Per la setmana cultural 2011, el grup d'Estudis Cubellencs "Amics del castell" ens presenta l'exposició Natura, un recull de fotografies artístiques fetes per l'Antoni Pineda. Es tracta d'imatges de paisatges, muntanya, neu, llacs i d'altres.
La inauguració és demà divendres 1 d'abril a les 19:30, al Centre Social. L'arxiu municipal, com és habitual, en farà el seguiment. Allà ens veiem!
dijous, 31 de març del 2011
dimarts, 29 de març del 2011
Jornades de patrimoni i història oral - dissabte 19 de març (PART 2)
La segona ponència del matí va anar a càrrec de Paola Lo Cascio, professora d'història contemporània de la UB i investigadora del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB (CEHI-UB).
La seva ponència versà sobre la memòria oral i la història col·lectiva. Inicià el tema amb un repàs breu del inicis de la disciplina i els perill: "la memòria oral entronca la memòria particular amb la realitat col·lectiva" i "l'objectiu és humanitzar la història"
La gran objecció de la memòria oral és "fins a quin punt es pot considerar fidedigne", però en realitat és una font com totes les altres, que també poden mentir. A més a més, la feina de l'historiador és seleccionar, organitzar i interpel·lar les fonts; així, el mateix que un document pot interpretar-se d'alguna manera i que l'historiador pot descartar-lo pel motiu que sigui, la memòria oral també és una font subjectiva.
A continuació, es donà pas a la taula rodona titulada "Les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?"
El moderador fou Francesc Prieto, historiador i responsable d'Estudis i Projectes del Memorial democràtic SEAT, i Creu de Sant Jordi 2010.
Hi van participar els dos ponents del matí, Marià Hispano i Paola Lo Cascio, i el Dr. Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs i Director del projecte de recuperació de la memòria democràtica "Tots els noms". Vegeu a continuació el vídeo íntegre de la seva intervenció inicial a la taula rodona.
La seva ponència versà sobre la memòria oral i la història col·lectiva. Inicià el tema amb un repàs breu del inicis de la disciplina i els perill: "la memòria oral entronca la memòria particular amb la realitat col·lectiva" i "l'objectiu és humanitzar la història"
La gran objecció de la memòria oral és "fins a quin punt es pot considerar fidedigne", però en realitat és una font com totes les altres, que també poden mentir. A més a més, la feina de l'historiador és seleccionar, organitzar i interpel·lar les fonts; així, el mateix que un document pot interpretar-se d'alguna manera i que l'historiador pot descartar-lo pel motiu que sigui, la memòria oral també és una font subjectiva.
La millor entrevista, diu, és aquella que s'assembla a una conversa i a on l'historiador és un facilitador. Cal generar una empatia amb el que s'està entrevistant. El propi entrevistat ha viscut i viu un procés d'organització d'experiències i les dota d'un significat: posa per davant una cosa que l'altre, ja que la memòria és selectiva. I com els documents, a vegades és més important el que es diu que el que no es diu.
A continuació, es donà pas a la taula rodona titulada "Les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?"
El moderador fou Francesc Prieto, historiador i responsable d'Estudis i Projectes del Memorial democràtic SEAT, i Creu de Sant Jordi 2010.
Hi van participar els dos ponents del matí, Marià Hispano i Paola Lo Cascio, i el Dr. Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs i Director del projecte de recuperació de la memòria democràtica "Tots els noms". Vegeu a continuació el vídeo íntegre de la seva intervenció inicial a la taula rodona.
dilluns, 28 de març del 2011
Ràdio cubelles compleix 30 anys
Llegiu la notícia publicada pel Diari de Cubelles
Participants al programa especial (d'esquerra a dreta): Marc Machado (RC), Gloria Freixes (cantant dels indicatius de Ràdio Cubelles), Núria Jané (arxivera), Josep Lluís (RC) i Àngels Fuster (directora de RC). Xavier Grau, regidor, també va participar en el programa.
dilluns, 21 de març del 2011
Programa en directe 30 anys de Ràdio Cubelles
En motiu dels 30 anys de l'emissora, Ràdio Cubelles emetrà demà dia 22 de març un especial 30 anys. Aquest programa, que tindrà una hora i mitja de durada, donarà inici a un seguit d'actes de commemoració d'aquests 30 anys de l'emissora. Aquest any, a més a més, es recupera la commemoració a la data real de la seva inauguració, el 22 de març de 1981, data que fou descoberta gràcies al llibre dels 25 anys de Ràdio Cubelles.
El programa s'emetrà demà, de les dotze a dos quarts d'una del migdia i comptarà amb la participació de l'arxivera municipal de Cubelles, la qual ha escollit un seguit de talls de programes, falques i promocions d'aquests 30 anys. Aquests talls s'han digitalitzat de cassets i revox de l'arxiu sonor de la ràdio gràcies als plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya, que es van desenvolupar entre els mesos de juliol de l'any passat i gener d'enguany. Aquí s'oferirà un tastet del que es podrà escoltar el proper dia 2 d'abril en motiu de la marató radiofònica.
Aprofitem l'avinentesa per felicitar Ràdio Cubelles pels seus 30 anys d'emissions.
El programa s'emetrà demà, de les dotze a dos quarts d'una del migdia i comptarà amb la participació de l'arxivera municipal de Cubelles, la qual ha escollit un seguit de talls de programes, falques i promocions d'aquests 30 anys. Aquests talls s'han digitalitzat de cassets i revox de l'arxiu sonor de la ràdio gràcies als plans extraordinaris d'ocupació de la Generalitat de Catalunya, que es van desenvolupar entre els mesos de juliol de l'any passat i gener d'enguany. Aquí s'oferirà un tastet del que es podrà escoltar el proper dia 2 d'abril en motiu de la marató radiofònica.
Aprofitem l'avinentesa per felicitar Ràdio Cubelles pels seus 30 anys d'emissions.
MOLTES FELICITATS!
diumenge, 20 de març del 2011
Jornades de patrimoni i història oral - dissabte 19 març 2011 (PART 1)
La primera ponència del dissabte 19 de març, ha estat "Les fonts orals en la investigació i eix del Memorial democràtic, a càrrec de Marià Hispano. La seva ponència s'ha desenvolupat al voltant de l'ús de les fonts orals, tot presentant diversos exemples d'experiència pròpia.
A vegades, ha dit, l'entorn és més important que la pròpia persona entrevistada, i aquest entorn implica que s'ha de dedicar molt de temps, no a la preparació de l'entrevista en si, sinó a l'anàlisi in situ de l'entorn i la realització de diverses entrevistes. Aquestes són, molts vegades, molt més interessant que el propi entrevistat.
Ha definit 4 punts importants:
Respecte a dues coses que s'han fet bé en el memorial democràtic en relació amb la memòria oral, és la publicació d'un llibre guia sobre el tractament de les fonts orals i els mètodes d'investigació. Aquest llibre es troba a internet ja que actualment està exhaurit. I en segon lloc, la creació i conformació d'un banc de recursos d'història oral lligada a la memòria democràtica.
I demà, l'extracte de la segona ponència i la taula rodona
A vegades, ha dit, l'entorn és més important que la pròpia persona entrevistada, i aquest entorn implica que s'ha de dedicar molt de temps, no a la preparació de l'entrevista en si, sinó a l'anàlisi in situ de l'entorn i la realització de diverses entrevistes. Aquestes són, molts vegades, molt més interessant que el propi entrevistat.
Ha definit 4 punts importants:
- Estem entrevistant a gent molt tard i sempre hi ha d'haver estudis previs per contextualitzar les entrevistes
- Et trobes amb una persona, no et trobes amb la història. Qualsevol actuació en la història està emmarcada en un context determinat que cal saber i estudiar. Les fonts orals han de ser contextualitzades o no serveixen per conformar un arxiu de memòria oral.
- S'hauria d'entrevistar la gent quan encara té un projecte de vida i en actiu. Per exemple els protagonistes de l'Assemblea de Catalunya.
- Recerca de fonts d'urgència (s'estan morint)
Respecte a dues coses que s'han fet bé en el memorial democràtic en relació amb la memòria oral, és la publicació d'un llibre guia sobre el tractament de les fonts orals i els mètodes d'investigació. Aquest llibre es troba a internet ja que actualment està exhaurit. I en segon lloc, la creació i conformació d'un banc de recursos d'història oral lligada a la memòria democràtica.
I demà, l'extracte de la segona ponència i la taula rodona
dissabte, 19 de març del 2011
Jornades de patrimoni i història oral - divendres 18 març 2011 (PART 2)
La ponència "Gestió i divulgació del patrimoni local" ha anat a càrrec de dos ponents. En primer lloc Joan Lluís Amigó, regidor de cultura de l'Ajuntament de Castelldefels i responsable de la gestió d'espais culturals. I en segon lloc, Carles Vicente Guitart, gerent de Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona.
Joan Lluís Amigó ens ha parlat sobre la seva experiència en la recuperació, dinamització i elaboració d'un projecte d'ús per al Castell de Castelldefels. Després d'una breu introducció històrica sobre la situació del Castell, els seus voltants i els seus usos pretèrits, així com els motius de la seva construcció, ha passat a explicar els usos o funcions que se li volen donar al castell. Aquest fou adquirit per l'Ajuntament al 1988 i, després de molts esforços, ara ja hi ha un projecte consolidat. El Sr. Lluís ha destacat 5 funcions que ha de tenir el castell:
Carles Vicente, el segon ponent, ha incidit en el paper de l'administració local en la protecció i dinamització del patrimoni. Diu que té tres fronts, més o menys legislats:
Joan Lluís Amigó ens ha parlat sobre la seva experiència en la recuperació, dinamització i elaboració d'un projecte d'ús per al Castell de Castelldefels. Després d'una breu introducció històrica sobre la situació del Castell, els seus voltants i els seus usos pretèrits, així com els motius de la seva construcció, ha passat a explicar els usos o funcions que se li volen donar al castell. Aquest fou adquirit per l'Ajuntament al 1988 i, després de molts esforços, ara ja hi ha un projecte consolidat. El Sr. Lluís ha destacat 5 funcions que ha de tenir el castell:
- Funció cultural
- Funció de turisme cultural, o la instal·lació d'un centre d'interpretació del castell. En el cas de Castelldefels, el centre d'interpretació s'ha centrat en la pirateria
- S'ha dedicat a Manel Girona, artífex de l'expansió de Castelldefels. Pretén ser un element cohesionador de les dues Castelldefels: el nucli antic, al voltant del castell, i les urbanitzacions posteriors que ara s'han convertit en barris. Girona va ser el primer que va veure Castelldefels com un bon lloc per als estiuejants. Comprà els territoris de la baronia d'Eramprunyà i ho urbanitzà.
- Funció institucional
- Funció de negoci: empreses, bodes, etc.
Carles Vicente, el segon ponent, ha incidit en el paper de l'administració local en la protecció i dinamització del patrimoni. Diu que té tres fronts, més o menys legislats:
- Protecció del patrimoni històric, que no és una despesa pròpia dels ens locals, però a la qual li destinen un 25% del pressupost de despeses que no li són pròpies i que, per tant, no tenen una línia estable de finançament.
- La protecció dels arxius municipals, que està regulat gràcies a la llei d'arxius de 2001, on es determina que el municipi de + 10.000 habitants està obligat a tenir arxiu municipal.
- La planificació urbanística, la qual necessita tenir el patrimoni arquitectònic i arqueològic catalogat. De totes maneres, es pot aprovar un POUM amb una simple llista l'elements provisional, sense fer una catalogació .
- reforçar la identitat local = cohesió social
- Atreure visitants per estimular l'economia local
- Salvar uns objectes, uns llocs, una memòria.
- Educació: generar un producte pedagògic. Cal anar a les escoles més que no pas crear un museu.
- Turisme: causar impacte, màrqueting, ser la font d'una experiència única.
- Reforç de la comunitat: generar activitats de cohesió
- Preservació: recollir testimonis, conferències, visites guiades, jornades...
Vídeo de la ponència de Carles Vicente.
divendres, 18 de març del 2011
Jornades de patrimoni i història oral - divendres 18 març 2011 (PART 1)
Aquest matí he pogut assistir a les Jornades de Patrimoni i història oral organitzades per l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Diputació de Barcelona, jornades que es desenvolupen els dies 18, 19 i 20 de març. Aquest matí s'han presentat dues ponències molt interessants, en les quals s'ha parlat sobre patrimoni i la seva divulgació.
A la sala, hi havia l'exposició de la presentació del mapa de patrimoni de Sant Pere de Ribes
La primera ponència ha anat a càrrec de Magí Miret i Mestres, arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya. Ha iniciat la seva exposició amb un repàs molt ràpid de la història de la arqueologia a Catalunya. El patrimoni arqueològic és molt heterogeni, i engloba des d'abans de l'època prehistòrica fins a l'actualitat. Per exemple, el patrimoni industrial o unes excavacions ques s'han fet en el campament republicà a Pujalt (Anoia).
La gestió del patrimoni arqueològic en l'actualitat es basa en 5 punts:
El patrimoni arqueològic és competència exclusiva de la Generalitat. Als anys 80 totes les intervencions eren d'urgència, no es feien accions preventives. Durant aquella dècada es van realitzar molts inventaris. Durant els 90, el boom de la construcció ha representat més destrucció de jaciments.
En quant a la protecció, la llei de patrimoni descriu que l'Estat declara bé cultural d'interès nacional (BCIN) alguns jaciments o patrimoni arquitectònic, com és el cas dels castells. El BCIL (bé cultural d'interès local) és declarat pels ajuntaments de més de 5000 habitants mitjançant un acord de ple. Els inferiors a 5000 són declarats mitjançant el Consell Comarcal. I la catalogació d'edificis (que conté béns catalogats, béns declarats BCIL i béns declarats BCIN) és una eina que s'ha d'utilitzar, sinó queda com una col·lecció.
El planejament urbanístic és una bona eina per la protecció del patrimoni arquitectònic i l'arqueològic. El POUM ha de tenir un catàleg de béns a protegir. Dins un inventari s'ha d'incloure tot, mentre que dins un catàleg s'han d'incloure els elements més importants.
A la sala, hi havia l'exposició de la presentació del mapa de patrimoni de Sant Pere de Ribes
Benvinguda
Rebuda i presentació de les Jornades, a càrrec de Bàrbara Scuderi, Josep Antoni Blanco i Manuel González, d'esquerra a dreta.
La regidora de cultura Bàrbara Scuderi presenta les jornades i modera la taula rodona de la una del migdia
Manuel González Labrador, president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona
La gestió del patrimoni arqueològic en l'actualitat es basa en 5 punts:
- Legislació
- Inventaris
- Protecció i conservació
- Investigació
- Adequació i difusió
El patrimoni arqueològic és competència exclusiva de la Generalitat. Als anys 80 totes les intervencions eren d'urgència, no es feien accions preventives. Durant aquella dècada es van realitzar molts inventaris. Durant els 90, el boom de la construcció ha representat més destrucció de jaciments.
En quant a la protecció, la llei de patrimoni descriu que l'Estat declara bé cultural d'interès nacional (BCIN) alguns jaciments o patrimoni arquitectònic, com és el cas dels castells. El BCIL (bé cultural d'interès local) és declarat pels ajuntaments de més de 5000 habitants mitjançant un acord de ple. Els inferiors a 5000 són declarats mitjançant el Consell Comarcal. I la catalogació d'edificis (que conté béns catalogats, béns declarats BCIL i béns declarats BCIN) és una eina que s'ha d'utilitzar, sinó queda com una col·lecció.
El planejament urbanístic és una bona eina per la protecció del patrimoni arquitectònic i l'arqueològic. El POUM ha de tenir un catàleg de béns a protegir. Dins un inventari s'ha d'incloure tot, mentre que dins un catàleg s'han d'incloure els elements més importants.
Debat després de la ponència de Magí Miret
Demà publicaré l'extracte, fotografies i vídeos de "La gestió i divulgació del patrimoni local, a càrrec de Joan Lluís i Carles Vicente.
dimarts, 15 de març del 2011
El capbreu de 1588
A l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) hi ha un gran fons de capbreus d’arreu del Penedès i d’altres llocs de Catalunya. El capbreu és un document tipus manual on s’anotaven les “confessions” o reconeixements de drets dominicals sobre una terra per part del pagès o pagesos tenidors (remences o emfiteutes). Els capbreus eren fets per un senyor o per l’estament eclesiàstic sobre les seves terres, i aquests ens permeten de saber la organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, la distribució de la terra i el nom dels emfiteutes o tenidors. Els capbreus eren fets pels notaris, que donaven fe de la certesa de les “confessions”. En guardaven una còpia pel seu arxiu i en donaven una altra al senyor que l’havia encomanat.
El capbreu del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s’hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. Són els següents:
Pere Negrell
Llorenç Vives
Guillerm Uguet i la seva muller Eulàlia
Perot Cendrós
Hieronim Ricart
Miquel Gual i Monserrada
Joan Ràfol
Bertran Arrufat i el seu fill Joan Arrufat
Andreu Lleó
Barthomeu Lleó
Jaume Scardó
Domenyo Comes (2)
Antoni Scardó i el seu fill Magí
Joan Plana
Tecla Ràfola, vídua de Jaume Ràfols
Nicholana Serra, vídua de Joan Serra
Pere Ballester
Francesc Scardó
Gabriel Llanusa
Barthomeu Serra
Joan Negrell
Bernat Borrell
Miquel Buyls
Barthomeu Torrents
Jaume Marqués
Barthomeu Gassó
Pere Sendrós
Montserrat Mir
Joan Andreu
Amb aquest capbreu podem saber l’extensió de les propietats del priorat de Sant Pere, el qual reclamava un cens anual, generalment en sous, i unes jornades de treball gratuïtes. L’extensió de les propietats es fixa en Jornals, una mesura que podia variar entre els territoris de Catalunya. El jornal era utilitzat al Penedès i al Camp de Tarragona, entre d’altres, i variava de mides. El jornal, per definició, era l’extensió de terra que es podia treballar en un dia, per la qual cosa variava depenent del que s’hi tenia plantat. Al Penedès, les mesures de jornals més habituals estaven situades al voltant de 3,3 jornals = 1 hectàrea. Al Vendrell, el jornal usual era de 3,330; a Vilafranca del Penedès 3,400; i a Vilanova i la Geltrú era de 3,332.
Generalment cadascun d’aquests confessants declara una finca, tot i que alguns d’ells en declaren 3 o més. Aquest és el cas, per exemple, de Barthomeu Lleó, que tenia el molí de Sant Pere a banda d’altres propietats d’aquest mateix priorat.
Fitxa de buidatge que utilitza l'arxiu municipal per processar la informació continguda al capbreu
El capbreu del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s’hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. Són els següents:
Pere Negrell
Llorenç Vives
Guillerm Uguet i la seva muller Eulàlia
Perot Cendrós
Hieronim Ricart
Miquel Gual i Monserrada
Joan Ràfol
Bertran Arrufat i el seu fill Joan Arrufat
Andreu Lleó
Barthomeu Lleó
Jaume Scardó
Domenyo Comes (2)
Antoni Scardó i el seu fill Magí
Joan Plana
Tecla Ràfola, vídua de Jaume Ràfols
Nicholana Serra, vídua de Joan Serra
Pere Ballester
Francesc Scardó
Gabriel Llanusa
Barthomeu Serra
Joan Negrell
Bernat Borrell
Miquel Buyls
Barthomeu Torrents
Jaume Marqués
Barthomeu Gassó
Pere Sendrós
Montserrat Mir
Joan Andreu
Amb aquest capbreu podem saber l’extensió de les propietats del priorat de Sant Pere, el qual reclamava un cens anual, generalment en sous, i unes jornades de treball gratuïtes. L’extensió de les propietats es fixa en Jornals, una mesura que podia variar entre els territoris de Catalunya. El jornal era utilitzat al Penedès i al Camp de Tarragona, entre d’altres, i variava de mides. El jornal, per definició, era l’extensió de terra que es podia treballar en un dia, per la qual cosa variava depenent del que s’hi tenia plantat. Al Penedès, les mesures de jornals més habituals estaven situades al voltant de 3,3 jornals = 1 hectàrea. Al Vendrell, el jornal usual era de 3,330; a Vilafranca del Penedès 3,400; i a Vilanova i la Geltrú era de 3,332.
Generalment cadascun d’aquests confessants declara una finca, tot i que alguns d’ells en declaren 3 o més. Aquest és el cas, per exemple, de Barthomeu Lleó, que tenia el molí de Sant Pere a banda d’altres propietats d’aquest mateix priorat.
Fitxa de buidatge que utilitza l'arxiu municipal per processar la informació continguda al capbreu
Alguns dels confessants eren únicament usufructuaris i la seva dona o els seus fills eren els que tenien la propietat. És el cas de Miquel Gual, que era usufructuari de la seva muller Montserrada, o Guillerm Uguet, que era usufructuari de la seva muller Eulàlia. En aquest cas, l’Eulàlia havia obtingut la propietat de la terra mitjançant capítols matrimonials del 1574. La donació l’havia feta el seu pare, en Pere Pons i, per tant, l’Eulàlia havia nascut com a Eulàlia Pons.
dilluns, 7 de març del 2011
Jornades de patrimoni i memòria oral
L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha organitzat unes Jornades de Patrimoni i memòria oral pels propers 18, 19 i 20 de març.
Programa d'actes
Divendres 18 de març
9:00 Rebuda i presentació de les jornades
9:30 El patrimoni arqueològic, de la troballa al conjunt històric monumental, a càrrec de Magí Miret
11:00 Descans
11:30 La gestió i divulgació del patrimoni local, a`càrrec de Joan Lluís Amigó i Carles Vicente
13:00 Taula rodona: el patrimoni, un valor actiu.
16:30 Presentació del mapa del patrimoni de Sant Pere de Ribes
Dissabte 19 de març
9:30 Les fonts orals en la investigació i eix del memorial democràtic, a càrrec de Marià Hispano
11:00 Descans
11:30 La memòria oral i la història col·lectiva, a càrrec de Paola Lo Cascio
13:00 Taula rodona: les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?
18:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció amb invitació
20:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció lliure a tothom
Diumenge 20 de març
11:00 Presentació de l'estudi i llibre "El castell de ribes, un monument mil·lenari", a càrrec de les autores Jordina Salles i Natàlia Salazar, i Pere Izquierdo, tècnic de la OPC.
A continuació, visita al castell de Ribes, a càrrec de les autores de l'estudi com a cloenda de les jornades.
Tríptic de les jornades
Inscripcions
Programa d'actes
Divendres 18 de març
9:00 Rebuda i presentació de les jornades
9:30 El patrimoni arqueològic, de la troballa al conjunt històric monumental, a càrrec de Magí Miret
11:00 Descans
11:30 La gestió i divulgació del patrimoni local, a`càrrec de Joan Lluís Amigó i Carles Vicente
13:00 Taula rodona: el patrimoni, un valor actiu.
16:30 Presentació del mapa del patrimoni de Sant Pere de Ribes
Dissabte 19 de març
9:30 Les fonts orals en la investigació i eix del memorial democràtic, a càrrec de Marià Hispano
11:00 Descans
11:30 La memòria oral i la història col·lectiva, a càrrec de Paola Lo Cascio
13:00 Taula rodona: les fonts d'història oral, una font necessària, falsa, real i inèdita?
18:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció amb invitació
20:00 Presentació i projecció "Recordis Ribes 1930-1950". Projecció lliure a tothom
Diumenge 20 de març
11:00 Presentació de l'estudi i llibre "El castell de ribes, un monument mil·lenari", a càrrec de les autores Jordina Salles i Natàlia Salazar, i Pere Izquierdo, tècnic de la OPC.
A continuació, visita al castell de Ribes, a càrrec de les autores de l'estudi com a cloenda de les jornades.
Tríptic de les jornades
Inscripcions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)