"l'Alborot" de les dones de Cubelles

Com sabeu, antigament Cubelles i Vilanova formaven un sol municipi. A principis del s.XVI es van separar organitzativament, però no va ser fins a meitats del s.XIX que es va separar el terme i quedà amb les limitacions actuals. 

Avui tractarem un tema que és força conegut, però sobre el qual n'hem trobat nova informació. Es tracta de "l'alborot" que hi va haver arran de la sentència de divisió del terme, al 1764. Al 6 de desembre d'aquell any, la sentència de la Reial Audiència va situar els límits entre Vilanova i Cubelles davant la capella de Sant Antoni Abat. 

Explicava fra Garí: “Después de un largo litigio, por sentencia de la Real Audiencia de Barcelona se lindaron las jurisdicciones y términos, colocando los linderos de Villanueva, día 6 de diciembre de 1764, en la misma villa de Cubellas, frente a la capilla de Sant Antonio de Padua. Los habitantes de Cubellas, como era regular, se dieron por ofendidos, las mujeres se amotinaron, salió una de las principales con una bandera, el motín la siguió, echaron al suelo el mojón, y siguióse una escena que causó no poco llanto en aquel vecindario. La autoridad castigó el insulto; como los hombres huyeron o se escondieron, prendió a las amotinadas, que en carros fueron llevadas a Villanueva y encerradas en el castillo de la Geltrú; se apoderó de la bandera que habían escondido y repuso el mojón, cuya piedra o escudo de armas habían sepultado en las arenas del riachuelo del lado opuesto de la villa.”

Fins ara ens trobàvem amb un cert buit documental. No teníem llibres d'actes, la documentació de la presó de Vilanova està desapareguda i de correspondència n'ha quedat molt poca.  I aleshores, trobem un llibre d'actes del ple de l'Ajuntament de Cubelles, entre el fons documental de la Casa Travé. Com sabeu, l'Ajuntament de Cubelles va adquirir la casa al desembre de 2014, i una de les accions que van fer-se va ser l'agrupació de tota la documentació i el trasllat a l'arxiu municipal. I quan es va iniciar la seva classificació hi van aparèixer cinc llibres de l'Ajuntament. 

Aquest llibre d'actes, engloba el període de 1729 fins al 1841 i, efectivament, el període que van passar aquests fets.

Està escrit en el llibre d'actes: "Lo regidor decano adal dit Joseph Llao en lo expresat anÿ que fou la divisio de terma fou prossesat per la Rl Audiencia multat ÿ privat de tots enpleos per aversa ausentat en lo temphs que hi agué lo alborot de las donas de las quals ne portaren moltas en la preso de Vilanova com consta en la Rl Auª"

L'objecte d'aquest article és EL QUAN.

Segons sembla amb la lectura del text de fra Garí, semblaria que va passar de seguida que es va saber la sentència. Ara, llegint les actes del ple, podem determinar amb més seguretat quan va passar.

El 13 de gener de 1765, es va reunir l'Ajuntament per decidir enviar diners al procurador, per la causa de divisió del terme. Diu:  “Lo honorable Francisco Cortulí, regidor decano de la mateixa Vila ha fet la proposició següent en presencia de les personas que assistiren en dita junta, que son las següents: Francisco Cortulí, Regidor Decano, Pau Lleó y Barthomeu Alemany, regidors i companys del dit Decano, Joseph Cona, síndic Procurador General, Joseph Roig ÿ Cona, Pere Batlle, Fèlix Murgades, Joseph Roig ÿ Gassó, Joseph Lleó, Joseph Rovirosa, Pere Sirvent, Joan Rossell, Joan Puig, Joseph Rossell, Jaume Ràfols, Joseph Soler, Joseph Ivern i Pere Escardó...”

Decideixen prendre una partida de diners de cent lliures de la obra de l’Església. I al 10 de març hi reposen 50 lliures més. 

El cert, doncs, és que al 1764 en Joseph Lleó no era regidor decano, sinó que ho era en Francisco Cortulí. 

I analitzant els càrrecs entre març de 1762 i març de 1767, veiem el següent: 

En Joseph Lleó va ser regidor decano entre març de 1766 i març de 1767. Per tant, "l'alborot" de les dones va ocórrer al 1766. Una hipòtesi plausible és que va passar quan es fa la providència d'execució de la sentència. Aquella sentència va ser ratificada el 9 de juliol de 1766 i se'n va parlar al ple de 23 de juliol del mateix any. 

A disponibilitat per investigadors: Saltatapies, la revista de l'escola Charlie Rivel (1979-1981)

El senyor Isidre Rossell ens ha ofert, per tal que les puguem digitalitzar, la col·lecció completa de revistes Saltatapias. La revista que sale cuando puede.

Era una revista dels alumnes de l'escola Charlie Rivel, que es va editar entre els anys 1979 i 1981. 




Ara ja les tenim digitalitzades, i disponibles per qualsevol qui les vulgui consultar. La relació de revistes que tenim és la següent: 
1979: números 0 a 3.
1980: número 4.
1981: números 5 a 8.

Xerrada sobre l'extracció dels papers pintats de la Casa Travé

Avui, en el marc de la setmana cultural, l'arxiu municipal organitza una conferència i projecció de l'extracció dels papers pintats de la Casa Travé. La xerrada la farà la restauradora  i conservadora d'obres d'art i patrimoni Mia Marsé i Ferrer, que és la codirectora de l'empresa TdART, i responsable dels treballs. 

Els papers pintats formen part d'un mural anomenat "Escenes de l'Amèrica del nord", i fabricades per l'empresa Zuber et Cie, una empresa francesa de la zona de l'Alsàcia. 
Aquests papers són un disseny de 1834 i contenen les imatges del port de Boston, el pont natural de Virginia, West Point, Nova York Harbor i les cascades del Niàgara. 

La tècnica de fabricació és d'estampació sobre gouache amb tampons sobre paper. Es van emprar 223 colors i un total de 1700 blocs manuals. 

Precisament, uns murals com aquests es troben instal·lats a la Casa Blanca, en concret a la sala de recepció diplomàtica dels ambaixadors. Els murals de la Casa Blanca van ser instal·lats per la Jackeline Kennedy, recuperats de la casa d'un antic ambaixador. Creiem que a la Casa Travé foren instal·lats amb la reforma de la casa, cap als any 50 del segle passat, tot i que desconeixem l'antiguitat dels murals. 
Vegeu Obama

Els treballs estan previstos en tres fases: extracció, restauració i instal·lació. Aquest any s'ha realitzat l'extracció d'urgència per motius de conservació. La paret on estaven instal·lat una part dels murals (en concret les escenes del port de Boston i de les Cascades del Niàgara), tenia diverses afectacions arquitectòniques: esquerdes, podridor de sòcol i humitats localitzades. Respecte les humitats, es pot observar a la fotografia superior com bona part de la pintura havia caigut. El fet que siguin pintures a l'aigua fa que siguin més delicades. A més a més, l'excessiva humitat havia fet proliferar els fongs, causant encara més deteriorament en el suport. 
De moment s'han extret les pintures instal·lades a l'entrada. La resta de les escenes, que estan a la torre rodona, primer pis, encara es troben al seu lloc original.

 Mia Marsé i Núria Jané, el mes de febrer, a Radio Cubelles, explicant els treballs d'extracció. 

En aquest acte d'avui, a banda de les explicacions expertes de la Mia Marsé, podrem visualitzar l'extracció d'una de les tires de paper. 

Dia: 15 d'abril

Hora: 7 de la tarda

Lloc: Centre social de Cubelles, c/ Joan Roig i Piera, 3-5.

Us esperem!

Reportatge al Canal Blau

Fa unes setmanes, el Canal blau ens va visitar en motiu de la presentació de la documentació de l'Ajuntament localitzada a Can Travé, en el marc de les Jornades europees del patrimoni a Cubelles (9-11 d'octubre 2015). Es tracta de 5 llibres que fins ara es consideraven desapareguts o inexistents, i que ens informen d'una part de la història de Cubelles que desconeixem.

D'entre ells, un llibre d'actes del ple de l'Ajuntament de 1729 fins al 1840 on, per exemple, trobem la primera referència escrita a "l'alborot de les dones" que hi va haver després de la sentència desfavorable de la Reial Audiència en la partició del terme amb Vilanova.

Vegeu el vídeo

Com lluitar contra les erugues. Una recepta de 1884

Llegim als llibres d'actes restaurats, que al 1884 hi va haver una plaga d'erugues. A continuació, us transcric la solució que van pactar propietaris, pagesos i regidors de l'Ajuntament per tal de fer-hi front: 

Notes: [...] il·legible
          [abc] text deduït, fragment il·legible.
          (?) paraula dubtosa

A la Villa de Cubellas a los tres Agosto de 1884 

...previa la debida venia se presentaron los propietarios y agricultores Don Juan Alba, Don Cristobal Soler y Don Jaime Dols manifestando que en atención á haberse desplegado sobre los campos una plaga de oruga devastadora amenazando destruir la cosecha, no habiendo medios humanos para acabar con ella, pedían en representación de su clase que por éste Cabildo Municipal se iniciase un función religiosa de rogativos bajo la protección de San Gregorio como en otras ocasiones lo verificaron nuestros antepasados habiendo esperimentado el alivio.

Creu de Sant Gregori erigida a Vilanova al s.XVIII.
En invocar-lo contra la plaga de les erugues

Salidos del salón dichos Señores propietarios y agricultores, se tomó en consideración su petición y de discutida suficientemente acordaron que en el día siete del actual se haga una procesión religiosa de rogativas saliendo del Templo con dirección al punto donde se acostumbra la benedicción del término y de regreso se de la vuelta por las calles de Arrabal, Medio y Oro, Mayor y regreso á la Iglesia, celebrandose enseguida los divinos oficios á cual efecto pasarán los Señores componentes de la Comissión del Culto a avitarse(?) y ponerse de acuerdo con el Reverendo Señor Cura [...] y en atención á que éste Ayuntamiento no puede pagar los pactos de la fiesta con fondos comunales por [...], que abra una suscripción voluntaria entre [los vecinos] para costearlos haciendo recaudador de ellos al [adminis]trador de San Gregorio que es Don Juan Alba seña[...] dicha fiesta religiosa el día siete del actual [...] assentimiento del Reverendo Cura Parroco hagan asa[...] medio de pregón.   



Però de què venia aquesta rogatòria pel tema de les erugues? Expliquen els Diàlegs de Sant Gregori, en la seva versió de 1340: 

Aytambé altra dia venc ·I· clergue veyl de les partides d’aquel loc; e ço que recontà d’él no deu ésser calat. Cor diu que ·I· dia que él entrà en ·I· gran [12v] ort, trobà·l cobert de gran multitut de erugues, e con vesés que tota la orteliça se gastava, girà·s a aqueles erugues e dix: “Conjur-vos, en nom de nostre Senyor Jesucrist, que us partiscatz d’ací e no vuylaz menjar aquest erbolam.” E tan tost a la paraula del hom Déu axí·s n’exiren totes, que ·I· no·n romàs dins l’espay del ort. 

Podeu llegir aquest fragment i tots els altres miracles de Gregori I, Papa i Sant aquí




Desconeixem si aquesta rogatòria va tenir algun efecte sobre les esmentades erugues i si la collita es va arribar a salvar. 

El “privilegi” de ser batlle: Isidre Roig

Aprofitant que ens trobem en plena campanya per triar els nostres ajuntaments, us explicarem una situació viscuda a l'Ajuntament de Cubelles el segle XVIII.

Ens situem als anys 1730 i 1731. Els Consells de la Vila han estat eliminats pel Decret de nova planta el 1715 i, amb ells, el sistema insaculatori d’elecció dels jurats, més difícil de controlar per les noves autoritats. El 13 d’octubre de 1718 es regula definitivament l’organització municipal amb la Real Cédula Instructoria para el gobierno económico de los regimientos de la Ciudad de Barcelona, y demás Cabeza de Corregimiento del Principado de Cataluña. A partir d’aleshores es pren com a model el sistema de “ayuntamientos” castellà. El nomenament el feia el Capità general a proposta de la Reial audiència. Generalment, la Reial Audiència feia elecció mitjançant una terna de candidats. 

El dia 25 de març de 1730, Emmanuel Ferré va ser nomenat batlle de Cubelles de les qaudres i de Cunit, juntament amb els regidors Joan Cona, Josep Borrell, Jaume Serra i Francesc Estapé. El 2 de març de 1731 els regidors foren substituïts per Jaume Almirall, Josep Vendrells, Pere Escardó i Joan Safons. Pel que sembla, el batlle tenia un mandat de dos anys.

El 6 de juliol de 1731 es reuneixen sota la presidència del batlle Emmanuel Ferré, els regidors Jaume Almirall, Pere Escardó i Joan Safons. El regidor Josep Vendrells estava absent per trobar-se a Tarragona.

Es reuneixen a proposta del regidor primer, Jaume Almirall, per donar compte que Isidre Roig, pagès de Cubelles havia fet “hostentació o aixís ho tenia comprés el mateix Isidre Roig, del privilegi de batlle” i així ho posà en coneixement del batlle Emmanuel Ferré “per a que el posés en possesió de dit empleo”. I l’Emmanuel “no li ha volgut concedir la possesió vist de que no acabava son temps”. Aleshores Isidre Roig va anar a veure el dit regidor major o regidor primer Jaume Almirall i aquest li contestà que “si tenia conferencies ab lo dit Batlle, que les aclarisen los dos”. Aleshores l’Almirall proposà que “avista que dit Roig a tret un privilegi o despatx sense averse entregat terna a la Vila com aixís és ordre de SM, I tempoch lo Batlle aver complert lo termini del bieni” que “ces posses en Barcelona un dels regidors” o bé l’elecció d’una altra persona i que al mateix temps “se fes terna i se entregués junt amb un memorial”. Isidre Roig tenia ”un vinté de la Vila, per lo ques podria perjudicar a las pagas”. Així, decideixen que Josep Cona serà la persona escollida per fer tots aquests tràmits.

El 30 d’octubre de 1731 els regidors de Cubelles es tornen a reunir. Sembla ser que, entre els regidors, hi havia un veritable conflicte amb l’elecció del nou batlle. Diu que “son habent los Regidors de Cubelles, qui son Jaume Almirall, Regidor en ordre primer, Pere Escardó en ordre tercer y Joan Safons quart, en absència de Joseph Vendrells, Regidor en ordre segon, lo qual aventlo cridat los dits regidors per ajuntament, los ha respost que no volia assistir. Y vist no vol assistir an cridat testimonis, los quals fan fe, y sen lleverá acta per lo que no ha volgut assistir.”

En vista que el regidor Vendrells es negava al “ajuntament” s’han “resolt los tres ajuntarse en presencia del honorable batlle Emanuel Ferré”. El regidor Vendrells estava a favor que Isidre Roig tingués el “privilegi” de Batlle i per aquest motiu no vol fer acta de presència? Ja hem vist que a la primera reunió on es va parlar del tema no hi va assistir, amb l’excusa que estava a Tarragona. Però aquesta vegada no hi va voler assistir expressament i això podria ser motiu d’expedient per part de la Reial Audiència, que era qui donava els "privilegis".

El regidor primer, Almirall diu que “com avista de que ce sabia molt bé que la persona de Isidro Roig tenia lo privilegi de batlle. Y vist que lo batlle actual acaba sun temps" , cal tenir en compte que "Isidre Roig, que te lo privilegi, esta ab una obligació en lo comú de Cubellas de un vinté que té arrendat”. Aquest vintè que té arrendat és una quantitat que ha de pagar al comú de Cubelles, una obligació de pagament. Per fer pressió pe obtenir el “privilegi de batlle” Isidre Roig havia retingut tots els diners que devia al Comú. Diu que “esta devent de tersa caiguda 1806 sous poch mes poc menos, Y tota l’anyada corrent que son 3896 sous poch mes ho menos”. Aquesta quantitat era molt rellevant i, evidentment, els podia influir en el pagament dels impostos que havien d’enviar als representants del Rei així com les despeses pròpies de les regidories.

Aleshores el regidor primer proposa “a los demes que li aparexeria que fora convenient lo recórrer en Barcelona dos Regidors per veurer de no darli la posseció fins agia complert lo dit vinté o bé tenir ordre de sa Exca y Reial Audiència” D’aquesta proposta “tots ce an resolt que sí los aparexia bé”.  

Aquest petit conflicte té dos hipòtesis de resolució:

1.  Les pressions a Isidre Roig van tenir el seu fruit. Va pagar i així el 25 de març de 1732 Isidre Roig ja és batlle.

     2.   Isidre Roig aconsegueix ser batlle sense pagar els seus deutes.

Llegint les esmentades actes no hi ha cap anotació que indiqui que Isidre Roig va deixar a deure aquesta gran quantitat, i els llibres de comptes d’aquesta època no s’han conservat. Els seus regidors seran els mateixos abans citats: Jaume Almirall, Josep Vendrell, Pere escardo i Joan Çafons. I ho seran fins el 23 de maig de 1732, moment en el qual passen a ser regidors Josep Mallafré i Alemany, Francesc Estapé, Andreu Gassó i Jaume Rovirosa i Vilella. Després d’Isidre Roig, al 1734, torna a ser batlle Emmanuel Ferré, tot i que s’absentarà molt aviat a causa d’un conflicte que tindrà amb els seus regidors a causa d'unes gestions fetes amb el castell de la Geltrú. Però aquesta ja és una altra història.