Jornades de patrimoni i història oral - divendres 18 març 2011 (PART 2)

La ponència "Gestió i divulgació del patrimoni local" ha anat a càrrec de dos ponents. En primer lloc Joan Lluís Amigó, regidor de cultura de l'Ajuntament de Castelldefels i responsable de la gestió d'espais culturals. I en segon lloc, Carles Vicente Guitart, gerent de Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Joan Lluís Amigó ens ha parlat sobre la seva experiència en la recuperació, dinamització i elaboració d'un projecte d'ús per al Castell de Castelldefels. Després d'una breu introducció històrica sobre la situació del Castell, els seus voltants i els seus usos pretèrits, així com els motius de la seva construcció, ha passat a explicar els usos o funcions que se li volen donar al castell. Aquest fou adquirit per l'Ajuntament al 1988 i, després de molts esforços, ara ja hi ha un projecte consolidat. El Sr. Lluís ha destacat 5 funcions que ha de tenir el castell:

1. Funció cultural
2. Funció de turisme cultural, o la instal·lació d'un centre d'interpretació del castell. En el cas de Castelldefels, el centre d'interpretació s'ha centrat en la pirateria
3. S'ha dedicat a Manel Girona, artífex de l'expansió de Castelldefels. Pretén ser un element cohesionador de les dues Castelldefels: el nucli antic, al voltant del castell, i les urbanitzacions posteriors que ara s'han convertit en barris. Girona va ser el primer que va veure Castelldefels com un bon lloc per als estiuejants. Comprà els territoris de la baronia d'Eramprunyà i ho urbanitzà. 
4. Funció institucional
5. Funció de negoci: empreses, bodes, etc. 

Amb el pla de gestió es volen optimitzar els recursos i rendabilitzar l'espai com a mètode fonamental de conservació.

Carles Vicente, el segon ponent, ha incidit en el paper de l'administració local en la protecció i dinamització del patrimoni. Diu que té tres fronts, més o menys legislats:

1. Protecció del patrimoni històric, que no és una despesa pròpia dels ens locals, però a la qual li destinen un 25% del pressupost de despeses que no li són pròpies i que, per tant, no tenen una línia estable de finançament. 
2. La protecció dels arxius municipals, que està regulat gràcies a la llei d'arxius de 2001, on es determina que el municipi de + 10.000 habitants està obligat a tenir arxiu municipal.
3. La planificació urbanística, la qual necessita tenir el patrimoni arquitectònic i arqueològic catalogat. De totes maneres, es pot aprovar un POUM amb una simple llista l'elements provisional, sense fer una catalogació .

Els objectius són:

1. reforçar la identitat local = cohesió social
2. Atreure visitants per estimular l'economia local
3. Salvar uns objectes, uns llocs, una memòria. 

Els objectius, els models i les actuacions --- marquen el que s'ha de fer

1. Educació: generar un producte pedagògic. Cal  anar a les escoles més que no pas crear un museu.
2. Turisme: causar impacte, màrqueting, ser la font d'una experiència única.
3. Reforç de la comunitat: generar activitats de cohesió
4. Preservació: recollir testimonis, conferències, visites guiades, jornades...

A continuació s'ha passat algunes diapositives que mostren com s'organitzen arxius i museus per tal de preservar el patrimoni: una exposició itinerant de peces arqueològiques; Canigó 125 veus, pel 125 aniversari del poema Canigó (experiència al Youtube); el museu de Badalona amb les restes de l'antiga Baetulo (recuperació, dinamització, etc.); rutes ramaderes del Berguedà; senyalització patrimonial de Cardedeu; i experiències d'arxius de la xarxa d'arxius municipals de la diputació de Barcelona.

Vídeo de la ponència de Carles Vicente.