El passat 15 de gener varem tenir un convidat al programa Traient la pols. Es tractà de Josep Solé, historiador i investigador de l'IEP pel projecte tots els noms. Fou el guanyador de l'última beca Penedès de recerca històrica i també del premi Manuel Crehuet de recerca de Torredembarra.
En Josep ja havia vingut fa uns mesos al programa i, com que tenia moltes més coses a explicar-nos sobre la Cubelles del segle XVIII, l'hem tornat a convidar. Aquí us deixo el guió del programa amb els temes que varen ser exposats.
Isidre Sicart es casa
Isidre Sicart i Güell de cal Bernat de Bellvei , va viure tota la seva infància i fins que es va casar a Cubelles. No sabem el motiu, però el cert és que va aprendre un ofici relacionat amb la mar com era el de calafat. Un any abans de casar-se va anar a Bayamo (Puerto Rico) a incorporar-se a la casa de comerç que hi tenia el vilanoví Josep Raldiris. En tornar, el 1807, es casa amb la pubilla vilanovina i filla de comerciant, Teresa Soler i Torrents. En ser la seva esposa una pubilla, l’Isidre, seguint la vella costum de vestir-les, li regala unes arracades d’or amb esmaragdes, un anell d’esmaragdes rodat de diamants i entrega a la seva sogra 200 duros de plata en ajuda al parament de l’habitació dormitori i per les robes i vestits que els pares han de comprar a la filla.
Un cop casat va anar a l’Havana, a treballar a la casa de comerç que hi tenia el seu sogre, però el 1810 torna, sent substituït pel seu cunyat Francesc Coll.
Veiem doncs com un bellveienc criat a Cubelles fa fortuna i es casa amb una dona de fortuna. El que per nosaltres és una incògnita encara és el fet que des de la infància visqués a Cubelles. Hi tenien interessos els seus pares?, hi van viure també aquests? Hi tenia parents? Una altra qüestió és veure que tots aquests moviments es donen en plena guerra del Francès.
Emigració de treball temporal
1745: Joan Gallart i Joan Cucurella, pagesos de la Quadra de Rocacrespa, són a Cervera per segar, quan acaben la feina, junt amb Josep Martí de Cervera que se’ls uneix, van cap a Canós (municipi dels Plans de Sió a la Segarra), i després a Montalegre (nucli de població de Pontils a la Conca de Barberà), també per segar blat; a continuació es presenten a Vilafranca del Penedès per a la verema. El juny i el juliol han segat, a principi d’agost iniciaran la verema.
Exemple dels costums dels qui no tenen res més que la seva força de treball per buscar-se la vida. Sempre ha estat així.
Un pastor de Bellvei establert a Cubelles
1744-1801: Mariano Mayner ( -1756), -fos de cal Llarg o de cal Roig, era fill cabaler-, havent cobrat una legítima en terra a Bellvei, es va fer pastor, acabant per vendre les dues o tres petites peces de terra que tenia. Sembla que va tenir un primer matrimoni a l’Arbós, però s’establí a Cubelles, casant-se amb Teresa Cebrià, vídua d’un tal Huguet de Cubelles. Van comprar una casa al carrer Major de Cubelles.
Pel document del 21 d’abril de 1755 sabem que no era un vulgar pastor sinó que donava ramats a guany a altres pastors (arrendava ramats), per tant era propietari de ramats que potser ell no pasturava. En tot cas es devia casar amb dones de bona posició social, com ens ho deixa suposar el fet que en Mariano, casat per segon cop i a Cubelles, vengués alguna pesa de terra a l’Arbós. En quan a la posició social també ho avala el fet que deixés diners a crèdit, com per a exemple, a Isidre Roig de Cubelles.
En el seu testament, per quan mori, fa algunes deixes, com les efectuades al seu germà Pau Mayner de Bellvei (50 lliures), a Antoni Roig, fill de Josep Roig de Cubelles (10 lliures) igual que la seva esposa que el sobreviu, quan mort, a les noies de qui és padrí: Teresa Foxach i Almirall, donzella de Cubelles (10 lliures), i Teresa Malivern i Cortés, també donzella i de la Quadra de Cunit (10 lliures). Els marmessors testamentaris del Mariano foren Francesc Sech i de Boquet, prevere i rector de Cubelles, Josep Roig i Mateu Avinyó menor, pagesos de Cubelles, qui quan mort l’usufructuària passen a vendre el béns deixats per aquell per tal d’instituir misses, ja que el difunt, en no tenir fill que el succeís va fer hereu a Déu.
Conflictes per la construcció d’una carretera
12 de novembre de 1758
Joan Baptista Vadell, pagès de la Geltrú té una pesa de terra en terme del Castell de Cubelles i a la partida LA CREU, propera a la carretera que va al Vendrell que llavors s’estava construint. El cas és que per fer la carretera els treballadors, que necessitaven pedres les treuen d’un marge de la finca tot destruint-lo. I d’això es queixa en Vadell acusant als regidors de Cubelles d’aquella destroça. Tenim la declaració de dos testimonis:
Joan Milà, pagès de Vilanova, de 44 anys,que diu que el marge no feia cap nosa per fer la carretera perquè tant la finca com el marge estan força distanciats d’aquella. Ell mateix va veure com els regidors carregaven les pedres perquè casualment passava per allí.
Pau Rafecas, de 38 anys, i també de Vilanova diu que també ho va veure com es carregaven les pedres a instància dels regidors, i veiem el prejudici que s’estava fent, va dir a un dels regidors que era tot una llàstima destruir e marge i servir-se de les seves pedres, amb la qual cosa el regidor li va respondre que un cop destruït aquest marge encara en pensaven destruir un altre que es trobava més avall quan al traçat de la carretera s’hi apropés.
Un conflicte intern de l’Església: el capellà de Cubelles en contra de pagar el seu enterrament al Degà del Penedès.
1784. El Deganat del Penedès feia pocs anys havia introduït la nova costum que dels enterraments dels capellans del territori el Decà percebés els drets parroquials corresponents a aquells mentre visquessin. El capellà de Cubelles, Antoni Bruno s’hi havia posat ja en vida a tal costum perquè la considerava abusiva i sembla ser que també la resta dels capellans del deganat. Ara, un cop mort i enterrat, els seus marmessors defensen la seva postura del difunt defensada en el seu propi testament encara que fos a costa de tots els seus béns, que coincideix a més amb la de l’actual Decà que va deixar dit que “de cap manera paguessin per raó del seu enterro els dits drets parroquials al Decà, i que defensessin aquest punt de Justícia”.
El document justifica: “Un capellà gelós en el seu ministeri d’una instrucció gens vulgar, i d’unes costums irreprensibles, que deixa escrita aquesta llei als seus successors per un temps en què ja no existeixi, i en la voluntat més seriosa i premeditada a on la contemplació de la mort i la vista de l’eternitat fa que es mirin les coses sota el seu veritable aspecte, i a no res s’escriu, ni adverteix, que no sigui amb el major pols, maduresa i circumspecció, té al seu favor tota la presumpció de que li mou només sols per dictar el just desig de llibertat als seus germans del pagament d’uns drets que considerà per tots termes indeguts.
“No sols això, si que per fer veure que no era per cap terme capriciós la seva pretensió, continuà en el mateix testament les raons en que ho fonamentava; a saber, que fent el difunt capellà seus els fruits parroquials fins el dia del seu enterrament, i encara més pagant-se ell mateix o els seus successors els drets parroquials de qualsevol altre enterro que s’encertés haver en aquella Església en el mateix dia en que es celebrava el deo rector difunt no podria haver justa causa, que autoritzés al Rdo Dean, ni a cap altre per treure al capellà difunt dits drets parroquials, que es deguessin per raó del seu mateix enterro.
“Aquest abús expressà també que ho havia fet present a les Santes Visites, així a l’actual Bisbe, com al seu immediat antecessor l’Ilm. Rvd. Josep Climent, i que ambdós havien admirat la referida practica i que per a remeiar-la havien insinuat que es proposés la queixa en el primer sínode que es celebrés, la qual celebració no s’ha verificat fins ara”.
En definitiva, el que demanen els marmessors ara és:
- Que s’examini la qüestió amb maduresa i circumspecció, que s’aclareixin legítimament es fonaments que tingués el Decà per procedir a l’exacció dels drets parroquials als enterraments dels capellans del deganat.
- Demostraran com els drets parroquials són insuficients per sostenir la pràctica de la nova costum contrària a l’equitat ja que no es practica ni en el bisbat ni en cap altra diòcesi.
- Es mani al Decà que s’abstingui de posar-ho en pràctica, de manera que no cobri cap quantitat, porció de cera ni cal altre dret per l’enterrament de cap capellà.
- Que es doni fi a aquest expedient pacíficament i a poder ser sense estrèpit ni figura de punició.
Josep Sole i Armajach
dijous, 31 de gener del 2013
divendres, 21 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
Guió del programa - la sega dels joncs (2)
I aquí teniu el guió del passat programa. Recordeu que les transcripcions dels textos intenten mantenir-se fidelment a l'escriptura original, per la qual cosa hi ha força faltes d'ortografia.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
dilluns, 3 de desembre del 2012
Traient la pols - sega de joncs a Marsmortes (2)
Demà dimarts 4 de desembre, a dos quarts d'onze del matí, una nova edició de l'espai Traient la pols. En aquesta ocasió, continuem el tema encetat la quinzen passada: l'aprofitament dels joncs a Marsmortes per part dels veïns de Cubelles, Cunit i l'Ajuntament de Cubelles.
Si us en recordeu, el programa passat vam llegir el document que Cunit va presentar el 1797 al corregidor de Tarragona, reclamant la quantitat de la sega de joncs del 1796, que l'Ajuntament de Cubelles s'havia retingut al·legant que era la contribució que Cunit havia de fer al plet obert amb Vilanova. Cunit no en volia saber res d'aquest plet i, per tant, reclamava els diners a l'Ajuntament de Cubelles.
I l'Ajuntament de Cubelles va respondre, requerit pel corregidor de Tarragona, explicant "la verdad que aquel calló" per tal que el Marquès de Vallesantoro els donés la raó.
Ho va aconseguir?
Si no podeu escoltar el programa, ho podreu llegir aquí mateix el dimecres 5 de desembre.
I l'Ajuntament de Cubelles va respondre, requerit pel corregidor de Tarragona, explicant "la verdad que aquel calló" per tal que el Marquès de Vallesantoro els donés la raó.
Ho va aconseguir?
Si no podeu escoltar el programa, ho podreu llegir aquí mateix el dimecres 5 de desembre.
dijous, 29 de novembre del 2012
Projecció de pel·lícules anys 70 i 80
Acte de presentació :
Divendres 30 de novembre
7 tarda
Cinema Mediterrani
Mesos enrere, l'arxiu municipal va signar convenis amb particulars de Cubelles per tal de digitalitzar VHS amb filmacions de festes del municipi. Aquestes filmacions ens mostren actes festius i culturals d'èpoques passades, que ens permeten veure indrets de la Vila que han canvia de fesonomia i recuperar memòria visual de vilatans.
S'han digitalitzat gravacions dels anys 70, 80, 90 i dels primers anys del segle XXI. Per aquest acte de presentació, el Grup d'Estudis Cubellencs ha preparat un resum de les següents gravacions:
Carnaval 1983
Cantada de caramelles 1986
Concurs de roses 1986
Carnaval 1987
Festa de la bicicleta 1989 Trobada de gegants 1989
Divendres 30 de novembre
7 tarda
Cinema Mediterrani
Mesos enrere, l'arxiu municipal va signar convenis amb particulars de Cubelles per tal de digitalitzar VHS amb filmacions de festes del municipi. Aquestes filmacions ens mostren actes festius i culturals d'èpoques passades, que ens permeten veure indrets de la Vila que han canvia de fesonomia i recuperar memòria visual de vilatans.
S'han digitalitzat gravacions dels anys 70, 80, 90 i dels primers anys del segle XXI. Per aquest acte de presentació, el Grup d'Estudis Cubellencs ha preparat un resum de les següents gravacions: - Setmana cultural 1977 i 1978
Festa de la bicicleta 1989 
dijous, 22 de novembre del 2012
Traient la pols - 20 de novembre 2012
Aquí us deixo el guió del programa Traient la pols emés el 20 de novembre.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)