dijous, 30 de desembre del 2010
dimarts, 14 de desembre del 2010
Imatges de l'homenatge
Imatges de l'homenatge -12 de novembre de 2010-
Vegeu-les totes en aquesta adreça: http://picasaweb.google.com/arxiucubelles/HomenatgeDolorsThomas#
divendres, 10 de desembre del 2010
Exposició - homenatge a Dolors Thomas
Ens fem ressó d'una activitat del Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell" que trobem molt interessant. El proper dia 12 de desembre, a la sala d'actes de la Rectoria, s'inaugurarà l'exposició - homenatge a Dolors Thomas. En l'inauguració es farà lectura de poemes i es visualitzaran imatges, entre d'altres, del concurs de Roses de 1989.
Seguim el bloc del Amics del Castell (http://amicscastell.blogspot.com/):
"La poetessa Dolors Thomas, filla adoptiva de Cubelles i sòcia de la nostra entitat, ens va deixar el 23 de desembre de l’any passat, a l'edat de 86 anys. En arribar el primer aniversari del seu traspàs, els Amics del Castell volem recordar la figura d’aquesta entusiasta i entranyable persona amb un recull de fotografies que donen testimoni de la seva gran implicació en la vida social i cultural de la vila, així com una tria de les moltes poesies que va arribar a escriure i que li valgueren ser reconeguda com la poetessa de Cubelles.
L’exposició romandrà oberta fins al 23 de desembre els dimarts, dijous i dissabtes de 18.00 h. a 19.30 h."
Ens veiem allà
Seguim el bloc del Amics del Castell (http://amicscastell.blogspot.com/):
"La poetessa Dolors Thomas, filla adoptiva de Cubelles i sòcia de la nostra entitat, ens va deixar el 23 de desembre de l’any passat, a l'edat de 86 anys. En arribar el primer aniversari del seu traspàs, els Amics del Castell volem recordar la figura d’aquesta entusiasta i entranyable persona amb un recull de fotografies que donen testimoni de la seva gran implicació en la vida social i cultural de la vila, així com una tria de les moltes poesies que va arribar a escriure i que li valgueren ser reconeguda com la poetessa de Cubelles.
L’exposició romandrà oberta fins al 23 de desembre els dimarts, dijous i dissabtes de 18.00 h. a 19.30 h."
Ens veiem allà
dimecres, 8 de desembre del 2010
Noves entrevistes
Ja teniu a la vostra disposició dos nous àudios a la pàgina Arxiu Sonor:
- Promoció del bloc de l'arxiu a Ràdio Cubelles, emès el juliol de 2010.
- Entrevista referent a la xerrada de Núria Jané, arxivera de l'ajuntament, del dia 26 de novembre de 2010. Xerrada organitzada pel Grup d'Estudis Cubellencs, Amics del Castell.
Si teniu algun problema per escoltar-los o descarregar-los, envieu un correu.
- Promoció del bloc de l'arxiu a Ràdio Cubelles, emès el juliol de 2010.
- Entrevista referent a la xerrada de Núria Jané, arxivera de l'ajuntament, del dia 26 de novembre de 2010. Xerrada organitzada pel Grup d'Estudis Cubellencs, Amics del Castell.
Si teniu algun problema per escoltar-los o descarregar-los, envieu un correu.
divendres, 3 de desembre del 2010
Xerrada 26-11-2010
Ja podeu descarregar-vos els PDF del power point que es va visualitzar durant la xerrada del dia 26 de novembre de 2010.
Us el podeu descarregar en 2 formats seguint els links:
1 diapositiva per pàgina: Segueix aquest link
2 diapositiva per pàgina: Segueix aquest link
Si els links no funcionen envieu un correu a janeon@cubelles.org
També podeu veure unes quantes imatges a la columna de la dreta.
Us el podeu descarregar en 2 formats seguint els links:
1 diapositiva per pàgina: Segueix aquest link
2 diapositiva per pàgina: Segueix aquest link
Si els links no funcionen envieu un correu a janeon@cubelles.org
També podeu veure unes quantes imatges a la columna de la dreta.
dimecres, 1 de desembre del 2010
El cine a Cubelles
La Conchita Carrasco ens ha tramés un petit estudi sobre el cine a Cubelles i sobre el cine i Charlie Rivel. Com que és bastant llarg el publicarem en tres parts. A partir d'avui ja podeu llegir la primera part a l'apartat "Les vostres recerques"
dimarts, 30 de novembre del 2010
Presentació del llibre de "Tots els noms"
El proper 9 de desembre, es presentarà el llibre "Tots els Noms. Víctimes de la Guerra Civil al Penedès" a Vilafranca del Penedès. Aquest llibre conté el llistat nominal, municipi a municipi, de totes les persones que moriren durant la guerra civil i el primer franquisme, al Penedès. També al nostre municipi de Cubelles.
Aquest llibre és el resultat d'una part de la recerca realitzada en el projecte Tots els Noms. Les dades que conté ja es poden consultar a internet, al cercador de la pàgina http://www.totselsnoms.org/
En el mateix acte es lliurarà un exemplar del llibre als socis de l'IEP i als col·laboradors de Tots els Noms que hi assisteixin.
Dia: 9 de desembre
Hora: 20:00 hores
Lloc: Consell Comarcal de l'Alt Penedès
Aquest llibre és el resultat d'una part de la recerca realitzada en el projecte Tots els Noms. Les dades que conté ja es poden consultar a internet, al cercador de la pàgina http://www.totselsnoms.org/
En el mateix acte es lliurarà un exemplar del llibre als socis de l'IEP i als col·laboradors de Tots els Noms que hi assisteixin.
Dia: 9 de desembre
Hora: 20:00 hores
Lloc: Consell Comarcal de l'Alt Penedès
dijous, 25 de novembre del 2010
Xerrada sobre l'Arxiu Municipal de Cubelles
Aquest divendres, a la sala de la rectoria, Xerrada de l'Arxiu municipal de Cubelles a càrrec de Núria Jané, arxivera de l'arxiu municipal, xerrada organitzada pel Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell "
A través de les tres definicions "d'arxiu", anirem desgranant què és un arxiu, què s'hi fa i quins són els documents i les tasques que es desenvolupen al nostre arxiu municipal. Tindrem imatges i alguns talls de so escollits gràcies a la digitalització del fons de Ràdio Cubelles que s'està duent a terme actualment.
A través de les tres definicions "d'arxiu", anirem desgranant què és un arxiu, què s'hi fa i quins són els documents i les tasques que es desenvolupen al nostre arxiu municipal. Tindrem imatges i alguns talls de so escollits gràcies a la digitalització del fons de Ràdio Cubelles que s'està duent a terme actualment.
Dia: divendre 26/11/2010
Hora: 19:00
Lloc: Rectoria de Cubelles
Us esperem a tots i totes!
dimarts, 9 de novembre del 2010
Inauguració de l'exposició de fotografies
El passat divendres es va inaugurar al Centre Social l'exposició de fotografies d'Antoni Pineda "Gent de Cubelles. Imatges de fa mig segle".
Es tracta d'un recull de fotografies dels anys 50 i 60 on les persones resulten les protagonistes. Antoni Pineda, autor de les fotografies, i vicepresident del Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell" va inaugurar oficialment l'exposició amb un breu discurs.
L'exposició es podrà veure fins a final de mes, durant l'horari del Centre social.
A continuació exposem algunes de les fotografies de l'acte inaugural. Totes les podreu veure al marge dret de la pantalla.
Un càmera de Canal blau, gravant unes imatges per al noticiari abans de la inauguració
Es tracta d'un recull de fotografies dels anys 50 i 60 on les persones resulten les protagonistes. Antoni Pineda, autor de les fotografies, i vicepresident del Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell" va inaugurar oficialment l'exposició amb un breu discurs.
L'exposició es podrà veure fins a final de mes, durant l'horari del Centre social.
A continuació exposem algunes de les fotografies de l'acte inaugural. Totes les podreu veure al marge dret de la pantalla.
Els cubellencs i cubellenques comentaven les fotografies on alguns d'ells i elles apareixien
Antoni Pineda llegint la breu presentació de l'exposició i el periodista de Ràdio Cubelles prenent les declaracions
dimarts, 19 d’octubre del 2010
De visita - 8 de juny de 1949-
Durant la dècada del 1940 i 1950, Francisco Franco féu dues visites oficials i una de privada a Vilanova i la Geltrú. La primera tingué lloc el 30 de gener de 1942. La segona visita oficial va ser el 8 de juny de 1949. Franco feia una estada a Barcelona i aprofità l’avinentesa per desplaçar-se a Vilanova i la Geltrú per visitar la fàbrica Pirelli. La fàbrica ja es trobava del tot reconstruïda dels desperfectes provocats "por la voladura efectuada por el ejército rojo en retirada", segons deien les cròniques oficials.
Seguim l'article de Francesc Foguet, publicat a Del Penedès (hivern 2005-2006), on explica la visita de Franco:
"Com en la primera estada del dictador a la ciutat, la premsa parlava del caràcter «apoteósico» de l'esdeveniment: tota la ciutat esperava Franco al llarg de la carretera i de la Rambla Pirelli, i banderes, arcs triomfals i flors innumerables guarnien l'itinerari de benvinguda. El Caudillo fou rebut per Antoni Ferrer Fi, alcalde de la ciutat i cap local del Movimiento, «autoritats, falangistes i molt de públic».
Acompanyat per l'alcalde, que li va lliurar la vara (símbol inequívoc del poder de la ciutat), es dirigí a peu a la factoria de Pirelli. Durant aquest breu passeig, respongué les aclamacions de la multitud saludant amb la mà i fent lluir el seu somriure sinistre. A l'entrada de la fàbrica, els senyors Josep Bertran Musitu, financer i consumat franquista. Cario Terzi Fugazza, director executiu de Pirelli, i Guillermo de Azcoitia, director general, a més d'altres directrius de l'empresa, el saludaren i l'acompanyaren per diferents seccions de la factoria, on els treballadors estaven al peu del canó. Acabada la visita, el Caudillo se'n va anar cap a Sitges."
Així ho publicava el diari de Vilanova el dia 11 de juny de 1949.
El cost del despaçament va ser de 55 pessetes, quantitat que es va veure reflectida en els manaments de pagament d'aquell any.
Seguim l'article de Francesc Foguet, publicat a Del Penedès (hivern 2005-2006), on explica la visita de Franco:
"Com en la primera estada del dictador a la ciutat, la premsa parlava del caràcter «apoteósico» de l'esdeveniment: tota la ciutat esperava Franco al llarg de la carretera i de la Rambla Pirelli, i banderes, arcs triomfals i flors innumerables guarnien l'itinerari de benvinguda. El Caudillo fou rebut per Antoni Ferrer Fi, alcalde de la ciutat i cap local del Movimiento, «autoritats, falangistes i molt de públic».
Acompanyat per l'alcalde, que li va lliurar la vara (símbol inequívoc del poder de la ciutat), es dirigí a peu a la factoria de Pirelli. Durant aquest breu passeig, respongué les aclamacions de la multitud saludant amb la mà i fent lluir el seu somriure sinistre. A l'entrada de la fàbrica, els senyors Josep Bertran Musitu, financer i consumat franquista. Cario Terzi Fugazza, director executiu de Pirelli, i Guillermo de Azcoitia, director general, a més d'altres directrius de l'empresa, el saludaren i l'acompanyaren per diferents seccions de la factoria, on els treballadors estaven al peu del canó. Acabada la visita, el Caudillo se'n va anar cap a Sitges."
Així ho publicava el diari de Vilanova el dia 11 de juny de 1949.
Imatge: Xacpremsa (Diari de Vilanova, Arxiu Comarcal del Garraf)
En el nostre arxiu també tenim un exemple de la crida que es va fer a les poblacions del voltant per tal que la gent es desplacés fins a Vilanova. Aquest ban ens l'ha fet arribar en Xavier Martínez.
El cost del despaçament va ser de 55 pessetes, quantitat que es va veure reflectida en els manaments de pagament d'aquell any.
dijous, 14 d’octubre del 2010
70 anys de la mort de Lluís Companys
Malauradament demà farà 70 anys varen afusellar el President de la Generalitat Lluís Companys i Jover.
Advocat laboralista i defensor de la causa rabassaire, fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires de Catalunya al 1922. Políticament es destaca durant la IIª República, quan es elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 12 d'abril de 1931; Diputat a Corts per la província de Barcelona al juny de 1931; vicepresident de l'Assamblea de Catalunya i president provisional el gener de 1932, en substitució de Jaume Carner; diputat al Parlament de Catalunya i Primer President del Parlament, al novembre de 1932; Ministre de Marina del juny al novembre de 1933; i President de la Generalitat de Catalunya de gener de 1934 fins a la seva mort, el 15 d'octubre de 1940.
Notícia publicada a la "Vanguardia. Notas Gráficas". Companys i el govern de la Generalitat, restaurat després de les eleccions de febrer de 1936, paren a Madrid per rebre un homenatge de camí cap a Barcelona. AMCub (fons d'hemeroteca)
Recursos web i homenatges al Penedès
Documents inédits de Lluís Companys i Carme Ballester
Homenatge a Lluís Companys
Pujada amb torxes al Castell de Calafell 2010
Homenatge a Sitges
dimecres, 6 d’octubre del 2010
La digitalització dels llibres d'actes
Ja fa un parell de setmanes que varem poder iniciar la digitalització dels llibres d'actes de l'ajuntament. Hem començat digitalitzant els més antics en bon estat, és a dir, a partir del 1890. Els llibres més antics, creats entre 1870 i 1890 estan en mal estat i pendents d'una futura restauració.
La digitalització es realitza mitjançant una base de reproducció amb columna, i uns focus especials. La càmera es situa dirigida cap al document, de tal manera que no li fa falta l'ús del flaix.
A més a més de la presa d'imatges, s'elabora una base de dades externa a on s'insereixen les metadades del document que s'està digitalitzant. Organitzada amb un criteri arxivístic per data, s'ha optat per elaborar una fitxa de cada acta del ple, sobre la qual hi poden haver una o més imatges. Aquestes es relacionen en el camp "codi". S'ha optat per aquest sistema en veure que la descripció d'imatge per imatge no era possible, donat que hi ha actes que tenen més d'una imatge, i hi ha imatges que tenen més d'una acta. De cada acta, tal i com dèiem, s'ha generat una fitxa, la qual conté, a més de les característiques arxivístiques del document (codi de classificació, tipologia documental, unitat de descripció, suport original, etc.) una descripció o descriptors que ens ajudaran a la hora de fer cerques sobre temes concrets de la documentació de referència.
Per exemple, en diverses actes ens ha aparegut el tema de l'escorxador municipal: la adequació d'un nou espai, la contractació de personal de neteja, la petició de destí de més aigua, etc. Un cop elaborada la base, quan nosaltres vulguem cercar alguna informació sobre l'escorxador, només ens caldrà fer una cerca de la paraula, i automàticament ens retornaran els registres que continguin temes referents a aquests.
L'Eulàlia entrant la informació a la base de dades i la Maria José extraient la informació dels documents originals.
La digitalització es realitza mitjançant una base de reproducció amb columna, i uns focus especials. La càmera es situa dirigida cap al document, de tal manera que no li fa falta l'ús del flaix.
L'Ivan, que digitalitza el fons de ràdio Cubelles, donant un cop de mà amb les fotografies.
Per exemple, en diverses actes ens ha aparegut el tema de l'escorxador municipal: la adequació d'un nou espai, la contractació de personal de neteja, la petició de destí de més aigua, etc. Un cop elaborada la base, quan nosaltres vulguem cercar alguna informació sobre l'escorxador, només ens caldrà fer una cerca de la paraula, i automàticament ens retornaran els registres que continguin temes referents a aquests.
divendres, 10 de setembre del 2010
Feliç diada
En el nostre arxiu també tenim documents que emmarquen i configuren la guerra que va acabar en derrota, i que ara tenim com a símbol nacional: l'11 de setembre, diada nacional de Catalunya. A continuació podeu llegir un fragment de la exhortació que s'havia de llegir als ajuntaments de la nostra vegueria, la del Penedès, per a animar voluntaris a presentar-se per a lluitar pel Rei i la Nació Catalana.
Perque primerament concorra la de punt i la gloria de Nostra nació en defensar i mantenir al Rey nostre en la monarquia; fent ostentació de la lealtat que li professam y devem professar sempre; no sols per no ser exedits dels demes vassalls, que en los dilatats Regnes ostentan la fidelitat; sinó també per fer admirar a les nacions, la continuació de nostra constancia en servir a Sa Magestat.
Així mateix es de la major estimació y punt de Nostra Nació Cathalana, lo desempenyo de la confiansa, que sa Magestat y lo Sr. Marques de Castel Rodrigo fan de ella, pues li an concedit la honra de tenir cossas de tropas de la nació Cathalana en los Reials Exercits de sa Magestat; y desitjant cumplirlos y mantenirlos se reduplica la confiansa que se fa de la nació, que es lo mes que un vassall pot merexer de son príncep.
No ne’s de menor en est cas lo considerar que sa Magestat demana la assistencia a estos sos vassalls pera acudir a una guerra defensiva y tan justa que etiam la emulació deu aprobarla quant aquella se fomenta de fins interessos particulars y ideant lograrlos oprimint estos dominis de sa magestat, amb una invasió de tropas sens motiu de conquista, sino de una opresiva molestia y passió particular.
Y es de atendrer que assistint nosaltres ab tota aplicació en lo numero de gent se nos demana, obranti per nostra part en tant justa guerra, y sacrificant las vidas (que devem fer com a vassalls) defensam al matex temps nostras casas y Isendas, alcansam nom inmortal en lealtat, complim a la obligació del servei de Deu y de sa Magestat, y nos constituïm en un estat de merexer de la Real Clemencia molts alivios y gracias per nosaltres, nostres fills i posteritat.
Bona diada a tothom
dilluns, 6 de setembre del 2010
El mossen demana un pont (1791)
Entre el plec de documents anomenats "Del castillo de la Geltrú" trobem una petició del rector de l’església Parroquial de Santa Maria de Cubelles Francesc Calaf. Està dirigida a l'ajuntament de Cubelles i en ella exposa i demana que se li construeixi un pont per passar entre la parròquia i la casa rectoral, ja que sinó no pot complir totes les obligacions que el culte requereix.
En complement a l'article publicat pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell al passat Quaderns de Patrimoni del Garraf (núm. 12), fem ressò d'aquesta petició del 4 d'octubre de 1791. A l'article de Quaderns, s'hi publica una petició al Bisbat de 8 de febrer de 1792, així que la petició i argumentació a l'Ajuntament fou anterior. No sabem què se li va contestar per part del consistori, però deuria ser positiu ja que el pont va tirar endavant.
El text diu així:
Magnífich Senyor
El Doctor Francisco Calaf, prebíter i rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de esta Vila de Cubellas
Exposa que en el dia que se parlar de dorar lo Altar Major de esta Parroquia, proposà que es faria donació a esta Iglesia de un retaule de St. Pere y Sant Pau si se li donava la facultat de construir un pont per passar desde la Rectoria a la Iglesia, y que havent dit lo Regidor Major, que era aleshores, que juntaria algunas persones per tractar es assumpte atenent y considerant, que de aquella sa Propuesta ninguna resposta se li ha tornat; tenint ara noticia de estar lo retaule a punt de plantarse solicita ab lo present memorial lo concentiment per fer lo dit Pont.
La casa de Almirall de la torre, sogra del magnífich Ajuntament, que era en aquell temps de fer un pont per passar a la torre, sens que se sapia y agues altre causa, que una comoditat particular, ni se te noticia de havent fer un especial favor o benefici al comú o a la Iglesia.
El fi pricipal entre molts altres, que mou al principal, es poden veurer ab facilitat si la llantia està encesa, habens de fiar al cuydado de altre lo adobarla, y la grave obligació de que no faltia llum al Santíssim Sagrament, y la més propta administració a una proxima necessitat als Sagraments.
Poquissimas y raras son las rectorias en que haventi comoditat nos passia de ella a la Iglesia com es a veurer en Castellet, Gornal, Sant Oliva, Llorens, Bañeras, Sant Jaume, Castellví, Santa Margarida, Hospitalet y moltissimas a més del present Bisbat. Y encara en la capital de Barcelona, en las parroquias en que hi ha comuns diposits, se passan desde sas rectorias a la Iglesia: com es pot veurer en la del Pi Santa Maria, St. Just, St. Cugat, Sant Jaume, aquesta transvia un pont en lo carrer qui va desde la plasa de Sant Jaume a la Casa de la Ciutat y poch temps ha que concedí lo lo Ilustre Ajuntament de Barcelona als religiosos Marcenaris fer dos ponts, en lo carrer de la Mercé, per passar a la Sacristia y al Cor; Demanara que a excepció de las Iglesias que son molt distants de las Rectorias, son pocas las que no tingan dit passatje. Per lo que es pena el suplicant, meresxer ab aquest Magnifich Ajuntament que tindria a be concedir la facultat de fer lo pont, per poder passar a qualsevol ocasió a visitar sa Esposa la la Parroquial Iglesia de esta Villa, lo que espera de la coneguda benignitat de V.M.
Cubellas 4 de octubre de 1791
Doctor Francisco Calaf Presbiter y Rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria.
En complement a l'article publicat pel Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell al passat Quaderns de Patrimoni del Garraf (núm. 12), fem ressò d'aquesta petició del 4 d'octubre de 1791. A l'article de Quaderns, s'hi publica una petició al Bisbat de 8 de febrer de 1792, així que la petició i argumentació a l'Ajuntament fou anterior. No sabem què se li va contestar per part del consistori, però deuria ser positiu ja que el pont va tirar endavant.
El text diu així:
Magnífich Senyor
El Doctor Francisco Calaf, prebíter i rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de esta Vila de Cubellas
Exposa que en el dia que se parlar de dorar lo Altar Major de esta Parroquia, proposà que es faria donació a esta Iglesia de un retaule de St. Pere y Sant Pau si se li donava la facultat de construir un pont per passar desde la Rectoria a la Iglesia, y que havent dit lo Regidor Major, que era aleshores, que juntaria algunas persones per tractar es assumpte atenent y considerant, que de aquella sa Propuesta ninguna resposta se li ha tornat; tenint ara noticia de estar lo retaule a punt de plantarse solicita ab lo present memorial lo concentiment per fer lo dit Pont.
La casa de Almirall de la torre, sogra del magnífich Ajuntament, que era en aquell temps de fer un pont per passar a la torre, sens que se sapia y agues altre causa, que una comoditat particular, ni se te noticia de havent fer un especial favor o benefici al comú o a la Iglesia.
El fi pricipal entre molts altres, que mou al principal, es poden veurer ab facilitat si la llantia està encesa, habens de fiar al cuydado de altre lo adobarla, y la grave obligació de que no faltia llum al Santíssim Sagrament, y la més propta administració a una proxima necessitat als Sagraments.
Poquissimas y raras son las rectorias en que haventi comoditat nos passia de ella a la Iglesia com es a veurer en Castellet, Gornal, Sant Oliva, Llorens, Bañeras, Sant Jaume, Castellví, Santa Margarida, Hospitalet y moltissimas a més del present Bisbat. Y encara en la capital de Barcelona, en las parroquias en que hi ha comuns diposits, se passan desde sas rectorias a la Iglesia: com es pot veurer en la del Pi Santa Maria, St. Just, St. Cugat, Sant Jaume, aquesta transvia un pont en lo carrer qui va desde la plasa de Sant Jaume a la Casa de la Ciutat y poch temps ha que concedí lo lo Ilustre Ajuntament de Barcelona als religiosos Marcenaris fer dos ponts, en lo carrer de la Mercé, per passar a la Sacristia y al Cor; Demanara que a excepció de las Iglesias que son molt distants de las Rectorias, son pocas las que no tingan dit passatje. Per lo que es pena el suplicant, meresxer ab aquest Magnifich Ajuntament que tindria a be concedir la facultat de fer lo pont, per poder passar a qualsevol ocasió a visitar sa Esposa la la Parroquial Iglesia de esta Villa, lo que espera de la coneguda benignitat de V.M.
Cubellas 4 de octubre de 1791
Doctor Francisco Calaf Presbiter y Rector de la Iglesia Parroquial de Santa Maria.
dimecres, 25 d’agost del 2010
Nova pàgina: Bibliografia cubellenca
Amb la voluntat de fer accessible el patrimoni i la història, hem activat una nova pàgina del bloc que duu per títol "bibliografia Cubellenca"
En aquest apartat anirem penjant en PDF els articles històrics que s'han anat publicant als diversos programes de Festa Major. Són d'interés considerable i moltes vegades no en tenim accés o coneixement. O bé conservem l'exemplar, o hem d'anar a l'arxiu o biblioteca per tal que ens facilitin una còpia. Per tant, i amb voluntat per donar a conèixer aquest patrimoni i fer-lo accessible, primer podeu demanar els articles "a la carta" i més endavant els penjarem directament per tal que us els pugueu descarregar.
Aquests articles tracten diversos temes, des de les festes majors, a alguns aspectes concrets de la història del municipi, com ara els "Americanos", el govern municipal abans i després del Decret de Nova Planta, el castell de Cubelles, cronologies de fets diversos, estudi de les masies, etc.
En aquest apartat anirem penjant en PDF els articles històrics que s'han anat publicant als diversos programes de Festa Major. Són d'interés considerable i moltes vegades no en tenim accés o coneixement. O bé conservem l'exemplar, o hem d'anar a l'arxiu o biblioteca per tal que ens facilitin una còpia. Per tant, i amb voluntat per donar a conèixer aquest patrimoni i fer-lo accessible, primer podeu demanar els articles "a la carta" i més endavant els penjarem directament per tal que us els pugueu descarregar.
Aquests articles tracten diversos temes, des de les festes majors, a alguns aspectes concrets de la història del municipi, com ara els "Americanos", el govern municipal abans i després del Decret de Nova Planta, el castell de Cubelles, cronologies de fets diversos, estudi de les masies, etc.
dimecres, 18 d’agost del 2010
La pesta a Cubelles (1651-1654)
Ja podeu llegir l'article La pesta a Cubelles entre 1651 i 1654, escrit per Xavier Martínez Roig
Els jurats de Cubelles van prendre mesures per evitar el contagi de la pesta a Cubelles.
La prevenció era el més important, ja que morien entre el 30 i el 75 % dels afectats.
Els mètodes van resultar eficaços?
La resposta a la secció Les vostres recerques.
Imatge: extreta del web http://www.proteccioncivil.org/eu/DGPCE/Informacion_y_documentacion/catalogo/carpeta06/revispc12/rpc12_34f1.jpg
dilluns, 26 de juliol del 2010
Felicitats Exposició!
Des de l'arxiu municipal de Cubelles volem felicitar a la exposició permanent Charlie Rivel pels seus 20 anys d'existència. Tal dia com avui de 1990, la sala Charlie Rivel Hall obria les portes oferint als visitants la possibilitat de veure part dels objectes donats a l'ajuntament al 1990. Al 2006 s'inaugurava l'exposició al seu emplaçament actual, al Castell dels Marquesos d'Alfarràs. És l'Exposició Permanent del pallasso Charlie Rivel. El passat 22 de juliol es va commemorar aquests 20 anys amb una petita recepció al pati de ponent del Castell, i la visita a l'exposició.
dimarts, 20 de juliol del 2010
Noves seccions
Presentem les noves seccions del bloc de l'arxiu, les quals anirem actualitzant habitualment. Com que aquestes actualitzacions no es veuen reflectides a la pàgina principal, hem considerat que cal fer-ne una breu ressenya.
- Paleografia bàsica: en aquesta secció anirem penjant alguns trucs per tal que la lectura dels documents antics sigui més fàcil. S'intentarà que sigui un apartat eminentment pràctic, on l'explicació es faci sobre documents que tinguem a l'arxiu o bé d'altres arxius que facin referència a la nostra vila.
- Un tomb per Cubelles: sortides amb explicació històrica, que complementem amb vídeos al Youtube. Ara podeu llegir la visita al Molí de l'Estapé.
- Les vostres recerques: teniu recerques fetes, inèdites o publicades, i voleu donar-hi publicitat? Aquí podeu penjar escrits, resums o informació sobre llibres que facin referència a la història de Cubelles.
- Arxiu sonor: entrevistes a Ràdio Cubelles sobre temes de referència de l'arxiu municipal: accés, tria i avaluació, etc.
- Catàlegs i inventaris online: en aquesta secció anirem penjant els inventaris o catàlegs per tal que no hagueu de desplaçar-vos per saber què tenim. De moment podeu consultar el catàleg de la premsa històrica, una col·lecció del suplement Notas Gráficas de la Vanguardia, dels anys de la IIª República i la Guerra Civil.
Voleu suggerir una nova secció? Envieu-nos un correu a la nostra bústia.
- Paleografia bàsica: en aquesta secció anirem penjant alguns trucs per tal que la lectura dels documents antics sigui més fàcil. S'intentarà que sigui un apartat eminentment pràctic, on l'explicació es faci sobre documents que tinguem a l'arxiu o bé d'altres arxius que facin referència a la nostra vila.
- Un tomb per Cubelles: sortides amb explicació històrica, que complementem amb vídeos al Youtube. Ara podeu llegir la visita al Molí de l'Estapé.
- Les vostres recerques: teniu recerques fetes, inèdites o publicades, i voleu donar-hi publicitat? Aquí podeu penjar escrits, resums o informació sobre llibres que facin referència a la història de Cubelles.
- Arxiu sonor: entrevistes a Ràdio Cubelles sobre temes de referència de l'arxiu municipal: accés, tria i avaluació, etc.
- Catàlegs i inventaris online: en aquesta secció anirem penjant els inventaris o catàlegs per tal que no hagueu de desplaçar-vos per saber què tenim. De moment podeu consultar el catàleg de la premsa històrica, una col·lecció del suplement Notas Gráficas de la Vanguardia, dels anys de la IIª República i la Guerra Civil.
Voleu suggerir una nova secció? Envieu-nos un correu a la nostra bústia.
dimecres, 14 de juliol del 2010
L'arxiu municipal digitalitzarà part del seu fons
Els plans extraordinaris d’ocupació de la Generalitat de Catalunya han donat la possibilitat de contractar 6 persones per a digitalitzar part dels fons del nostre arxiu. L’estratègia plantejada va en una triple línia: per una banda, la digitalització de la documentació presentada al registre general de l'Ajuntament i les altes del padró d’habitants. Per l’altra, la digitalització de documents fonamentals de l’arxiu, com són els llibres d’actes del ple o el cadastre de 1739. I finalment, la ordenació, identificació i digitalització del fons de Ràdio Cubelles.
La digitalització del registre general de l'Ajuntament i del padró d'habitants
El registre és un dels serveis que produeix més documentació. Tots els ciutadans i ciutadanes poden presentar-hi queixes, peticions, sol•licituds, etc. A més a més, totes les cartes que s’envien des d’altres ens locals, supracomarcals o nacionals, es registren, per tal de deixar constància d’allò enviat. També les cartes que tramet l’Ajuntament als ciutadans o a altres administracions passa pel registre.
Què ens permet això?
Pel ciutadà...
• Que qualsevol escrit presentat per un ciutadà quedi registrat, li dóna constància de l’entrada o sortida del document
• Li assegura els drets davant d’una sol•licitud o tràmit
• Li permet obtenir determinada informació en el cas que acrediti la seva participació en qualsevol acte administratiu iniciat per l’administració o per ell mateix
• Li permet no accedir a les prerrogatives de l’administració quan aquesta ha traspaperat la documentació.
Per l’administració...
• li permet establir els terminis de temps d’actuació administrativa entre l'inici i el final d'un acte administratiu
• Realitzar la consulta de qualsevol document, conèixer-ne el seguiment i identificar els òrgans que han participat en l'acte administratiu
• Diferenciar la data del document de la data d'entrada en el registre general
En resum, el registre general és una de les potes de l’administració i la documentació que serva és molt important, i és la base o forma part de la majoria d’expedients. Actualment entren al registre de l'Ajuntament unes 14.000 instàncies i oficis, i surten d'ell unes 10.000. La documentació entrant que es conserva al registre d'entrada és sempre l’original, a excepció d’alguna tipologia documental específica que és necessari l’original per a la tramitació dels expedients (per exemple, les factures). El registre de sortida, en canvi, només té còpies, ja que l’original ha estat tramés al ciutadà. De cada registre d’entrada se’n fan tantes còpies com departaments es veuen afectats per la petició del ciutadà. Per exemple, una petició senzilla com és posar unes taules a la terrassa d’un bar, pot afectar tres o més departaments. Així doncs, al final del dia la fotocopiadora treu fum.
I aquí entra la digitalització. Per tal d’alleugerir tràmits i costos, tota l’administració pública intenta ser el màxim d’eficient i gestionar el seu temps, i això s’aconsegueix, entre d’altres, mitjançant la digitalització. El projecte té com a objectiu l’eliminació de les còpies en paper, que quedarien substituïdes per una còpia digital, consultable a la intranet de l’ajuntament. Cada departament únicament podrà consultar les còpies que li són pròpies en compliment de la LOPD. La instància original quedarà conservada de manera permanent a l’arxiu municipal.
En quant al padró, cada vegada es demanen més certificats històrics d’empadronament o convivència, de tal manera que es necessita consultar la documentació presentada, o revisar la data real de l'alta. Les altes al padró no es troben ordenades, de tal manera que és una tasca difícil trobar els documents necessaris. Així doncs, una de les tasques a fer és ordenar les altes per dates i introduir les dades principals en una base de dades. Finalment, digitalitzar-les.
La digitalització de documents de l’arxiu històric
El nostre arxiu històric compta amb documents de valor important, com ara el cadastre de 1739 i els llibres d’actes municipals. El projecte prioritzarà la digitalització dels llibres d’actes municipals per dos raons:
1. Les actes municipals més antigues són d’interès per a l'investigador.
2. Les actes municipals de l’etapa democràtica i anteriors a 1999 són d’interès per a l'administració, ja que es consulten habitualment i no es conserva còpia informàtica.
Així doncs, es començarà per digitalitzar les actes municipals més antigues que no necessitin restauració, fins a les més noves, introduint les metadades i descriptors indispensables a cada imatge. Els descriptors permetran a l'investigador cercar temes que siguin del seu interès sense haver de llegir pàgina per pàgina. Fins als anys 70, les actes del ple s’escrivien a mà; per tant, la opció de recórrer a un software lector de caràcters era impossible. Per tant, s’utilitzaran els descriptors i la pròpia descripció del document per a fer cerques fàcil i ràpidament.
El futur de la digitalització de les actes és clar: posar-les a disposició del públic a través d'internet. Abans d’això, però, el resultat estarà disponible per consultar a sala.
La digitalització del fons de Ràdio Cubelles.
Ràdio Cubelles té un important fons, sonor en la seva majoria, que engloba tots els anys des de la seva creació, al 1981, fins a l'actualitat. El fons es composa de Revox, cassets i minidiscs, que contenen programes habituals de la graella, programes especials, informatius, debats polítics o falques publicitàries de tots aquests anys. Avui en dia, ja no es fan còpies de les produccions radiofòniques en casset o minidisc, sinó que el resultant és un arxiu en format digital. L’objectiu fonamental és la unificació de tots els cassets i minidisc, la ordenació per tipologies i dates, la identificació d’aquells suports que es trobin sense identificar, i finalment la digitalització i catalogació en una base de dades.
La digitalització del registre general de l'Ajuntament i del padró d'habitants
El registre és un dels serveis que produeix més documentació. Tots els ciutadans i ciutadanes poden presentar-hi queixes, peticions, sol•licituds, etc. A més a més, totes les cartes que s’envien des d’altres ens locals, supracomarcals o nacionals, es registren, per tal de deixar constància d’allò enviat. També les cartes que tramet l’Ajuntament als ciutadans o a altres administracions passa pel registre.
Què ens permet això?
Pel ciutadà...
• Que qualsevol escrit presentat per un ciutadà quedi registrat, li dóna constància de l’entrada o sortida del document
• Li assegura els drets davant d’una sol•licitud o tràmit
• Li permet obtenir determinada informació en el cas que acrediti la seva participació en qualsevol acte administratiu iniciat per l’administració o per ell mateix
• Li permet no accedir a les prerrogatives de l’administració quan aquesta ha traspaperat la documentació.
Per l’administració...
• li permet establir els terminis de temps d’actuació administrativa entre l'inici i el final d'un acte administratiu
• Realitzar la consulta de qualsevol document, conèixer-ne el seguiment i identificar els òrgans que han participat en l'acte administratiu
• Diferenciar la data del document de la data d'entrada en el registre general
En resum, el registre general és una de les potes de l’administració i la documentació que serva és molt important, i és la base o forma part de la majoria d’expedients. Actualment entren al registre de l'Ajuntament unes 14.000 instàncies i oficis, i surten d'ell unes 10.000. La documentació entrant que es conserva al registre d'entrada és sempre l’original, a excepció d’alguna tipologia documental específica que és necessari l’original per a la tramitació dels expedients (per exemple, les factures). El registre de sortida, en canvi, només té còpies, ja que l’original ha estat tramés al ciutadà. De cada registre d’entrada se’n fan tantes còpies com departaments es veuen afectats per la petició del ciutadà. Per exemple, una petició senzilla com és posar unes taules a la terrassa d’un bar, pot afectar tres o més departaments. Així doncs, al final del dia la fotocopiadora treu fum.
I aquí entra la digitalització. Per tal d’alleugerir tràmits i costos, tota l’administració pública intenta ser el màxim d’eficient i gestionar el seu temps, i això s’aconsegueix, entre d’altres, mitjançant la digitalització. El projecte té com a objectiu l’eliminació de les còpies en paper, que quedarien substituïdes per una còpia digital, consultable a la intranet de l’ajuntament. Cada departament únicament podrà consultar les còpies que li són pròpies en compliment de la LOPD. La instància original quedarà conservada de manera permanent a l’arxiu municipal.
En quant al padró, cada vegada es demanen més certificats històrics d’empadronament o convivència, de tal manera que es necessita consultar la documentació presentada, o revisar la data real de l'alta. Les altes al padró no es troben ordenades, de tal manera que és una tasca difícil trobar els documents necessaris. Així doncs, una de les tasques a fer és ordenar les altes per dates i introduir les dades principals en una base de dades. Finalment, digitalitzar-les.
La digitalització de documents de l’arxiu històric
El nostre arxiu històric compta amb documents de valor important, com ara el cadastre de 1739 i els llibres d’actes municipals. El projecte prioritzarà la digitalització dels llibres d’actes municipals per dos raons:
1. Les actes municipals més antigues són d’interès per a l'investigador.
2. Les actes municipals de l’etapa democràtica i anteriors a 1999 són d’interès per a l'administració, ja que es consulten habitualment i no es conserva còpia informàtica.
Així doncs, es començarà per digitalitzar les actes municipals més antigues que no necessitin restauració, fins a les més noves, introduint les metadades i descriptors indispensables a cada imatge. Els descriptors permetran a l'investigador cercar temes que siguin del seu interès sense haver de llegir pàgina per pàgina. Fins als anys 70, les actes del ple s’escrivien a mà; per tant, la opció de recórrer a un software lector de caràcters era impossible. Per tant, s’utilitzaran els descriptors i la pròpia descripció del document per a fer cerques fàcil i ràpidament.
El futur de la digitalització de les actes és clar: posar-les a disposició del públic a través d'internet. Abans d’això, però, el resultat estarà disponible per consultar a sala.
La digitalització del fons de Ràdio Cubelles.
Ràdio Cubelles té un important fons, sonor en la seva majoria, que engloba tots els anys des de la seva creació, al 1981, fins a l'actualitat. El fons es composa de Revox, cassets i minidiscs, que contenen programes habituals de la graella, programes especials, informatius, debats polítics o falques publicitàries de tots aquests anys. Avui en dia, ja no es fan còpies de les produccions radiofòniques en casset o minidisc, sinó que el resultant és un arxiu en format digital. L’objectiu fonamental és la unificació de tots els cassets i minidisc, la ordenació per tipologies i dates, la identificació d’aquells suports que es trobin sense identificar, i finalment la digitalització i catalogació en una base de dades.
dimarts, 29 de juny del 2010
Qui entra a les vinyes il·legalment?
Entre els plecs de documents anomenats del "Castillo de la Geltrú", hem trobat una instància de 1796 enviada al marquès de Vallesantoro, governador de Tarragona. En aquesta el Síndic personer es queixa de l'actitut d'alguns vilatans, que es dediquen a expoliar les vinyes. El text és el següent:
Muy ilustre Señor
Joseph Pedro, síndico personero de la Villa de Cubellas, con la mas atenta veneracion, y como a comicionado del Magnífico Ayuntamiento de la misma; expone a VS:
Que en la expresada Villa se ha acostumbrado, y acostumbra todos los años hacerce un Pregon a instancia del Bayle, antes de la cosecha de la Vendimia, x vendimiar; publicando que ningun genero de Personas se atreban a entrar en las viñas del termino de dicha villa después de vendimiadas, a titulo de buscar las ubas, y otros frutos, que quedan es dichas viñas, y menos el ganado, hasta que hayan pasado ocho dias después de vendimiadas las viñas, a fin de que en este intermedio de tiempo los propios dueños recojan los frutos, como algarrobas, higos y cencerrones, rebuscando sus campos, y aprovechando los. Jamas se han podido contener tales excesos de aquellos individuos, que no tienen campos, y aunque los tengan, vendiendo aquellos que recojan, en grave perjuhicio a los dueños de las viñas, sinque los Bayles hayan podido jamàs evitar tales excesos, y si algunas vezes han pretendido castigar u exigir las penas impuestas, les ha servido de pejhuicio en sus bienes propios, queriendo ministrar justicia en algunos contraventores; y como dicho Ayuntamiento devia evitar tales excesos, para cuyo motivo dan comicion amplia al Sup te que presenta a V.S.
En esta atención dicho sindico personero, com el mayor rendimiento acude a la proteccion de V.S. y suplica que para evitar los excesos referidos y los dueños de la Viñas de dicha Villa y su termino, puedan con toda guiatud rebuscar los frutos, que hayan quedado en sus tierras, se digne V.S. conceder la facultad y permiso al Bayle de aquella Villa paraque ningun genero de personas, ni ganado se atrevan a entrar en aquellas viñas hasta pasados ocho dias, bajo las penas a V.S. bien vistas, con amplia facultad al dicho Bayle, para exhigirlas de los contraventores, y del mismo modo de aquellos que compren cencerrones, vulgo “vagots” de sujetos que no tengan viñas propias, ni de particular alguno que no haga constar de la licencia de los Dueños que la hayan dado, y de toda especie de ganado, que assi lo espera el Sup te comisionado de la benignidad y rector proceder de VS.
Tarragona 31 de Agosto 1796
Joseph Pedro Síndico A Comisionado
I la resposta del marquès:
Tarragona a 31 de agosto de 1796
Siendo cierto que ha sido costumbre el hechar el Pregon que se cita en esta instancia, y para evitar los excesos que en la misma se exponen, doy comision en formal Bayle de la Villa de Cubellas para que de mi orden mande hechar el pregon que se solicita, imponiendo treinta Maravedís de multa al que faltare a ello y cometiere semejantes excesos.
Vallesantoro
Vocabulari
Cencerrones o Bagot: gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
Vallesantoro: Gregorio Paterno, marquès de Vallesantoro, va ser governador de Tarragona entre 1795 i 1798, de Barcelona entre 1798 i 1807, i virrei de Navarra el 1807.
Els Maravedís eren una de les monedes de curs, tot i que havia variat molt en valor i producció. El seu origen és del segle XI, tot i que a l’edat moderna coneixem una variació d’aquesta de coure i molt devaluada. Aquesta de coure va estar vigent des del període dels reis catòlics fins a la primera reforma del sistema monetari, durant el regnat d’Isabel II.
Síndic Personer. Arran del Decret de Nova Planta, tota la organització municipal es va trastocar. Els antics Consells de les Universitats o consells municipals va desaparèixer. Aquests ja estaven clarament organitzats a partir del segle XIV. Els consells eren formats per un nombre reduït de paers, jurats o cònsols i encapçalats pel Batlle. Amb el decret, s’adoptà la forma organitzativa de Castella, que eliminà la Generalitat, les Vegueries i els Consells, entre d’altres. El nou Consell municipal passà a denominar-se Ayuntamiento, i era compost pel Batlle, els regidors, el síndic Procurador, el Síndic Personer i els Diputats. Fins a les Corts de Cadis no es va substituir l’estructura de l’Antic Règim pels ajuntaments constitucionals.
Els municipis de l’Antic Règim tenies moltes atribucions: ordenació del treball, ensenyament, abastiment, urbanisme, o festes. La Real Hacienda només els reclamava una quota fixa, ja que no tenia la organització necessària per a recaptar els impostos, i aquests eren recaptats per l’ajuntament. Així, tenir un càrrec dins l’ajuntament, es podia traduir en l’exempció dels impostos, per la qual cosa lluitaven les oligarquies.
Amb Carles III, s’intentà centralitzar creant els Intendents Provincials, que havien de controlar les hisendes locals. Al 1760 va introduir diverses reformes, entre les quals la introducció del Síndic Procurador General a Catalunya. Fins aleshores aquesta figura només havia existit als municipis castellans.
Va ser en motiu de les revoltes anomenades “Motín de Esquilache”, al 1766, quan es va aprovar una legislació nova, que intentà juxtaposar nous càrrecs, per tal de controlar la oligarquia.
Els diputats i Personeros del común, van quedar establerts per l’Auto Acordado de 5 de maig de 1767 i el Reial decret de 26 de juny. Els municipis de menys de 2000 habitants, com és el cas de Cubelles, havien de tenir 2 diputats, elegits cada dos anys (a partir de 1769). Quasi tots els veïns podien optar als càrrecs, tot i que el fet de no estar remunerat suposava molts cops el problema de la dedicació de temps i esforç. Les persones que optaven als càrrecs havien de ser “veïns exemplars”, que mereixessin la confiança de la majoria de la població. Ambdós càrrecs tenien dos períodes d’elecció. El primer, amb assemblea dels veïns “seculars” i “contribuents”, que es pot assimilar amb el sufragi universal masculí; l’altra, amb els triats per l’assemblea es reunien a l’ajuntament i es triaven els diputats i el síndic personer.
Les funcions dels diputats estaven centrades en els abastiments: control dels mercats públics, ordre públic, administració de pòsits. Per tal de fer-ho, comptaven amb veu i vot a les Juntes de Propis i Arbitris. El síndics, en canvi, tenien un paper polític més destacat, ja que representaven les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors.
Muy ilustre Señor
Joseph Pedro, síndico personero de la Villa de Cubellas, con la mas atenta veneracion, y como a comicionado del Magnífico Ayuntamiento de la misma; expone a VS:
Que en la expresada Villa se ha acostumbrado, y acostumbra todos los años hacerce un Pregon a instancia del Bayle, antes de la cosecha de la Vendimia, x vendimiar; publicando que ningun genero de Personas se atreban a entrar en las viñas del termino de dicha villa después de vendimiadas, a titulo de buscar las ubas, y otros frutos, que quedan es dichas viñas, y menos el ganado, hasta que hayan pasado ocho dias después de vendimiadas las viñas, a fin de que en este intermedio de tiempo los propios dueños recojan los frutos, como algarrobas, higos y cencerrones, rebuscando sus campos, y aprovechando los. Jamas se han podido contener tales excesos de aquellos individuos, que no tienen campos, y aunque los tengan, vendiendo aquellos que recojan, en grave perjuhicio a los dueños de las viñas, sinque los Bayles hayan podido jamàs evitar tales excesos, y si algunas vezes han pretendido castigar u exigir las penas impuestas, les ha servido de pejhuicio en sus bienes propios, queriendo ministrar justicia en algunos contraventores; y como dicho Ayuntamiento devia evitar tales excesos, para cuyo motivo dan comicion amplia al Sup te que presenta a V.S.
En esta atención dicho sindico personero, com el mayor rendimiento acude a la proteccion de V.S. y suplica que para evitar los excesos referidos y los dueños de la Viñas de dicha Villa y su termino, puedan con toda guiatud rebuscar los frutos, que hayan quedado en sus tierras, se digne V.S. conceder la facultad y permiso al Bayle de aquella Villa paraque ningun genero de personas, ni ganado se atrevan a entrar en aquellas viñas hasta pasados ocho dias, bajo las penas a V.S. bien vistas, con amplia facultad al dicho Bayle, para exhigirlas de los contraventores, y del mismo modo de aquellos que compren cencerrones, vulgo “vagots” de sujetos que no tengan viñas propias, ni de particular alguno que no haga constar de la licencia de los Dueños que la hayan dado, y de toda especie de ganado, que assi lo espera el Sup te comisionado de la benignidad y rector proceder de VS.
Tarragona 31 de Agosto 1796
Joseph Pedro Síndico A Comisionado
I la resposta del marquès:
Tarragona a 31 de agosto de 1796
Siendo cierto que ha sido costumbre el hechar el Pregon que se cita en esta instancia, y para evitar los excesos que en la misma se exponen, doy comision en formal Bayle de la Villa de Cubellas para que de mi orden mande hechar el pregon que se solicita, imponiendo treinta Maravedís de multa al que faltare a ello y cometiere semejantes excesos.
Vallesantoro
Vocabulari
Cencerrones o Bagot: gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
Vallesantoro: Gregorio Paterno, marquès de Vallesantoro, va ser governador de Tarragona entre 1795 i 1798, de Barcelona entre 1798 i 1807, i virrei de Navarra el 1807.
Els Maravedís eren una de les monedes de curs, tot i que havia variat molt en valor i producció. El seu origen és del segle XI, tot i que a l’edat moderna coneixem una variació d’aquesta de coure i molt devaluada. Aquesta de coure va estar vigent des del període dels reis catòlics fins a la primera reforma del sistema monetari, durant el regnat d’Isabel II.
Síndic Personer. Arran del Decret de Nova Planta, tota la organització municipal es va trastocar. Els antics Consells de les Universitats o consells municipals va desaparèixer. Aquests ja estaven clarament organitzats a partir del segle XIV. Els consells eren formats per un nombre reduït de paers, jurats o cònsols i encapçalats pel Batlle. Amb el decret, s’adoptà la forma organitzativa de Castella, que eliminà la Generalitat, les Vegueries i els Consells, entre d’altres. El nou Consell municipal passà a denominar-se Ayuntamiento, i era compost pel Batlle, els regidors, el síndic Procurador, el Síndic Personer i els Diputats. Fins a les Corts de Cadis no es va substituir l’estructura de l’Antic Règim pels ajuntaments constitucionals.
Els municipis de l’Antic Règim tenies moltes atribucions: ordenació del treball, ensenyament, abastiment, urbanisme, o festes. La Real Hacienda només els reclamava una quota fixa, ja que no tenia la organització necessària per a recaptar els impostos, i aquests eren recaptats per l’ajuntament. Així, tenir un càrrec dins l’ajuntament, es podia traduir en l’exempció dels impostos, per la qual cosa lluitaven les oligarquies.
Amb Carles III, s’intentà centralitzar creant els Intendents Provincials, que havien de controlar les hisendes locals. Al 1760 va introduir diverses reformes, entre les quals la introducció del Síndic Procurador General a Catalunya. Fins aleshores aquesta figura només havia existit als municipis castellans.
Va ser en motiu de les revoltes anomenades “Motín de Esquilache”, al 1766, quan es va aprovar una legislació nova, que intentà juxtaposar nous càrrecs, per tal de controlar la oligarquia.
Els diputats i Personeros del común, van quedar establerts per l’Auto Acordado de 5 de maig de 1767 i el Reial decret de 26 de juny. Els municipis de menys de 2000 habitants, com és el cas de Cubelles, havien de tenir 2 diputats, elegits cada dos anys (a partir de 1769). Quasi tots els veïns podien optar als càrrecs, tot i que el fet de no estar remunerat suposava molts cops el problema de la dedicació de temps i esforç. Les persones que optaven als càrrecs havien de ser “veïns exemplars”, que mereixessin la confiança de la majoria de la població. Ambdós càrrecs tenien dos períodes d’elecció. El primer, amb assemblea dels veïns “seculars” i “contribuents”, que es pot assimilar amb el sufragi universal masculí; l’altra, amb els triats per l’assemblea es reunien a l’ajuntament i es triaven els diputats i el síndic personer.
Les funcions dels diputats estaven centrades en els abastiments: control dels mercats públics, ordre públic, administració de pòsits. Per tal de fer-ho, comptaven amb veu i vot a les Juntes de Propis i Arbitris. El síndics, en canvi, tenien un paper polític més destacat, ja que representaven les queixes i reclamacions dels veïns a les reunions dels regidors.
dimarts, 15 de juny del 2010
l'Arxiu al Youtube
L'arxiu municipal de Cubelles aposta per les noves tecnologies, i per aquest motiu ha creat un Canal al Youtube.
http://www.youtube.com/user/arxiucubelles
Aquí anirem penjant vídeos de complement d'entrades i pàgines. De moment ja podeu veure dos vídeos sobre els molins de Cubelles, en concret sobre el Molí de l'Estapé. Són complementaris a la sortida del dia 23 de maig, el resum de la qual podeu llegir a l'apartat "Un tomb per Cubelles".
http://www.youtube.com/user/arxiucubelles
Aquí anirem penjant vídeos de complement d'entrades i pàgines. De moment ja podeu veure dos vídeos sobre els molins de Cubelles, en concret sobre el Molí de l'Estapé. Són complementaris a la sortida del dia 23 de maig, el resum de la qual podeu llegir a l'apartat "Un tomb per Cubelles".
dimecres, 9 de juny del 2010
FELIÇ DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS
Avui dia 9 de juny de 2010, celebrem el Dia internacional dels arxius, instaurat des de l’any 2008 pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), per commemorar la fundació d’aquest organisme l’any 1948 a París.
El Consell Internacional d’Arxius és un organisme internacional de caràcter no governamental que promou l’ús, el desenvolupament i la conservació del patrimoni arxivístic mundial, mitjançant la cooperació dels seus membres en un marc de col•laboració amb la UNESCO. Malgrat que la seva fundació fou al 1948, els orígens de la cooperació internacional es remunten al 1910, quan es va celebrar el primer Congrés Internacional d’Arxivers i Bibliotecaris. Aquest fou motivat pels problemes de gestió i conservació dels documents d’arxiu, i va donar lloc a la creació d’una Comissió Permanent. Malauradament la Primera Guerra Mundial (1914-1919) va truncar aquest treball, que no va ser reemprés fins al 1922, amb la fundació del Comitè per la Cooperació Intel•lectual.
A causa de les tensions internacionals dels anys 30, els primers resultats no van tenir continuïtat: la elaboració d’un vocabulari arxivístic o la creació d’una guia internacional dels arxius mai van veure la llum. Amb la Segona Guerra Mundial, els arxius van perdre bona part dels seus fons, fet que va posar de manifest la necessitat de renovar la cooperació internacional. A instàncies dels Estats Units d’Amèrica, al 1946 la Primera Conferència General de la UNESCO va recomanar la creació d’una organització supranacional, i el 9 de juny de 1948, en una reunió celebrada a París en què van participar experts de 8 països, es va fundar el Consell Internacional d’Arxius.
En motiu d’aquest dia i setmana, molts arxius organitzen visites, exposicions i xerrades. Esperem i desitgem que pel pròxim dia internacional dels arxius podem ja comptar amb el nou arxiu municipal de Cubelles i que puguem fer una jornada de portes obertes i veure els primers resultats de l’adhesió a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.
dijous, 27 de maig del 2010
Consulta els plànols antics de Cubelles
A banda dels plànols actuals del municipi, ja podeu consultar els plànols antics de Cubelles a la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
La consulta pas a pas
1. Accedeix a la pàgina amb l'adreça facilitada
A la part principal hi ha una zona de cerca, on podem posar el municipi o lloc concret a buscar, en els nostre cas Cubelles.
3. A continuació us apareixerà aquesta pantalla amb els resultats de cerca. Com observareu, no us filtrarà "Cubelles" directament, sinó "Vilanova OR Geltrú OR Cubelles OR Cunit". Per filtrar-ho més heu d'escriure "Cubelles" a la part superior dreta (casella Cercar per lloc).
La consulta pas a pas
1. Accedeix a la pàgina amb l'adreça facilitada
A la part principal hi ha una zona de cerca, on podem posar el municipi o lloc concret a buscar, en els nostre cas Cubelles.I a continuació clicar "veure mapa"
2. D'aquí salta a la pàgina on podrem precisar més el lloc que volem veure. A la columna de l'esquerra, a baix, ens apareixeran tot un seguit de localitzacions: cubelles municipi, castell de Cubelles, Tèrmica de Cubelles, etc. La pantalla que teniu d'exemple és la que apareix amb la primera opció. Es pot apropar o allunyar al gust, i també es poden treure còpies a baixa qualitat sense registrar-se. Això es pot fer clicant a la icona "Instantània" que hi ha al menú superior".
Per consultar el fons antic cal anar al menú de la part superior a "Altres visualitzacions" i seleccionar "mapes antics".
Actualment filtra 31 entrades, entre elles també fotografies, o un plànol de l'època de la Mancomunitat (1914)
Nota: les imatges publicades en aquesta entrada han estat preses mitjançant la tecla "Imprimir pantalla". Tots els drets corresponen a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
dijous, 20 de maig del 2010
La premsa comarcal històrica online
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya posa a disposició dels investigadors i usuaris premsa històrica digitalitzada de 13 arxius comarcals. El fruit d'aquesta iniciativa va veure la llum al desembre de 2009, i fins a dia d'avui s'han posat a disposició dels internautes 417.627 pàgines de la premsa històrica de 13 comarques. Entre aquestes, podem consultar la capçalera del Diari de Vilanova, des del 1942 al 1979, imatges sobre les quals s'hi pot cercar un text.
La cerca pas a pas
L'enllaç d'accés és: http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top , pàgina on apareix un mapa que permet seleccionar la comarca.
L'enllaç d'accés és: http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top , pàgina on apareix un mapa que permet seleccionar la comarca.
Un cop a dins, amb una cerca simple o avançada, podem buscar temes com "Cubellas" o "Charlie Rivel". És important la utilització dels noms en castellà. La primera pantalla que apareix és la del cercador. Un cop escrites les paraules, heu de clicar a "Cercar", que està a la part inferior del requadre i no el de Cerca Simple.
Un cop fet, cerca dins la premsa seleccionada. A l'Arxiu Comarcal del Garraf només tenim disponible el Diari de Vilanova.
La paraula cercada apareix en color groc, amb un extracte de text i la imatge en miniatura a la part esquerra de la pantalla.
Seleccionem la pàgina que més s'adigui al que estem buscant clicant sobre la imatge. Un cop fet, s'obre la imatge en format PDF, la qual ens podem descarregar o consultar des de la mateixa web. Està indexat de tal manera que podem passar de paraula seleccionada a l'altre molt fàcilment.
Aquestes imatges provenen del cercador de la premsa digitalitzada de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
dimarts, 27 d’abril del 2010
L'arxiu municipal s'adhereix a la Xarxa d'Arxius municipals
L'arxiu municipal de Cubelles s’ha adherit a la Xarxa d'Arxius de la Diputació de Barcelona mitjançant el conveni en modalitat de Central de Serveis Tècnics. Aquesta adhesió es feu efectiva el passat 3 de febrer de 2010, quan el president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona dictà un decret acceptant l’adhesió.
Els tràmits s’iniciaren amb la petició d’adhesió tramesa el 19 de novembre de 2009, la visita del tècnic de la Diputació i, posteriorment a aquesta, l’acord de la Junta de Govern Local del 22 de desembre de 2009.
Amb aquesta adhesió l’arxiu municipal podrà entrar en els programes específics de formació, conservació, gestió documental, préstec de material d’arxiu i compres conjuntes. Així mateix, podrà optar als programes de restauració de documents i a les beques específiques de col·laboració en el tractament arxivístic.
Els tràmits s’iniciaren amb la petició d’adhesió tramesa el 19 de novembre de 2009, la visita del tècnic de la Diputació i, posteriorment a aquesta, l’acord de la Junta de Govern Local del 22 de desembre de 2009.
Amb aquesta adhesió l’arxiu municipal podrà entrar en els programes específics de formació, conservació, gestió documental, préstec de material d’arxiu i compres conjuntes. Així mateix, podrà optar als programes de restauració de documents i a les beques específiques de col·laboració en el tractament arxivístic.
dijous, 25 de març del 2010
Instruments de recerca online
Hem afegit al llistat d'enllaços d'internet tot un seguit de pàgines web molt útils per a la recerca de llibres i documents electrònics que us facin falta per les investigacions.
En primer lloc, recomanem els enllaços dels catàlegs de les biblioteques de Catalunya. Aquests serveixen per recercar les publicacions i saber on estan per a consultar-los in situ, o demanar-los a la biblioteca més propera a través del préstec interbibliotecari.
http://ccuc.cbuc.cat/ Catàleg col·lectiu de les Universitats de Catalunya
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/home?lang=cat Catàleg col·lectiu de lectura pública de les biblioteques de Catalunya.
http://cataleg.bnc.cat/ Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
http://aleph.csic.es/ Catàleg de la xarxa de biblioteques del CSIC
http://www.diba.es/fonshl/default.asp Fons d'història local
http://metalib4.csic.es/ Biblioteca virtual del CSIC. A través d'aquest catàleg t'informa on pots consultar la publicació en el cas que estigui digitalitzada
En segon lloc, recomanem aquestes pàgines on es pot recercar publicacions i llegir el text online.
http://www.recercat.net/ : Dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats, comunicacions a congressos, informes de recerca, projectes de final de carrera, memòries tècniques...
http://www.raco.cat/ Revistes Catalanes amb Accés Obert, és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes
http://www.tesisenxarxa.net/ Tesis doctorals en xarxa, és un dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. Permet la consulta remota a través d'internet del text complet de les tesis, així com fer recerca per autor/a, director/a, títol, matèria de la tesi, universitat i departament on s'ha llegit, any de defensa i paraules clau.
http://cataleg.bnc.cat/ Memòria digital de Catalunya. És un repositori cooperatiu des del que es poden consultar en accés obert col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, ex-libris, etc. Podeu accedir a totes les col·leccions a la vegada, o fer una primera tria per imatges o text.
En primer lloc, recomanem els enllaços dels catàlegs de les biblioteques de Catalunya. Aquests serveixen per recercar les publicacions i saber on estan per a consultar-los in situ, o demanar-los a la biblioteca més propera a través del préstec interbibliotecari.
http://ccuc.cbuc.cat/ Catàleg col·lectiu de les Universitats de Catalunya
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/home?lang=cat Catàleg col·lectiu de lectura pública de les biblioteques de Catalunya.
http://cataleg.bnc.cat/ Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
http://aleph.csic.es/ Catàleg de la xarxa de biblioteques del CSIC
http://www.diba.es/fonshl/default.asp Fons d'història local
http://metalib4.csic.es/ Biblioteca virtual del CSIC. A través d'aquest catàleg t'informa on pots consultar la publicació en el cas que estigui digitalitzada
En segon lloc, recomanem aquestes pàgines on es pot recercar publicacions i llegir el text online.
http://www.recercat.net/ : Dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats, comunicacions a congressos, informes de recerca, projectes de final de carrera, memòries tècniques...
http://www.raco.cat/ Revistes Catalanes amb Accés Obert, és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes
http://www.tesisenxarxa.net/ Tesis doctorals en xarxa, és un dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. Permet la consulta remota a través d'internet del text complet de les tesis, així com fer recerca per autor/a, director/a, títol, matèria de la tesi, universitat i departament on s'ha llegit, any de defensa i paraules clau.
http://cataleg.bnc.cat/ Memòria digital de Catalunya. És un repositori cooperatiu des del que es poden consultar en accés obert col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, ex-libris, etc. Podeu accedir a totes les col·leccions a la vegada, o fer una primera tria per imatges o text.
http://digital.csic.es/ CSIC Digital. Repositori inaugurat oficialment al gener de 2008 per tal d'organitzar, difondre i preservar la ciència produïda pels 147 centres i instituts d'investigació del CSIC. Es pot filtrar per autor, matèria o títol.
http://www.mdx.cat/ Materials docents en Xarxa és un repositori cooperatiu que conté materials i recursos digitals resultants de l'activitat docent que es porta a terme a les universitats membres. La finalitat és augmentar la visibilitat i la difusió de la producció docent de les institucions participants i l'accés lliure al coneixement.
dilluns, 15 de març del 2010
El dret a interposar recurs sobre la denúncia del mostassaf
Continuant amb les ordenances del mostassaf, un dels aspectes que es regulen és el dret del denunciat a recórrer la multa:
"7. Item sempra y quant que los mostasaps etxacutaran alguna persona que sera caiguda en frau, que tal exsacutat no puga nagarla tal exsacutasio, enpero lo tal axacutat puga racora dins vuit dias als Sr de Jurats y fer promes per veura la tal exsacusió y que los tals ayan de declarar y es just o no – y si dins vuit dias no auran feta la tal diligensi vagi la tal pena bena etxacutada y Aquella sia ben f[eta]."
Així, seria similar al que a l’actualitat és un recurs d’alçada, que s’interposa a un òrgan administratiu superior per tal que aquest revisi un acte dictat per un altre òrgan jeràrquicament depenent d’ell. En el nostre cas, la persona multada tindrà 8 dies per recórrer la multa davant els Jurats de la Vila, que composaven l’antic Consell de la Vila, i aquests han de declarar si és just o no. Si aquests no han contestat res en el termini de vuit dies, es considera que la pena imposada és correcte. Això seria similar al silenci administratiu que, en aquest cas, seria negatiu.
Per dubtes sobre el vocabulari, significat i context del document, vegeu entrada del 5 de febrer de 2010.
dimarts, 2 de març del 2010
La Diputació ofereix 4 beques per al tractament arxivístic
Per als llicenciats i llicenciades en alguna àrea de les Ciències Humanes i Socials, la Diputació de Barcelona ofereix 4 beques de col·laboració per al programa de tractament documental de la Xarxa d'Arxius Municipals: Castellbisbal, Centelles, Sabadell i Martorelles
El termini per presentar instàncies és del 2 al 24 de març de 2010.
Si vols saber-ne més visita: http://www.diba.cat/opc/beques.asp
El termini per presentar instàncies és del 2 al 24 de març de 2010.
Si vols saber-ne més visita: http://www.diba.cat/opc/beques.asp
divendres, 5 de febrer del 2010
El pa, que sigui tendre! Una instrucció per al mostassaf de Cubelles
Dins el fons parroquial de la parròquia de Santa Maria Cubelles podem trobar diversos documents produïts pel Consell de la Vila de Cubelles. El Consell era el govern municipal abans del Decret de Nova Planta, que el va substituir per la organització que imperava a Castella: els ajuntaments amb regidors i síndics. A Cubelles, els Jurats constituïen l’òrgan directiu del consell una assemblea deliberant, consultiva i decisòria. Era presidida pel Batlle, que exercia jurisdicció civil i criminal, però no entenia en els casos castigats amb la pena de mort; s’encarregava del cobrament de censos i lluïsmes, complia tasques d’administració de béns i rendes, i exercia el control sobre la prestació de serveis personals.
Els Consells també tenien oficials subalterns que s’ocupaven del dia a dia: el clavari, el racional, o el mostassaf. El mostassaf era l’encarregat de contrastar els pesos i mesures, de comprovar la bona qualitat dels queviures i altres coses vendibles, i de vetllar per l’observança dels preus assignats oficialment a aquelles.
Un dels documents que hi ha és un reglament o instruccions de treball per als que han d’ocupar el càrrec de mostassaf. I el punt 4 d’aquest parla sobre de quina qualitat ha de ser al pa que es ven a la Vila i què fer quan el pastador incorre en una falta. Transcrivim el text, adaptant-lo parcialment:
“ 4. Item que los mostasaps dugan posar lo pa que aportaran dins la present Villa y sas codras de Cobellas aont se vulla que sian servant lo modu acustumat que lo tal pa sia del dia o de la nit fins lo endama a mitx dia y si aquas no’i fara lo donat per los jurats y mostasap [fa]ran axaqutas las penas de sinch [sous] y lo pa pardut per tal pas[tad]or o pastadora y lo pa sia donat [ per ] obra pia o .... pobras per cada vagada que trobara lo tal frau o angany.”
4. Item que els mostassafs vigilin que el pa que es porti a la vila de Cubelles i a les seves quadres, provingui d’on provingui, que es faci de la manera que aquí és costum; que el pa sigui del dia o de la nit anterior i es vengui com a màxim fins al migdia. Si no és així, el mostassaf haurà de fer allò manat pels Jurats: executar la pena de 5 sous i retenir el pa perdut pel pastador o pastadora. Aquest pa serà donat per la obra pia o pels pobres, i es farà cada vegada que hi hagi un engany similar.
Aquest document no té data, però creiem que fou creat durant el segle XVII.
Els Consells també tenien oficials subalterns que s’ocupaven del dia a dia: el clavari, el racional, o el mostassaf. El mostassaf era l’encarregat de contrastar els pesos i mesures, de comprovar la bona qualitat dels queviures i altres coses vendibles, i de vetllar per l’observança dels preus assignats oficialment a aquelles.
Un dels documents que hi ha és un reglament o instruccions de treball per als que han d’ocupar el càrrec de mostassaf. I el punt 4 d’aquest parla sobre de quina qualitat ha de ser al pa que es ven a la Vila i què fer quan el pastador incorre en una falta. Transcrivim el text, adaptant-lo parcialment:
“ 4. Item que los mostasaps dugan posar lo pa que aportaran dins la present Villa y sas codras de Cobellas aont se vulla que sian servant lo modu acustumat que lo tal pa sia del dia o de la nit fins lo endama a mitx dia y si aquas no’i fara lo donat per los jurats y mostasap [fa]ran axaqutas las penas de sinch [sous] y lo pa pardut per tal pas[tad]or o pastadora y lo pa sia donat [ per ] obra pia o .... pobras per cada vagada que trobara lo tal frau o angany.”A continuació podeu llegir-lo adaptat a l’actualitat:
Aquest document no té data, però creiem que fou creat durant el segle XVII.
dimarts, 19 de gener del 2010
Cuidant els recs de Cubelles (2/2)
Imatges del document
Segons explica Núria Pinós a l'article Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles, publicat dins el volum 10 dels Quaderns científics i tècnics de la Diputació de Barcelona, en aquesta concòrdia a la qual fa referència el nostre document hi apareixen el Molí de Mas Cucurella, el Molí nou, i el Molí del Salze. Per altra banda, Albert Tubau determinà que al 1593, Joan Prats fill era moliner del Molí de la Palma (també anomenat de l'Antón o de Gallifa). Aquest, Joan Prats, apareix a la concòrdia de 1599 i el seu descendent, Joseph Prats, com a moliner denunciant en el nostre document.
Guillem Rovirosa fou propietari del Molí del Salze. Li arribà per dot de la seva muller, Caterina Ballester de Vilanova a principis del segle XVII. En el document també s'esmenta als pubills fusters Joan i Ramon, que Avinyó determina que es correspon al Molí de l'Estaper. En quant a Eulària Barris, no podem determinar a quin molí correspon.
Per saber-ne més recomanem la lectura dels llibres i articles següents, que els podeu trobar a la biblioteca:
1. Moliners, calcinaires i pouaters: Un passeig per la Cubelles preindustrial d'Albert Tubau i Garcia, premi Vila de Cubelles d'Investigació Local 1998.
2. Història de Cubelles, de Joan Avinyó Andreu.
3. 10 Quaderns científics i tècnics publicats per la Diputació de Barcelona, en especial els següents articles:
L'evolució urbana de la Vila de Cubelles, d'Anna Castellano i Tresserra
Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles, de Núria Pinós
Subscriure's a:
Missatges (Atom)