Jornades de patrimoni i història oral - divendres 18 març 2011 (PART 1)

Aquest matí he pogut assistir a les Jornades de Patrimoni i història oral organitzades per l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Diputació de Barcelona, jornades que es desenvolupen els dies 18, 19 i 20 de març. Aquest matí s'han presentat dues ponències molt interessants, en les quals s'ha parlat sobre patrimoni i la seva divulgació.

 A la sala, hi havia l'exposició de la presentació del mapa de patrimoni de Sant Pere de Ribes

 Benvinguda 

 Rebuda i presentació de les Jornades, a càrrec de Bàrbara Scuderi, Josep Antoni Blanco i Manuel González, d'esquerra a dreta. 

 La regidora de cultura Bàrbara Scuderi presenta les jornades i modera la taula rodona de la una del migdia

Manuel González Labrador, president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona

La primera ponència ha anat a càrrec de Magí Miret i Mestres, arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya. Ha iniciat la seva exposició amb un repàs molt ràpid de la història de la arqueologia a Catalunya. El patrimoni arqueològic és molt heterogeni, i engloba des d'abans de l'època prehistòrica fins a l'actualitat. Per exemple, el patrimoni industrial o unes excavacions ques s'han fet en el campament republicà a Pujalt (Anoia).
La gestió del patrimoni arqueològic en l'actualitat es basa en 5 punts:

1. Legislació
2. Inventaris
3. Protecció i conservació
4. Investigació
5. Adequació i difusió

El patrimoni arqueològic és competència exclusiva de la Generalitat. Als anys 80 totes les intervencions eren d'urgència, no es feien accions preventives. Durant aquella dècada es van realitzar molts inventaris. Durant els 90, el boom de la construcció ha representat més destrucció de jaciments.
En quant a la protecció, la llei de patrimoni descriu que l'Estat declara bé cultural d'interès nacional (BCIN) alguns jaciments o patrimoni arquitectònic, com és el cas dels castells. El BCIL (bé cultural d'interès local) és declarat pels ajuntaments de més de 5000 habitants mitjançant un acord de ple. Els inferiors a 5000 són declarats mitjançant el Consell Comarcal. I la catalogació d'edificis (que conté béns catalogats, béns declarats BCIL i béns declarats BCIN) és una eina que s'ha d'utilitzar, sinó queda com una col·lecció.
El planejament urbanístic és una bona eina per la protecció del patrimoni arquitectònic i l'arqueològic. El POUM ha de tenir un catàleg de béns a protegir. Dins un inventari s'ha d'incloure tot, mentre que dins un catàleg s'han d'incloure els elements més importants.

Debat després de la ponència de Magí Miret

Demà publicaré l'extracte, fotografies i vídeos de "La gestió i divulgació del patrimoni local, a càrrec de Joan Lluís i Carles Vicente.