Reprenem ara el tema de la quinzena passada, que vam parlar sobre els allotjaments i la conflictivitat que provocaven. Us vaig comentar que alguns d’aquests allotjaments havien arribat a provocar o, si mes no, havien estat l’espurna d’aixecaments de la població civil.
Per exemple, l’anomenada guerra dels segadors, que va començar el 1640. El 1635 França va declarar la guerra a Felip IV, III d’Aragó. Catalunya es va convertir en un dels escenaris de la guerra dels 30 anys. En aquests anys, els trànsits de les tropes, els allotjaments, les lleves i l’esforç fiscal i militar dels catalans van anar augmentant. El problema dels allotjaments es va agreujar l’estiu de 1640 amb el retorn de les tropes de les campanyes del Rosselló. Els abusos que cometien aquestes tropes eren constants: crema i saqueig d’esglésies, com les de Santa Coloma de Farners o Riudarenes; abusos contra les persones, saqueig de masos i poblacions. En resum, que aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas a la pagesia per aixecar-se.
A banda d’això, la monarquia no parava d’insistir en aplicar la legislació castellana, empresonant fins i tot consellers de la Generalitat, no jurant les constitucions del país i fomentant i amparant aquesta violència per, així, poder fer el que volia per “dret de conquesta”
Pel document d’avui també ens hem de situar després de la guerra de successió, després de 1714, quan el Decret de nova planta va eliminar qualsevol dret anterior i va imposar una nova estructura econòmica, territorial i fiscalitat encara més perjudicial que la castellana. I els allotjaments s’havien de sufragar íntegrament per la població.
És un document de 1749
Excmo sr.,
Los regidores y universidad de la villa de Cubellas de este corregimiento de Tarragona, con el devido rendimiento exponen a V.E., que en dicha villa se halla aquartelada una partida de tropa de guardias valonas, cuia se compone de un oficial comandante de dicha partida de dos sargentos y 45 soldados; para la assistencia de cuyo oficial se les ofrezen muchas expensas diarias, como son leña, velas, azeite para la guardia y carbon, lo que se va repartiendo entre los individuos de dicha villa unicamente, quienes llevan esta carga a mas de otras muy pesadas que toleran y padecen frequentamente, como son entre otras bagaxes, transitos y demas que se acostumbran, haviendose añadido de poco tiempo a esta parte la ronda de la marina a las noches. Y como el referido termino de Cubellas se compone también de una quadra vulgarmente nombrada de Gallifa y Rocacrespa, en la cual hay unas diez y seis casas o masias con poca diferencia, cuyos dueños y habitantes de dichas masias pareze ser muy justo que contribuian tambien en las mencionadas assistencias para la tropa, y en la guardia de la marina en consideración de ser individuos y particulares del término de la misma villa, y de ser muy justo el que ayuden a llevar esta carga a los habitantes de la villa, cuyo numero es corto, que llega solamente hasta unas 80 casas poco mas o menos, comprehendiendose en este numero las de los pescadores matriculados, que son exemptos del mencionado cargo.
Por ende a VE rendidamente suplican sea de su agrado disponer y ordenar que los dueños y habitantes en las massias del termino de la villa exponiente contribuyan tambien por su turno en las assistencias necessarias para la tropa, y asimismo para la guardia de la marina, que lo recibiran a singular merced del justificado zelo de VE
I la resposta.
Tarragona, 31 de julio de 1749
Los vecinos y moradores de las quadras de Gallifa y Rocacrespa, y su termino contribuiran a proporcion de las casa de que componen las dichas quadras y termino en los utensilios de la tropa que guarda la Marina y demas que expresa este memorial.
Don Melchor de Abarca
Llegit aquest, recordem l’any passat com parlàvem de dos documents sobre allotjament de soldats i un altra sobre el pagament d’aquests allotjats amb dineritos de cruz falsificats i que van inundar el poble de moneda falsa que no servia per res. Documents de 1713 a 1720 aproximadament.
“El síndico de la villa de Cubelles, con la veneración que debe, dice y representa a Vuestra Excelencia que desde el día ocho del corriente mes se halla en dicha villa el regimiento de Utrech, y que por ser numeroso, y las casas de la villa pocas y de corta capacidad, están muy incomodados los soldados y paisanos, pues en casi todas las casas hay mas de doce alojados; Y como por aquellas cercanías haya diferentes villa de Sitges, que consta con mas de 300 vecinos, y los lugares de Conit y calafell, y las cuadras de gallifa y Rocacrespa, y si se repartiesse por estas poblaciones dicho regimiento, los soldados estarían con conveniencias, y los paysanos no tan cargados. Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las órdenes convenientes que dicho regimiento vaya a alojarse a la Villa de Sitges, o bien se reparta por los lugares y cuadras sobre referidos, que es merced que espera de la grandeza de V.E.
El Síndico del lugar de Cubellas, veguerio del Panadés, con la veneración que debe representa a V.E. que en dicho lugar está alojado el regimiento de Utrech, el cual se compone de siete cientos hombres, y por no tener estos otra especie de moneda que dinerillos de cruz, casi todos falsos, no consumen, ni gastan otros para el sustento diario, y no obstante de ser esta especie de moneda reprobada, dicho lugar les ha provehido de carne, vino, aguardiente y demás alimentos necesarios de lo que se ha seguido que se ha llenado dicho lugar y sus naturales de dinerillos falsos. Y como no tenga ya dicho lugar ni sus vecinos alimento que suministrar a dicho regimiento y sea preciso que hagan provisión de carne, vino, aguardiente y demás cosas necesarias para su sustento, y no puedan hacerla por no querer admitirlos en parte alguna los referidos dinerillos de la cruz. Y los soldados estén instando para que no les falte el sustento diario, y no sea justo que este se busque a propias expensas y crédito de dicho lugar, pues a mas del daño que ha padecido en tomar hasta ahora dichos dinerillos falsos a los soldados, se le seguiría el haverlo de continuar todo el tiempo se mantendrían allí, lo que redundaría en total exterminio de sus moradores.
Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las providencias necesarias para que dicho regimiento quede asistido, y el lugar preservado del daño que se le sigue con el consumo que en el hace de los dinerillos falsos el referido regimiento que es merced que espera de la grande justificación de V.E.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
dilluns, 29 d’octubre del 2012
Traient la pols: allotjaments (part 2)
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
Aquesta és la segona edició que parlarem del tema dels allotjaments militars. Ja explicat aquest tema, recordarem un document llegit la temporada anterior, sobre l'allotjament del regiment d'Utrech a Cubelles, els quals pagaven amb "dinerillos de la cruz" falsos i generaven un greu perjudici; la necessitat de repartir els soldats entre les quadres de Gallifa i Rocacrespa per alleugerir la seva presència al poble. I un nou document, de 1749, en el qual es torna a demanar el repartiment dels allotjaments.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
Aquesta és la segona edició que parlarem del tema dels allotjaments militars. Ja explicat aquest tema, recordarem un document llegit la temporada anterior, sobre l'allotjament del regiment d'Utrech a Cubelles, els quals pagaven amb "dinerillos de la cruz" falsos i generaven un greu perjudici; la necessitat de repartir els soldats entre les quadres de Gallifa i Rocacrespa per alleugerir la seva presència al poble. I un nou document, de 1749, en el qual es torna a demanar el repartiment dels allotjaments.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
La mota de Sant Pere, probable port púnic
Us faig avinent sobre una interessant conferència, organitzada pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, "La mota de Sant Pere, un probable port púnic a la desembocadura del riu Foix". La conferència és a càrrec de Jaume Casañas, membre fundador del Grup d'Estudis Cunitencs i apassionat de l'arqueologia, ha col·laborat en nombroses excavacions a la comarca i, a més a més, és el descobridor de bona part dels jaciments d'època ibèrica i romana a Cunit.
La presència de materials fenicis -mot antics- a l'interior de la plana del Penedès sembla haver tingut la seva xarxa de penetració i distribució Foix amunt, a partir d'un probable ancoratge púnic a la Mota de Sant Pere, una petita illa en l'antiguitat, tot just a fregar la desembocadura del riu Foix.
Dia: 26 d'octubre (divendres)
Lloc: La rectoria
Hora: Dos quarts de 8 del vespre
Més informació: http://www.amicscastell.blogspot.com
Jaume Casañas: http://jaumecasanas.cat/
La presència de materials fenicis -mot antics- a l'interior de la plana del Penedès sembla haver tingut la seva xarxa de penetració i distribució Foix amunt, a partir d'un probable ancoratge púnic a la Mota de Sant Pere, una petita illa en l'antiguitat, tot just a fregar la desembocadura del riu Foix.
Dia: 26 d'octubre (divendres)
Lloc: La rectoria
Hora: Dos quarts de 8 del vespre
Més informació: http://www.amicscastell.blogspot.com
Jaume Casañas: http://jaumecasanas.cat/
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Traient la pols 16-10-2012. Guió del programa
Aquí us deixo un extracte del programa Traient la pols del 16-10-2012
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Traient la pols: allotjaments de soldats (part.1)
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
En aquesta ocasió, i durant dues edicions, parlarem dels allotjaments militars. Què eren els allotjaments? Com van canviar abans i després de la guerra de successió? Plantejarem tot un seguit de qüestions sobre aquest tema per assentar les bases històriques i entendre els documents que presentarem demà i el dia 30 d'octubre.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
En aquesta ocasió, i durant dues edicions, parlarem dels allotjaments militars. Què eren els allotjaments? Com van canviar abans i després de la guerra de successió? Plantejarem tot un seguit de qüestions sobre aquest tema per assentar les bases històriques i entendre els documents que presentarem demà i el dia 30 d'octubre.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Activitats societat catalana de genealogia - octubre
Aquest mes d'octubre tenim a disposició dels ciutadans, les següents activitats de la Societat Catalana de Genealogia. Es tracta de cursos, conferències i visites. La majoria d'aquestes activitats es realitzen a l'Arxiu Nacional de Catalunya (C/ Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès), a excepció de les visites.
CONFERÈNCIA
18 OCTUBRE (dilluns)
"Una anàlisi genètica del sistema de cognoms catalans", a càrrec del Dr. Francesc Calafell, el qual treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, CSIC-UPF.
Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya
Hora: de les 7 a 3/4 de 9 del vespre.
Activitat gratuïta
VISITES CULTURALS
27 OCTUBRE (dissabte)
Visita al castell Godmar (Cal Comte)
És una masia fortificada i residència senyorial, guiada per Pilar Marès y de Saavedra, familiar directe dels actuals propietaris.
Masia fortificada que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe Godmar el 989. A la fi del segle XIII la finca, amb totes les seves possessions i la torre, era un "franc alou" del qual en depenien altres masos menors. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles, una descendent dels quals, Maria Concepció de Llança i de Bobadilla, el va rebre en herència el 1927. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona).
[Informació http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1923]
Hora de visita: 11 del matí
Preu: 2€ pels socis i 4€ pels no socis
Lloc: Badalona, carretera del Pomar
La quantitat s'haurà d'abonar al membre de la Junta responsable abans de la visita.
Avançament més de novembre
CURSOS
I ja al mes de novembre hi ha programat un curs de Llatí Iniciació.
El professor serà Avel·lí André
Dies: 12, 19 i 26 de novembre i 3, 10, 17 desembre.
Hora: 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis 50€; estudiants, jubilats i arxivers 60€; no socis 70€.
També hi ha ofertes per la realització de 2 i 3 cursos.
Més informació i inscripcions: 935897788, extensió 13758 (dilluns i dimecres de 5 a 7 de la tarda) i a l'adreça de correu electrònic scgenealogia.cultura@gencat.cat
TALLERS
Taller d'utilització del GDS
Professor: Joaquim Casals i de Nadal
Dies: 13, 14 i 15 de novembre
Hora: de 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis gratuït; No socis 10€.
CONFERÈNCIA
18 OCTUBRE (dilluns)
"Una anàlisi genètica del sistema de cognoms catalans", a càrrec del Dr. Francesc Calafell, el qual treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, CSIC-UPF. Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya
Hora: de les 7 a 3/4 de 9 del vespre.
Activitat gratuïta
VISITES CULTURALS
27 OCTUBRE (dissabte)
Visita al castell Godmar (Cal Comte)
És una masia fortificada i residència senyorial, guiada per Pilar Marès y de Saavedra, familiar directe dels actuals propietaris.
Masia fortificada que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe Godmar el 989. A la fi del segle XIII la finca, amb totes les seves possessions i la torre, era un "franc alou" del qual en depenien altres masos menors. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles, una descendent dels quals, Maria Concepció de Llança i de Bobadilla, el va rebre en herència el 1927. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona).
[Informació http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1923]
Hora de visita: 11 del matí
Preu: 2€ pels socis i 4€ pels no socis
Lloc: Badalona, carretera del Pomar
La quantitat s'haurà d'abonar al membre de la Junta responsable abans de la visita.
Avançament més de novembre
CURSOS
I ja al mes de novembre hi ha programat un curs de Llatí Iniciació.
El professor serà Avel·lí André
Dies: 12, 19 i 26 de novembre i 3, 10, 17 desembre.
Hora: 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis 50€; estudiants, jubilats i arxivers 60€; no socis 70€.
També hi ha ofertes per la realització de 2 i 3 cursos.
Més informació i inscripcions: 935897788, extensió 13758 (dilluns i dimecres de 5 a 7 de la tarda) i a l'adreça de correu electrònic scgenealogia.cultura@gencat.cat
TALLERS
Taller d'utilització del GDS
Professor: Joaquim Casals i de Nadal
Dies: 13, 14 i 15 de novembre
Hora: de 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis gratuït; No socis 10€.
divendres, 5 d’octubre del 2012
Activitats per la canalla al Museu d'història de Catalunya
Sovint, a historiadors i pares ens preocupa com ensenyar la història de Catalunya als nostres fills per tal que la coneguin i l'estimin com nosaltres. Cèrtament, és un fet que moltes vegades no sabem com fer la història accessible per ells, perquè s'interessin i la coneguin. Per això, cal pensar en jocs, exposicions interactives i aspectes senzills de vida quotidiana per a introduïr-los en aquest coneixement. Dirigit a aquest públic, sobretot de la franja de 6 a 12 anys, el Museu d'història de Catalunya ha posat en marxa el programa Cada cap de setmana Fes un pessic d'història!
El Museu obre les seves portes cada diumenge amb una oferta d'activitats pensades especialment per a les famílies. Cada cap de setmana un taller diferent en el qual petits i grans podreu viure i protagonitzar escenes d'altres temps.
La programació per aquest mes d'octubre és la següent:
ARA ET TOCA A TU! - 7 octubre, 11.30-13.00
Al llarg de la història petits i grans han gaudit del seu temps lliure jugant a diferents jocs: de carrer, de taula, de mans, de rol,... El joc ens permet inventar, aprendre del món, gaudir de la relació amb altres persones, i divertir-nos. A les sales del museu farem un recorregut per conèixer els jocs als quals han jugat les persones que han viscut en diferents èpoques.
UNA FAMÍLIA MOLT ANTIGA - 14 d'octubre, 11.30-13.00
Els romans vivien en unes cases anomenades domus. En aquesta activitat ens endinsarem en una d'elles i veurem quina mena de relacions s'establien entre les persones que hi vivien. Els uns ens vestirem de patricis, els altres d'esclaus. I tots plegats acabarem modelant el nostre Déu particular inspirant-nos en les deïtats pròpies dels cultes familiars romans: els lares.
REPRESENTA'T - 21 d'octubre, 11.30-13.00
L'Èsser humà sempre ha buscat maneres de representar-se. Un escut, una efígie gravada en una moneda, un segell personal, una marca o un logotip. Tots aquests elements han servit per representar persones o grups de persones al llarg de la història. Passejant pel museu buscarem la seva empremta en diferents objectes i suports - com ara escuts, segells o monedes- i acabarem creant i enduent-nos posat el nostre propi símbol de representació.
Aquestes activitats són dirigides a famílies amb nens/es de 6 a 12 anys. El seu preu de les activitats és el preu de l'entrada: 4€ l'entrada individual, 3€ els joves entre 7 i 18 anys. Gratuït els titulars del carnet Club super3. Més informació sobre preus i activitats, www.mhcat.cat
El Museu obre les seves portes cada diumenge amb una oferta d'activitats pensades especialment per a les famílies. Cada cap de setmana un taller diferent en el qual petits i grans podreu viure i protagonitzar escenes d'altres temps.
La programació per aquest mes d'octubre és la següent:
ARA ET TOCA A TU! - 7 octubre, 11.30-13.00
Al llarg de la història petits i grans han gaudit del seu temps lliure jugant a diferents jocs: de carrer, de taula, de mans, de rol,... El joc ens permet inventar, aprendre del món, gaudir de la relació amb altres persones, i divertir-nos. A les sales del museu farem un recorregut per conèixer els jocs als quals han jugat les persones que han viscut en diferents èpoques.
UNA FAMÍLIA MOLT ANTIGA - 14 d'octubre, 11.30-13.00
Els romans vivien en unes cases anomenades domus. En aquesta activitat ens endinsarem en una d'elles i veurem quina mena de relacions s'establien entre les persones que hi vivien. Els uns ens vestirem de patricis, els altres d'esclaus. I tots plegats acabarem modelant el nostre Déu particular inspirant-nos en les deïtats pròpies dels cultes familiars romans: els lares.
REPRESENTA'T - 21 d'octubre, 11.30-13.00
L'Èsser humà sempre ha buscat maneres de representar-se. Un escut, una efígie gravada en una moneda, un segell personal, una marca o un logotip. Tots aquests elements han servit per representar persones o grups de persones al llarg de la història. Passejant pel museu buscarem la seva empremta en diferents objectes i suports - com ara escuts, segells o monedes- i acabarem creant i enduent-nos posat el nostre propi símbol de representació.
Aquestes activitats són dirigides a famílies amb nens/es de 6 a 12 anys. El seu preu de les activitats és el preu de l'entrada: 4€ l'entrada individual, 3€ els joves entre 7 i 18 anys. Gratuït els titulars del carnet Club super3. Més informació sobre preus i activitats, www.mhcat.cat
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Conflictes soldats-"paysanos"- guió
Aquest és el guió del programa:
Si us recordeu la temporada passada varem parlar d’uns documents respecte la pesta d’Alger.
Situem-nos als anys 80 del S.XVIII. Aquells anys, Europa es trobava dividia en dos per un cordó sanitari contra la pesta. Bàsicament es tractava de separar l’Imperi Otomà de la resta d’Europa. I Alger estava inclòs (fins al 1830). Per tant, tot i que Catalunya estava lluny de la frontera amb l’Imperi Otomà per terra, per mar estava a prop.
Aquest cordó sanitari contra la pesta estava format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tal i com es va dir, a l’arxiu tenim diverses ordres i cartes emeses per la Reial Junta de Sanitat, que marcaven unes normes en quant a pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. I qui el trencava ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atacar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la platja. En el cas de Cubelles, el punt era “playa de Cubellas”, del corregiment de Tarragona.
El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja.
“me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente.”
“que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños,”
"he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan"
I els pobles que havien de donar servei a Playa de Cubelles eren els següents:
Argilaga i Montbui, Puigpelat, La Senia, Ferran, Clarà, Cuadra de Gallifa i Rocacrespa, Vallmoll i Cubelles.
Diu un segon document:
“Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.”
Tenim doncs un document de 1787 que reflecteix possibles frecs entre els soldats i els paysanos. Llegim:
Muy Ilustre señor: participo a VS como ayer, a los 3 de corriente, a las diez de la noche sucedió, que estando los soldados del destacamento de sanidad de esta playa y paysanos en la tienda del aguardiente tuvieron rinyas, los soldados hizieron una herida en la cabeza de un paysano, lo que con toda claridad no lo puedo decir por no estar yo allí en el tiempo de las riñas, hasta que vino en mi busca a avisarme un paisano del fracaso y passando yo allí ya estava algo sossegado, y estando yo allí comparecieron de nuevo el cabo Bernardino Marin y dos soldados mas con los fussiles armados y bayonetas caladas, y fue precisso salir de dentro a la tienda para deternerlos, para que no sucediese algun estrago entre soldados y paysanos, lo que participo a VS para que deponga lo que bien le pareciese.
Dios guarde a VS, Cubellas a los 4 de diciembre de 1787.
Isidro Domingo, regidor decano
Si us recordeu la temporada passada varem parlar d’uns documents respecte la pesta d’Alger.
Situem-nos als anys 80 del S.XVIII. Aquells anys, Europa es trobava dividia en dos per un cordó sanitari contra la pesta. Bàsicament es tractava de separar l’Imperi Otomà de la resta d’Europa. I Alger estava inclòs (fins al 1830). Per tant, tot i que Catalunya estava lluny de la frontera amb l’Imperi Otomà per terra, per mar estava a prop.
Aquest cordó sanitari contra la pesta estava format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tal i com es va dir, a l’arxiu tenim diverses ordres i cartes emeses per la Reial Junta de Sanitat, que marcaven unes normes en quant a pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. I qui el trencava ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atacar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la platja. En el cas de Cubelles, el punt era “playa de Cubellas”, del corregiment de Tarragona.
El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja.
“me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente.”
“que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños,”
"he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan"
I els pobles que havien de donar servei a Playa de Cubelles eren els següents:
Argilaga i Montbui, Puigpelat, La Senia, Ferran, Clarà, Cuadra de Gallifa i Rocacrespa, Vallmoll i Cubelles.
Diu un segon document:
“Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.”
Tenim doncs un document de 1787 que reflecteix possibles frecs entre els soldats i els paysanos. Llegim:
Muy Ilustre señor: participo a VS como ayer, a los 3 de corriente, a las diez de la noche sucedió, que estando los soldados del destacamento de sanidad de esta playa y paysanos en la tienda del aguardiente tuvieron rinyas, los soldados hizieron una herida en la cabeza de un paysano, lo que con toda claridad no lo puedo decir por no estar yo allí en el tiempo de las riñas, hasta que vino en mi busca a avisarme un paisano del fracaso y passando yo allí ya estava algo sossegado, y estando yo allí comparecieron de nuevo el cabo Bernardino Marin y dos soldados mas con los fussiles armados y bayonetas caladas, y fue precisso salir de dentro a la tienda para deternerlos, para que no sucediese algun estrago entre soldados y paysanos, lo que participo a VS para que deponga lo que bien le pareciese.
Dios guarde a VS, Cubellas a los 4 de diciembre de 1787.
Isidro Domingo, regidor decano
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Traient la pols: conflictes entre guàrdies i "paysanos"
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
Reprendrem un tema explicat la temporada passada, la creació d'un cordó sanitari contra la pesta a tota Europa. I en concret al lloc de vigilància a la platja de Cubelles. Aquest lloc estava format per una proporció de soldats i "paysanos", i des de les circulars es cridava a la concòrdia. Lògicament, si hi havia una circular que ho volia prevenir, era perquè ja s'havien donat els primers conflictes. El document que presentarem en narra un.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que demà penjarem íntegrament.
Reprendrem un tema explicat la temporada passada, la creació d'un cordó sanitari contra la pesta a tota Europa. I en concret al lloc de vigilància a la platja de Cubelles. Aquest lloc estava format per una proporció de soldats i "paysanos", i des de les circulars es cridava a la concòrdia. Lògicament, si hi havia una circular que ho volia prevenir, era perquè ja s'havien donat els primers conflictes. El document que presentarem en narra un.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que demà penjarem íntegrament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)