A la sala, hi havia l'exposició de la presentació del mapa de patrimoni de Sant Pere de Ribes
Benvinguda
Rebuda i presentació de les Jornades, a càrrec de Bàrbara Scuderi, Josep Antoni Blanco i Manuel González, d'esquerra a dreta.
La regidora de cultura Bàrbara Scuderi presenta les jornades i modera la taula rodona de la una del migdia
Manuel González Labrador, president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona
La gestió del patrimoni arqueològic en l'actualitat es basa en 5 punts:
- Legislació
- Inventaris
- Protecció i conservació
- Investigació
- Adequació i difusió
El patrimoni arqueològic és competència exclusiva de la Generalitat. Als anys 80 totes les intervencions eren d'urgència, no es feien accions preventives. Durant aquella dècada es van realitzar molts inventaris. Durant els 90, el boom de la construcció ha representat més destrucció de jaciments.
En quant a la protecció, la llei de patrimoni descriu que l'Estat declara bé cultural d'interès nacional (BCIN) alguns jaciments o patrimoni arquitectònic, com és el cas dels castells. El BCIL (bé cultural d'interès local) és declarat pels ajuntaments de més de 5000 habitants mitjançant un acord de ple. Els inferiors a 5000 són declarats mitjançant el Consell Comarcal. I la catalogació d'edificis (que conté béns catalogats, béns declarats BCIL i béns declarats BCIN) és una eina que s'ha d'utilitzar, sinó queda com una col·lecció.
El planejament urbanístic és una bona eina per la protecció del patrimoni arquitectònic i l'arqueològic. El POUM ha de tenir un catàleg de béns a protegir. Dins un inventari s'ha d'incloure tot, mentre que dins un catàleg s'han d'incloure els elements més importants.
Debat després de la ponència de Magí Miret
Demà publicaré l'extracte, fotografies i vídeos de "La gestió i divulgació del patrimoni local, a càrrec de Joan Lluís i Carles Vicente.