El capbreu de 1588

A l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) hi ha un gran fons de capbreus d’arreu del Penedès i d’altres llocs de Catalunya. El capbreu és un document tipus manual on s’anotaven les “confessions” o reconeixements de drets dominicals sobre una terra per part del pagès o pagesos tenidors (remences o emfiteutes). Els capbreus eren fets per un senyor o per l’estament eclesiàstic sobre les seves terres, i aquests ens permeten de saber la organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, la distribució de la terra i el nom dels emfiteutes o tenidors. Els capbreus eren fets pels notaris, que donaven fe de la certesa de les “confessions”. En guardaven una còpia pel seu arxiu i en donaven una altra al senyor que l’havia encomanat.


El capbreu del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s’hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. Són els següents:

Pere Negrell
Llorenç Vives
Guillerm Uguet i la seva muller Eulàlia
Perot Cendrós
Hieronim Ricart
Miquel Gual i Monserrada
Joan Ràfol
Bertran Arrufat i el seu fill Joan Arrufat
Andreu Lleó
Barthomeu Lleó
Jaume Scardó
Domenyo Comes (2)
Antoni Scardó i el seu fill Magí
Joan Plana
Tecla Ràfola, vídua de Jaume Ràfols
Nicholana Serra, vídua de Joan Serra
Pere Ballester
Francesc Scardó
Gabriel Llanusa
Barthomeu Serra
Joan Negrell
Bernat Borrell
Miquel Buyls
Barthomeu Torrents
Jaume Marqués
Barthomeu Gassó
Pere Sendrós
Montserrat Mir
Joan Andreu
Amb aquest capbreu podem saber l’extensió de les propietats del priorat de Sant Pere, el qual reclamava un cens anual, generalment en sous, i unes jornades de treball gratuïtes. L’extensió de les propietats es fixa en Jornals, una mesura que podia variar entre els territoris de Catalunya. El jornal era utilitzat al Penedès i al Camp de Tarragona, entre d’altres, i variava de mides. El jornal, per definició, era l’extensió de terra que es podia treballar en un dia, per la qual cosa variava depenent del que s’hi tenia plantat. Al Penedès, les mesures de jornals més habituals estaven situades al voltant de 3,3 jornals = 1 hectàrea. Al Vendrell, el jornal usual era de 3,330; a Vilafranca del Penedès 3,400; i a Vilanova i la Geltrú era de 3,332.

Generalment cadascun d’aquests confessants declara una finca, tot i que alguns d’ells en declaren 3 o més. Aquest és el cas, per exemple, de Barthomeu Lleó, que tenia el molí de Sant Pere a banda d’altres propietats d’aquest mateix priorat.

Fitxa de buidatge que utilitza l'arxiu municipal per processar la informació continguda al capbreu

Alguns dels confessants eren únicament usufructuaris i la seva dona o els seus fills eren els que tenien la propietat. És el cas de Miquel Gual, que era usufructuari de la seva muller Montserrada, o Guillerm Uguet, que era usufructuari de la seva muller Eulàlia. En aquest cas, l’Eulàlia havia obtingut la propietat de la terra mitjançant capítols matrimonials del 1574. La donació l’havia feta el seu pare, en Pere Pons i, per tant, l’Eulàlia havia nascut com a Eulàlia Pons.

Jornades de patrimoni i memòria oral

L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha organitzat unes Jornades de Patrimoni i memòria oral pels propers 18, 19 i 20 de març.

Programa d'actes

Divendres 18 de març
9:00 Rebuda i presentació de les jornades
9:30 El patrimoni arqueològic, de la troballa al conjunt històric monumental, a càrrec de Magí Miret
11:00 Descans
11:30 La gestió i divulgació del patrimoni local, a`càrrec de Joan Lluís Amigó i Carles Vicente
13:00 Taula rodona: el patrimoni, un valor actiu.
16:30 Presentació del mapa del patrimoni de Sant Pere de Ribes

Dissabte 19 de març
9:30 Les fonts orals en la investigació i eix del memorial democràtic, a càrrec de Marià Hispano
11:00 Descans
11:30 La memòria oral i la història col·lectiva, a càrrec de Paola Lo Cascio
13:00 Taula rodona: les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?
18:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció amb invitació
20:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció lliure a tothom

Diumenge 20 de març
11:00 Presentació de l'estudi i llibre "El castell de ribes, un monument mil·lenari", a càrrec de les autores Jordina Salles i Natàlia Salazar, i Pere Izquierdo, tècnic de la OPC.
A continuació, visita al castell de Ribes, a càrrec de les autores de l'estudi com a cloenda de les jornades.

Tríptic de les jornades
Inscripcions

l'Arxiu municipal amb Ràdio Cubelles

L'arxiu municipal de Cubelles està preparant un programa especial en motiu del 30 aniversari de la posada en marxa de Ràdio Cubelles. L'inici de les emissions fou el 22 de març de 1981, data que fou descoberta amb la publicació del llibre dels 25 anys de la Ràdio. Amb tot, anteriorment es van emetre diverses emissions en proves, part de les quals s'han conservat gràcies a la recopilació que en feu el Sr. Isidre Rossell.

Aquest any, l'arxiu municipal s'ha posat a la feina i ha començat a digitalitzar part de l'arxiu sonor més antic, gràcies als Plans Extraordinaris d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El resultat ha estat més de 700 documents sonors, de 1981 a 2003. El programa, que està preparant l'arxivera Núria Jané juntament amb el col·laborador Ivan Vilches, que va treballar amb aquesta digitalització, encara no té data determinada d'emissió.
Seguirem informant!

Anuari del Grup d'Estudis Cubellencs

El passat diumenge es va fer entrega a tots els socis i sòcies de l'entitat l'anuari del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, a on podem trobar diversos articles d'història molt interessants.

- Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles, escrit per Xavier Miret i Magí Miret. En aquest article es dóna a conèixer un plànol manuscrit de Cubelles i dels terrenys que depenien de l'antic Priorat de Sant Pere. S'hi representa el poble de Cubelles, amb les muntanyes de fons, el camí ral, les desembocadures del Foix i del torrent de Santa Maria, una llacuna, tres vaixells i, sobretot, el territori del priorat de Sant Pere, amb diverses peces de terres i construccions, un rec, un molí i la mota de Sant Pere, amb les restes del convent.

- La cuina cubellenca als anys 30 i 40 del passat segle, escrit per Núria Fonoll i Carbonell. Aquest article fa un repàs a les maneres de cuinar, els àpats més importants de l'any i a quin tipus d'aliments eren els principals. I ho fa mitjançant 6 testimonis d'entre 80 i 90 anys que recorden què es menjava a l'època.

- El Molí de l'Estapé, escrit per Xavier Martínez i Roig. En aquest article es parla sobre el tipus de construcció i les parts que composen aquest molí, i les refomes i afegits que s'han anat sobreposant al mas originari; les formes de moldre usades per aquest molí i el seu desenvolupament al llarg del temps, lligat amb l'escassedat de l'aigua i amb l'existència d'altres molins a la zona; un repàs a la història del molí des de les primeres referències, al 1570, fins a l'adquisició per la família que hi resideix actualment.

- Memòries, per Antoni Pineda. Continuant en la línia dels últims anys, l'Antoni Pineda ens ofereix una sèrie d'articles que, basats en la seva experiència personals, transcendeixen a l'àmbit col·lectiu. En aquest cas ens parla de la dècada dels cinquanta, en quatre capítols: Castillejos 1951, campament de milícies universitàries; Lluís Albalate i el viatge a València amb Montesa per veure el Barça; Nit de Sant Joan al camp de les Corts; i Tres cubellencs a andorra: Josep Fontbernat i els papers compromesos.

- Notícies sobre Cubelles entre 1851 i 1934, per Antoni Villalta i Antoni Pineda. Secció dedicada a recopil·lar notícies diverses que fan referència a Cubelles, en aquest cas majoritàriament de La Vanguardia.

- Les ordinacions del mostassaf de Cubelles, per Núria Jané. Un dels oficis desapareguts amb el decret de Nova Planta fou el mostassaf, funcionari encarregat de vetllar per la qualitat dels aliments i la correcta aplicació de les mesures. A través d'un document localitzat a l'arxiu parroquial de la parròquia de Santa Maria de Cubelles, podem veure les normes que regien el mostassaf i el seu ofici.

- El síndic personer, per Núria Jané. En aquest breu article es parla de la figura del síndic personer, que era l'encarregat de representar les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors o allà on fes falta. El síndic personer es va implantar arran d'una reforma de Carles III al 1767. Per exemplificar-ho es transcriuen dos documents que mostren l'activitat del Síndic personer.

Quan el mal ve per mar: una pesta provinent d’Alger (1783-1784) (PART 3)

Al 1784, la prohibició de contactar amb vaixells es va estendre a totes les nacions, prohibint també la pesca de nit. Així mateix, es volia mantenir un estricte control sobre les barques que sortien a la mar, per la qual cosa es creà un formulari tipus per autoritzar-los. Els permisos duraven dos dies i s’havien de renovar per tornar a fer-se a la mar.


Don Agustin Iraola, Mariscal de Campo de los Reales Exercitos de Su Magd. Gobernador militar y político, y subdelegado de la Plaza de Tarragona, y sus distritos, por S. Magd. (que Dios gde), dice


Habiendo resuelto su Exª y Rl Junta de sanidad que por ningún título los barcos de pescadores, ni otras embarcaciones de tráfico, salgan de sus respectivos pueblos a ejercitar la pesca por la noche, ni con cualquier pretexto atraquen ni comuniquen con buque alguno no admitido a platica por sanidad; prohibiendo igualmente la pesca llamada a la encesa , me remite una fórmula de la patente de sanidad, que deberá darse por los ayuntamientos de la costa a los anunciados pescadores o traficantes que salieren a la mar, imponiéndose pena de la vida a todos los que contravinieren a cualquiera de las circunstancias prevenidas en ella para que Yo comunique por circular esta orden a la justicias de la costa de mi mando con copia exacta de dicha Boleta la que es como se sigue en la buelta.

Copia de la boleta /


El Ayuntamiento de …


Por tenor de la presente se certifica que este día parte del puerto de ella, libre por la gracia de Dios, de peste y todo mal contagioso, para salir a pescar y volver el el Patron Catalán …..


Con …. Marineros en su laud nombrado ……


Con la prevención y estrecha orden de que no podría pena de la vida ejercitan de noche la pesca ni atracar ni comunicar por ningún pretexto con buque alguno de quantos arribaren a éstas costas, se hallaren en cuarentena o viniesen en demanda de puerto, y que no pueden ejercitar la pesca llamada A la Encesa dentro ni fuera de los puertos. Y para que si el tiempo los precisase a tocar en otra parte no se les ponga impedimento en la admisión aseguradas las justicias de que no ayan contravenido dichos Patron y marineros a alguna de las referidas ordenes y demás que deban observar, se les libra la presente que les valdrá solo para el término de dos días, y deberan hacer respaldar en cualquier parte donde les fuesse precisso tocar para justificarlo al tiempo de su regresso.


Hemos mandado hacer la presente firmada de nuestro secretario. Dada en …

Las justicias y ayuntamientos de la costa a mi mando que van notandos a la margen se arreglaran con la mas estrecha observancia a lo dispuesto por S. Exª y Real Junta de Sanidad, y formaran las Boletas que libraren de aquí adelante y hasta nueva disposición, según el formulario que queda inserto, del que deveran tomar copia exacta para no faltar a ninguna de las circunstancias prevenidas.


Las justicias se comunicaran una a otra esta orden firmando a su continuación del recibo de ella, y devolviéndola a esta mi secretario de Gobierno la del Pueblo que va notado al último lugar.


Dado en Tarragona, a 2 de agosto de 1784.
Agustin de Iraola

Vocabulari
"A l'encesa": La pesca a l'encesa és un antic sistema de pesca nocturn en el qual es feien servir teies enceses per enlluernar els peixos.
Boleta: Cèdula que es dóna per poder entrar sense inconvenient en algun lloc.

Llaüt: Bastiment català no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d’aparell llatí d’un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al tràfec. Molt usual en el Mediterrani.

Imatge: Bloc La torre de l'ivori

El bloc de l'arxiu a Ràdio Vilafranca

El proper dilluns dia 14 de febrer, el bloc de l'arxiu viatja a Vilafranca. L'arxivera de l'Ajuntament de Cubelles, administradora del Bloc de l'arxiu parlarà com a blocaire convidada al programa Penedès Gamma Extra. La cita, aquest dilluns a partir de les 11:30.