Exposició fotogràfica Natura

Per la setmana cultural 2011, el grup d'Estudis Cubellencs "Amics del castell" ens presenta l'exposició Natura, un recull de fotografies artístiques fetes per l'Antoni Pineda. Es tracta d'imatges de paisatges, muntanya, neu, llacs i d'altres.

La inauguració és demà divendres 1 d'abril a les 19:30, al Centre Social. L'arxiu municipal, com és habitual, en farà el seguiment. Allà ens veiem!

Jornades de patrimoni i història oral - dissabte 19 de març (PART 2)

La segona ponència del matí va anar a càrrec de Paola Lo Cascio, professora d'història contemporània de la UB i investigadora del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB (CEHI-UB).
La seva ponència versà sobre la memòria oral i la història col·lectiva. Inicià el tema amb un repàs breu del inicis de la disciplina i els perill: "la memòria oral entronca la memòria particular amb la realitat col·lectiva" i "l'objectiu és humanitzar la història"
La gran objecció de la memòria oral és "fins a quin punt es pot considerar fidedigne", però en realitat és una font com totes les altres, que també poden mentir. A més a més, la feina de l'historiador és seleccionar, organitzar i interpel·lar les fonts; així, el mateix que un document pot interpretar-se d'alguna manera i que l'historiador pot descartar-lo pel motiu que sigui, la memòria oral també és una font subjectiva.

La millor entrevista, diu, és aquella que s'assembla a una conversa i a on l'historiador és un facilitador. Cal generar una empatia amb el que s'està entrevistant. El propi entrevistat ha viscut i viu un procés d'organització d'experiències i les dota d'un significat: posa per davant una cosa que l'altre, ja que la memòria és selectiva. I com els documents, a vegades és més important el que es diu que el que no es diu.

A continuació, es donà pas a la taula rodona titulada "Les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?"
El moderador fou Francesc Prieto, historiador i responsable d'Estudis i Projectes del Memorial democràtic SEAT, i Creu de Sant Jordi 2010.

Hi van participar els dos ponents del matí, Marià Hispano i Paola Lo Cascio, i el Dr. Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs i Director del projecte de recuperació de la memòria democràtica "Tots els noms". Vegeu a continuació el vídeo íntegre de la seva intervenció inicial a la taula rodona.

Ràdio cubelles compleix 30 anys

Llegiu la notícia publicada pel Diari de Cubelles

http://diaridecubelles.blogspot.com/2011/03/radio-cubelles-compleix-30-anys-font.html 

Participants al programa especial (d'esquerra a dreta): Marc Machado (RC), Gloria Freixes (cantant dels indicatius de Ràdio Cubelles), Núria Jané (arxivera), Josep Lluís (RC) i Àngels Fuster (directora de RC). Xavier Grau, regidor, també va participar en el programa. 

Programa en directe 30 anys de Ràdio Cubelles

En motiu dels 30 anys de l'emissora, Ràdio Cubelles emetrà demà dia 22 de març un especial 30 anys. Aquest programa, que tindrà una hora i mitja de durada, donarà inici a un seguit d'actes de commemoració d'aquests 30 anys de l'emissora. Aquest any, a més a més, es recupera la commemoració a la data real de la seva inauguració, el 22 de març de 1981, data que fou descoberta gràcies al llibre dels 25 anys de Ràdio Cubelles.
El programa s'emetrà demà, de les dotze a dos quarts d'una del migdia i comptarà amb la participació de l'arxivera municipal de Cubelles, la qual ha escollit un seguit de talls de programes, falques i promocions d'aquests 30 anys. Aquests talls s'han digitalitzat de cassets i revox de l'arxiu sonor de la ràdio gràcies als plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya, que es van desenvolupar entre els mesos de juliol de l'any passat i gener d'enguany. Aquí s'oferirà un tastet del que es podrà escoltar el proper dia 2 d'abril en motiu de la marató radiofònica.

Aprofitem l'avinentesa per felicitar Ràdio Cubelles pels seus 30 anys d'emissions.

MOLTES FELICITATS!

Jornades de patrimoni i història oral - dissabte 19 març 2011 (PART 1)

La primera ponència del dissabte 19 de març, ha estat "Les fonts orals en la investigació i eix del Memorial democràtic, a càrrec de Marià Hispano. La seva ponència s'ha desenvolupat al voltant de l'ús de les fonts orals, tot presentant diversos exemples d'experiència pròpia.
A vegades, ha dit, l'entorn és més important que la pròpia persona entrevistada, i aquest entorn implica que s'ha de dedicar molt de temps, no a la preparació de l'entrevista en si, sinó a l'anàlisi in situ de l'entorn i la realització de diverses entrevistes. Aquestes són, molts vegades, molt més interessant que el propi entrevistat.

Ha definit 4 punts importants:

1. Estem entrevistant a gent molt tard i sempre hi ha d'haver estudis previs per contextualitzar les entrevistes
2. Et trobes amb una persona, no et trobes amb la història. Qualsevol actuació en la història està emmarcada en un context determinat que cal saber i estudiar. Les fonts orals han de ser contextualitzades o no serveixen per conformar un arxiu de memòria oral.
3. S'hauria d'entrevistar la gent quan encara té un projecte de vida i en actiu. Per exemple els protagonistes de l'Assemblea de Catalunya. 
4. Recerca de fonts d'urgència (s'estan morint) 

Respecte si les fonts orals són fiables, els documents també diuen mentides o una part de la veritat, ja que són els documents dels poderosos. La veritat és que totes les fonts són subjectives. Per aquest motiu, Hispano insisteix que el mètode de treball és molt important i que cal tenir uns criteris clars de tractament i contextualització. Respecte a les fonts orals, a vegades una mateixa persona, si et coneix o no, t'explica més o menys; a més a més, pot canviar segons l'estat d'ànim que es trobi l'informant.

Respecte a dues coses que s'han fet bé en el memorial democràtic en relació amb la memòria oral, és la publicació d'un llibre guia sobre el tractament de les fonts orals i els mètodes d'investigació. Aquest llibre es troba a internet ja que actualment està exhaurit. I en segon lloc, la creació i conformació d'un banc de recursos d'història oral lligada a la memòria democràtica.

I demà, l'extracte de la segona ponència i la taula rodona

Jornades de patrimoni i història oral - divendres 18 març 2011 (PART 2)

La ponència "Gestió i divulgació del patrimoni local" ha anat a càrrec de dos ponents. En primer lloc Joan Lluís Amigó, regidor de cultura de l'Ajuntament de Castelldefels i responsable de la gestió d'espais culturals. I en segon lloc, Carles Vicente Guitart, gerent de Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Joan Lluís Amigó ens ha parlat sobre la seva experiència en la recuperació, dinamització i elaboració d'un projecte d'ús per al Castell de Castelldefels. Després d'una breu introducció històrica sobre la situació del Castell, els seus voltants i els seus usos pretèrits, així com els motius de la seva construcció, ha passat a explicar els usos o funcions que se li volen donar al castell. Aquest fou adquirit per l'Ajuntament al 1988 i, després de molts esforços, ara ja hi ha un projecte consolidat. El Sr. Lluís ha destacat 5 funcions que ha de tenir el castell:

1. Funció cultural
2. Funció de turisme cultural, o la instal·lació d'un centre d'interpretació del castell. En el cas de Castelldefels, el centre d'interpretació s'ha centrat en la pirateria
3. S'ha dedicat a Manel Girona, artífex de l'expansió de Castelldefels. Pretén ser un element cohesionador de les dues Castelldefels: el nucli antic, al voltant del castell, i les urbanitzacions posteriors que ara s'han convertit en barris. Girona va ser el primer que va veure Castelldefels com un bon lloc per als estiuejants. Comprà els territoris de la baronia d'Eramprunyà i ho urbanitzà. 
4. Funció institucional
5. Funció de negoci: empreses, bodes, etc. 

Amb el pla de gestió es volen optimitzar els recursos i rendabilitzar l'espai com a mètode fonamental de conservació.

Carles Vicente, el segon ponent, ha incidit en el paper de l'administració local en la protecció i dinamització del patrimoni. Diu que té tres fronts, més o menys legislats:

1. Protecció del patrimoni històric, que no és una despesa pròpia dels ens locals, però a la qual li destinen un 25% del pressupost de despeses que no li són pròpies i que, per tant, no tenen una línia estable de finançament. 
2. La protecció dels arxius municipals, que està regulat gràcies a la llei d'arxius de 2001, on es determina que el municipi de + 10.000 habitants està obligat a tenir arxiu municipal.
3. La planificació urbanística, la qual necessita tenir el patrimoni arquitectònic i arqueològic catalogat. De totes maneres, es pot aprovar un POUM amb una simple llista l'elements provisional, sense fer una catalogació .

Els objectius són:

1. reforçar la identitat local = cohesió social
2. Atreure visitants per estimular l'economia local
3. Salvar uns objectes, uns llocs, una memòria. 

Els objectius, els models i les actuacions --- marquen el que s'ha de fer

1. Educació: generar un producte pedagògic. Cal  anar a les escoles més que no pas crear un museu.
2. Turisme: causar impacte, màrqueting, ser la font d'una experiència única.
3. Reforç de la comunitat: generar activitats de cohesió
4. Preservació: recollir testimonis, conferències, visites guiades, jornades...

A continuació s'ha passat algunes diapositives que mostren com s'organitzen arxius i museus per tal de preservar el patrimoni: una exposició itinerant de peces arqueològiques; Canigó 125 veus, pel 125 aniversari del poema Canigó (experiència al Youtube); el museu de Badalona amb les restes de l'antiga Baetulo (recuperació, dinamització, etc.); rutes ramaderes del Berguedà; senyalització patrimonial de Cardedeu; i experiències d'arxius de la xarxa d'arxius municipals de la diputació de Barcelona.

Vídeo de la ponència de Carles Vicente.