La seva ponència versà sobre la memòria oral i la història col·lectiva. Inicià el tema amb un repàs breu del inicis de la disciplina i els perill: "la memòria oral entronca la memòria particular amb la realitat col·lectiva" i "l'objectiu és humanitzar la història"
La gran objecció de la memòria oral és "fins a quin punt es pot considerar fidedigne", però en realitat és una font com totes les altres, que també poden mentir. A més a més, la feina de l'historiador és seleccionar, organitzar i interpel·lar les fonts; així, el mateix que un document pot interpretar-se d'alguna manera i que l'historiador pot descartar-lo pel motiu que sigui, la memòria oral també és una font subjectiva.
La millor entrevista, diu, és aquella que s'assembla a una conversa i a on l'historiador és un facilitador. Cal generar una empatia amb el que s'està entrevistant. El propi entrevistat ha viscut i viu un procés d'organització d'experiències i les dota d'un significat: posa per davant una cosa que l'altre, ja que la memòria és selectiva. I com els documents, a vegades és més important el que es diu que el que no es diu.
A continuació, es donà pas a la taula rodona titulada "Les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?"
El moderador fou Francesc Prieto, historiador i responsable d'Estudis i Projectes del Memorial democràtic SEAT, i Creu de Sant Jordi 2010.
Hi van participar els dos ponents del matí, Marià Hispano i Paola Lo Cascio, i el Dr. Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs i Director del projecte de recuperació de la memòria democràtica "Tots els noms". Vegeu a continuació el vídeo íntegre de la seva intervenció inicial a la taula rodona.
