El capbreu de 1588

A l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) hi ha un gran fons de capbreus d’arreu del Penedès i d’altres llocs de Catalunya. El capbreu és un document tipus manual on s’anotaven les “confessions” o reconeixements de drets dominicals sobre una terra per part del pagès o pagesos tenidors (remences o emfiteutes). Els capbreus eren fets per un senyor o per l’estament eclesiàstic sobre les seves terres, i aquests ens permeten de saber la organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, la distribució de la terra i el nom dels emfiteutes o tenidors. Els capbreus eren fets pels notaris, que donaven fe de la certesa de les “confessions”. En guardaven una còpia pel seu arxiu i en donaven una altra al senyor que l’havia encomanat.


El capbreu del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s’hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. Són els següents:

Pere Negrell
Llorenç Vives
Guillerm Uguet i la seva muller Eulàlia
Perot Cendrós
Hieronim Ricart
Miquel Gual i Monserrada
Joan Ràfol
Bertran Arrufat i el seu fill Joan Arrufat
Andreu Lleó
Barthomeu Lleó
Jaume Scardó
Domenyo Comes (2)
Antoni Scardó i el seu fill Magí
Joan Plana
Tecla Ràfola, vídua de Jaume Ràfols
Nicholana Serra, vídua de Joan Serra
Pere Ballester
Francesc Scardó
Gabriel Llanusa
Barthomeu Serra
Joan Negrell
Bernat Borrell
Miquel Buyls
Barthomeu Torrents
Jaume Marqués
Barthomeu Gassó
Pere Sendrós
Montserrat Mir
Joan Andreu
Amb aquest capbreu podem saber l’extensió de les propietats del priorat de Sant Pere, el qual reclamava un cens anual, generalment en sous, i unes jornades de treball gratuïtes. L’extensió de les propietats es fixa en Jornals, una mesura que podia variar entre els territoris de Catalunya. El jornal era utilitzat al Penedès i al Camp de Tarragona, entre d’altres, i variava de mides. El jornal, per definició, era l’extensió de terra que es podia treballar en un dia, per la qual cosa variava depenent del que s’hi tenia plantat. Al Penedès, les mesures de jornals més habituals estaven situades al voltant de 3,3 jornals = 1 hectàrea. Al Vendrell, el jornal usual era de 3,330; a Vilafranca del Penedès 3,400; i a Vilanova i la Geltrú era de 3,332.

Generalment cadascun d’aquests confessants declara una finca, tot i que alguns d’ells en declaren 3 o més. Aquest és el cas, per exemple, de Barthomeu Lleó, que tenia el molí de Sant Pere a banda d’altres propietats d’aquest mateix priorat.

Fitxa de buidatge que utilitza l'arxiu municipal per processar la informació continguda al capbreu

Alguns dels confessants eren únicament usufructuaris i la seva dona o els seus fills eren els que tenien la propietat. És el cas de Miquel Gual, que era usufructuari de la seva muller Montserrada, o Guillerm Uguet, que era usufructuari de la seva muller Eulàlia. En aquest cas, l’Eulàlia havia obtingut la propietat de la terra mitjançant capítols matrimonials del 1574. La donació l’havia feta el seu pare, en Pere Pons i, per tant, l’Eulàlia havia nascut com a Eulàlia Pons.