divendres, 21 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
Guió del programa - la sega dels joncs (2)
I aquí teniu el guió del passat programa. Recordeu que les transcripcions dels textos intenten mantenir-se fidelment a l'escriptura original, per la qual cosa hi ha força faltes d'ortografia.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
Si us en recordeu, fa 15 dies varem encetar el tema de l’aprofitament dels joncs a Marsmortes.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. Aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. Fruit d’això, i recordem els documents que vam llegir fa 15 dies, tant Cubelles com Cunit van actuar en un plet, que es va resoldre amb una concòrdia el 1770.
L’Acord establia l’aprofitament del joncs pels veïns de les dues localitats així com establia 200 cavallons de jonc per l’Ajuntament, en pagament pels deutes que tenia Cunit en el plet de separació de Cubelles de Vilanova. Recordem que aleshores Cunit formava part del municipi de Cubelles, com una quadra, més petita, però com ara és la de Gallifa o Rocacrespa. També s’establien acords sobre ramaderia, establint que la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Al 1797, un cop acabats aquests 20 anys d’aprofitament que havia de fer l’Ajuntament, Cunit torna a remoure el tema, perquè Cubelles estava incomplint l’acord a què s’havia arribat.
Deia en Jaume Torrents, regidor de Cunit:
“La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia que presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra Francia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito.”
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
“Joseph Roig regidor decano y comissionado de palabra del Ayuntamiento de la Villa de Cubellas con el devido rendimiento, ante VS expone,
Que segun manifiesta la adjunta copia que se ha entregado por parte del Ayuntamiento del lugar de Cunit, VS a consecuencia del memorial del mismo, se sirvió decretar en 3 del último julio, que el ayuntamiento exponiente satisfaga al de Cunit la cantidad que le corresponda por la annualidad del año 1796, por la corta de junco, que hicieron sus vezinos en el citado año.
El Ayuntamiento exponiente venera siempre como muy asertadas las providencias de VS; però sobre el memorial dado a nombre del Ayuntamiento de Cunit, no puede dexar el que expone de manifestar la verdad que aquel calló. El pleyto de que haze merito en su exordio la concordia, que se acompanya, no fué con ella terminado, sinó suspendido: durante su curso costeó por su parte (como que la havia en aquel pleyto) no solo Cubellas, sinó también Cunit: prevenida o vencidos los años, porque fue convenida la suspension que expressa el capitulo 2 de dicha concordia por lo correspondiente a la que correspondia percibir de corta de juncos, al ayuntamiento de Cunit por los años 1794 y 1795, se entregó su contingente del año 1796, allega malamente el Ayuntamiento de Cunit, que el suplicante no se lo ha querido dar, porque no hay tal cosa, sinó que sobre el particular ha suspendido tomar resolución el suplicante, hasta que el Ayuntamiento de Cunit haya explicado si quiere o no contribuir en los gastos que se ofrescan en la prosecución, no de pleyto nuevo, como figura en el memorial el Ayuntamiento de Cunit, sinó del mismo antiguo litigio, que no obstante que suspendido por tantos años, en el dia está otra vez cortante, conforme lo acredita el testimonio que se acompanya.
Por la precedente censilla relación podrá VS muy comprender, que hasta ahora espera el suplicante la resolución del Ayuntamiento de Cunit, para determinar si le acudirá con aquel contingente, pues que pareceria nada regular que Cunit lo percibiera sinó quisiese contribuir a los gastos de dicho antiguo pleyto corriente, toda vez que pretende Cunit el dinero, que se dexa conocer sobre el tanto de aquellos juncos. No obstante todo lo expuesto a fin de excusar recursos y disputas y terminan el assumpto buenamente.
A VS suplica
Se sirva mandar que se suspendan los efectos del arriba dicho decreto de VS y el Ayuntamiento de Cunit explique al suplicante si quiere o no contribuir por su parte a los gastos de dicho pleyto, o bien que su senyoria se digne disponer que ambos ayuntamientos nombren sus respectivos comissionados, con competentes facultades, para que acuerden buenamente sobre las insinuadas pretensiones, y lo que resulte acordado y convenido, lo passen los dos comissionados a VS para su superior aprobación como se espera sea notoria benignidad y zelo de VS.
17 agosto de 1797.”
Així, Cubelles al•lega que aquest nou plet amb Vilanova no era nou, sinó que era un desenvolupament d’aquell original de separació de Cubelles de Vilanova. En canvi Cunit al•legava que era nou i que ells ja no tenien interès en continuar finançant més disputes legals que no anaven amb ells. Davant de la queixa de Cunit, el corregidor emet un decret pel qual Cubelles ha de pagar aquests beneficis. La petició de Cubelles podrà fer canviar aquest decret?
I respon el marquès de Vallesantoro
19 d’agost de 1797
“Sin embargo de lo que esta parte expone, y hasta tanto se dicide el pleito de que hace mención, llebese a debido efecto mi decreto de 3 de julio último, puesto a continuación de la instancia del Ayuntamiento del lugar de Cunit.
Vallesantoro”
Així doncs, vegem com en aquest cas el corregidor de Tarragona decreta en favor de Cunit, que Cubelles li ha de retornar el benefici obtingut el 1796 d’aquests 200 cavallons de joncs. El plet de Cunit amb Cubelles torna a estar actiu, però el corregidor dóna en aquest cas el benefici a Cunit.
* * *
Si tenim encara uns minuts, m’agradaria parlar-vos d’una exposició que s’ha inaugurat recentment a Barcelona. Tot i que no és d’arxius, crec que és una gran exposició que val la pena veure. Es tracta de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC” al Caixaforum de Barcelona.
Una civilització que va sorgir fa 5500 anys al delta del riu Tigris i Eufrates, que va esdevenir la primera cultura del pròxim orient. Els sumeris i els babilonis van crear un dels primers sistemes d’escriptura coneguts i el que va durar més temps en el seu ús: des del segle XXXII a C fins al IV aC: quasi 4000 anys. Es tractava d’unes marques amb unes cunyes que es feien sobre argila. Una de les col•leccions més importants d’aquestes tauletes, fetes a posterioritat d’aquest període de l’exposició, són les trobades a l’excavació de Sippar, on es van trobar 60.000 tauletes que contenien les 282 lleis del codi d’Hammurabi (+ - 1800 aC). Aquest codi va unificar les diverses lleis que regien al lloc. N’hi ha de més antics, però aquest es el més extens.
Algun exemples de les lleis que institueixen aquest codi:
Sentència d’Hammurabi
Llei 1.- Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.
Llei 7.- Si un senyor adquireix o rep en custòdia plata, or, o un esclau o una esclava, o un bou o una ovella o un ase, o qualsevol cosa de part del fill d’un senyor o de l’esclau d’un senyor, sense testimonis ni contractes, donat que és un lladre, serà sentenciat a mort.
Llei 157.- Si un senyor jeu amb la seva mare després de la mort del seu pare, se’ls cremarà a tots dos.
Llei 195.- Si un fill colpeja el seu pare, se li amputarà la mà.
Llei 282.- Si un esclau diu al seu amo: “Tu no ets el meu amo”, que l’amo demostri que sí que l’és i després li talli una orella...
Podeu veure aquesta exposició fins al 24 de febrer i és d’entrada lliure.
dilluns, 3 de desembre del 2012
Traient la pols - sega de joncs a Marsmortes (2)
Demà dimarts 4 de desembre, a dos quarts d'onze del matí, una nova edició de l'espai Traient la pols. En aquesta ocasió, continuem el tema encetat la quinzen passada: l'aprofitament dels joncs a Marsmortes per part dels veïns de Cubelles, Cunit i l'Ajuntament de Cubelles.
Si us en recordeu, el programa passat vam llegir el document que Cunit va presentar el 1797 al corregidor de Tarragona, reclamant la quantitat de la sega de joncs del 1796, que l'Ajuntament de Cubelles s'havia retingut al·legant que era la contribució que Cunit havia de fer al plet obert amb Vilanova. Cunit no en volia saber res d'aquest plet i, per tant, reclamava els diners a l'Ajuntament de Cubelles.
I l'Ajuntament de Cubelles va respondre, requerit pel corregidor de Tarragona, explicant "la verdad que aquel calló" per tal que el Marquès de Vallesantoro els donés la raó.
Ho va aconseguir?
Si no podeu escoltar el programa, ho podreu llegir aquí mateix el dimecres 5 de desembre.
I l'Ajuntament de Cubelles va respondre, requerit pel corregidor de Tarragona, explicant "la verdad que aquel calló" per tal que el Marquès de Vallesantoro els donés la raó.
Ho va aconseguir?
Si no podeu escoltar el programa, ho podreu llegir aquí mateix el dimecres 5 de desembre.
dijous, 29 de novembre del 2012
Projecció de pel·lícules anys 70 i 80
Acte de presentació :
Divendres 30 de novembre
7 tarda
Cinema Mediterrani
Mesos enrere, l'arxiu municipal va signar convenis amb particulars de Cubelles per tal de digitalitzar VHS amb filmacions de festes del municipi. Aquestes filmacions ens mostren actes festius i culturals d'èpoques passades, que ens permeten veure indrets de la Vila que han canvia de fesonomia i recuperar memòria visual de vilatans.
S'han digitalitzat gravacions dels anys 70, 80, 90 i dels primers anys del segle XXI. Per aquest acte de presentació, el Grup d'Estudis Cubellencs ha preparat un resum de les següents gravacions:
Carnaval 1983
Cantada de caramelles 1986
Concurs de roses 1986
Carnaval 1987
Festa de la bicicleta 1989 Trobada de gegants 1989
Divendres 30 de novembre
7 tarda
Cinema Mediterrani
Mesos enrere, l'arxiu municipal va signar convenis amb particulars de Cubelles per tal de digitalitzar VHS amb filmacions de festes del municipi. Aquestes filmacions ens mostren actes festius i culturals d'èpoques passades, que ens permeten veure indrets de la Vila que han canvia de fesonomia i recuperar memòria visual de vilatans.
S'han digitalitzat gravacions dels anys 70, 80, 90 i dels primers anys del segle XXI. Per aquest acte de presentació, el Grup d'Estudis Cubellencs ha preparat un resum de les següents gravacions: - Setmana cultural 1977 i 1978
Festa de la bicicleta 1989 
dijous, 22 de novembre del 2012
Traient la pols - 20 de novembre 2012
Aquí us deixo el guió del programa Traient la pols emés el 20 de novembre.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
NOTÍCIA
Voldria començar avui donant notícia d’una pàgina web, que es diu Memòria digital de Catalunya. És la plana web d’aquest projecte, que té la voluntat de digitalitzar i posar a disposició dels ciutadans i investigadors de documents històrics interessants. Des del 2006 ha anat incrementant les col•leccions i actualment té en accés obert revistes antigues, fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables o també pergamins, tots relacionats amb Catalunya i que procedeixen d’universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc. Actualment hi ha unes 80 col•leccions.
La pàgina web és mdc.cbuc.cat En el cercador podeu posar cubelles i us retorna els fons que tenen imatges de documents, mapes, fotos del nostre municipi. Ens retorna múltiples fons. Un cop dins, heu d’afinar més la consulta, sobretot pel que fa a les revistes.
Us volia parlar d’un fons interessant, que és el de pergamins de la biblioteca de Catalunya. Per trobar-lo us heu de dirigir a la pestanya “col•leccions” i triar pergamins de la biblioteca de Catalunya. Un cop a dins, heu de posar Cubelles al cercador, i us retorna un total d’11 pergamins. El més antic és un establiment de 1199.
Lo dolent: cal tenir coneixements de llatí, per llegir els documents. També et barreja els de Cubelles amb els de Vilanova de Cubelles, o sigui que cal discriminar-ho un a un.
Lo bo: et pots descarregar la imatge i imprimir-la per finalitats d’estudi o interès, gratuïtament i sense registrar-se. També és interessant el resum de cada document que et dóna una idea sense haver de llegir-lo tot.
EL TEMA D'AVUI: L'APROFITAMENT DELS JONCS A MARS MORTES
Avui parlarem de l’aprofitament dels joncs a Mars mortes a través d’un parell de documents de l’arxiu municipal. Un sense datar i l’altre que és de finals del segle XVIII.
Mars mortes, com sabeu, era una llacuna, un prat, on es feia un aprofitament de joncs, situat entre el nostre terme i el de Cunit. El primer esment documental és del 1350. El fet és que aquesta llacuna, o aquest prat –com a vegades és conegut- , era d’aprofitament comunal, que el feia el comú de Cubelles i el de Cunit, així com els veïns de Cubelles, i que també servia per alimentar els animals de la carnisseria pública de Cubelles.
Amb la separació de Cubelles de Vilanova, els veïns de Cubelles van deixar de tenir dret del prat de l’Esquerrer, van pressionar per no perdre també el de Mars Mortes. El 1768 es va iniciar un plet sobre la potestat de Cunit per tallar joncs en aquell prat, que s’afirmava que tenia 250 jornals. Ens ha arribat al nostre arxiu una còpia de part del memorial presentat per Cunit per intentar aconseguir la sega, al 1769.
Diu:
“Jayme Noguera y Cerdá, procurador de los regidores de la Quadra de Cunit. […]
Primeramente digo. Que en la Cuadra de Cunit y en el termino de la villa de Cubellas de tiempo antiquísimo e inmemorial, hay un prado nombrado Masmortas, de extensión unos 250 jornales poco mas o menos, en el qual nace y se cria jonco y confronta a oriente con tierras de Juan Carbonell, presbítero residente en la Villa de Piera, y con Joseph Soler, labrador de la villa de Cubellas; a medio dia con el Mar; a Poniente con los consortes Magin y Antonio Soler y Ricart, y a cierzo con tierras de la heredad nombrada el manso Padró, como lo diran los testigos practicos y noticiosos, por haverlo assi visto de todo el tiempo de su acuerdo mayor de 40 años antes del dia 19 de noviembre del año passado de 1768, y por haverlo en la misma conformidad ohido decir a sus mayores y mas ansianos en la misma conformidad, sin haver visto ni ohido decir lo contrario, y que de lo referido es y ha sido siempre tal la pública voz y fama, y es verdad, público y notorio.
2. Otro si digo: Que los regidores y particulares de la quadra de Cunit de esta parte de 10, 20, 30, 40, 50, 100 y mas años y de tanto tiempo que no hay memoria de hombres en contrario, se hallen en la quieta y pacifica posesión de cortar Jonás, que nace en el prado nombrado Masmortas referido en el capitulo anterior, y de llevárselo en sus casas, haziendo y disponiendo de Joncs por ellos cortado a sus voluntades… […]”
Exposat el d’una part i l’altra es desistí del plet perquè al 1770 s’arribà a una concòrdia amb la qual es deixà aquest prat com a comú entre els dos termes. L’ajuntament de Cubelles es va reservar la collita de 200 cavallons de joncs durant 20 anys, a banda del que hi fessin els particulars. També s’establien acords sobre ramaderia: la carnisseria tenia dret a alimentar els seus animals al prat comunal.
Passats uns quants anys, Cunit torna a presentar un memorial per l’aprofitament dels joncs.
“Jayme Torrens, regidor decano del Ayuntamiento del lugar de Cunit del corregimiento de esta ciudad de Tarragona, como a su comisionado, con el debido respeto a VS expone:
Que después de un pleito reñido vertiente en la Real Audiencia de este Principado, que duró mas de cinquenta, y cinquenta años, entre partes de los regidores, y universidad de la villa de Cubellas de una, y de Villanueva y la Geltrú de otra, ambos de este mismo corregimiento, sobre división del termino; La Villa de Cubellas i lugar suplicante por el interés que este le cobra para manternerse en la quieta y pacifica possecion de la corta del junco que naze en el Prado nombrado Marmorta, transhigieron, y concordaron bajo los capitulos de la concordia qUe presentan para instrucción de VS y como por el capítulo 2 de la dicha concordia, conste que se reserbó la villa de Cubellas por espacio de 20 años la possecion de juncos, en cada uno, que en el se expressa en pago y remplazo de sus gastos y deudas por razon de dicho pleyto, y haver cesado aquellos en el año de mil setecientos noventa y tres; entró de nuevo el mencionado lugar o sus vezinos de Cunit en la antigua posseción de cortar el junco. Y como para suportar los gastos de la guerra contra FraNcia en el somatén y migueletes, combinieron amigablemente de comun acuerdo y de palabra ambas universidades de Cubellas y Cunit para desaogo de sus vezinos retirar aquella parte que les correspondia la que les satisfizo la expresada villa de Cubellas en los años de 1794 y 1795, pero la de 1796 como el pretexto de un pleyto que nuevamente la villa de Cubellas ha movido contra la de Villanueva sobre el qual no entienden los vezinos del lugar suplicante hazer parte en el ni pueda obligarles a entrar en el dicho nuevo pleito. Por todo lo que
A VS suplica se digne mandar al Ayuntamiento de la villa de Cubellas, entregue al lugar suplicante la partida que le corresponde de la part de junco, que beneficio en el año de 1796, y per lo perteneciente, a los vezinos de dicho lugar, con arreglo a la predicha concordia, como se le promete del acreditado y justificado proceder de VS.
Tarragona 10 de juliol de 1797.
Requerit l’Ajuntament de Cubelles sobre aquest tema, en fan una contra explicant “la verdad que aquel calló”.
I la verdad que segons l’Ajuntament de Cubelles, el de Cunit va callar, l’explicarem en el proper programa, d’aquí a 15 dies.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Guió del programa 30-10-2012 els allotjaments (2)
Reprenem ara el tema de la quinzena passada, que vam parlar sobre els allotjaments i la conflictivitat que provocaven. Us vaig comentar que alguns d’aquests allotjaments havien arribat a provocar o, si mes no, havien estat l’espurna d’aixecaments de la població civil.
Per exemple, l’anomenada guerra dels segadors, que va començar el 1640. El 1635 França va declarar la guerra a Felip IV, III d’Aragó. Catalunya es va convertir en un dels escenaris de la guerra dels 30 anys. En aquests anys, els trànsits de les tropes, els allotjaments, les lleves i l’esforç fiscal i militar dels catalans van anar augmentant. El problema dels allotjaments es va agreujar l’estiu de 1640 amb el retorn de les tropes de les campanyes del Rosselló. Els abusos que cometien aquestes tropes eren constants: crema i saqueig d’esglésies, com les de Santa Coloma de Farners o Riudarenes; abusos contra les persones, saqueig de masos i poblacions. En resum, que aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas a la pagesia per aixecar-se.
A banda d’això, la monarquia no parava d’insistir en aplicar la legislació castellana, empresonant fins i tot consellers de la Generalitat, no jurant les constitucions del país i fomentant i amparant aquesta violència per, així, poder fer el que volia per “dret de conquesta”
Pel document d’avui també ens hem de situar després de la guerra de successió, després de 1714, quan el Decret de nova planta va eliminar qualsevol dret anterior i va imposar una nova estructura econòmica, territorial i fiscalitat encara més perjudicial que la castellana. I els allotjaments s’havien de sufragar íntegrament per la població.
És un document de 1749
Excmo sr.,
Los regidores y universidad de la villa de Cubellas de este corregimiento de Tarragona, con el devido rendimiento exponen a V.E., que en dicha villa se halla aquartelada una partida de tropa de guardias valonas, cuia se compone de un oficial comandante de dicha partida de dos sargentos y 45 soldados; para la assistencia de cuyo oficial se les ofrezen muchas expensas diarias, como son leña, velas, azeite para la guardia y carbon, lo que se va repartiendo entre los individuos de dicha villa unicamente, quienes llevan esta carga a mas de otras muy pesadas que toleran y padecen frequentamente, como son entre otras bagaxes, transitos y demas que se acostumbran, haviendose añadido de poco tiempo a esta parte la ronda de la marina a las noches. Y como el referido termino de Cubellas se compone también de una quadra vulgarmente nombrada de Gallifa y Rocacrespa, en la cual hay unas diez y seis casas o masias con poca diferencia, cuyos dueños y habitantes de dichas masias pareze ser muy justo que contribuian tambien en las mencionadas assistencias para la tropa, y en la guardia de la marina en consideración de ser individuos y particulares del término de la misma villa, y de ser muy justo el que ayuden a llevar esta carga a los habitantes de la villa, cuyo numero es corto, que llega solamente hasta unas 80 casas poco mas o menos, comprehendiendose en este numero las de los pescadores matriculados, que son exemptos del mencionado cargo.
Por ende a VE rendidamente suplican sea de su agrado disponer y ordenar que los dueños y habitantes en las massias del termino de la villa exponiente contribuyan tambien por su turno en las assistencias necessarias para la tropa, y asimismo para la guardia de la marina, que lo recibiran a singular merced del justificado zelo de VE
I la resposta.
Tarragona, 31 de julio de 1749
Los vecinos y moradores de las quadras de Gallifa y Rocacrespa, y su termino contribuiran a proporcion de las casa de que componen las dichas quadras y termino en los utensilios de la tropa que guarda la Marina y demas que expresa este memorial.
Don Melchor de Abarca
Llegit aquest, recordem l’any passat com parlàvem de dos documents sobre allotjament de soldats i un altra sobre el pagament d’aquests allotjats amb dineritos de cruz falsificats i que van inundar el poble de moneda falsa que no servia per res. Documents de 1713 a 1720 aproximadament.
“El síndico de la villa de Cubelles, con la veneración que debe, dice y representa a Vuestra Excelencia que desde el día ocho del corriente mes se halla en dicha villa el regimiento de Utrech, y que por ser numeroso, y las casas de la villa pocas y de corta capacidad, están muy incomodados los soldados y paisanos, pues en casi todas las casas hay mas de doce alojados; Y como por aquellas cercanías haya diferentes villa de Sitges, que consta con mas de 300 vecinos, y los lugares de Conit y calafell, y las cuadras de gallifa y Rocacrespa, y si se repartiesse por estas poblaciones dicho regimiento, los soldados estarían con conveniencias, y los paysanos no tan cargados. Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las órdenes convenientes que dicho regimiento vaya a alojarse a la Villa de Sitges, o bien se reparta por los lugares y cuadras sobre referidos, que es merced que espera de la grandeza de V.E.
El Síndico del lugar de Cubellas, veguerio del Panadés, con la veneración que debe representa a V.E. que en dicho lugar está alojado el regimiento de Utrech, el cual se compone de siete cientos hombres, y por no tener estos otra especie de moneda que dinerillos de cruz, casi todos falsos, no consumen, ni gastan otros para el sustento diario, y no obstante de ser esta especie de moneda reprobada, dicho lugar les ha provehido de carne, vino, aguardiente y demás alimentos necesarios de lo que se ha seguido que se ha llenado dicho lugar y sus naturales de dinerillos falsos. Y como no tenga ya dicho lugar ni sus vecinos alimento que suministrar a dicho regimiento y sea preciso que hagan provisión de carne, vino, aguardiente y demás cosas necesarias para su sustento, y no puedan hacerla por no querer admitirlos en parte alguna los referidos dinerillos de la cruz. Y los soldados estén instando para que no les falte el sustento diario, y no sea justo que este se busque a propias expensas y crédito de dicho lugar, pues a mas del daño que ha padecido en tomar hasta ahora dichos dinerillos falsos a los soldados, se le seguiría el haverlo de continuar todo el tiempo se mantendrían allí, lo que redundaría en total exterminio de sus moradores.
Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las providencias necesarias para que dicho regimiento quede asistido, y el lugar preservado del daño que se le sigue con el consumo que en el hace de los dinerillos falsos el referido regimiento que es merced que espera de la grande justificación de V.E.
Per exemple, l’anomenada guerra dels segadors, que va començar el 1640. El 1635 França va declarar la guerra a Felip IV, III d’Aragó. Catalunya es va convertir en un dels escenaris de la guerra dels 30 anys. En aquests anys, els trànsits de les tropes, els allotjaments, les lleves i l’esforç fiscal i militar dels catalans van anar augmentant. El problema dels allotjaments es va agreujar l’estiu de 1640 amb el retorn de les tropes de les campanyes del Rosselló. Els abusos que cometien aquestes tropes eren constants: crema i saqueig d’esglésies, com les de Santa Coloma de Farners o Riudarenes; abusos contra les persones, saqueig de masos i poblacions. En resum, que aquesta va ser la gota que va fer vessar el vas a la pagesia per aixecar-se.
A banda d’això, la monarquia no parava d’insistir en aplicar la legislació castellana, empresonant fins i tot consellers de la Generalitat, no jurant les constitucions del país i fomentant i amparant aquesta violència per, així, poder fer el que volia per “dret de conquesta”
Pel document d’avui també ens hem de situar després de la guerra de successió, després de 1714, quan el Decret de nova planta va eliminar qualsevol dret anterior i va imposar una nova estructura econòmica, territorial i fiscalitat encara més perjudicial que la castellana. I els allotjaments s’havien de sufragar íntegrament per la població.
És un document de 1749
Excmo sr.,
Los regidores y universidad de la villa de Cubellas de este corregimiento de Tarragona, con el devido rendimiento exponen a V.E., que en dicha villa se halla aquartelada una partida de tropa de guardias valonas, cuia se compone de un oficial comandante de dicha partida de dos sargentos y 45 soldados; para la assistencia de cuyo oficial se les ofrezen muchas expensas diarias, como son leña, velas, azeite para la guardia y carbon, lo que se va repartiendo entre los individuos de dicha villa unicamente, quienes llevan esta carga a mas de otras muy pesadas que toleran y padecen frequentamente, como son entre otras bagaxes, transitos y demas que se acostumbran, haviendose añadido de poco tiempo a esta parte la ronda de la marina a las noches. Y como el referido termino de Cubellas se compone también de una quadra vulgarmente nombrada de Gallifa y Rocacrespa, en la cual hay unas diez y seis casas o masias con poca diferencia, cuyos dueños y habitantes de dichas masias pareze ser muy justo que contribuian tambien en las mencionadas assistencias para la tropa, y en la guardia de la marina en consideración de ser individuos y particulares del término de la misma villa, y de ser muy justo el que ayuden a llevar esta carga a los habitantes de la villa, cuyo numero es corto, que llega solamente hasta unas 80 casas poco mas o menos, comprehendiendose en este numero las de los pescadores matriculados, que son exemptos del mencionado cargo.
Por ende a VE rendidamente suplican sea de su agrado disponer y ordenar que los dueños y habitantes en las massias del termino de la villa exponiente contribuyan tambien por su turno en las assistencias necessarias para la tropa, y asimismo para la guardia de la marina, que lo recibiran a singular merced del justificado zelo de VE
I la resposta.
Tarragona, 31 de julio de 1749
Los vecinos y moradores de las quadras de Gallifa y Rocacrespa, y su termino contribuiran a proporcion de las casa de que componen las dichas quadras y termino en los utensilios de la tropa que guarda la Marina y demas que expresa este memorial.
Don Melchor de Abarca
Llegit aquest, recordem l’any passat com parlàvem de dos documents sobre allotjament de soldats i un altra sobre el pagament d’aquests allotjats amb dineritos de cruz falsificats i que van inundar el poble de moneda falsa que no servia per res. Documents de 1713 a 1720 aproximadament.
“El síndico de la villa de Cubelles, con la veneración que debe, dice y representa a Vuestra Excelencia que desde el día ocho del corriente mes se halla en dicha villa el regimiento de Utrech, y que por ser numeroso, y las casas de la villa pocas y de corta capacidad, están muy incomodados los soldados y paisanos, pues en casi todas las casas hay mas de doce alojados; Y como por aquellas cercanías haya diferentes villa de Sitges, que consta con mas de 300 vecinos, y los lugares de Conit y calafell, y las cuadras de gallifa y Rocacrespa, y si se repartiesse por estas poblaciones dicho regimiento, los soldados estarían con conveniencias, y los paysanos no tan cargados. Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las órdenes convenientes que dicho regimiento vaya a alojarse a la Villa de Sitges, o bien se reparta por los lugares y cuadras sobre referidos, que es merced que espera de la grandeza de V.E.
El Síndico del lugar de Cubellas, veguerio del Panadés, con la veneración que debe representa a V.E. que en dicho lugar está alojado el regimiento de Utrech, el cual se compone de siete cientos hombres, y por no tener estos otra especie de moneda que dinerillos de cruz, casi todos falsos, no consumen, ni gastan otros para el sustento diario, y no obstante de ser esta especie de moneda reprobada, dicho lugar les ha provehido de carne, vino, aguardiente y demás alimentos necesarios de lo que se ha seguido que se ha llenado dicho lugar y sus naturales de dinerillos falsos. Y como no tenga ya dicho lugar ni sus vecinos alimento que suministrar a dicho regimiento y sea preciso que hagan provisión de carne, vino, aguardiente y demás cosas necesarias para su sustento, y no puedan hacerla por no querer admitirlos en parte alguna los referidos dinerillos de la cruz. Y los soldados estén instando para que no les falte el sustento diario, y no sea justo que este se busque a propias expensas y crédito de dicho lugar, pues a mas del daño que ha padecido en tomar hasta ahora dichos dinerillos falsos a los soldados, se le seguiría el haverlo de continuar todo el tiempo se mantendrían allí, lo que redundaría en total exterminio de sus moradores.
Por tanto suplica a V.E. muy humildemente sea servido dar las providencias necesarias para que dicho regimiento quede asistido, y el lugar preservado del daño que se le sigue con el consumo que en el hace de los dinerillos falsos el referido regimiento que es merced que espera de la grande justificación de V.E.
dilluns, 29 d’octubre del 2012
Traient la pols: allotjaments (part 2)
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
Aquesta és la segona edició que parlarem del tema dels allotjaments militars. Ja explicat aquest tema, recordarem un document llegit la temporada anterior, sobre l'allotjament del regiment d'Utrech a Cubelles, els quals pagaven amb "dinerillos de la cruz" falsos i generaven un greu perjudici; la necessitat de repartir els soldats entre les quadres de Gallifa i Rocacrespa per alleugerir la seva presència al poble. I un nou document, de 1749, en el qual es torna a demanar el repartiment dels allotjaments.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
Aquesta és la segona edició que parlarem del tema dels allotjaments militars. Ja explicat aquest tema, recordarem un document llegit la temporada anterior, sobre l'allotjament del regiment d'Utrech a Cubelles, els quals pagaven amb "dinerillos de la cruz" falsos i generaven un greu perjudici; la necessitat de repartir els soldats entre les quadres de Gallifa i Rocacrespa per alleugerir la seva presència al poble. I un nou document, de 1749, en el qual es torna a demanar el repartiment dels allotjaments.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
La mota de Sant Pere, probable port púnic
Us faig avinent sobre una interessant conferència, organitzada pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell, "La mota de Sant Pere, un probable port púnic a la desembocadura del riu Foix". La conferència és a càrrec de Jaume Casañas, membre fundador del Grup d'Estudis Cunitencs i apassionat de l'arqueologia, ha col·laborat en nombroses excavacions a la comarca i, a més a més, és el descobridor de bona part dels jaciments d'època ibèrica i romana a Cunit.
La presència de materials fenicis -mot antics- a l'interior de la plana del Penedès sembla haver tingut la seva xarxa de penetració i distribució Foix amunt, a partir d'un probable ancoratge púnic a la Mota de Sant Pere, una petita illa en l'antiguitat, tot just a fregar la desembocadura del riu Foix.
Dia: 26 d'octubre (divendres)
Lloc: La rectoria
Hora: Dos quarts de 8 del vespre
Més informació: http://www.amicscastell.blogspot.com
Jaume Casañas: http://jaumecasanas.cat/
La presència de materials fenicis -mot antics- a l'interior de la plana del Penedès sembla haver tingut la seva xarxa de penetració i distribució Foix amunt, a partir d'un probable ancoratge púnic a la Mota de Sant Pere, una petita illa en l'antiguitat, tot just a fregar la desembocadura del riu Foix.
Dia: 26 d'octubre (divendres)
Lloc: La rectoria
Hora: Dos quarts de 8 del vespre
Més informació: http://www.amicscastell.blogspot.com
Jaume Casañas: http://jaumecasanas.cat/
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Traient la pols 16-10-2012. Guió del programa
Aquí us deixo un extracte del programa Traient la pols del 16-10-2012
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
Avui parlarem de l’allotjament dels soldats. És un tema no exempt de conflictes a Catalunya i també a Cubelles. En aquest primer programa parlarem de l’allotjament en general i en el proper parlarem d’algun conflicte motivat per l’allotjament en concret a Cubelles.
Primer de tot, què entenem per allotjament?
Ens situem a l’edat moderna, segles XVI, XVII i XVIII, quan l’allotjament era la obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. I es va mantenir fins que es van construir les primeres casernes militars.
Era diferent la nostra situació de la resta de la Corona?
Sí. Recordem en primer lloc, que la Corona d’Aragó tenia un rei que era el mateix que Castella fruit d’una unió matrimonial, però no estava subjecte a la seva legislació fins que Felip V va guanyar la guerra i va adquirir el territori per “dret de conquesta”.
Per tant, fins al 1714 regia una legislació diferent i que la monarquia castellana s’intentava saltar sempre que podia per imposar la seva voluntat.
Les Corts Catalanes van legislar sobre els allotjaments de tal manera que només eren permesos si la població no disposava de castell o d’hostal. En aquest cas, cada casa estava obligada a proporcionar el següent:
- sal i vinagre per amanir
- foc per escalfar-se
- taula on menjar
- serveis domèstics necessaris
I la resta de despeses com ara el menjar, els soldats estaven obligats a pagar-les.
També la gent s’havia de fer càrrec del manteniment i l’alimentació dels animals de l’exèrcit i prestar els seus propis carros de transport per usos militars en una pràctica que s’anomenava servei de bagatges.
Quan un batalló arribava a una població, les autoritats locals organitzaven l’allotjament adjudicant els soldats a cada casa, a excepció dels clergues, els nobles i els qui gaudien de la categoria de ciutadans. Els ciutadans honrats eren una oligarquia ciutadana de Barcelona i també de Catalunya, de caràcter rendista, però no noble.
Però tot les normes, com hem dit, els soldats abusaven de la població fent ús de la força i el virrei no feia res per impedir-ho. A més a més, la durada dels allotjaments no estava definida –podia durar mesos o anys – i tampoc el nombre màxim de soldats que podia acollir cada casa.
Els primers conflictes amb els allotjaments dels soldats del rei a Catalunya van ser el 1626.
El 1640, un dels detonants de la Guerra dels Segadors va ser la intenció del favorit del rei, el comte duc d’Olivares, d’imposar un allotjament a Catalunya seguint la tradició llombarda, contravenint les pròpies lleis del país: pretenia que la població pagués la totalitat de l’allotjament i la manutenció dels soldats.
Al 1687 els allotjaments foren el motiu de l’anomenada revolta de les barretines.
Però a banda d’aquests esclats de violència, la persistència dels allotjaments que havia de suportar la població buscava el que es va planificar en un memorial “secret” presentat pel Comte-duc d’Olivares el 1624 al rei, amb voluntat de centralització i absolutisme, que perseguia l'objectiu de l’anul•lació de totes les lleis dels països de la monarquia i la imposició de les de Castella. I marcava 3 camins per fer aquesta assimilació:
1- La integració gradual per mitjà d’un sistema d’aliances matrimonials i el nomenament de castellans per exercir càrrecs de poder als altres regnes.
2- Pressionar els regnes amb un exèrcit per tal que el rei negociés des d’una posició de força.
3- Que el rei visités un regne i que, amb motiu d’un avalot popular, utilitzés l’exèrcit per imposar per dret de conquesta les lleis de Castella.
Aquest segon punt és el que va fomentar la persistència dels exèrcits al territori, els quals causaven malvestats i ruïna per on passaven, tot esperant que el desitjat aixecament es produís.
El document d’avui són unes normes per l’allotjament de soldats d’infanteria, cavalleria i dragons de l’exèrcit, que no té data. Presumiblement, pel tipus d’escriptura, el paper i el conjunt de documents, és del segle XVIII. Llegim (literal):
Primero, que el aloxamiento para los soldados y las voletas para los oficiales se deven dar y distribuir unicamente por los jurados, paheres, cancelleres, consules de las ciudades, villas y lugares y por los demas, que como cabeças del comun de las universidades y regidores y administradores es de ellos, las rigen, administran, goviernan y representan, y que la regla para ello ha de ser formandose la tropa que transitare o se huviere de aloxar en la plasa o en otro parage mas propio de la ciudad, villa o lugar, sin permitirle que se ausente de ella, ni oficial ni soldado alguno hasta que el quartel este formado y entregadas las voletas; que formada la tropa passe el comandante de ella, o envie un oficial al comandante militar de la guarnición o quartel si le huviere para pedir el aloxamiento presentandole si itinerario y nota por escrito de la fuerça de la tropa y numero y grados de los oficiales y el comandante referido la remita a los dichos jurados o cabeças del comun, previniendoles hagan luego el aloxamiento en la forma mas conveniente, lo que estos avran de executar con todo puntualidad y restitud;
y en las ciudades, villas y lugares a donde no huviere comandante militar el de la tropa executara lo mismo y dara o embiara con un oficial la dicha nota para el fin expressado a los jurados o cabeças de común, lo que executaran de la misma manera precediendo siempre por parte de los oficiales la presentación de lexitimo despacho de itinerario;
y los oficiales que sueltos viajaren executaran lo mismo por lo que toca a su personas, presentandose ante los dichos comandantes militares o jurados con su itinerario para que en virtud de la correspondiente voleta advirtiéndose que el aloxamiento de tropa se podra hacer tambien baxo las mismas reglas, adelantandose un oficial este fin al lugar que le hubiere de dar.
Que los jurados, paheres, consules o conselleres cada una en su respectiva ciudad, villa y lugar hagan el reparto para los aloxamientos que se huvieren de dar con orden y justicia distributiva adaptando las casas de los vesinos segun su comodidad a los grados y familias de los oficiales, de modo que queden esto y aquellos sin justa causa de quexa en quanto permita la posibilidad y pida la distributiva y no exempten de aloxamiento en modo ni baxo pretexto alguna casa que no sea de Eclesiasticos, ni militares empleados en el actual servicio del rei, de ministros de justicia, politica y real hasienda que lo sean por nombramientos.
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Traient la pols: allotjaments de soldats (part.1)
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
En aquesta ocasió, i durant dues edicions, parlarem dels allotjaments militars. Què eren els allotjaments? Com van canviar abans i després de la guerra de successió? Plantejarem tot un seguit de qüestions sobre aquest tema per assentar les bases històriques i entendre els documents que presentarem demà i el dia 30 d'octubre.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
En aquesta ocasió, i durant dues edicions, parlarem dels allotjaments militars. Què eren els allotjaments? Com van canviar abans i després de la guerra de successió? Plantejarem tot un seguit de qüestions sobre aquest tema per assentar les bases històriques i entendre els documents que presentarem demà i el dia 30 d'octubre.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que l'endemà penjarem íntegrament.
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Activitats societat catalana de genealogia - octubre
Aquest mes d'octubre tenim a disposició dels ciutadans, les següents activitats de la Societat Catalana de Genealogia. Es tracta de cursos, conferències i visites. La majoria d'aquestes activitats es realitzen a l'Arxiu Nacional de Catalunya (C/ Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès), a excepció de les visites.
CONFERÈNCIA
18 OCTUBRE (dilluns)
"Una anàlisi genètica del sistema de cognoms catalans", a càrrec del Dr. Francesc Calafell, el qual treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, CSIC-UPF.
Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya
Hora: de les 7 a 3/4 de 9 del vespre.
Activitat gratuïta
VISITES CULTURALS
27 OCTUBRE (dissabte)
Visita al castell Godmar (Cal Comte)
És una masia fortificada i residència senyorial, guiada per Pilar Marès y de Saavedra, familiar directe dels actuals propietaris.
Masia fortificada que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe Godmar el 989. A la fi del segle XIII la finca, amb totes les seves possessions i la torre, era un "franc alou" del qual en depenien altres masos menors. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles, una descendent dels quals, Maria Concepció de Llança i de Bobadilla, el va rebre en herència el 1927. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona).
[Informació http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1923]
Hora de visita: 11 del matí
Preu: 2€ pels socis i 4€ pels no socis
Lloc: Badalona, carretera del Pomar
La quantitat s'haurà d'abonar al membre de la Junta responsable abans de la visita.
Avançament més de novembre
CURSOS
I ja al mes de novembre hi ha programat un curs de Llatí Iniciació.
El professor serà Avel·lí André
Dies: 12, 19 i 26 de novembre i 3, 10, 17 desembre.
Hora: 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis 50€; estudiants, jubilats i arxivers 60€; no socis 70€.
També hi ha ofertes per la realització de 2 i 3 cursos.
Més informació i inscripcions: 935897788, extensió 13758 (dilluns i dimecres de 5 a 7 de la tarda) i a l'adreça de correu electrònic scgenealogia.cultura@gencat.cat
TALLERS
Taller d'utilització del GDS
Professor: Joaquim Casals i de Nadal
Dies: 13, 14 i 15 de novembre
Hora: de 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis gratuït; No socis 10€.
CONFERÈNCIA
18 OCTUBRE (dilluns)
"Una anàlisi genètica del sistema de cognoms catalans", a càrrec del Dr. Francesc Calafell, el qual treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, CSIC-UPF. Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya
Hora: de les 7 a 3/4 de 9 del vespre.
Activitat gratuïta
VISITES CULTURALS
27 OCTUBRE (dissabte)
Visita al castell Godmar (Cal Comte)
És una masia fortificada i residència senyorial, guiada per Pilar Marès y de Saavedra, familiar directe dels actuals propietaris.
Masia fortificada que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe Godmar el 989. A la fi del segle XIII la finca, amb totes les seves possessions i la torre, era un "franc alou" del qual en depenien altres masos menors. Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles, una descendent dels quals, Maria Concepció de Llança i de Bobadilla, el va rebre en herència el 1927. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona).
[Informació http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1923]
Hora de visita: 11 del matí
Preu: 2€ pels socis i 4€ pels no socis
Lloc: Badalona, carretera del Pomar
La quantitat s'haurà d'abonar al membre de la Junta responsable abans de la visita.
Avançament més de novembre
CURSOS
I ja al mes de novembre hi ha programat un curs de Llatí Iniciació.
El professor serà Avel·lí André
Dies: 12, 19 i 26 de novembre i 3, 10, 17 desembre.
Hora: 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis 50€; estudiants, jubilats i arxivers 60€; no socis 70€.
També hi ha ofertes per la realització de 2 i 3 cursos.
Més informació i inscripcions: 935897788, extensió 13758 (dilluns i dimecres de 5 a 7 de la tarda) i a l'adreça de correu electrònic scgenealogia.cultura@gencat.cat
TALLERS
Taller d'utilització del GDS
Professor: Joaquim Casals i de Nadal
Dies: 13, 14 i 15 de novembre
Hora: de 7 a 3/4 de 9 del vespre
Preu: socis gratuït; No socis 10€.
divendres, 5 d’octubre del 2012
Activitats per la canalla al Museu d'història de Catalunya
Sovint, a historiadors i pares ens preocupa com ensenyar la història de Catalunya als nostres fills per tal que la coneguin i l'estimin com nosaltres. Cèrtament, és un fet que moltes vegades no sabem com fer la història accessible per ells, perquè s'interessin i la coneguin. Per això, cal pensar en jocs, exposicions interactives i aspectes senzills de vida quotidiana per a introduïr-los en aquest coneixement. Dirigit a aquest públic, sobretot de la franja de 6 a 12 anys, el Museu d'història de Catalunya ha posat en marxa el programa Cada cap de setmana Fes un pessic d'història!
El Museu obre les seves portes cada diumenge amb una oferta d'activitats pensades especialment per a les famílies. Cada cap de setmana un taller diferent en el qual petits i grans podreu viure i protagonitzar escenes d'altres temps.
La programació per aquest mes d'octubre és la següent:
ARA ET TOCA A TU! - 7 octubre, 11.30-13.00
Al llarg de la història petits i grans han gaudit del seu temps lliure jugant a diferents jocs: de carrer, de taula, de mans, de rol,... El joc ens permet inventar, aprendre del món, gaudir de la relació amb altres persones, i divertir-nos. A les sales del museu farem un recorregut per conèixer els jocs als quals han jugat les persones que han viscut en diferents èpoques.
UNA FAMÍLIA MOLT ANTIGA - 14 d'octubre, 11.30-13.00
Els romans vivien en unes cases anomenades domus. En aquesta activitat ens endinsarem en una d'elles i veurem quina mena de relacions s'establien entre les persones que hi vivien. Els uns ens vestirem de patricis, els altres d'esclaus. I tots plegats acabarem modelant el nostre Déu particular inspirant-nos en les deïtats pròpies dels cultes familiars romans: els lares.
REPRESENTA'T - 21 d'octubre, 11.30-13.00
L'Èsser humà sempre ha buscat maneres de representar-se. Un escut, una efígie gravada en una moneda, un segell personal, una marca o un logotip. Tots aquests elements han servit per representar persones o grups de persones al llarg de la història. Passejant pel museu buscarem la seva empremta en diferents objectes i suports - com ara escuts, segells o monedes- i acabarem creant i enduent-nos posat el nostre propi símbol de representació.
Aquestes activitats són dirigides a famílies amb nens/es de 6 a 12 anys. El seu preu de les activitats és el preu de l'entrada: 4€ l'entrada individual, 3€ els joves entre 7 i 18 anys. Gratuït els titulars del carnet Club super3. Més informació sobre preus i activitats, www.mhcat.cat
El Museu obre les seves portes cada diumenge amb una oferta d'activitats pensades especialment per a les famílies. Cada cap de setmana un taller diferent en el qual petits i grans podreu viure i protagonitzar escenes d'altres temps.
La programació per aquest mes d'octubre és la següent:
ARA ET TOCA A TU! - 7 octubre, 11.30-13.00
Al llarg de la història petits i grans han gaudit del seu temps lliure jugant a diferents jocs: de carrer, de taula, de mans, de rol,... El joc ens permet inventar, aprendre del món, gaudir de la relació amb altres persones, i divertir-nos. A les sales del museu farem un recorregut per conèixer els jocs als quals han jugat les persones que han viscut en diferents èpoques.
UNA FAMÍLIA MOLT ANTIGA - 14 d'octubre, 11.30-13.00
Els romans vivien en unes cases anomenades domus. En aquesta activitat ens endinsarem en una d'elles i veurem quina mena de relacions s'establien entre les persones que hi vivien. Els uns ens vestirem de patricis, els altres d'esclaus. I tots plegats acabarem modelant el nostre Déu particular inspirant-nos en les deïtats pròpies dels cultes familiars romans: els lares.
REPRESENTA'T - 21 d'octubre, 11.30-13.00
L'Èsser humà sempre ha buscat maneres de representar-se. Un escut, una efígie gravada en una moneda, un segell personal, una marca o un logotip. Tots aquests elements han servit per representar persones o grups de persones al llarg de la història. Passejant pel museu buscarem la seva empremta en diferents objectes i suports - com ara escuts, segells o monedes- i acabarem creant i enduent-nos posat el nostre propi símbol de representació.
Aquestes activitats són dirigides a famílies amb nens/es de 6 a 12 anys. El seu preu de les activitats és el preu de l'entrada: 4€ l'entrada individual, 3€ els joves entre 7 i 18 anys. Gratuït els titulars del carnet Club super3. Més informació sobre preus i activitats, www.mhcat.cat
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Conflictes soldats-"paysanos"- guió
Aquest és el guió del programa:
Si us recordeu la temporada passada varem parlar d’uns documents respecte la pesta d’Alger.
Situem-nos als anys 80 del S.XVIII. Aquells anys, Europa es trobava dividia en dos per un cordó sanitari contra la pesta. Bàsicament es tractava de separar l’Imperi Otomà de la resta d’Europa. I Alger estava inclòs (fins al 1830). Per tant, tot i que Catalunya estava lluny de la frontera amb l’Imperi Otomà per terra, per mar estava a prop.
Aquest cordó sanitari contra la pesta estava format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tal i com es va dir, a l’arxiu tenim diverses ordres i cartes emeses per la Reial Junta de Sanitat, que marcaven unes normes en quant a pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. I qui el trencava ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atacar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la platja. En el cas de Cubelles, el punt era “playa de Cubellas”, del corregiment de Tarragona.
El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja.
“me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente.”
“que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños,”
"he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan"
I els pobles que havien de donar servei a Playa de Cubelles eren els següents:
Argilaga i Montbui, Puigpelat, La Senia, Ferran, Clarà, Cuadra de Gallifa i Rocacrespa, Vallmoll i Cubelles.
Diu un segon document:
“Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.”
Tenim doncs un document de 1787 que reflecteix possibles frecs entre els soldats i els paysanos. Llegim:
Muy Ilustre señor: participo a VS como ayer, a los 3 de corriente, a las diez de la noche sucedió, que estando los soldados del destacamento de sanidad de esta playa y paysanos en la tienda del aguardiente tuvieron rinyas, los soldados hizieron una herida en la cabeza de un paysano, lo que con toda claridad no lo puedo decir por no estar yo allí en el tiempo de las riñas, hasta que vino en mi busca a avisarme un paisano del fracaso y passando yo allí ya estava algo sossegado, y estando yo allí comparecieron de nuevo el cabo Bernardino Marin y dos soldados mas con los fussiles armados y bayonetas caladas, y fue precisso salir de dentro a la tienda para deternerlos, para que no sucediese algun estrago entre soldados y paysanos, lo que participo a VS para que deponga lo que bien le pareciese.
Dios guarde a VS, Cubellas a los 4 de diciembre de 1787.
Isidro Domingo, regidor decano
Si us recordeu la temporada passada varem parlar d’uns documents respecte la pesta d’Alger.
Situem-nos als anys 80 del S.XVIII. Aquells anys, Europa es trobava dividia en dos per un cordó sanitari contra la pesta. Bàsicament es tractava de separar l’Imperi Otomà de la resta d’Europa. I Alger estava inclòs (fins al 1830). Per tant, tot i que Catalunya estava lluny de la frontera amb l’Imperi Otomà per terra, per mar estava a prop.
Aquest cordó sanitari contra la pesta estava format per una xarxa d’oficials, llocs de vigilància i reglamentacions sanitàries. Tal i com es va dir, a l’arxiu tenim diverses ordres i cartes emeses per la Reial Junta de Sanitat, que marcaven unes normes en quant a pesca i a l’arribada de vaixells no identificats a port. I qui el trencava ho feia sota pena de mort.
La protecció contra vaixells forans que volguessin atacar anava a càrrec dels destacaments que el govern reial posava a cada punt de la platja. En el cas de Cubelles, el punt era “playa de Cubellas”, del corregiment de Tarragona.
El destacament s’havia d’allotjar, obligatòriament, a les cases més properes al punt de guàrdia, sense la possible admissió d’excuses per part dels veïns. Era complementat per “paysanos”, els quals eren destinats segons un repartiment fet entre diverses viles, en teoria properes a la susdita platja.
“me participa la de Su Magestad, con que manda se continue el cordon de sanidad por los recelos de peste en Argel, y a su consequencia, se me previene por orden de la citada Real Junta, que ponga guardia a paisanos en todos los puestos del cordon de la costa de esse corregimiento procurando arreglar este servicio entre los pueblos de él, con la equidad correspondiente.”
“que las justicias de los pueblos alojen el todo de la tropa en las casas mas imediatas al puesto que ocupa el cordon quando no tenga lugar el todo de ella en esse, que seria lo mejor, sin admitir escusas de parte de los dueños,”
"he formado los estados de los pueblos que se agregan a los de la marina para hazer la guardia de los paisanos en los puestos del cordon de la costa quales estados se acompañan"
I els pobles que havien de donar servei a Playa de Cubelles eren els següents:
Argilaga i Montbui, Puigpelat, La Senia, Ferran, Clarà, Cuadra de Gallifa i Rocacrespa, Vallmoll i Cubelles.
Diu un segon document:
“Enteradas las diputaciones de sanidad, justicias y ayuntamientos de los pueblos y cuyas jurisdicciones corresponden las playas, cala o puertos individuados en la concerniente relación, no solo cuidaran de poner la Guardia de Paysanos señalada, sinó que cuidaran por si con muy particular esmero el cumplimiento de las ordenes comunicadas; I si otros paysanos desempeñan el importante encargo que se les confia haciéndoles las mas estrechas prevenciones para que vayan de conformidad, y guarden la mayor armonia con la tropa que se los destina para auxiliarles en la guardia, custodia de la salud pública, y para impedir a viva fuerza cualquier desembarco clandestino o sospechoso y ahun el querer arrancar embarcación alguna en la costa.”
Tenim doncs un document de 1787 que reflecteix possibles frecs entre els soldats i els paysanos. Llegim:
Muy Ilustre señor: participo a VS como ayer, a los 3 de corriente, a las diez de la noche sucedió, que estando los soldados del destacamento de sanidad de esta playa y paysanos en la tienda del aguardiente tuvieron rinyas, los soldados hizieron una herida en la cabeza de un paysano, lo que con toda claridad no lo puedo decir por no estar yo allí en el tiempo de las riñas, hasta que vino en mi busca a avisarme un paisano del fracaso y passando yo allí ya estava algo sossegado, y estando yo allí comparecieron de nuevo el cabo Bernardino Marin y dos soldados mas con los fussiles armados y bayonetas caladas, y fue precisso salir de dentro a la tienda para deternerlos, para que no sucediese algun estrago entre soldados y paysanos, lo que participo a VS para que deponga lo que bien le pareciese.
Dios guarde a VS, Cubellas a los 4 de diciembre de 1787.
Isidro Domingo, regidor decano
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Traient la pols: conflictes entre guàrdies i "paysanos"
Demà emetem una nova edició de l'espai Traient la pols, dins el Cubelles a les 10 de Ràdio Cubelles. Com cada setmana, dediquem el programa a un tema i llegim un document de l'arxiu municipal que l'il·lustra.
Reprendrem un tema explicat la temporada passada, la creació d'un cordó sanitari contra la pesta a tota Europa. I en concret al lloc de vigilància a la platja de Cubelles. Aquest lloc estava format per una proporció de soldats i "paysanos", i des de les circulars es cridava a la concòrdia. Lògicament, si hi havia una circular que ho volia prevenir, era perquè ja s'havien donat els primers conflictes. El document que presentarem en narra un.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que demà penjarem íntegrament.
Reprendrem un tema explicat la temporada passada, la creació d'un cordó sanitari contra la pesta a tota Europa. I en concret al lloc de vigilància a la platja de Cubelles. Aquest lloc estava format per una proporció de soldats i "paysanos", i des de les circulars es cridava a la concòrdia. Lògicament, si hi havia una circular que ho volia prevenir, era perquè ja s'havien donat els primers conflictes. El document que presentarem en narra un.
I recordeu que podeu tornar a escoltar-lo a la mateixa hora de la nit i que demà penjarem íntegrament.
dijous, 20 de setembre del 2012
Traient la pols - el document
En el programa del dia 18 de setembre es va llegir el següent document, corresponent a un copiador de correspondència de l'Ajuntament.
Avui hem portat un document de 1784 corresponent a un copiador de correspondència de l’Ajuntament de Cubelles.
En aquest, uns regidors reclamen sou endarrerits que encara els devia l’Ajuntament.
Joseph Lleó, labrador de la villa de Cubellas, corregimiento de Tarragona, con la debida veneración a V.S. expone: Que el Ayuntamiento de la expressada villa desde el 1758, en que fueron regidores de aquel común el suplicante y su padre Jayme Lleó, también labrador de la expressada villa, les quedó debiendo por sus salarios de regidores y algunas dietas empleadas por negocios del común la cantidad de cuarenta y nueve libras, cuatro sueldos y dos dineros, moneda de ardites, según lo manifiestan los seis vales firmados por el escribano del propio ayuntamiento y sellados, con el sello del común que se acompañan; y como sea justa la satisfacción de dicha cantidad después de tantos años, que ha sufrido la deuda el suplicante.
Rendidamente suplica a VS se digne mandar a los regidores de la expressada villa satisfaga en continente al suplicante la susodicha cantidad de 49 libras, 4 sueldos i dos dineros, que a más de ser muy conforme a justicia, lo recibirá el suplicante a particular gratia del acreditado proceder de VS
13 abril de 1784.
Això són 26 anys. Però vegem que més diu el document, ja que hi ha una còpia dels vals i la resposta que li dona la Contaduria de propios i arbitrios.
Diu:
“El suplicante expone en el recursos que el comun de la villa de Cubellas le es deudor de 49 libras, 4 sueldos i 2 dineros de ardites por salarios de regidor y dietas empleadas por asuntos de dicho comun, así por el suplicante como por su padre, en los años 1737, 1741, 1743, 1748 i 1756, como se reconoce en los seis documentos firmados de los secretarios de aquel ayuntamiento y solicita que se le pague esta cantidad.
Para tomar la providencia conveniente en el asunto, podrá VS servirse pasar este recurso al ayuntamiento y junta de la villa de Cubellas, a fin de que reconociendo los libros del común, expongan si la referida deuda está o no satisfecha, y en este caso porque motivo no se ha hecho su pago en el discurso de tanto tiempo, como ha mediado. Añadiendo de que dimanan los gastos que citan dichos documentos, explicandolos por menor y si estos pagos están afectos los fondos públicos, con lo demás que se les ofrezca y parezca.
22 d’abril de 1784.”
El 23 d’abril, s’envia la instància a l’Ajuntament.
El 14 de juny arriba a la resposta i passa a la contaduria.
I el 18 de juny, la Contaduría respon:
“Si en los libros y demás papeles del archivo del común de la villa de Cubellas, constase que en efecto se estuviesen debiendo las 49 libras, 4 sous y 2 dineros de que tratan los documentos, que acompaña este recurso y que a su pago están afectos los fondos públicos, como también que la citada partida no esta satisfecha en todo o en parte, es consecuente la satisfacción. Pero para que pueda procederse a ella por el ayuntamiento y junta, podrá VS servirse pasarle nuevamente este recurso, a fin de que vuelva a reconocer con toda escrupulosidad los citados libros y papeles del archivo; y si constase que la deuda está en pie, se proceda a su satisfacción firmándose a favor el Común los resguardos correspondientes.”
Així doncs, es devien quantitats des de feia 50 anys. I aquestes quantitats, representaven un sou suficient per al manteniment del regidor, o era més bé una ajuda a les hores que hi dedicava?
Doncs tenint en compte que aquesta quantitat es pot traduïr en 984,1 sous, si ho dividim representaria 196,8 sous anuals. Prenent els preus i sous mitjans de 1700 fins al 1750, tenim que el preu de l'alimnetació diària d'un treballador és de 3 a 4 sous. Si dividim la quantitat de 196,8 sous pels 365 dies de l'any, resulta que diàriament representa una quantitat de 0,5 sous. Així, aquest sou que es cobrava de l'Ajuntament només representava entre un 12,5 i un 16,5% de la quantitat necessària pel manteniment d'un treballador.
En aquestes dates, el salari diari d'un manobre agrícola o de la construcció era de 6 a 9 sous i el d'un pagès o mestre fuster el de 14 sous. Però per exemple, si prenem de referència el salari d'un escrivà, cobrava de 0,5 a 0,71 sous per dia; també el mestre de primeres lletres i el de gramàtica estava molt mal pagat en relació a tasques manuals com pagès o mestre fuster, ja que el primer cobrava 4,93 sous al dia i el segon 5,48.
Avui hem portat un document de 1784 corresponent a un copiador de correspondència de l’Ajuntament de Cubelles.
En aquest, uns regidors reclamen sou endarrerits que encara els devia l’Ajuntament.
Joseph Lleó, labrador de la villa de Cubellas, corregimiento de Tarragona, con la debida veneración a V.S. expone: Que el Ayuntamiento de la expressada villa desde el 1758, en que fueron regidores de aquel común el suplicante y su padre Jayme Lleó, también labrador de la expressada villa, les quedó debiendo por sus salarios de regidores y algunas dietas empleadas por negocios del común la cantidad de cuarenta y nueve libras, cuatro sueldos y dos dineros, moneda de ardites, según lo manifiestan los seis vales firmados por el escribano del propio ayuntamiento y sellados, con el sello del común que se acompañan; y como sea justa la satisfacción de dicha cantidad después de tantos años, que ha sufrido la deuda el suplicante.
Rendidamente suplica a VS se digne mandar a los regidores de la expressada villa satisfaga en continente al suplicante la susodicha cantidad de 49 libras, 4 sueldos i dos dineros, que a más de ser muy conforme a justicia, lo recibirá el suplicante a particular gratia del acreditado proceder de VS
13 abril de 1784.
Això són 26 anys. Però vegem que més diu el document, ja que hi ha una còpia dels vals i la resposta que li dona la Contaduria de propios i arbitrios.
Diu:
“El suplicante expone en el recursos que el comun de la villa de Cubellas le es deudor de 49 libras, 4 sueldos i 2 dineros de ardites por salarios de regidor y dietas empleadas por asuntos de dicho comun, así por el suplicante como por su padre, en los años 1737, 1741, 1743, 1748 i 1756, como se reconoce en los seis documentos firmados de los secretarios de aquel ayuntamiento y solicita que se le pague esta cantidad.
Para tomar la providencia conveniente en el asunto, podrá VS servirse pasar este recurso al ayuntamiento y junta de la villa de Cubellas, a fin de que reconociendo los libros del común, expongan si la referida deuda está o no satisfecha, y en este caso porque motivo no se ha hecho su pago en el discurso de tanto tiempo, como ha mediado. Añadiendo de que dimanan los gastos que citan dichos documentos, explicandolos por menor y si estos pagos están afectos los fondos públicos, con lo demás que se les ofrezca y parezca.
22 d’abril de 1784.”
El 23 d’abril, s’envia la instància a l’Ajuntament.
El 14 de juny arriba a la resposta i passa a la contaduria.
I el 18 de juny, la Contaduría respon:
“Si en los libros y demás papeles del archivo del común de la villa de Cubellas, constase que en efecto se estuviesen debiendo las 49 libras, 4 sous y 2 dineros de que tratan los documentos, que acompaña este recurso y que a su pago están afectos los fondos públicos, como también que la citada partida no esta satisfecha en todo o en parte, es consecuente la satisfacción. Pero para que pueda procederse a ella por el ayuntamiento y junta, podrá VS servirse pasarle nuevamente este recurso, a fin de que vuelva a reconocer con toda escrupulosidad los citados libros y papeles del archivo; y si constase que la deuda está en pie, se proceda a su satisfacción firmándose a favor el Común los resguardos correspondientes.”
Així doncs, es devien quantitats des de feia 50 anys. I aquestes quantitats, representaven un sou suficient per al manteniment del regidor, o era més bé una ajuda a les hores que hi dedicava?
Doncs tenint en compte que aquesta quantitat es pot traduïr en 984,1 sous, si ho dividim representaria 196,8 sous anuals. Prenent els preus i sous mitjans de 1700 fins al 1750, tenim que el preu de l'alimnetació diària d'un treballador és de 3 a 4 sous. Si dividim la quantitat de 196,8 sous pels 365 dies de l'any, resulta que diàriament representa una quantitat de 0,5 sous. Així, aquest sou que es cobrava de l'Ajuntament només representava entre un 12,5 i un 16,5% de la quantitat necessària pel manteniment d'un treballador.
En aquestes dates, el salari diari d'un manobre agrícola o de la construcció era de 6 a 9 sous i el d'un pagès o mestre fuster el de 14 sous. Però per exemple, si prenem de referència el salari d'un escrivà, cobrava de 0,5 a 0,71 sous per dia; també el mestre de primeres lletres i el de gramàtica estava molt mal pagat en relació a tasques manuals com pagès o mestre fuster, ja que el primer cobrava 4,93 sous al dia i el segon 5,48.
dimecres, 19 de setembre del 2012
Traient la pols - mapes antics
Aquest és el guió del programa Traient la pols del 18 de setembre de 2012. Per tant, la redacció es veu condicionada per l'objectiu d'al·locució.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
Avui, la primera part del programa i demà la segona part, el document sobre els sous no cobrats d'alguns regidors de l'Ajuntament, de 1784.
Novetats de l’arxiu
- S’han restaurat els llibres del cadastre de 1739
- El bloc de l’arxiu ha arribat aquest estiu a les 10.000 visites. Ara ja anem per les 11.000 visites.
- S’estan digitalitzant documents audiovisuals en conveni amb Isidre Rosell i Joan Vidal (festes i actes culturals 80’s, 90’s)
Mapes antics
Parlarem sobre Mapes antics de Catalunya. On consultar-los, com consultar-los, edicions per adquirir actualment.
Recentment, l’editorial base ha editat una obra de col•leccionista, que es tracta d’una col•lecció de 65 cartes cartogràfiques en reproducció facsímil d’alta qualitat, mapes dels segles XVII i XVIII
Aquesta és una edició de 998 exemplars numerats, de gran tamany. Tingueu en compte que les dimensions de les làmines desplegades són de 72 x 102 centímetres i la mida de l’estoig és de 72 x 51 centímetres.
Són, com he dit, 65 làmines, individuals, que corresponen a mapes que van ser originalment publicats en diversos països europeus, com ara el Benelux, França, Itàlia, Gran Bretanya, Espanya i també a Catalunya.
Entre aquests mapes reproduïts hi ha el primer que es va estampar a Catalunya anomenat “Nova Principatus Cataloniae descriptio”, del 1605; la primera representació de la divisió en vegueries de Catalunya, publicat al 1660 a França, diverses versions del mapa de Mercator o el primer atles de butxaca.
I no és això sol, sinó que s’acompanya amb un ampli estudi històric i cartogràfic de tots aquests plànols fet per Jaume Sobrequès i Jordi Estruga (president de l’associació de bibliòfils de Catalunya).
Els que vulgueu i podeu adquirir-ho, doncs a la pàgina web de l’editorial Base teniu més informació. I els qui vulgueu consultar-lo podeu dirigir-vos a la biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A més a més, els interessats podeu consultar alguns plànols antics en plataformes d’internet.
COL•LECCIÓ RYHINER
Una pàgina web molt interessant és la de consulta de la col•lecció Ryhiner. La Universitat de Berna és qui ens facilita per internet 16.000 mapes de tot el món, dels segles XVI a XIX principalment. També té algunes cartes de navegació del segle XI. Ho podeu trobar a l’adreça http://www.zb.unibe.ch/maps/ryhiner/sammlung/
O buscant al google hi arribareu més ràpidament.
Els mapes estan classificats països i també n’hi ha de Catalunya. Per exemple, un del 1613. Aquest va ser elaborat per francesos i aleshores ells els noms no els tenien gaire apamats tal i com es deien realment. Trobem, per exemple, en algun Cubelles no apareix i hi surt Galifa. En un altre hi apareix Cubelles com CUBELLS, també CONIT, i de Sitges ens apareixen diverses versions com SITIAS o SIGUES. Això no vol dir que al 1613 es deien així, sinó que els costava interpretar la sonoritat i transcriure-la correctament.
L’única pega que té la web és que els mapes no es poden descarregar i que l’ampliació és limitada i a vegades costa una mica llegir alguna inscripció
El projecte Rumsey
Són més de 200 mapes històrics seleccionats de la seva col•lecció de més de 150.000 mapes, que poden ser vistos amb el google Earth. N’hi ha de tot el món i són de lliure accés. Contenen una important informació sobre el passat i representen una mostra dels períodes de temps entre 1680 i 1930. Els mapes apareixen com una fitxa sobre el lloc actual que representa. Malauradament, en aquesta plataforma no podem veure cap mapa de Catalunya, però possiblement en un futur aquesta col•lecció digitalitzada s’ampliï.
Raremaps.com – Barry Lawrence Ruderman
És una pàgina web de venda de reproduccions de mapes antics d’alta qualitat a on es poden veure uns 10.000 exemplars en molt bona qualitat. No fa falta comprar-los per veure’ls. Es pot buscar per països. Heu de posar “catalonia” al cercador i podeu veure 9 mapes del 1606 fins el 1720. Després ja amb el decret de nova planta i la pèrdua de les institucions ja no es representa sola sinó englobada a Espanya.
Sanderus maps.com
També és una botiga de documents, llibres antics i reproduccions que té un gran nombre de digitalitzacions de mapes. Per exemple tenim la digitalització del mapa de Mercator del 1613
Podem veure la representació una mica allargada de Catalunya. Cubelles no apareix i la costa, per ordre de dalt a baix, tenim Garraf, Sirguer (sitges), arco de barà (amb un dibuixet), conit –en una espècie de banya més sortida cap al mar, i taragona.
I ja a casa, tenim L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Té una àmplia col•lecció digitalitzada, que podeu veure a la seva pàgina web www.icc.cat
Heu d’anar a l’apartat “mapes i fotos antics en línia, on uns els desglossen per lloc. N’hi ha de Catalunya, Espanya, Europa, Amèrica...
De Catalunya, mapes antics dels segle XVI a XX: 1361 documents; Vistes de catalunya i del món, XVI-XX: 1095; Fons monés de la guerra civil; municipis de catalunya, etc.
Per buscar documents sobre Cubelles, hi ha un cercador. Heu de buscar-ho per Cubelles i us retorna també alguna fotografia. El més antic és el de 1767.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Tornem a la ràdio
Aquesta setmana ràdio Cubelles inicia la nova temporada i l'arxiu també hi participarà amb un petit espai. Serà els dimarts, dins el programa Cubelles a les 10, en un espai anomenat "Traient la pols".
Si recordeu, la temporada passada ja varem fer aquest espai i, amb satisfacció, aquesta temporada hem decidit continuar. En aquesta ocasió, però, l'espai es farà cada 15 dies. Per tant, el retorn serà el 18 de setembre i el següent el dia 2 d'octubre.
D'entrada, en aquest primer programa parlarem de diversos temes. En primer lloc, ens posarem al dia de les novetats de l'arxiu municipal des de l'últim programa de Traient la pols, des del mes de juny.
En segon lloc, i prenent de referent la recent publicació de facsímils de plànols de Catalunya dels segles XVI i XVIII, parlarem d'aquesta publicació i de pàgines web on podem consultar plànols i mapes antics de Catalunya i del món.
I finalment, traurem la pols a un document de l'arxiu corresponent a un copiador de correspondència de 1784. En aquest es reclamen els salaris endarrerits d'un regidor i el seu pare a l'Ajuntament. És interessant perquè el primer salari reclamat i degut és de prop de 50 anys. Si no tenim temps suficient, ho deixarem pel proper programa.
I si no podeu escoltar-lo es reemet el mateix dia a la nit, a dos quarts d'onze.
Si recordeu, la temporada passada ja varem fer aquest espai i, amb satisfacció, aquesta temporada hem decidit continuar. En aquesta ocasió, però, l'espai es farà cada 15 dies. Per tant, el retorn serà el 18 de setembre i el següent el dia 2 d'octubre.
En segon lloc, i prenent de referent la recent publicació de facsímils de plànols de Catalunya dels segles XVI i XVIII, parlarem d'aquesta publicació i de pàgines web on podem consultar plànols i mapes antics de Catalunya i del món.
I finalment, traurem la pols a un document de l'arxiu corresponent a un copiador de correspondència de 1784. En aquest es reclamen els salaris endarrerits d'un regidor i el seu pare a l'Ajuntament. És interessant perquè el primer salari reclamat i degut és de prop de 50 anys. Si no tenim temps suficient, ho deixarem pel proper programa.
I si no podeu escoltar-lo es reemet el mateix dia a la nit, a dos quarts d'onze.
dijous, 13 de setembre del 2012
Els llibres del cadastre de 1739, restaurats
Si recordeu, fa uns mesos varem postejar una notícia anunciant-vos que es restaurarien els llibres del cadastre de 1739. Eren 2 llibres i un plec de documents afectats principalment amb el problema de tinta fèrrica, que s'anava menjant el paper i podia acabar fent-lo il·legible.
Per evitar que aquesta degradació que ja havia començat continués, l'arxiu municipal va proposar a l'Ajuntament d'acollir-se al Programa de Restauració de la Xarxa d'arxius de la Diputació de Barcelona. L'any passat, també fruit d'aquest programa ja es van poder restaurar els llibres del ple de l'Ajuntament de Cubelles (1877-1891). Amb l'acolliment al programa, el cost de restauració es reparteix entre les dues institucions. Per l'Ajuntament ha representat, doncs, al voltant del 40% del cost total. La Teresa Marquès, com l'any anterior, ha estat la restauradora.
Ara aquests llibres ja estan a disposició dels investigadors que ho sol·licitin.
l'Abans
La presentació d'aquests llibres és amb uns estoig fets a mida, els quals permetran una conservació i emmagatzematge òptims. Els 3 llibres dins la capsa d'arxiu.
Per evitar que aquesta degradació que ja havia començat continués, l'arxiu municipal va proposar a l'Ajuntament d'acollir-se al Programa de Restauració de la Xarxa d'arxius de la Diputació de Barcelona. L'any passat, també fruit d'aquest programa ja es van poder restaurar els llibres del ple de l'Ajuntament de Cubelles (1877-1891). Amb l'acolliment al programa, el cost de restauració es reparteix entre les dues institucions. Per l'Ajuntament ha representat, doncs, al voltant del 40% del cost total. La Teresa Marquès, com l'any anterior, ha estat la restauradora.
Ara aquests llibres ja estan a disposició dels investigadors que ho sol·licitin.
l'Abans
Ara
La presentació d'aquests llibres és amb uns estoig fets a mida, els quals permetran una conservació i emmagatzematge òptims. Els 3 llibres dins la capsa d'arxiu. 
Llibre del cadastre de 1739
S'ha refet el cosit, que estava molt malmès i alguns dels plecs es trobaven solts.
Detall de la tanca. S'ha reproduït fidelment a l'original.
Imatge del llibre de valor de terres en el seu estoig. Aquest era el llibre que estava més malmès de tots i el que ha portat més feina tan a la part exterior com a l'interior.
El cosit es trobava totalment desfet i s'ha refet de la mateixa forma que l'original
Les cintes de tancament del llibre s'han mantingut fent una mínima consolidació totalment reversible. Per no malmetre-les més, i tenint en compte que el llibre es conserva en un estoig, aquestes cintes esdevindran decoratives i no s'usaran per tancar.
Detall d'una de les pàgines restaurades. S'ha netejat, consolidat i laminat per les dues parts del bifoli. Com es pot observar, s'havia perdut bona part del foli a causa de l'ús. Recordem que aquest llibre era d'ús habitual perquè contenia el resum del que havia de pagar cadascú cada any per aquest impost.
Tal i com s'observa, els llocs on hi ha més acumulació de tinta (les lletres majúscules) s'han rovellat i destruït completament el suport.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)