En el programa del dia 18 de setembre es va llegir el següent document, corresponent a un copiador de correspondència de l'Ajuntament.
Avui hem portat un document de 1784 corresponent a un copiador de correspondència de l’Ajuntament de Cubelles.
En aquest, uns regidors reclamen sou endarrerits que encara els devia l’Ajuntament.
Joseph Lleó, labrador de la villa de Cubellas, corregimiento de Tarragona, con la debida veneración a V.S. expone: Que el Ayuntamiento de la expressada villa desde el 1758, en que fueron regidores de aquel común el suplicante y su padre Jayme Lleó, también labrador de la expressada villa, les quedó debiendo por sus salarios de regidores y algunas dietas empleadas por negocios del común la cantidad de cuarenta y nueve libras, cuatro sueldos y dos dineros, moneda de ardites, según lo manifiestan los seis vales firmados por el escribano del propio ayuntamiento y sellados, con el sello del común que se acompañan; y como sea justa la satisfacción de dicha cantidad después de tantos años, que ha sufrido la deuda el suplicante.
Rendidamente suplica a VS se digne mandar a los regidores de la expressada villa satisfaga en continente al suplicante la susodicha cantidad de 49 libras, 4 sueldos i dos dineros, que a más de ser muy conforme a justicia, lo recibirá el suplicante a particular gratia del acreditado proceder de VS
13 abril de 1784.
Això són 26 anys. Però vegem que més diu el document, ja que hi ha una còpia dels vals i la resposta que li dona la Contaduria de propios i arbitrios.
Diu:
“El suplicante expone en el recursos que el comun de la villa de Cubellas le es deudor de 49 libras, 4 sueldos i 2 dineros de ardites por salarios de regidor y dietas empleadas por asuntos de dicho comun, así por el suplicante como por su padre, en los años 1737, 1741, 1743, 1748 i 1756, como se reconoce en los seis documentos firmados de los secretarios de aquel ayuntamiento y solicita que se le pague esta cantidad.
Para tomar la providencia conveniente en el asunto, podrá VS servirse pasar este recurso al ayuntamiento y junta de la villa de Cubellas, a fin de que reconociendo los libros del común, expongan si la referida deuda está o no satisfecha, y en este caso porque motivo no se ha hecho su pago en el discurso de tanto tiempo, como ha mediado. Añadiendo de que dimanan los gastos que citan dichos documentos, explicandolos por menor y si estos pagos están afectos los fondos públicos, con lo demás que se les ofrezca y parezca.
22 d’abril de 1784.”
El 23 d’abril, s’envia la instància a l’Ajuntament.
El 14 de juny arriba a la resposta i passa a la contaduria.
I el 18 de juny, la Contaduría respon:
“Si en los libros y demás papeles del archivo del común de la villa de Cubellas, constase que en efecto se estuviesen debiendo las 49 libras, 4 sous y 2 dineros de que tratan los documentos, que acompaña este recurso y que a su pago están afectos los fondos públicos, como también que la citada partida no esta satisfecha en todo o en parte, es consecuente la satisfacción. Pero para que pueda procederse a ella por el ayuntamiento y junta, podrá VS servirse pasarle nuevamente este recurso, a fin de que vuelva a reconocer con toda escrupulosidad los citados libros y papeles del archivo; y si constase que la deuda está en pie, se proceda a su satisfacción firmándose a favor el Común los resguardos correspondientes.”
Així doncs, es devien quantitats des de feia 50 anys. I aquestes quantitats, representaven un sou suficient per al manteniment del regidor, o era més bé una ajuda a les hores que hi dedicava?
Doncs tenint en compte que aquesta quantitat es pot traduïr en 984,1 sous, si ho dividim representaria 196,8 sous anuals. Prenent els preus i sous mitjans de 1700 fins al 1750, tenim que el preu de l'alimnetació diària d'un treballador és de 3 a 4 sous. Si dividim la quantitat de 196,8 sous pels 365 dies de l'any, resulta que diàriament representa una quantitat de 0,5 sous. Així, aquest sou que es cobrava de l'Ajuntament només representava entre un 12,5 i un 16,5% de la quantitat necessària pel manteniment d'un treballador.
En aquestes dates, el salari diari d'un manobre agrícola o de la construcció era de 6 a 9 sous i el d'un pagès o mestre fuster el de 14 sous. Però per exemple, si prenem de referència el salari d'un escrivà, cobrava de 0,5 a 0,71 sous per dia; també el mestre de primeres lletres i el de gramàtica estava molt mal pagat en relació a tasques manuals com pagès o mestre fuster, ja que el primer cobrava 4,93 sous al dia i el segon 5,48.
dijous, 20 de setembre del 2012
dimecres, 19 de setembre del 2012
Traient la pols - mapes antics
Aquest és el guió del programa Traient la pols del 18 de setembre de 2012. Per tant, la redacció es veu condicionada per l'objectiu d'al·locució.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
- El bloc de l’arxiu ha arribat aquest estiu a les 10.000 visites. Ara ja anem per les 11.000 visites.
- S’estan digitalitzant documents audiovisuals en conveni amb Isidre Rosell i Joan Vidal (festes i actes culturals 80’s, 90’s)
Mapes antics
Parlarem sobre Mapes antics de Catalunya. On consultar-los, com consultar-los, edicions per adquirir actualment.
Recentment, l’editorial base ha editat una obra de col•leccionista, que es tracta d’una col•lecció de 65 cartes cartogràfiques en reproducció facsímil d’alta qualitat, mapes dels segles XVII i XVIII
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
L’única pega que té la web és que els mapes no es poden descarregar i que l’ampliació és limitada i a vegades costa una mica llegir alguna inscripció
El projecte Rumsey
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
És una pàgina web de venda de reproduccions de mapes antics d’alta qualitat a on es poden veure uns 10.000 exemplars en molt bona qualitat. No fa falta comprar-los per veure’ls. Es pot buscar per països. Heu de posar “catalonia” al cercador i podeu veure 9 mapes del 1606 fins el 1720. Després ja amb el decret de nova planta i la pèrdua de les institucions ja no es representa sola sinó englobada a Espanya.
Sanderus maps.com
També és una botiga de documents, llibres antics i reproduccions que té un gran nombre de digitalitzacions de mapes. Per exemple tenim la digitalització del mapa de Mercator del 1613
Podem veure la representació una mica allargada de Catalunya. Cubelles no apareix i la costa, per ordre de dalt a baix, tenim Garraf, Sirguer (sitges), arco de barà (amb un dibuixet), conit –en una espècie de banya més sortida cap al mar, i taragona.
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Tornem a la ràdio
Aquesta setmana ràdio Cubelles inicia la nova temporada i l'arxiu també hi participarà amb un petit espai. Serà els dimarts, dins el programa Cubelles a les 10, en un espai anomenat "Traient la pols".
Si recordeu, la temporada passada ja varem fer aquest espai i, amb satisfacció, aquesta temporada hem decidit continuar. En aquesta ocasió, però, l'espai es farà cada 15 dies. Per tant, el retorn serà el 18 de setembre i el següent el dia 2 d'octubre.
D'entrada, en aquest primer programa parlarem de diversos temes. En primer lloc, ens posarem al dia de les novetats de l'arxiu municipal des de l'últim programa de Traient la pols, des del mes de juny.
En segon lloc, i prenent de referent la recent publicació de facsímils de plànols de Catalunya dels segles XVI i XVIII, parlarem d'aquesta publicació i de pàgines web on podem consultar plànols i mapes antics de Catalunya i del món.
I finalment, traurem la pols a un document de l'arxiu corresponent a un copiador de correspondència de 1784. En aquest es reclamen els salaris endarrerits d'un regidor i el seu pare a l'Ajuntament. És interessant perquè el primer salari reclamat i degut és de prop de 50 anys. Si no tenim temps suficient, ho deixarem pel proper programa.
I si no podeu escoltar-lo es reemet el mateix dia a la nit, a dos quarts d'onze.
Si recordeu, la temporada passada ja varem fer aquest espai i, amb satisfacció, aquesta temporada hem decidit continuar. En aquesta ocasió, però, l'espai es farà cada 15 dies. Per tant, el retorn serà el 18 de setembre i el següent el dia 2 d'octubre.
En segon lloc, i prenent de referent la recent publicació de facsímils de plànols de Catalunya dels segles XVI i XVIII, parlarem d'aquesta publicació i de pàgines web on podem consultar plànols i mapes antics de Catalunya i del món.
I finalment, traurem la pols a un document de l'arxiu corresponent a un copiador de correspondència de 1784. En aquest es reclamen els salaris endarrerits d'un regidor i el seu pare a l'Ajuntament. És interessant perquè el primer salari reclamat i degut és de prop de 50 anys. Si no tenim temps suficient, ho deixarem pel proper programa.
I si no podeu escoltar-lo es reemet el mateix dia a la nit, a dos quarts d'onze.
dijous, 13 de setembre del 2012
Els llibres del cadastre de 1739, restaurats
Si recordeu, fa uns mesos varem postejar una notícia anunciant-vos que es restaurarien els llibres del cadastre de 1739. Eren 2 llibres i un plec de documents afectats principalment amb el problema de tinta fèrrica, que s'anava menjant el paper i podia acabar fent-lo il·legible.
Per evitar que aquesta degradació que ja havia començat continués, l'arxiu municipal va proposar a l'Ajuntament d'acollir-se al Programa de Restauració de la Xarxa d'arxius de la Diputació de Barcelona. L'any passat, també fruit d'aquest programa ja es van poder restaurar els llibres del ple de l'Ajuntament de Cubelles (1877-1891). Amb l'acolliment al programa, el cost de restauració es reparteix entre les dues institucions. Per l'Ajuntament ha representat, doncs, al voltant del 40% del cost total. La Teresa Marquès, com l'any anterior, ha estat la restauradora.
Ara aquests llibres ja estan a disposició dels investigadors que ho sol·licitin.
l'Abans
La presentació d'aquests llibres és amb uns estoig fets a mida, els quals permetran una conservació i emmagatzematge òptims. Els 3 llibres dins la capsa d'arxiu.
Per evitar que aquesta degradació que ja havia començat continués, l'arxiu municipal va proposar a l'Ajuntament d'acollir-se al Programa de Restauració de la Xarxa d'arxius de la Diputació de Barcelona. L'any passat, també fruit d'aquest programa ja es van poder restaurar els llibres del ple de l'Ajuntament de Cubelles (1877-1891). Amb l'acolliment al programa, el cost de restauració es reparteix entre les dues institucions. Per l'Ajuntament ha representat, doncs, al voltant del 40% del cost total. La Teresa Marquès, com l'any anterior, ha estat la restauradora.
Ara aquests llibres ja estan a disposició dels investigadors que ho sol·licitin.
l'Abans
Ara
La presentació d'aquests llibres és amb uns estoig fets a mida, els quals permetran una conservació i emmagatzematge òptims. Els 3 llibres dins la capsa d'arxiu. 
Llibre del cadastre de 1739
S'ha refet el cosit, que estava molt malmès i alguns dels plecs es trobaven solts.
Detall de la tanca. S'ha reproduït fidelment a l'original.
Imatge del llibre de valor de terres en el seu estoig. Aquest era el llibre que estava més malmès de tots i el que ha portat més feina tan a la part exterior com a l'interior.
El cosit es trobava totalment desfet i s'ha refet de la mateixa forma que l'original
Les cintes de tancament del llibre s'han mantingut fent una mínima consolidació totalment reversible. Per no malmetre-les més, i tenint en compte que el llibre es conserva en un estoig, aquestes cintes esdevindran decoratives i no s'usaran per tancar.
Detall d'una de les pàgines restaurades. S'ha netejat, consolidat i laminat per les dues parts del bifoli. Com es pot observar, s'havia perdut bona part del foli a causa de l'ús. Recordem que aquest llibre era d'ús habitual perquè contenia el resum del que havia de pagar cadascú cada any per aquest impost.
Tal i com s'observa, els llocs on hi ha més acumulació de tinta (les lletres majúscules) s'han rovellat i destruït completament el suport.
dilluns, 10 de setembre del 2012
Johnny Rivel
El dijous i divendres passat, l'arxiu municipal de Cubelles va rebre la visita de Johnny Rivel, nebot de Charlie Rivel. Aquest ja és el segon any que consulta el Fons Charlie Rivel, donat a l'Ajuntament de Cubelles per la seva viuda, però és la primera ocasió en les quals es consulta el fons a Cubelles. Recordem que fa uns mesos enrere aquests arxius es trobaven dipositats a l'Arxiu Comarcal del Garraf a Vilanova i la Geltrú.
Aprofitant aquesta visita, Ràdio Cubelles ha entrevistat al Sr.Rivel, per saber quins motius l'impulsen a investigar la història de la seva família a banda de l'interès particular propi.
Aquest és un extracte de l'entrevista, publicada a la pàgina web de Ràdio Cubelles:
" Conèixer per què els germans Rivel es van separar just quan es trobaven en el seu punt més alt de popularitat. Amb aquest objectiu, Johnny Rivel, fill de René Rivel i nebot d'en Charlie Rivel, porta quinze anys estudiant la biografia de la seva família i la seva trajectòria artística. Darrerament, les seves investigacions l'han portat a desplaçar-se des d'Alemanya fins als arxius municipals de Cubelles, on assegura que ha trobat documentació inèdita de gran valor sobre la seva nissaga.
Johnny Rivel creu que la immensa figura del seu oncle va eclipsar amb el temps la importància i el llegat de la resta de germans, fins al punt que el gran públic la desconeix tot i considerar-la cabdal per a la història del circ. Rivel recorda que quan els sis germans actuaven plegats eren capaços d'omplir teatres durant mesos de manera consecutiva i que els empresaris els cedien fins al 50% de la recaptació en tractar-se d'un èxit assegurat. L'engrandiment de la figura de Charlie Rivel va originar discrepàncies internes fins al punt de provocar el distanciament de la família. Malgrat les versions dels seus pares i oncles, a Johnny Rivel li agradaria conèixer el motiu real de la separació.
Un cop la resta de germans es van anar retirant, cap als anys 50, Charlie Rivel es va quedar sol com a gran referent del circ arreu d'Europa i la seva fama va acabar eclipsant el llegat de la família. Per tornar-la a posar sobre la llum i aprofundir en la seva importància, Johnny Rivel fa temps que s'endinsa en l'arxiu municipal, on assegura que ha trobat un tresor.
Johnny Rivel també creu que el seu oncle es va enamorar de Cubelles per la tranquil·litat i la senzillesa del poble, lluny del glamur de París i la seva vida d'artista. L'objectiu de Johnny Rivel és acabar publicant un llibre amb les seves investigacions i, fins i tot, si fos possible, elaborar un documental."
Aquest és un extracte de l'entrevista, publicada a la pàgina web de Ràdio Cubelles:
" Conèixer per què els germans Rivel es van separar just quan es trobaven en el seu punt més alt de popularitat. Amb aquest objectiu, Johnny Rivel, fill de René Rivel i nebot d'en Charlie Rivel, porta quinze anys estudiant la biografia de la seva família i la seva trajectòria artística. Darrerament, les seves investigacions l'han portat a desplaçar-se des d'Alemanya fins als arxius municipals de Cubelles, on assegura que ha trobat documentació inèdita de gran valor sobre la seva nissaga.
Johnny Rivel creu que la immensa figura del seu oncle va eclipsar amb el temps la importància i el llegat de la resta de germans, fins al punt que el gran públic la desconeix tot i considerar-la cabdal per a la història del circ. Rivel recorda que quan els sis germans actuaven plegats eren capaços d'omplir teatres durant mesos de manera consecutiva i que els empresaris els cedien fins al 50% de la recaptació en tractar-se d'un èxit assegurat. L'engrandiment de la figura de Charlie Rivel va originar discrepàncies internes fins al punt de provocar el distanciament de la família. Malgrat les versions dels seus pares i oncles, a Johnny Rivel li agradaria conèixer el motiu real de la separació. Un cop la resta de germans es van anar retirant, cap als anys 50, Charlie Rivel es va quedar sol com a gran referent del circ arreu d'Europa i la seva fama va acabar eclipsant el llegat de la família. Per tornar-la a posar sobre la llum i aprofundir en la seva importància, Johnny Rivel fa temps que s'endinsa en l'arxiu municipal, on assegura que ha trobat un tresor.
Johnny Rivel també creu que el seu oncle es va enamorar de Cubelles per la tranquil·litat i la senzillesa del poble, lluny del glamur de París i la seva vida d'artista. L'objectiu de Johnny Rivel és acabar publicant un llibre amb les seves investigacions i, fins i tot, si fos possible, elaborar un documental."
En breu posarem a disposició el catàleg de documents del Fons, que encara està en elaboració actualment. Fins ara el catàleg compta amb 1742 unitats documentals simples, de les quals 1379 són retalls de premsa. Resta per catalogar la major part de la documentació de contractació i la totalitat de les fotografies del fons. Ara el catàleg que podeu consultar a aquest mateix bloc (pestanya Inventaris i catàlegs) són els programes d'actuacions.
També fruit d'aquestes dues visites a l'arxiu, s'ha arribat a un acord verbal amb el Sr.Rivel pel qual ens facilitarà còpies de fotografies i documents que ha anat recollint durant aquests últims anys, de membres de la família que viuen a diversos països d'Europa o Estats Units d'Amèrica. Amb aquests documents digitalitzats es constituirà properament una col·lecció que servirà a l'investigador per contextualitzar molt millor el Fons Charlie Rivel i el de Paulina Schumann.
divendres, 7 de setembre del 2012
Actes entorn a l'11 de setembre 2012
A banda dels actes oficials de la Diada, ofrenes florals i manifestacions convocades a la tarda, museus i associacions organitzen actes per conèixer aquests tràgics episodis de la nostra història durant l'11 de setembre i els dies propers. Hi ha rutes, conferències i visites per tots els gustos i pràcticament totes de caràcter gratuït. Així doncs, cal aprofitar-ho. Aquí en tenim uns quants exemples:
Museu d'història de Catalunya
11 de setembre
Jornada de portes obertes
Visites guiades als espais dedicats a la Guerra de Successió. Les visites es faran a les 10.30, 11.00, 11.30, 11.30, 12.00, 12.30, 13.00 i 13.30.
9 de setembre (diumenge)
Itinerari guiat per la Barcelona de 1714.
Passejada gratuïta amb reserva prèvia al telèfon 932254244 o mail al mhcvisites.cultura@gencat.cat
Més informació
Conferència 2014: saber guanyar
Dia: 12 de setembre de 2012
Lloc: Saló de cent
Hora: 7 de la tarda
Conferència amb motiu de la celebració de l11 de setembre, que anirà a càrrec de Toni Soler, comissari de la commemoració dels 300 anys de l'11 de setembre de 1714.
Aforament limitat.
Més informació
TV3
Documental 1711 El Setge
Dia d'emissió: 11 de setembre
Hora: per confirmar
Imatge de la gravació
Documental enregistrat a Cardona que narra els fets ocorreguts a finals de 1711, els soldats de l'exèrcit borbònic van assetjar el Castell de Cardona com a darrer pas per a la conquesta de Barcelona. Durant 34 dies, les tropes de Felip V van bombardejar ferotgement els murs del castell i van intentar fer incursions a través dels túnels per l'interior de la muntanya. El setge va fracassar i amb aquesta derrota s'aconseguí que les tropes borbóniques no arribessin a Barcelona fins 3 anys més tard.
El 5 de setembre es farà la preestrena a Cardona
Més informació
El bloc
Festa dels miquelets d 'Olesa de Montserrat
7 i 8 de setembre
Informació
El 7 i 8 de setembre Olesa de Montserrat ret homenatge als 158 morts austracistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts en el transcurs de la Guerra de Successió en aquesta vila del Baix Llobregat.
Retorn al 1714. XI Festa Barroca
Moià
Arribant a les XI edicions, aquesta festa barroca celebrada a Moià es va consolidant anualment. Combina la típica fira de recreació històrica amb les representacions teatrals de moments històrics imporants en la vida d'en Rafel Casanova i la guerra de successió.
Dies: dissabte 8, diumenge 9 i dimarts 11 de setembre
Els actes més destacats són aquests:
8 setembre
-Projecció del documental El general Moragues, l'heroi oblidat.
2/4 de 10 del vespre a l'auditori de Sant Josep.
Bust del general Moragues a Sort
9 setembre
- Cobrament d'impostos. A moià s'assabenten de que forces borbòniques s'acosten a la vila per recaptar impostos. El batlle convoca el poble per aixecar-se un sometent i enfrontar-se a l'invasor.
A la plaça Major, a la 1 del migdia
Omnium - Baix Camp
Ruta guiada pel Reus de la Guerra de successió
Conferència i ruta a peu conduïda per Ezequiel Gort
Dia: 8 setembre
Hora: de 5 a 9 del vespre
Lloc: Sala d'Actes Josep Maria Ferrer Camprubí d'Òmnium Baix Camp
raval de Santa Anna, 2, Principal
Informació
Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural Baix Camp organitza cada any activitats per redescobrir la nostra història, tant des d'una perspectiva global com, en aquest cas, des d'una perspectiva de ciutat. Enguany us proposem conèixer millor l'herència cultural austriacista de la ciutat de Reus amb un programa doble: una conferència i una ruta a peu conduïdes per Ezequiel Gort.
Conferència: el títol de ciutat i l'origen de l'escut de Reus.
Enguany fa 300 anys que Reus va rebre el títol de “Ciutat Imperial”, de mans de Carles III d'Austria. L'historiador i arxiver municipal Ezequiel Gort ens explicarà l'origen de l'escut de la ciutat i la seva relació amb aquest històric esdeveniment en una conferència que tindrà lloc a la seu d'Òmnium Cultural Baix Camp.
Ruta a peu: un cop acabada la xerrada tindrà lloc una passejada pels carrers de la ciutat, en que Ezequiel Gort ens portarà a descobrir tot d'elements arquitectònics i decoratius que els reusencs van incloure en les façanes de llurs cases per representar l'adhesió a la causa austriacista i la resistència als borbons.
RECULL DE SÀPIENS
Museu d'història de Catalunya
Jornada de portes obertes
Visites guiades als espais dedicats a la Guerra de Successió. Les visites es faran a les 10.30, 11.00, 11.30, 11.30, 12.00, 12.30, 13.00 i 13.30.
9 de setembre (diumenge)
Itinerari guiat per la Barcelona de 1714.
Passejada gratuïta amb reserva prèvia al telèfon 932254244 o mail al mhcvisites.cultura@gencat.cat
Més informació
Conferència 2014: saber guanyar
Dia: 12 de setembre de 2012
Lloc: Saló de cent
Hora: 7 de la tarda
Conferència amb motiu de la celebració de l11 de setembre, que anirà a càrrec de Toni Soler, comissari de la commemoració dels 300 anys de l'11 de setembre de 1714.
Aforament limitat.
Més informació
TV3
Documental 1711 El Setge
Dia d'emissió: 11 de setembre
Hora: per confirmar
Imatge de la gravacióDocumental enregistrat a Cardona que narra els fets ocorreguts a finals de 1711, els soldats de l'exèrcit borbònic van assetjar el Castell de Cardona com a darrer pas per a la conquesta de Barcelona. Durant 34 dies, les tropes de Felip V van bombardejar ferotgement els murs del castell i van intentar fer incursions a través dels túnels per l'interior de la muntanya. El setge va fracassar i amb aquesta derrota s'aconseguí que les tropes borbóniques no arribessin a Barcelona fins 3 anys més tard.
El 5 de setembre es farà la preestrena a Cardona
Més informació
El bloc
Festa dels miquelets d 'Olesa de Montserrat
7 i 8 de setembre
Informació
El 7 i 8 de setembre Olesa de Montserrat ret homenatge als 158 morts austracistes originaris d’Alemanya, Àustria, Suïssa, Portugal, Flandes, Holanda i Catalunya morts en el transcurs de la Guerra de Successió en aquesta vila del Baix Llobregat.
Retorn al 1714. XI Festa Barroca
Moià
Arribant a les XI edicions, aquesta festa barroca celebrada a Moià es va consolidant anualment. Combina la típica fira de recreació històrica amb les representacions teatrals de moments històrics imporants en la vida d'en Rafel Casanova i la guerra de successió.
Dies: dissabte 8, diumenge 9 i dimarts 11 de setembre
Els actes més destacats són aquests:
8 setembre
-Projecció del documental El general Moragues, l'heroi oblidat.
2/4 de 10 del vespre a l'auditori de Sant Josep.
Bust del general Moragues a Sort
9 setembre
- Cobrament d'impostos. A moià s'assabenten de que forces borbòniques s'acosten a la vila per recaptar impostos. El batlle convoca el poble per aixecar-se un sometent i enfrontar-se a l'invasor.
A la plaça Major, a la 1 del migdia
- Elecció del conseller en cap. Rafel casanova va marxar de Moìà per estudiar lleis a Barcelona on, amb els anys, va esdevenir un advocat de prestigi. El 30 de novembre de 1713, amb la ciutat de barcelona assetjada, es fa la renovació dels càrrecs del Consell de Cent i Casanova resulta elegit conseller en cap.
A la plaça Major, a les 6 de la tarda
-Consell de guerra borbònic. Felip V i Lluís XIV de França pressionen el duc de Berwick perquè conquereixi d'una vegada Barcelona. Aquesta convoca els seus generals per fixar la data de l'assalt final a la ciutat
A la plaça major, a 1/4 de vuit del vespre.
-Darrera junta de guerra
A primers de setembre de 1714 l'assalt a Barcelona és imminent. Casanova i el general Villarroel proposen orbrir negociacions per mirar d'obtenir una treva. Els consellers, encapçalats pel conseller segon, Salvador Feliu de la Penya, proposen resistir. En aquesta última junta de guerra es decideix el futur de la ciutat i de tota Catalunya.
A la plaça major, a 2/4 de 9 del vespre.
- Onze de setembre
40.000 soldats francoespanyols ataquen Barcelona. El conseller en cap cau ferit en l'atac al Baluard de Sant Pere. Al migdia la ciutat capitula i és ocupada. La caiguda i el decret de nova planta representa la dissolució per la força de les armes de les antigues institucions catalanes de govern i també la fi de Catalunya com a nació sobirana.
Plaça de can Rocafort, tot seguit.
Casa Rafel Casanova, de Moià
Visites comentades (cal inscripció)
8 de setembre, a les 11 del matí
9 de setembre, a les 11 del matí
11 de setembre, tot el dia
RUTA 1714. Itinerari per cinc escenaris de la Guerra de Successió
Els 5 escenaris a visitar són:
-Seu Vella de Lleida (Lleida, Segrià)
-universitat de Cervera (Cervera, Segarra)
-Torre de la manresana (Els Prats de Rai, Anoia)
-Castell de Cardona (Cardona, Bages)
-Casa de Rafel Casanova (Moià, Bages)
Més informació
Fem turisme
Descarregar guia
Llibret: Catalunya 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc
Ruta "Onze de setembre" de Gent de la terra
Dia: 10 de setembre
Lloc: Barcelona
Hora: 8 del vespre.
Preu: Lliure i gratuïta
Informació
Trencant setges: l'11 de setembre a Badalona
Informació Sapiens
Web Omnium
Facebook
Conferència La nova Barcelona: la ciutat de l'exili de la Guerra de Successió
Agustí Alcoberro
Lloc: Sala d'actes de l'Ajuntament de Montornés del Vallés
Hora: 7 de la tarda
Explicarà la història dels catalans exiliats que entre 1735 i 17383 van ser confinats a la regió de Temesvár (entre l'actual Serbia, Romania i Hongria). Allà es va fundar una colònica que van anomenar "La nova Barcelona"
Informació Sapiens
XV Aplec de Cardona
Recreació històrica
Del 14 al 18 de setembre
Castell de Cardona, Bages
-Darrera junta de guerra
A primers de setembre de 1714 l'assalt a Barcelona és imminent. Casanova i el general Villarroel proposen orbrir negociacions per mirar d'obtenir una treva. Els consellers, encapçalats pel conseller segon, Salvador Feliu de la Penya, proposen resistir. En aquesta última junta de guerra es decideix el futur de la ciutat i de tota Catalunya.
A la plaça major, a 2/4 de 9 del vespre.
- Onze de setembre
40.000 soldats francoespanyols ataquen Barcelona. El conseller en cap cau ferit en l'atac al Baluard de Sant Pere. Al migdia la ciutat capitula i és ocupada. La caiguda i el decret de nova planta representa la dissolució per la força de les armes de les antigues institucions catalanes de govern i també la fi de Catalunya com a nació sobirana.
Plaça de can Rocafort, tot seguit.
Casa Rafel Casanova, de Moià
Visites comentades (cal inscripció)
8 de setembre, a les 11 del matí
9 de setembre, a les 11 del matí
11 de setembre, tot el dia
RUTA 1714. Itinerari per cinc escenaris de la Guerra de Successió
Els 5 escenaris a visitar són:
-Seu Vella de Lleida (Lleida, Segrià)
-universitat de Cervera (Cervera, Segarra)
-Torre de la manresana (Els Prats de Rai, Anoia)
-Castell de Cardona (Cardona, Bages)
-Casa de Rafel Casanova (Moià, Bages)
Més informació
Fem turisme
Descarregar guia
Llibret: Catalunya 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc
Ruta "Onze de setembre" de Gent de la terra
Dia: 10 de setembre
Lloc: Barcelona
Hora: 8 del vespre.
Preu: Lliure i gratuïta
Informació
Trencant setges: l'11 de setembre a Badalona
Informació Sapiens
Web Omnium
Conferència La nova Barcelona: la ciutat de l'exili de la Guerra de Successió
Agustí Alcoberro
Lloc: Sala d'actes de l'Ajuntament de Montornés del Vallés
Hora: 7 de la tarda
Explicarà la història dels catalans exiliats que entre 1735 i 17383 van ser confinats a la regió de Temesvár (entre l'actual Serbia, Romania i Hongria). Allà es va fundar una colònica que van anomenar "La nova Barcelona"
Informació Sapiens
XV Aplec de Cardona
Recreació històrica
Del 14 al 18 de setembre
Castell de Cardona, Bages
OMNIUM CULTURAL
Omnium - Bages
La Manresa de 1714
Dia: 8 de setembre
Hora: per determinar
Informació i inscripcions: bages@omnium.cat
Recorregut guiat per l'historiador Francesc Serra
Manresa va ser una de les més represaliades durant la Guerra de Successió. El 13 d’agost de 1713 un gran exèrcit borbònic, format per quatre batallons de guàrdies i dotze companyies de granaders i comandat pel general José de Armendáriz, incendià la ciutat. El foc va afectar més de 500 edificis. L’incendi borbònic va ser una clara voluntat del duc de Pópuli d’exemplificar la repressió per obtenir la submissió dels pobles de la Catalunya central. El 4 de setembre de 1714 Manresa va tornar a viure un important fet bèl·lic. El marquès del Poal, amb els seus fusellers, va ocupar la ciutat i va atacar la guarnició borbònica, que es va fer forta als convents del Carme, Sant Domènec, Sant Francesc i la Seu. El dia 5, l’exèrcit del marquès del Poal va intensificar l’atac i els fusellers catalans van aconseguir entrar a la Seu.
Omnium - Baix Camp
Ruta guiada pel Reus de la Guerra de successió
Conferència i ruta a peu conduïda per Ezequiel Gort
Dia: 8 setembre
Hora: de 5 a 9 del vespre
Lloc: Sala d'Actes Josep Maria Ferrer Camprubí d'Òmnium Baix Camp
raval de Santa Anna, 2, Principal
Informació
Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural Baix Camp organitza cada any activitats per redescobrir la nostra història, tant des d'una perspectiva global com, en aquest cas, des d'una perspectiva de ciutat. Enguany us proposem conèixer millor l'herència cultural austriacista de la ciutat de Reus amb un programa doble: una conferència i una ruta a peu conduïdes per Ezequiel Gort.
Conferència: el títol de ciutat i l'origen de l'escut de Reus.
Enguany fa 300 anys que Reus va rebre el títol de “Ciutat Imperial”, de mans de Carles III d'Austria. L'historiador i arxiver municipal Ezequiel Gort ens explicarà l'origen de l'escut de la ciutat i la seva relació amb aquest històric esdeveniment en una conferència que tindrà lloc a la seu d'Òmnium Cultural Baix Camp.
Ruta a peu: un cop acabada la xerrada tindrà lloc una passejada pels carrers de la ciutat, en que Ezequiel Gort ens portarà a descobrir tot d'elements arquitectònics i decoratius que els reusencs van incloure en les façanes de llurs cases per representar l'adhesió a la causa austriacista i la resistència als borbons.
RECULL DE SÀPIENS
dimecres, 5 de setembre del 2012
25 anys de la festa de la verema
Aquest any 2012 s'acompleixen 25 anys de la celebració de la Festa de la Verema a Cubelles i fruit d'això la regidoria de festes, tradicions, turisme i comerç ha aplegat els cartells d'aquestes 25 edicions. Els podeu veure al Centre Social de Cubelles, carrer Joan Roig i Piera, 3-5, fins el 30 de setembre.
A més a més, podeu visualitzar una part dels cartells exposats al lateral dret del bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)