat dels aliments i la correcta aplicació de les mesures. A través d'un document localitzat a l'arxiu parroquial de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, podem veure les normes que regien el mostassaf i el seu ofici.
- El síndic personer, per Núria Jané. En aquest breu article es parla de la figura del síndic personer, que era l'encarregat de representar les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors o allà on fes falta. El síndic personer es va implantar arran d'una reforma de Carles III al 1767. Per exemplificar-ho es transcriuen dos documents que mostren l'activitat del Síndic personer.
- Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles, escrit per Xavier Miret i Magí Miret. En aquest article es dóna a conèixer un plànol manuscrit de Cubelles i dels terrenys que depenien de l'antic Priorat de Sant Pere. S'hi representa el poble de Cubelles, amb les muntanyes de fons, el camí ral, les desembocadures del Foix i del torrent de Santa Maria, una llacuna, tres vaixells i, sobretot, el territori del priorat de Sant Pere, amb diverses peces de terres i construccions, un rec, un molí i la mota de Sant Pere, amb les restes del convent.
- La cuina cubellenca als anys 30 i 40 del passat segle, escrit per Núria Fonoll i Carbonell. Aquest article fa un repàs a les maneres de cuinar, els àpats més importants de l'any i a quin tipus d'aliments eren els principals. I ho fa mitjançant 6 testimonis d'entre 80 i 90 anys que recorden què es menjava a l'època.
- El Molí de l'Estapé, escrit per Xavier Martínez i Roig. En aquest article es parla sobre el tipus de construcció i les parts que composen aquest molí, i les refomes i afegits que s'han anat sobreposant al mas originari; les formes de moldre usades per aquest molí i el seu desenvolupament al llarg del temps, lligat amb l'escassedat de l'aigua i amb l'existència d'altres molins a la zona; un repàs a la història del molí des de les primeres referències, al 1570, fins a l'adquisició per la família que hi resideix actualment.
- Memòries, per Antoni Pineda. Continuant en la línia dels últims anys, l'Antoni Pineda ens ofereix una sèrie d'articles que, basats en la seva experiència personals, transcendeixen a l'àmbit col·lectiu. En aquest cas ens parla de la dècada dels cinquanta, en quatre capítols: Castillejos 1951, campament de milícies universitàries; Lluís Albalate i el viatge a València amb Montesa per veure el Barça; Nit de Sant Joan al camp de les Corts; i Tres cubellencs a andorra: Josep Fontbernat i els papers compromesos.
- Notícies sobre Cubelles entre 1851 i 1934, per Antoni Villalta i Antoni Pineda. Secció dedicada a recopil·lar notícies diverses que fan referència a Cubelles, en aquest cas majoritàriament de La Vanguardia.
- Les ordinacions del mostassaf de Cubelles, per Núria Jané. Un dels oficis desapareguts amb el decret de Nova Planta fou el mostassaf, funcionari encarregat de vetllar per la qualitat dels aliments i la correcta aplicació de les mesures. A través d'un document localitzat a l'arxiu parroquial de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, podem veure les normes que regien el mostassaf i el seu ofici.
- El síndic personer, per Núria Jané. En aquest breu article es parla de la figura del síndic personer, que era l'encarregat de representar les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors o allà on fes falta. El síndic personer es va implantar arran d'una reforma de Carles III al 1767. Per exemplificar-ho es transcriuen dos documents que mostren l'activitat del Síndic personer.
dijous, 17 de febrer del 2011
Quan el mal ve per mar: una pesta provinent d’Alger (1783-1784) (PART 3)
Al 1784, la prohibició de contactar amb vaixells es va estendre a totes les nacions, prohibint també la pesca de nit. Així mateix, es volia mantenir un estricte control sobre les barques que sortien a la mar, per la qual cosa es creà un formulari tipus per autoritzar-los. Els permisos duraven dos dies i s’havien de renovar per tornar a fer-se a la mar.
Don Agustin Iraola, Mariscal de Campo de los Reales Exercitos de Su Magd. Gobernador militar y político, y subdelegado de la Plaza de Tarragona, y sus distritos, por S. Magd. (que Dios gde), dice
Habiendo resuelto su Exª y Rl Junta de sanidad que por ningún título los barcos de pescadores, ni otras embarcaciones de tráfico, salgan de sus respectivos pueblos a ejercitar la pesca por la noche, ni con cualquier pretexto atraquen ni comuniquen con buque alguno no admitido a platica por sanidad; prohibiendo igualmente la pesca llamada a la encesa , me remite una fórmula de la patente de sanidad, que deberá darse por los ayuntamientos de la costa a los anunciados pescadores o traficantes que salieren a la mar, imponiéndose pena de la vida a todos los que contravinieren a cualquiera de las circunstancias prevenidas en ella para que Yo comunique por circular esta orden a la justicias de la costa de mi mando con copia exacta de dicha Boleta la que es como se sigue en la buelta.
Copia de la boleta /
El Ayuntamiento de …
Por tenor de la presente se certifica que este día parte del puerto de ella, libre por la gracia de Dios, de peste y todo mal contagioso, para salir a pescar y volver el el Patron Catalán …..
Con …. Marineros en su laud nombrado ……
Con la prevención y estrecha orden de que no podría pena de la vida ejercitan de noche la pesca ni atracar ni comunicar por ningún pretexto con buque alguno de quantos arribaren a éstas costas, se hallaren en cuarentena o viniesen en demanda de puerto, y que no pueden ejercitar la pesca llamada A la Encesa dentro ni fuera de los puertos. Y para que si el tiempo los precisase a tocar en otra parte no se les ponga impedimento en la admisión aseguradas las justicias de que no ayan contravenido dichos Patron y marineros a alguna de las referidas ordenes y demás que deban observar, se les libra la presente que les valdrá solo para el término de dos días, y deberan hacer respaldar en cualquier parte donde les fuesse precisso tocar para justificarlo al tiempo de su regresso.
Hemos mandado hacer la presente firmada de nuestro secretario. Dada en …
Las justicias y ayuntamientos de la costa a mi mando que van notandos a la margen se arreglaran con la mas estrecha observancia a lo dispuesto por S. Exª y Real Junta de Sanidad, y formaran las Boletas que libraren de aquí adelante y hasta nueva disposición, según el formulario que queda inserto, del que deveran tomar copia exacta para no faltar a ninguna de las circunstancias prevenidas.
Las justicias se comunicaran una a otra esta orden firmando a su continuación del recibo de ella, y devolviéndola a esta mi secretario de Gobierno la del Pueblo que va notado al último lugar.
Dado en Tarragona, a 2 de agosto de 1784.
Agustin de Iraola
Vocabulari
"A l'encesa": La pesca a l'encesa és un antic sistema de pesca nocturn en el qual es feien servir teies enceses per enlluernar els peixos.
Boleta: Cèdula que es dóna per poder entrar sense inconvenient en algun lloc.
Llaüt: Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Molt usual en el Mediterrani.
Don Agustin Iraola, Mariscal de Campo de los Reales Exercitos de Su Magd. Gobernador militar y político, y subdelegado de la Plaza de Tarragona, y sus distritos, por S. Magd. (que Dios gde), dice
Habiendo resuelto su Exª y Rl Junta de sanidad que por ningún título los barcos de pescadores, ni otras embarcaciones de tráfico, salgan de sus respectivos pueblos a ejercitar la pesca por la noche, ni con cualquier pretexto atraquen ni comuniquen con buque alguno no admitido a platica por sanidad; prohibiendo igualmente la pesca llamada a la encesa , me remite una fórmula de la patente de sanidad, que deberá darse por los ayuntamientos de la costa a los anunciados pescadores o traficantes que salieren a la mar, imponiéndose pena de la vida a todos los que contravinieren a cualquiera de las circunstancias prevenidas en ella para que Yo comunique por circular esta orden a la justicias de la costa de mi mando con copia exacta de dicha Boleta la que es como se sigue en la buelta.
Copia de la boleta /
El Ayuntamiento de …
Por tenor de la presente se certifica que este día parte del puerto de ella, libre por la gracia de Dios, de peste y todo mal contagioso, para salir a pescar y volver el el Patron Catalán …..
Con …. Marineros en su laud nombrado ……
Con la prevención y estrecha orden de que no podría pena de la vida ejercitan de noche la pesca ni atracar ni comunicar por ningún pretexto con buque alguno de quantos arribaren a éstas costas, se hallaren en cuarentena o viniesen en demanda de puerto, y que no pueden ejercitar la pesca llamada A la Encesa dentro ni fuera de los puertos. Y para que si el tiempo los precisase a tocar en otra parte no se les ponga impedimento en la admisión aseguradas las justicias de que no ayan contravenido dichos Patron y marineros a alguna de las referidas ordenes y demás que deban observar, se les libra la presente que les valdrá solo para el término de dos días, y deberan hacer respaldar en cualquier parte donde les fuesse precisso tocar para justificarlo al tiempo de su regresso.
Hemos mandado hacer la presente firmada de nuestro secretario. Dada en …
Las justicias y ayuntamientos de la costa a mi mando que van notandos a la margen se arreglaran con la mas estrecha observancia a lo dispuesto por S. Exª y Real Junta de Sanidad, y formaran las Boletas que libraren de aquí adelante y hasta nueva disposición, según el formulario que queda inserto, del que deveran tomar copia exacta para no faltar a ninguna de las circunstancias prevenidas.
Las justicias se comunicaran una a otra esta orden firmando a su continuación del recibo de ella, y devolviéndola a esta mi secretario de Gobierno la del Pueblo que va notado al último lugar.
Dado en Tarragona, a 2 de agosto de 1784.
Agustin de Iraola
Vocabulari
"A l'encesa": La pesca a l'encesa és un antic sistema de pesca nocturn en el qual es feien servir teies enceses per enlluernar els peixos.
Boleta: Cèdula que es dóna per poder entrar sense inconvenient en algun lloc.
Llaüt: Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Molt usual en el Mediterrani.
Imatge: Bloc La torre de l'ivori
diumenge, 13 de febrer del 2011
El bloc de l'arxiu a Ràdio Vilafranca
El proper dilluns dia 14 de febrer, el bloc de l'arxiu viatja a Vilafranca. L'arxivera de l'Ajuntament de Cubelles, administradora del Bloc de l'arxiu parlarà com a blocaire convidada al programa Penedès Gamma Extra. La cita, aquest dilluns a partir de les 11:30.
dimecres, 9 de febrer del 2011
Nova recerca
Ja podeu llegir a la secció Les vostres recerques un text enviat per en Xavier Martínez Roig sobre l'inventari de béns de Ramon Rovirosa i Jorba, fet el 1793. L'article fa una breu introducció sobre el personatge i les raons de l'elaboració de l'inventari de béns. A continuació, el transcriu. El document mostra una família extremadament rica, amb funcions de prestamista amb elevats interessos per a finançar les operacions del nou comerç amb Amèrica. Podeu accedir-hi clicant sobre la imatge.
diumenge, 6 de febrer del 2011
divendres, 4 de febrer del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
Festa de la cultura Penedès 2011
Ja està oberta la convocatòria per presentar candidatures pel premi Reconeixements Culturals 2011. Aquests premis estan organitzats per l'Institut d'Estudis Penedesencs i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Caixa Penedès. Aquests premis tenen l'objectiu de reconèixer les persones, entitats, empreses, col·lectius i administracions per la tasca realitzada en favor de la cultura penedesenca i retre'ls homenatge. l'Ambit són les tres comarques: Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.
Premis
Hi ha 4 premis:
- Santiago Rusiñol de les Arts: reconeix la tasca realitzada per persones i entitats en els diversos camps de la creació artística (literatura, cinema, teatre, arts plàstiques, audiovisual...)
- Emili Giralt de recerca: reconeix la recerca realitzada per persones i entitats en els diversos camps del saber relacionats amb el Penedès.
- Teresa Basora de Promoció i divulgació cultural: reconeix la tasca realitzada per persones i entitats en els diversos àmbits socials en favor de la cultura penedesenca en general o de determinats aspectes en particular.
- Pau Casals de Trajectòria i compromís cultural: reconeix persones i entitats amb una llarga trajectòria de compromís amb la cultura penedesenca.
Presentació de candidatures
Qualsevol persona, entitat i administració poden presentar propostes (nominacions) a tots els premis convocats, a través d'una fitxa que es distribuirà als mitjans de comunicació escrits i es podrà despenjar o emplenar del web de l'IEP (http://www.iepenedesencs.cat/), de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els Consells Comarcals. I s'hauran d'adreçar a:
Premis
Hi ha 4 premis:
- Santiago Rusiñol de les Arts: reconeix la tasca realitzada per persones i entitats en els diversos camps de la creació artística (literatura, cinema, teatre, arts plàstiques, audiovisual...)
- Emili Giralt de recerca: reconeix la recerca realitzada per persones i entitats en els diversos camps del saber relacionats amb el Penedès.
- Teresa Basora de Promoció i divulgació cultural: reconeix la tasca realitzada per persones i entitats en els diversos àmbits socials en favor de la cultura penedesenca en general o de determinats aspectes en particular.
- Pau Casals de Trajectòria i compromís cultural: reconeix persones i entitats amb una llarga trajectòria de compromís amb la cultura penedesenca.
Presentació de candidatures
Qualsevol persona, entitat i administració poden presentar propostes (nominacions) a tots els premis convocats, a través d'una fitxa que es distribuirà als mitjans de comunicació escrits i es podrà despenjar o emplenar del web de l'IEP (http://www.iepenedesencs.cat/), de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els Consells Comarcals. I s'hauran d'adreçar a:
- reconeixements@iepenedesencs.org
- Carrer dels Ferrers, 54. 08720. Vilafranca del Penedès
- Carrer Sant Pau, 13, 1r. 08800. Vilanova i la Geltrú
- Carrer Major, 18. 43700. El Vendrell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)